INFORMACIÓ DEFINITIVA ESTANYS DE MULLERES
PREPARACIÓ SORTIDA CAP DE SETMANA DE JULIOL (19-20 I 21)
ESTANYS DE MULLERES
- Aparcament Gratuït
- Zona Wifi
- Jardí amb Terrassa
- Zona Recreativa amb jocs pels nens i zona bàsquet
- Restaurant (Cuina Casolana)
INFORMACIÓ DE LES SORTIDES
1ra Opció: 3,27 Qm amb un desnivell de 100 metres. Fins la segona Cascada de Mulleres.
2na Opció: 6,33 Qm amb un desnivell de 255 metres. Fins la tercera Cascada de Mulleres.
3ra Opció: 9,41 Qm amb un desnivell de 778 metres. Fins als 2 estanys superiors.
4ta Opció: 12,83 Qm amb desnivell de 1391 metre. Fins al Tuc de Mulleres (3010m)
El Tuc de Mulleres (Molières) de 3010,1 metres d'altitud està situat a les capçaleres de la Vall de l'Escaleta cap a l'oest i de la Vall de Molières cap al est.
El seu cim és una cresta de blocs de roca, de forma suau al seu conjunt, orientada de nord a sud.
El vessant oest (la Vall d'Escaleta) és tota una llarga tartera de blocs amb sis petits estanys d'origen glacial.
El vessant est toca a la Vall de Molières i és el més característic, ja que té un imponent aspecte alpí. Pendents molt drets, amb boscos d'avets i faigs a la part baixa i quatre estanys, també d'origen glacial entre els 2200 i els 2400 metres, que donen origen a la Noguera Ribagorçana.
A la part alta d'aquesta vall i sota mateix del pic, existeix una gelera permanent. Damunt dels primers llacs s'hi troba un refugi amb capacitat per a 18 persones.
Les vistes que s'obren quan se surt a la cresta, superada una moderada grimpada, són espectaculars. El cim està catalogat com un dels millors miradors del massís de la Maladeta i també de gran part del Pirineu. Molt a prop es veuen l'Espatlla d'Aneto, el Vallibierna, a l'altra banda els Besiberris, la Pica d'Estats...
Descripció recorregut
Encarem un petit descens per una àmplia pista per acostar-nos a la pleta de Molières i al riu Noguera Ribagorçana. Caminarem sempre amb aquestes aigües a la nostra esquerra i sempre per camí fressat i evident, fins al seu naixement, primer per terreny boscos fins arribar al primer salt d'aigua.
Sortim de la zona arbrada i ens fiquem en la zona dels aiguamolls de les Molleres. El camí es comença a difuminar entre vegetació i rocs, però hem de seguir les fites. Anem guanyant alçada i arribem a un segon salt d'aigua. Fi primera opció.
Per els que continuïn, ens ajudarem de les mans per superar-lo i ja veurem la paret que ens espera. Per terreny pedregós i atarterat seguint les fites s'arriba al tercer salt. Fi segona opció.
Ens cal superar encara un fort desnivell, quan s'arriba a dalt ja es veu el cim i el refugi, per continuar es va a trobar el primer estany de Mòlieres. Amb el cim a la vista anirem progressant, superant el segon i tercer estany. Fi tercera opció.
Les fites ens porten per terreny franc però en forta pujada direcció al collet de Molières. És fàcil de reconèixer perquè és el punt més baix de la cresta que uneix el cim del Tuc de Molières i el Cap de Toro. Els últims metres cal superar un fort pendent amb una petita grimpada. Des del coll hi ha molt bones vistes. El cim està a tocar però encara no es veu. Una fàcil i àmplia cresta de blocs de pedra ens permetran pujar a un primer fals cim, el veritable cim està uns metres més endavant amb una simple xapa metàl·lica marca el vèrtex geodèsic del cim. Fi quarta opció.
La tornada és per el mateix camí.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada