REPORTATGE EXCURSIÓ A LLANARS - CAMPRODON

REPORTATGE EXCURSIÓ 15 DE JUNY LLANARS - CAMPRODON

Aquesta vegada també hem proposat dues sortides una de curta i amb poc desnivell: La Ruta de les Fonts entre Llanars i Camprodon. I una altra de Llarga i amb un desnivell d'uns 400 metres.

Ens trobem tots a Llanars a les 8:45 del matí.

Aquesta vegada som poquets i ens dividim 6 que fan la curta i 5 la llarga.

RUTA DE LES FONTS

En la fusió del riu Ter i el Ritort neix el terme municipal de Camprodon, fet que el converteix en un indret amb nombroses fonts. En total se'n compten més d'una quinzena, repartides dins i fora del nucli urbà.

Les més rellevats són: la Font de Sant Patllari, patró de Camprodon, la Font del Boix, la del Vern, la Font del Botàs, la de la Forcarà, la de Can Moi i la Font de Llandrius.

Abans de començar busquen un bar per esmorzar. Després baixen fins a Camprodon, que està a una distància d'uns 2 quilòmetres, passant per la llera del riu i arribant a la primera font: La Font de la Forcarà.

La Font de la Forcarà esta al costat del riu, forma una placeta petita amb un mur de protecció a les rodalies, l'aigua raja per un tub gros de ferro i la sobrant cau a una pica i desprès desguassa al riu.

Continuen creuant Camprodon per el Carrer Valencia, arribant a la plaça de Santa Maria baixa un carrer empedrat on es troba la Font de la Cordera.

Rep aquest nom perquè, antigament, prop del riu es fabricaven cordes indispensables per a les feines del camp. Fins l'any 1936, els corders van estar utilitzant els voltants del riu per fer cordes, des de guarniments d'animals de tir, fins a feines de pagès. A més també s'utilitzava com a safareig públic.

Sortint del poble arriben a la Font de Llandrius.

La Font de Llandrius es va remodelar l'any 1949, convertint-se en un mirador circular privilegiat enmig de l'esplanada de les planes de Can Pascal. Originàriament la font formava part d'un passeig flanquejat amb bancs de pedra que servien de pautes en el recorregut de la finca.

Molt a prop trobem la Capella del Roure, és una petita capella d'origen romànic de planta rectangular, traslladada pedra a pedra. Abans es trobava al carrer Freixenet 46, molt a prop del supermercat Esclat. Va ser construïda per els propietaris de la casa de la Campa, en el lloc on es diu que es va trobar la imatge de la Mare de Déu del Roure, originàriament era un petit oratori de camí situat a la sortida de la vila direcció a Molló. A fi de poder ampliar i fer nous habitatges al carrer Freixenet i amb el permís del Bisbat de Vic va ser desmuntada i posteriorment tornada a construir en un turó al costat de la font de Llandrius.

localització originaria

Des d'aquí van a trobar la font de les Gavatxes és una de les varies fonts que tenia l'antiga finca de Mas Llandrius, està situada sota del mas al costat d'un camí.

És una antiga font que es va modernitzar, el seu broc surt del mig d'una roda de ferro, a la paret dreta del seu safareig.

Al costat es troba una taula rodona i uns bancs per seure o fer-hi un àpat.

Aquesta font ha estat recuperada gràcies a la Fundació Germans Vila Riera, que actualment és propietària de la finca. A la taula s'hi aprecia el seu emblema. Que també es troba a la propera font que es visita, la Font del Botàs.

Ara baixen per anar a trobar la pista que porta a la urbanització de Font-Rubí on es troba la Font del Botàs rep aquest nom perquè tenia un sistema de comportes que derivava part de l'aigua a un botàs, un dipòsit present a les cases de pagès que servia per controlar i distribuir l'aigua destinada al regadiu dels camps.

La construcció d'aquesta font també va ser propiciada pel Patronat de la Fundació Germans Vila Riera i s'inaugurà l'any 1990. 

L'estructura de la font està adossada a un mur amb quatre columnes a la part alta i un banc de pedra a la dreta allargat. L'aigua surt per un broc gran de ferro i cau en una pica de pedra quadrada i fa desguàs per una canal a una bassa.

Davant d'aquesta font tenim un corriol que és la drecera que porta a la font de Sant Patllari tot creuant el Camp de Golf, esquivant els forats.
La Font de Sant Patllari es troba ubicada en un indret recollit i és la font més estimada pels camprodonins perquè fa honor al patró de la Vila, Sant Patllari.

El seu entorn i la magnífica implantació paisatgista, la converteixen en una de les més especials. Vora la font també hi podem veure una poesia de Joan Maragall.

 

Segons la llegenda les relíquies de Sant Patllari es trobaven a Embrun, un poble situat als Alps francesos. Segons explica la llegenda, uns frares benedictins van anar a robar-les per portar-les cap a Espanya.

Quan les van tenir, van amagar-les dins una bota i les van portar sobre un burro. Durant el camí, en passar per Camprodon, l'animal va aturar-se i, per molt que els monjos el forçaven, no aconseguien moure'l. El burro, enfadat, va tirar tres coces a terra i va fer brollar tres sortidors d'aigua, que encara podem veure actualment a la font.

En veure que els esforços per moure'l no servien de res, el monjo va deixar lliure el burro i aquest va entrar al poble de Camprodon, passejant-se per l'Església del Carme, la de Santa Maria i, finalment, entrant al Monestir de Sant Pere, on es va quedar.

El burro va decidir deixar les relíquies a Camprodon i encara es poden veure dins l'Església de Santa Maria.

Durant la Festa Major de Camprodon (21 de juny) els veïns de Camprodon celebren un dinar popular de germanor en aquesta font que acaba amb una remullada al riu Ter.

Des d'aquí van a trobar la pista que puja a Sant Antoni envoltada de castanyers d'índia i a pocs metres es troba la Font del Boix. Els nombrosos boixos que resguarden l'esquena de la font fan tribut al seu nom, tot i que és una zona amb una gran varietat i riquesa d'arbres. Sota la plaça de la font, encara es pot veure una gran abundància d'aigua corrent.

Prop de la font també podem trobar el monument dedicat a Cèsar August Torras, considerat el primer gran promotor de l'excursionisme català.

Reculen per la pista fins a trobar la que va a Font Rubí i es troba el cartell per pujar a la Font del Vern que es troba enmig d'una impressionant roureda de Can Pascal de roures de fulla gran amb els exemplars més antics de Camprodon, que superen els dos-cents anys. A l'inici de la pujada cap a la font es pot gaudir d'una magnífica vista de Camprodon. Malgrat anomenar-se Font del Vern, no es troba cap exemplar d'aquest tipus al seu voltant, tot i que antigament n'hi hauria pogut haver.

La font està situada en una placeta envoltada d'arbres, l'aigua brolla entremig d'un rocam i cau a dins d'un clot format per unes pedres. 

Retornen cap la Vila passant per la piscina, arribant al carrer Freixenet on observen la casa modernista de Can Roig.

D'estil modernista i gran presència i riquesa ornamental, l'edifici és un exemple singular d'arquitectura romàntica del Pirineu de Girona. La casa de can Roig es va construir com a segona residència entres 1900 i 1901. La gran complexitat compositiva, els elements medievalitzants i les abundàncies del material de les façanes, converteixen l'obra de Simó Cordomí en un imponent edifici singular, únic i conegut a la zona. Està inclòs en l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Durant la retirada republicana es va utilitzar com a hospital militar (1936-39), i va ser abandonat en acabar el conflicte. Als anys 70 va canviar de propietari però tampoc no es va fer res per aturar la degradació. La casa estava abandonada, gairebé en runes a principis del segle XXI.

Estat en que es trobava abans de la rehabilitació 

No ha estat fins l'abril de 2023 que es va inaugurar la rehabilitació de la casa, les obres van durar 10 mesos, i de moment encara falta rehabilitar els espais interiors que seran d'ús públic per part de l'Ajuntament.

Ara torna a lluir tot el seu esplendor.

PUJADA A L'ORATORI DE L'ASCENSIÓ PASSANT PER LES COVES DE BALLABRIGA.

Mentrestant els altres sortim des de Llanars per anar enfilant-nos cap la casa de Solà d'Amunt. Primer per una pista asfaltada que en arribar a la casa trenquem per un corriol que en continua pujada arriba a un pla amb ginestes des d'on, entre els núvols baixos, podem veure la Serra Cavallera i la Collada Verda que aquest any va honor al seu nom.

Continuem pujant per l'antic sender local que porta a l'oratori de l'Ascensió. Cada cop més alts. Anem guanyant alçada i bones vistes sobre el poble de Llanars i dels voltants.

En el punt on quan la vam anar a preparar i vam dubtar si seguir les marques del sender local (SL) o seguir el track (molt perdedor) decidim avui seguir el SL molt fressat i que continua pujant, arribant a una esplanada on continuem trobant la ginesta que ens acompanyarà tota la sortida.

Quan seguint els tracks que portem ens marca que estem a l'alçada de les coves, deixem el camí, que segueix cap a les collades i que trobarem més endavant, per anar a trobar el sistema de coves de la Bellabriga, trobem diferents noms: Vallabriga, Ballabriga... però crec que aquests noms han derivat de l'original Bellabriga que és el nom de la finca on es troben.

A poc a poc anem trobant les diferents boques de les coves-avencs que es troben en un aflorament calcari. La primera cita d'aquesta cova data de l'any 1879. No és fins l'any 1969 que no es topografien i nomenen les diferent cavitats de l'entorn.

Aquesta cova és fàcil de trobar per la grandària de la seva boca, dins d'aquesta hi creix un roure, un castanyer i avellaners. La zona queda dissimulada pels boixos.

Aquestes cavitats han estat conegudes de sempre pels habitants de la contrada, amb el nom genèric de "les Baumes". Prenen el nom del torrent i la font de Bellabriga que va estar força visitada pels turistes els anys 1920-30 degut a les seves propietats medicinals, també era coneguda amb el nom de "Font de la magnèsia" que es trobava prop la casa, aquesta font va quedar molt malmesa en els aiguats de 1940.

El Topònim només s'observa en els mapes de l'ICC.

En Josep s'atreveix atreure una mica el cap per aquesta cavitat, però com té un cert pendent no ens podem aventurar sense preparació.

Ens trobem en un camp de farigola entre les roques i en aquest punt fem un esmorzar ràpid.

Ara recuperem el track original i anem baixant fins a trobar la pista que puja de la finca de la Bellabriga, tot passant per una altra petita cova li diuen la Mina on en la seva obertura es veu un ratpenat.

Seguint la pista arribem a un gran prat on hi han ruscs d'abelles, estem en el Pla d'Astra als peus d'un petit cim, la Costinyola (1246m) i seguim el filat per continuar pujant per la carena per anar a trobar les Collades i el camí del SL.

Un cop arribem dalt de tot el camí comença a carenar i és planer fins arribar a l'oratori envoltats d'un mantell groc de ginesta, que ens ha deixat meravellats. Per desgràcia el dia no ens ha acompanyat gaire i els núvols ens ha privat de veure les muntanyes de Vallter (Bastiments, Pic de la Dona...) i del Costabona.

Quan trobem les restes d'una cabana de pedra seca hem de creuar de nou el filat per arribar a l'oratori de l'Ascensió, situat en un rocam a 1336 metres. Voltat de ginesta i un ramat de cavalls. Des d'aquesta esplanada es pot veure Molló, Rocabruna, Sant Antoni de Camprodon i la Serra Cavallera.

Sant Antoni de Camprodon

Després d'intentar identificar camins i muntanyes comencem a baixar cap a Camprodon. Sota el Rocam ens fem una foto del grup reduït de la sortida d'avui.

El camí va baixant fins convertir-se en una pista, passant per el Mas de Les Fonts i creuant diversos torrents que els últims dies baixen contents.

Pocs metres més avall trobem la Font de la Mosquera, abans d'arribar a un altre Oratori, l'Oratori de Sant Isidre de Miàs. La font la tenim per sota del camí, és un abeurador per el bestiar.

A 400 metres arribem a l'oratori de Sant Isidre de Miàs. Es tracta d'un oratori construït el 1615 i que durant la guerra civil va ser destruït. Els veïns van voler reconstruir-lo a partir del material recuperat per la familia Nogué i l'Alejandro Cuadrado.

El camí que surt des d'aquest punt s'enfila cap el pla d'Astra, per on hem passat anteriorment. A partir d'ara el camí que baixa a Camprodon, uns 2 quilòmetres, està asfaltat i arriba rere el Monestir de Sant Pere. A mesura que ens acostem a la vila obtenim una visió de la zona de la Campa i de Camprodon diferent a l'acostumada.

Ja som arribats a Camprodon, per no perdre el costum adquirit de fa poc, es dinar de Restaurant a la Pizzeria. Arribem a la Plaça de Santa Maria i ens separem, ja que avui el meu pare i jo no dinem entaulats. Els altres, un cop dinats, pugen amb cotxe a Llanars, ja que en Toni té el seu a Camprodon, a buscar als altres cotxes a Llanars.

De camí a dinar passen, creuant el Ritort, per el Passeig de la Font Nova remodelat durant la segona meitat del segle XIX, i és on es van ubicar les primeres residències d'estiuejants.

D'aquesta manera acabem la sortida. Esperant la propera:

Excursió als Llacs de Mulleres, Vall d'Aran (19 - 20 - 21 de Juliol).