INFORMACIÓ EXCURSIÓ MÉS DE JULIOL (18-19 I 20)
INFORMACIÓ SORTIDA PER ELS DIES 18 - 19 I 20 DE JULIOL
GORGES DEL SEGRE
INFORMACIÓ DE L'EXCURSIÓ
En la sortida d'aquest mes de Juliol anirem a veure el tram inicial del Riu Segre, un dels rius més important de Catalunya. Neix a sota del Pic del Segre, un dels pics de l'Olla de Núria, situat a la Catalunya Nord.
Sortirem a caminar des de la petita població de Lló, a l'Alta Cerdanya, seguint el curs del riu en sentit ascendent tot remuntant les seves cingleres de més d'un centenar de metres d'alçada per gaudir d'unes espectaculars vistes des de les ruïnes de Sant Feliu de Castellvell, una antiga església i castell.
Un cop a baix, ja de tornada, entrarem a Lló pel carrer del Castell; el carrer de Cerdanya; passarem per l'Església de Sant Fruitós i arribarem al final de la ruta.
La ruta és circular, de 6,5 quilòmetres, amb un desnivell positiu de 386 metres, i els mateixos de negatius. Cal dir que gairebé tot aquest desnivell negatiu està en els darrers dos quilòmetres de la ruta i és molt pendent. Quedarà per decidir divendres el sentit de la sortida, si es prefereix fer pujada o baixada forta.
Per als més atrevits, als qui aquesta distància els pugui semblar curta, hi ha la possibilitat de, un cop arribats al quilòmetre 3 de la caminada, seguir endavant remuntant el curs del riu fins arribar al refugi de la Culassa o al naixement, a les Fonts del Segre. El trajecte seria més o menys d'anar i tornar pel mateix camí, i la distància total en el seu recorregut més llarg (fins les Fonts) de 21,5 quilòmetres, amb un desnivell positiu total de 1400 metres, els mateixos de negatius. Aquesta versió no està contemplada en el mapa. Si voleu més informació per aquesta opció cliqueu en el següent enllaç Fonts del Segre (proposen una ruta circular).
Per arribar al punt d'inici, des de Puigcerdà, ens dirigirem fins el poble de Sallagosa, i des d'aquí, per la D-33 fins a Lló. Des de Puigcerdà hi ha uns 13 quilòmetres. Coordenades de l'aparcament: 42.45393, 2.05935.
Començarem la caminada des de l'aparcament que hi ha una mica abans d'arribar a Lló, al costat de l'Església de Sant de Sant Fruitós. Des d'aquí mateix agafem el camí "La Route des Gorges" (la ruta de les Gorgues). Immediatament passem per els Banys de Lló (Establiment Termal) i pel costat de la Via ferrata "Les Escaldilles".
A partir d'aquí comença la pujada per la riba del Riu Segre. El camí és de ciment. Passem per un pont que creua el riu i més amunt trobem una marca en una roca.
Sobre el quilòmetre tres de la caminada, en una bifurcació, començarem el camí de tornada. Hem de fer un gir gairebé en rodó en direcció al Mas Patiràs (no hi entrarem), ens desviem a l'esquerra. Aquest Mas es dedica a l'elaboració de productes làctics de cabra.
Arribarem a un indret anomenat "Castell de Vidre": és una roca enorme amb diferents vies d'escalada.
Per aquest indret gaudirem de bones vistes de la vall; del Puigmal de Lló i el Coll i el Pic de Finestrelles.
Seguim fins a trobar una bifurcació que ens menarà a les ruïnes de Sant Feliu de Castellvell. Si voltem la capella podrem entrar per la façana oest.
Fins aquí arriba la via ferrada de Lló, des del fons de l'engorjat, i podrem gaudir d'unes vistes excepcionals. Cal tenir força precaució de no acostar-se massa als precipicis, podria ser perillós. Aquest és el punt més alt de tot el recorregut.
Desfarem el camí per tornar a la ruta que dúiem. A partir d'aquí la baixada és considerable, cal parar atenció.
Acabat el camí de terra, hem de trobar la "Font de la Monje" (escrit així), i entrem al poble. En una bifurcació, podem entreveure a la dreta la torre de guaita del Vaqueró, i a l'esquerra el Castell de Lló. Seguim pel Carrer del Castell i, girant a l'esquerra, pel Carrer de Cerdanya.
Arribarem a Sant Fruitós de Lló i a l'aparcament on hem deixat els cotxes.
NOTES:
Lló
El poble de Lló es troba enlairat a la sortida de la vall, a la dreta del Segre i al vessant del turó de Sant Feliu, a 1390 metres.
Lló és, segurament, un dels pobles més pintorescs de la Cerdanya, amb les seves cases d'esquist (pissarra) i els seus carrers amb forts pendents. I també un dels llocs cerdans coneguts on primer s'instal·la l'home. Dalt del turó, dominat per la capella romànica de Sant Feliu unes excavacions arqueològiques posaren al descobert un assentament humà de més de 3000 anys de durada, situable entre el neolític i l'època romana, tot i que va continuar essent freqüentat durant l'edat mitjana. Són molts els que diuen que l'església romànica de Lló, de la fi del segle XII, és una de les més perfectes de Cerdanya, amb la seva nau única a la qual li han afegit capelles en el segle XVIII, el campanar d'espadanya i, sobretot, un absis i un portal admirablement esculpits. És un dels millors exemples del romànic cerdà tardà.
El Segre que desemboca a l'Ebre, després de 265 quilòmetres, neix a Lló en el Circ de la Culassa, a més de 2000 metres d'altura, al vessant septentrional del Pic del Segre, a la vora del Coll de Finestrelles, des d'on podem anar fins el Santuari de la Mare de Déu de Núria.
Castell de Lló
Aquest castell és situat a la part alta del poble de Lló, prop de la torre de Vaqueró, al peu del turó de Sant Feliu.
La història d'aquest castell és força confusa. Des del segle XI es documenta un castell de Lló, que fou un domini dels comtes de Cerdanya. Aquest castell segurament s'ha de situar al cim del turó de Sant Feliu de Castellvell, tal com el topònim sembla revelar. A mitjan segle XIII, però, els senyors de Lló decidiren construir un castell al peu del turó, prop de l'església parroquial de Sant Fruitós. Aquest castell apareix com acabat de construir l'any 1259, en què Galceran IV de Pinós, senyor de Lló, confessà que el seu difunt pare havia donat a l'església de Sant Feliu de Castellvell de Lló un mas en franc alou (propietat territorial lliure i exempta de tota càrrega i dret senyorial); ell en feu la cessió a dita església i al seu donat i a més llegà el delme dels masos de Torrent, de la parròquia de Lló, a l'església de Sant Miquel, que ell havia fet construir dins el nou castell de Lló. El donat de Sant Feliu havia de servir també l'església de Sant Miquel. Segons aquest document, doncs, l'actual castell, a la part alta del poble, és una fortalesa de nova construcció bastida al segle XIII.
Els Pinós foren senyors del castell de Lló fins al principi del segle XIV. Finalment passà al rei de Mallorca Jaume III (net de Jaume I), l'any 1322, per un bescanvi amb Torrelles i Juegues (Rosselló). Hom avaluà el preu del castell en 3900 lliures, 13 sous i 9 diners. Més tard, Joan I vengué el terme als Perellós en franc alou, família que en conserva el domini fins el 1500. A la vetlla de la Revolució Francesa n'eren senyors els Móra, marquesos de Lló.
Planta del castell de Lló
Ll. Claver, J. Cruanyes i E. Romea
Actualment aquest castell és format per un pany de mur força llarg, per una torre, situada a l'extrem occidental d'aquesta muralla, i per les malmeses restes d'una altra torre situades a l'extrem sud-est, al cim d'una roca. Pensem que quan es va fer aquest castell hi havia un recinte, que ocupava bona part del cim del turó i que tenia una longitud d'uns 40 m i una amplada, molt aproximadament d'uns 20 m. La planta d'aquesta fortificació devia ésser poligonal i allargada, tot adaptant-se al relleu. D'aquest castell es conserven, sobretot, dos llenços de muralla, situats un al costat de l'altre, orientats cap al nord i cap al nord-oest, respectivament, i amb una longitud d'uns 18m i 15m. A aquest mur, que té un gruix d'1,4 m, actualment s'adossen diversos habitatges. La muralla, construïda directament sobre la roca, té una alçada d'uns 9 m. Hi veiem tres línies d'espitlleres o sageteres. A prop de terra hi ha almenys vuit espitlleres. Aquesta part inferior ha estat restaurada parcialment. a 3 m del sòl exterior hi ha 12 sageteres, amb una separació d'1,5 m entre elles. Gairebé al cim hi ha 6 espitlleres més, repartides al llarg del mur. El mur és fet amb pedres no gaire grosses col·locades en opus spicatum.
Per més informació cliqueu en l'enllaç.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada