INFORMACIÓ SORTIDA DIA 15 DE JUNY LLANARS
INFORMACIÓ EXCURSIÓ DIA 15 DE JUNY
LLANARS - COVES DE VALLABRIGA - ORATORI DE L'ASCENSIÓ - ORATORI DE SANT ISIDRE - CAMPRODON - LLANARS
HORA I LLOC DE TROBADA
INFORMACIÓ I DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Comencem la caminada al final de l'Avinguda de les Saletes i seguirem el camí formigonat del Solà d'Amunt. Hi ha un rètol que indica "Senders de la Vall de Camprodon" direcció a Oratori de l'Ascensió i Camprodon. La distància que indica és força correcte.
El camí comença amb una forta pujada. Després d'uns 250m, ens trobem en l'entrada d'una casa particular. Just en aquest punt, a la dreta de la marxa arrenca un corriol gairebé invisible que manté el fort desnivell.
De fet, els forts desnivells es mantenen fins una mica més enllà del Pla d'Astre, sobre el quilòmetre quatre de la nostra ruta. Despès, amb alguna petita excepció, tot és baixada.
Aquest corriol "entra" en una pista de terra i en pocs metres la deixa per seguir el seu curs ascendent.
Més a munt, on el camí fa un gir a la dreta, just passada una tanca, les vistes són espectaculars. Val la pena aturar-se una mica, per descansar de la pujada i per contemplar les magnífiques vistes.
Seguim avançant, i de seguida veurem al davant els tres turons de Camprodon des d'uns perspectiva no gens habitual, amb Sant Antoni al turó del mig.
Arribem a una cruïlla on la pista gira a l'esquerra amb una de les poques marques de SL, sender local, (pintura blanca i verda) que trobem en tota la ruta. Aquest sender fa un arc força ampli per anar a trobar la nostra ruta més endavant. Aquest arc suma uns 250 metres a la caminada, i és per això que totes les rutes estudiades l'obvien i segueixen endavant per un camí ben marcat però amb la vegetació molt crescuda que l'embruta i entorpeix el pas. A voltes, sembla que no es pugui avançar.
Uns pocs metres després de deixar aquesta cruïlla, ens trobem amb un dubte. Tenim una bifurcació: a l'esquerra, fent pujada, o a la dreta fent baixada. Totes les rutes indiquen a l'esquerra, però el camí es tanca molt de vegetació i sembla que no es pugui passar. Per fer-ho cal batallar un parell de metres amb el matolls.
El camí que baixa resulta molt perdedor, i al final, abans d'arribar a un torrent, ha de tornar a pujar amb un fort pendent per retrobar la ruta. Va seguint un filat i està farcit d'ortigues.
El dia de l'excursió, en funció de la vegetació, es pot intentar passar pel camí indicat per tothom, o tornar uns metres enrere i anar pel SL. No aconsello anar pel camí de baix.
Ara que tots els camins ja s'han trobat, una mica més endavant, sortim a un camp gran d'herba alta on hi ha un filat. En aquest punt, hem de pujar un petit marge d'un o dos metres per vorejar pel damunt el camp d'herba, resseguint el filat deixant-lo a la dreta. No hi ha camí marcat, s'ha de caminar per sobre l'herba. Al final del camp i del filat, trobem un filferro que talla la ruta i s'ha de passar per sota.
Sortint del filferro, pugem muntanya amunt, sense camí marcat fins que trobem les primeres roques on, a l'esquerra de la marxa, anirem trobant les coves de la Vallabriga. Entre les coves hi ha un camp de farigola florida espectacular.
Les coves, en realitat són avencs. N'hi ha de diferents grandàries. Un senderista "normal" no hauria d'entrar. Per fer-ho cal corda, frontal i coneixements d'espeleologia. Ara bé, l'indret és molt atractiu.
Si s'hi vol entrar, no és recomanable fer-ho sols. Pot passar que calgui netejar les entrades.
Enllaç per a més informació de les coves: https://espeleoworld.com/c/sistema-de-la-bellabriga
La visita a les coves-avencs es fa fent una marrada del camí i s'hi ha de tornar, per això, qui no tingui ganes de veure-les, se les pot estalviar escurçant la distància de l'excursió i els metres de desnivell.
Un cop visitades les coves i avencs, tot baixant anirem a trobar un lloc anomenat "La mina". Seguirem baixant i una mica després ens trobem una pista que haurem de seguir i que puja des de les cases de la Bellabriga de Baix i de Dalt.
Ens dirigim a Pla d'Astre. Una mica abans d'arribar, surt a l'esquerra una pista que podem seguir si volem caminar còmodament, s'unirà al nostre camí en una bifurcació a la dreta uns 300 metres més endavant.
