REPORTATGE EXCURSIÓ A TUC DE MOLIÈRES
REPORTATGE EXCURSIÓ A TUC DE MOLIÈRES 3009 METRES
Aquesta vegada començo posant la foto del cim per fer honor als herois que van aconseguir fer cim. I ara continuo explicant com va transcorre el cap de setmana.
Més o menys vam anar arribant a la Fonda cap al migdia. Teníem totes les habitacions per a nosaltres. A la tarda vam acabar de decidir els horaris de l'endemà. Ens dividirem en dos grups, el primer per intentar fer cim o una aproximació sortirà desprès d'esmorzar a les 6:30h. El segon esmorzarà a les 8h.
Els nois de la Fonda, molt atents, es van avenir a aquests horaris.
El Poble de Vilaller (Villa-llar primera llar de les Altes Valls)
És la capital de la Vall de Barravés, de camí a la Val d'Aran.
Disposa d'un barri antic que compta amb molts elements d'interès. Restes de muralla amb arcades i torre medieval, restes de la presó més antiga de Lleida (s.XVII), una arcada del pont Vell de pedra (s. XVII), l'esglèsia neoclàssica (s.XVIII) i la torre campanar, ermites de la Mare de Déu de Riupedrós i de St. Mamés.
 |
| Mare de Déu de Riupedrós |
 |
| Ermita de St. Mamés |
A l'entorn de Vilaller, es troben monuments megalítics i necròpolis antropomorfes medievals.
 |
| Tomba antropomorfa, necròpolis de St. Pere |
Excursió de dissabte
El primer grup arribem a la zona d'aparcament de la boca sud del túnel de Vielha cap a les 7:30, ja està força concorregut, l'ambient es força fresc en aquesta hora i cal abrigar-nos una mica.
Estan en aquest lloc sentim tot de bens i a l'aixecar el cap la nostra sorpresa, a la muntanya del davant un gran remat d'ovelles en transhumància:
De seguida comencem a caminar amb el nostre imponent objectiu al davant de la nostra vista.
El camí comença en baixada per anar a buscar el riu que l'anirem seguint tot el dia, ben bé fins la primera cascada el camí és planer, havent de creuar algun torrent.
Aquest primer salt d'aigua el trobem en una petita fageda
A partir d'ara comença la pujada de veritat que no acaba fins fer cim. Ja abans d'arribar aquí deixem enrere en Jaume i Josep que van més lentament, la resta seguim avançant, ja que voler fer cim suposarà un mínim de 10 hores i no es pot alentir el pas. Per tant seguim sense espera. Comencem a trobar fites que algun "brètol" s'ha entretingut a anar embrutant-les.
També ens trobem amb trams de tartera amb grans blocs de pedra que hem de superar. Però que un cop superats ens ofereixen una bona vista cap enrere.
Altres vegades el camí, tot i les fites, és una mica perdedor. Però sempre és cap amunt. Anem guanyant alçada de mica en mica.
Ja arribem a la segona cascada, fins aquest punt és relativament fàcil sinó fos per les tarteres. Ara cal superar el salt d'aigua per un camí condicionat amb un passamà de ferro per ajudar a superar el desnivell.
En Jaume i en Josep Puigdueta ja no van arribar a la cascada, es van quedar a veient-la de lluny.
Un cop dalt, més tartera, i el camí arriba fins a una altra paret que s'ha de superar per arribar als estanys superiors i al refugi d'emergència fent una ziga-zaga.
Jo, ja en aquest punt vaig decidir no continuar, no per cansament sinó per no patir més del necessari a la baixada. Descansar i després sense presa anar baixant. Com vaig poder establir contacte amb l'altre grup ens van esperar als que vam recular abans d'hora.
Els altres continuen pujant fins arribar als estanys i al refugi situat a 2400 m d'alçada aproximadament.
La vall de Mòlieres i la ribera de Conangles constitueixen la capçalera de la vall de Barravés (Noguera Ribagorçana). La vall de Molières, que s'estén al llarg d'uns 6 quilòmetres des del Tuc de Molières (3009m) fins l'aiguabarreig amb el torrent de Conangles a una cota aproximada d'uns 1575 metres, presenta els trets característics d'una vall glacial: circs i crestes, perfil transversal en forma d'U, perfil longitudinal esglaonat amb cubetes de sobre excavació glacial en diferents estadis de rebliment*, dipòsits i formes morèniques...
*reblir: una vall, un llac, un pantà, una presa o un port, omplir-se dels materials resultants de l'erosió transportats pels corrents fluvials o marins.
Per anar a trobar els estanys s'ha de baixar una mica. Aquí es queden la major part, només continuen l'Alex i el Rubèn ben custodiats per els dos Grans Mestres en Francesc i en Josep Serra que van anar explicant-los-hi les tècniques i com pujar i desprès baixar de manera segura.
Ells dinaran i descansaran un parell d'hores en aquest paisatge idíl·lic per també anar baixant més tard.
Els quatre herois, mentrestant, segueixen pujant passant per els altres estanys amb cada vegada millors vistes de la vall.
 |
| Al fons s'aprecia l'explanada on hem deixats els cotxes. |
 | ||||
| Pujant cap el Coll Cada vegada es va veient la immensitat de les muntanyes que els envolten, arriben al coll només resta la grimpada cap el cim.    Des del cim una vista de 360º espectacular
   En el vessant Aragonès es veu tota la serra de Maladeta. Ara ja només queda retornar per on s'ha vingut, baixant amb compte i vigilant on es posen els peus, vigilant en la congesta de neu que amb la calor del dia es va desfent.    Ara de baixada poden gaudir dels estanys amb una mica més de calma veient la seva formació glacial.    Els que van quedar als estanys després de dinar van anar baixant, i van arribar als cotxes cap a les 6 de la tarda. Degut al desglaç per la calor del dia els salts d'aigua porten més quantitat d'aigua.    Els que van fer cim van arribar cap a les 19:30 hores, van estar 12 hores.  |
Els Puigdueta van arribar cap a la 1 del migdia i jo cap a les 2 als cotxes. El Salva ens va esperar, ja que la resta d'aquest grup es va dirigir a la zona de pícnic de Conangles per a dinar a un lloc fresquet.
Acabat de dinar alguns ja vam tornar cap a la Fonda, i alguns altres es van arribar a les cascades del Besiberri.
Ara agafeu forces i descanseu per a la propera que serà el 13-14-15 de Setembre a Arnes on celebrarem el 35è Aniversari de la Secció.
BONES VACANCES !!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada