INFORMACIÓ EXCURSIÓ DIA 18 DE GENER 2025

 INFORMACIÓ EXCURSIÓ 18 DE GENER 2025

CAMÍ DE RONDA PLATJA D'ARO - TORRE VALENTINA

PUNT DE TROBADA

LLOC: Plaça de la Sardana de Platja d'Aro (41.82167, 3.06878)

HORA: 8:45 h. 

COM ARRIBAR: A platja d'Aro s'hi ha d'anar amb transport privat. Anant per l'AP7; la C-35, la C-65, la C-31 i després la GI-665. Arribem a la Plaça de la Sardana en, aproximadament, entre 100-110 quilòmetres des de Barcelona. Que en dissabte es poden fer en una hora i mitja com a màxim. 

Un cop a la C-31 cal agafar la sortida 316 en direcció a Platja d'Aro NORD. Ja en la GI-665 s'ha de girar a la dreta pel carrer Isaac Albéniz i després pel carrer Enric Morera.

EXCURSIÓ LLARGA:
PLATJA D'ARO - SANT ANTONI DE CALONGE - PEDRA DE FONDILS - PUIG PALET - PLATJA D'ARO

La ruta completa té un recorregut de 12 quilòmetres, amb un desnivell positiu total de 471 metres, i 458 metres negatius.

L'excursió es pot dividir en dos trams molt diferenciats: el primer, el Camí de Ronda, que va des de Platja d'Aro fins la Torre Valentina de Sant Antoni de Calonge, i el segon des d'aquesta Torre Valentina fins a Platja d'Aro tornant per l'interior.

El primer tram, el Camí de Ronda, té un recorregut de 4,5 Qmts., sense cap dificultat tècnica però que requereix estar disposat a pujar i baixar escales i petits desnivells des del principi fins el final, i a trepitjar sorra en diverses ocasions. El camí està protegit amb tanques i baranes excepte en un petit tram aeri (molt petit), on cal anar amb la precaució habitual dels senderistes de muntanya. En aquests quatre quilòmetres i mig sumarem, entre totes les pujades i baixades, 194 metres de desnivell positiu i 200 metres de desnivell negatiu.

El segon tram, de tornada a Platja d'Aro per l'interior, té un desnivell positiu acumulat de 277 metres i un desnivell negatiu de 258 metres. Recorre 7,5 quilòmetres que es fan: per asfalt; per pistes de muntanya; i corriols. Gairebé tot el desnivell està repartit entre dues ascensions, amb algun tram una mica feixuc, però sense cap dificultat per caminar.

Descripció de la ruta

Comencem la ruta en la Plaça de la Sardana de Platja d'Aro on haurem aparcat els cotxes. Des d'aquí anem en direcció a la platja, on ens trobarem el camí de ronda que seguirem fins arribar a la Platja de la Torre Valentina de Sant Antoni de Calonge. Pel camí passarem per un munt de caletes, platges i punts d'interès, que són:

Cavall Bernat; Punta d'en Ramis; Platja Rovira; Vil·la romana del Pla de Palol (*1); Cala Sa Cova; Moll des Corrons; Cala del Pi; Cala del Paller; Cala Canyers; l'Illot Belladona Grossa; Platja de la Belladona; Cala Sant Jordi; Platja de Sant Jordi; Platja de Cap Roig; Caleta Cap Roig; Illot Calonge; Cala Gogó; Platja de ses Torretes; Cala del Corb; Platja de Can Cristus; Cala del Forn; Cala dels Esculls; Cala de la Roca del Paller; Cala de les Roques Planes; Ses Roques Vermelles; Torre dels Perpinyà (*2); Cala dels Musclos; els Illots de la Roc dels Musclos i la Roca dels Eriçons; la Cala del Racó dels Homes; la Torre Valentina (*3) i la seva platja.

Entre la Cala Canyers i la Platja de la Belladona ens trobarem que el camí de ronda està barrat per "perill d'esllavissades", i haurem de baixar a la platja salvant un desnivell de gairebé deu metres ajudats per una corda. No presenta cap perill ni dificultat si es baixa amb precaució. No cal agafar-se "de quatre mans" ni posar "el cul a terra".

Uns 500 metres després de la Torre Valentina abans d'ultrapassar la Riera de Calonge, tombarem a l'esquerra i deixarem el mar. Anirem per la vora de la riera durant un quilòmetre i tombarem altre cop a l'esquerra, tot començant a pujar, per endinsar-nos a l'interior. Uns metres abans d'arribar a aquesta cruïlla haurem de travessar la carretera vers l'esquerra perquè hi ha una tanca que ens impedirà el pas si volguéssim creuar just al davant.

Anem pujant, i en uns 600 metres trobarem la "Pedra de Fondils"(*4), una mica amagada, i més endavant deixarem la pista per agafar un corriol a ma dreta que resta tapat per la vegetació, molt crescuda, però que es deixa caminar bé.

Trobarem un rocam i un forn de calç, i el camí s'enfila de valent uns 300 metres fins arribar a dalt de la pujada. Un cop aquí, els més agosarats podran grimpar el parell de metres per damunt dels rocs que faltaran per "fer el cim" del Puig Palet, de 137 ó 140 metres d'alçada, que marcarà el punt més alt de la nostra excursió.

En aquesta zona hi ha dos megàlits, la "Cova" de Can Palet dels Llops, i l' "Abric de Can Palet", que no són gens vistosos, són de difícil accés i ens queden fora de la ruta, per això no els visitarem.

Després d'un petit pendent positiu, ens topem amb la "Cova del Ronquillo"(*5) i un mirador. En aquest indret hi ha un curiós conjunt de roques.

Anem baixant fins trobar "el Camí de Can Massoni", asfaltat, que deixem ben aviat per començar a fer la darrera pujada seriosa de la excursió. Arribem de seguida a una tanca que delimita un càmping de bungalows  i que cal seguir-la pel costat, deixant-la a l'esquerra, fins "la Roca Criadora" (*6), que és un conjunt enorme de roques soltes.

Abans de fer els pocs metres de pujada que faltaran per arribar a la "Roca Criadora", a ma dreta segueix una pista que va voltant aquest conjunt i que ens la pot estalviar si no volem visitar-la.

Ara, ja, després d'uns petits desnivells, enfilem l'última baixada per dins de les urbanitzacions i arribarem al final de la ruta en poc menys d'un quilòmetre i mig.

EXCURSIÓ CURTA: CAMÍ DE RONDA

La ruta es planifica sortint de Platja d'Aro fins a Sant Antoni de Calonge i tornar a Platja d'Aro, on tindrem els cotxes, amb el bus de l'Empresa Moventis Sarfa. Té un recorregut de 5,8 quilòmetres (fins la parada del Bus), amb un desnivell positiu total de 194 metres, i 200 de negatius.

El recorregut és el mateix que els de la llarga fins a arribar a la Torre Valentina, on a uns 500 metres ens separarem del grup que faci l'Excursió "llarga" si és que hem fet el Camí de Ronda plegats. Des d'aquest punt fins a l'estació del Bus, ens quedaran encara 908 metres per caminar.

Tornada a Platja d'Aro amb el Bus:

Empresa: MOVENTI S SARFA línies 1 i 5, i també E3 (no integrada a l'ATM).

Preu del bitllet: 1,95€ ó 2,35€

Parada Sant Antoni de Calonge: "Oficina de Turisme" Direcció Platja d'Aro. Està en la confluència dels carrers: Avinguda Catalunya amb Avinguda Sapera. És una rotonda. Coordenades: 41º50'48.1"N 3º05'57.4" E /// 41.846697, 3.099284.

Horaris

Veient els horaris teniu aquests horaris possibles: 12,25 - 13:55 - 15,45 - 15,55 - 16,50 - 17,10 - 17,40 - 18,55.

Temps del desplaçament entre 10-15 minuts.

Arribada a Platja d'Aro

Es recomana baixar a la parada "Politur" que queda més a prop dels cotxes. La següent és l'estació d'Autobusos de Platja d'Aro que queda una mica més lluny.

Coordenades Politur: 41º49'25.4"N 3º04'24.2"E // 41.823729, 3.073394

Coordenades Estació Bus: 41º48'45.2"N 3º03'40.0"E // 41.812552, 3.061101

RESTAURACIÓ

La sortida es planifica "de tot el dia", amb esmorzar i dinar de carmanyola.

NOTES INFORMATIVES

(*1) La Vil·la Romana de Pla de Palol, també anomenada Vil·la romana de Platja Artigues, és un jaciment arqueològic dins del terme municipal de Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró. El nom de Palol prové del diminutiu llatí palatiulum que vol dir petit Palatí, segons el nom d'un dels set pujols de Roma, on es trobava el palau imperial. La referència al Palatí romà és una indicació de la importància i del luxe de l'antiga vil·la.

Quan es va iniciar la urbanització sense fre d'aquesta zona costanera, els arqueòlegs no van poder frenar la destrucció de les runes, on es va construir l'hotel Xaloc i els apartaments Caleta Palace i Palatio Maris. Malgrat tot, l'any 1959 es va localitzar un conjunt termal i, per sort, es va poder modificar el projecte de la construcció de la casa de François Robert, de manera que es va edificar la casa sobre una sèrie de pilars i voltes que no malmetessin el conjunt i garantissin la preservació, i durant els anys 1988 i 1999 es va dur a terme l'excavació en extensió de l'àrea protegida que ha deixat les restes descobertes visitables.

(*2) Seguint el camí de ronda, just davant de la Cala de l'Embarcador, trobem la imponent Torre dels Perpinyà. Encara que la seva aparença de torre medieval de vigilància ens pugui confondre, el seu origen és modern.

(*3) La Torre Valentina és una antiga torre de defensa i un monument protegit catalogat com a "bé cultural d'interès nacional del municipi de Calonge al Baix Empordà".

La torre cilíndrica es troba a la vora del mar al sud de la platja de Sant Antoni. Està coronada per els merlets en bon estat de conservació. Per accedir a la torre, s'havia de fer amb una escala, ja que no té ni porta ni escales interiors.

Aquesta torre es va aixecar cap a finals del segle XV o començaments del XVI amb l'objectiu de vigilar qualsevol atac dels pirates.

Amb la torre Pareres al nord-est de la badia (avui desapareguda) es troba en primera línia de defensa en cobrir junts un ample horitzó marítim, on hi havia més probabilitats d'invasió. Amb les torres de terra endins, la del Bedós, Castellbarri, Lloreta, de la Creu del Castellar, del Mal Ús i Roura la vall de Calonge tenia una xarxa completa per a alertar tota la població en cas de perill.

(*4) La misteriosa "Pedra de Fondils" es troba en el paratge dels Vinyers, a poques passes del mas Eugeni. Es tracta d'un aflorament de granit treballat que mostra una curiosa cavitat quadrangular realitzada amb amplis canals i rebaixos. Del bell mig d'aquesta, emergeixen un conjunt de quatre formes circulars curosament delimitades. Alguns hi han volgut veure una llosa de sacrificis de la més remota antiguitat, altres hi han cregut veure la base d'una premsa de vi o d'oli romana i els amants de l'esoterisme ho han associat a una taula ritual vinculada amb els cultes practicats dels primers cristians de la comarca. En l'actualitat es creu que aquesta roca granítica es va tallar en l'edat Mitjana. Amb tot, encara està en estudi.

(*5) Desapareguda durant anys, la Cova del Ronquillo de Calonge, també coneguda amb el nom de "Pedra de l'Olla" o Abric de Can Palet dels Llops, es troba situada en un lloc veritablement privilegiat, des d'on es pot gaudir d'una de les millors vistes de la badia de Palamós i Sant Antoni de Calonge.

La "cova" en realitat és un paradolmen, un gran bloc granític de forma irregular i d'aproximadament 3,5 metres d'alçada, amb una petita cavitat orientada cap al sud.

Aquesta petita cova té una entrada de forma triangular de 1,6 metres d'amplada de la boca per 1,5 metres d'alçada màxima, amb una fondària de 3,5 metres. Al sostre interior la roca presenta una sèrie de cassoletes de formació natural, mentre que a l'entrada encara s'aprecien restes d'una petita paret de pedra seca. Al voltant de la cavitat, les escletxes o espais que queden entre el bloc i el terra han estat omplerts i tapats amb pedres petites. A l'interior encara es conserven restes de sediment sense excava. La seva funció probablement fou sepulcral, tot i que la seva adscripció cronològica és incerta.

La denominació de "paradolmen" se li dóna per les diverses pedres col·locades verticalment de forma artificial.

(*6) La "Roca Criadora" és un gran roquissar des d'on es pot gaudir d'unes espectaculars vistes sobre la Badia de Sant Antoni i de Palamós. 

REUNIÓ DIMECRES 15 DE GENER A LES 19:30 H.