El Pla d'Astre és un fals pla molt gran guarnit de ginesta, ara florida i molt bonica. A l'altra banda del Pla, on no hi hem d'anar, surt una pista que en fort descens arriba directament a Camprodon.
Entrant al Pla hem trobat una tanca que cal passar. Immediatament es gira a l'esquerra i seguirem el filat que deixem a l'esquerra fins que el perdem uns metres més endavant. Els pocs metres abans d'arribar a trobar la pista que esmentàvem abans són costeruts, igual que el tram final de la pista. Per aquí, i no per la pista, es guanyen uns metres de recorregut.
Sempre amunt, ara arribem a un indret on hi ha una bifurcació molt poc evident i sense indicadors: Per la dreta, anem per la ruta de les Fonts, i per l'esquerra, per la ruta del filat. Tots dos camins es trobem més amunt per la zona de Les Collades. En aquest punt tornem a gaudir d'unes magnífiques vistes.
Aquests dies no és recomanable anar per la ruta de les fonts perquè el camí, molt deixat de la mà de Déu, en una considerable extensió està molt enfangat, brut de vegetació i ple d'aigua. Si s'hi va per aquí, acabarem amb fang fins a mitja cama. Dins d'aquest tram s'hi pot trobar: la Font de les Mines; una altra font de la que desconeixem el nom; el Pla dels Morts, on hi ha les restes d'uns perforacions mineres; el Mirador del Pla de la Serra; i el Pla de la Serra.
L'alternativa és pujar per l'esquerra resseguint aquest filat que deixem a banda esquerra. Abans d'arribar a retrobar-nos amb el camí de les Fonts, ens unim a un sender que ens ve per l'esquerra i que és la continuació de la pista que havíem trobat una mica abans d'arribar el Pla d'Astre i que arriba aquí després de fer una bona volta.
Anem pel camí de Les Collades, costerut, com tot el que hem fet fins ara. Una mica abans d'arribar al pla de dalt, el filat està malmès, moment que aprofitem per canviar de cantó i deixar-lo a mà dreta. Més amunt, el filat fa un gir tancat a mà dreta i nosaltres seguirem recte endavant.
Seguim pel camí de les Collades, que es va fent molt ben marcat. Cal anar atent perquè hem de trobar una tanca a mà dreta que haurem de traspassar i agafar el camí que va a l'Oratori de l'Ascensió.
Per no perdre el costum, seguirem un filat que deixem a mà esquerra fins arribar a una clariana on hem de passar per dues tanques, la segona doble. Hi ha un orri o pou, mal conservat.
Arribats a l'Oratori de l'Ascensió podrem gaudir d'unes vistes senzillament increïbles. Tindrem la sort d'arribar després d'una temporada de pluges que han deixat els camps verd i florits com poques vegades es poden veure.
Seguirem baixant recte. Trobarem el Mas de les Fonts i després la Font de la Mosquera en un raconet a sota del camí.
Passada la font a uns 300 metres a mà dreta trobem l'Oratori de Sant Isidre de Mias i una pista/sender que s'enfila per la muntanya fins arribar al Pla d'Astre, per on hem passat abans. Des d'aquest punt comença la part de la ruta amb el camí formigonat fins a Camprodon tot i ser un camí bonic envoltat de bosc.
Arribem a Camprodon i estem en la cruïlla de carrers on, a l'esquerra veiem el Monestir de Sant Pere (quasi sempre tancat) i, al davant l'església de Santa Maria (normalment oberta) i que es pot visitar.
En aquest punt abandonarem l'actualment mal dita "Ruta de l'Ascensió" dels senders locals de la Vall de Camprodon, es podria dir la Ruta dels Filats. El camí de tornada original a Llanars es fa pel camí de "La Rossa" que, a banda que té uns desnivells considerables, està tallat en diversos punts per finques particulars.
La tornada a Llanars la farem travessant Camprodon per l'interior i anant a trobar el Passeig Maristany i la Via Verda.
Des d'aquí fins a Llanars ens queden 2,4 quilòmetres sense cap desnivell.
Ja que som a Camprodon, qui vulgui s'hi pot quedar a l'espera que algun cotxe el passi a recollir.
Arribats a Llanars, en funció del temps de què disposi cadascú, es pot visitar l'Església de Sant Esteve on es conserva el frontis romànic policromat original, que data de la segona meitat del segle XII.
Un cop arribats a l'altra costat de la carretera, davant l'hotel El Grèvol hi ha una gran zona de pícnic amb 8 taules i font.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada