REPORTATGE EXCURSIÓ MES DE GENER

 REPORTATGE CAMÍ DE RONDA TAMARIU A AIGUABLAVA

14 DE GENER

Aquesta vegada vam tornar a ser força gent i que molts feia temps que no ens veiem, i vam poder gaudir d'un dia magnífic i de les vistes de la espectacular Costa Brava.

Com que és una ruta relativament curta, uns 8 quilòmetres, comencem a les 10 del matí. És una ruta circular, l'anada per el camí de ronda i tornada per l'interior seguint el GR-92.

Al principi ens hem d'enfilar per unes escales de la urbanització i tornar a baixar-les per tal de trobar el camí de ronda pròpiament dit.

Un cop arribats al camí, que es troba molt ben condicionat amb baranes i escales per salvar els desnivells, gaudim de vistes espectaculars miris a on miris. Anirem passant per el costat de cases amb accés directe al camí i algunes amb amarrador propi, arribem a la cala Xelida.

   

Admirant la bellesa de Cala Xelida, cala de petites dimensions entre roques, la Coca va ser l'única que es va banyar. Tota la zona és idònia per el busseig. Els centres de submarinisme de lloc acudeixen sovint al foraió  d'Aigua Xelida , un illot mig submergit situat davant de la platja on es poden veure espectaculars praderies de gorgònies. A la sorra hi trobem restes de meduses i d'alguna garota.

Després d'un petit descans continuem per el camí de ronda que ens durà a la punta de Ses Negres on els arbres doblegats pel vent ofereixen un espectacle màgic.

Arribem a aquest conjunt d'illetes de la punta de Ses Negres, des d'on tenim una vista espectacular.

Reprenem el camí, passem per l'agulla de cala Xelida direcció a Cala Marquesa i per Sa Roncadora. Aquest tram presenta penya-segats de 40 metres d'alçada de pedra granítica que presenta trossos de color negre i rosat.

Sa Roncadora és una escletxa de 52 metres de llarg i 17 de profunditat que comunica amb el mar. Ens acostem a la Cala de la Marquesa amb els seus illots (illa de la Cala Marquesa i la Catedral) accessible per mar des de dalt és de difícil accés.

De cala Marquesa arribem al Mirador d'Aigua Xelida i a la urbanització d'Aiguablava, seguim el carrer per arribar-nos al mirador de la Cova d'en Gispert, cova marina només accessible per mar. Ens fem la foto de grup. Abans aquest mirador rebia el nom de Bonavista.

El mirador es troba just damunt de la cova que té un parell de particularitats: la primera és la més llarga de la Costa Brava de casi 150 metres de longitud. Tot i que l'entada és estreta és possible de recórrer-la amb caiac fins al final. L'obertura sempre és visible des de qualsevol lloc de la cova. Es distingeixen dues parts en la cova, un primera tram els primers 93 metres on l'amplitud oscil·la entre els 3 i 8 metres, una alçada entre 7 i 10 metres i una profunditat entre els 4 i 8 metres. Després de creuar una espècie de pòrtic s'entra a la Sala Final que sorprèn per la seva magnitud, d'uns 28 metres per 19 metres  amb 22 metres d'alçada. En el centre de la sala es troba una petita illeta denominada "Taula".

Entrada de la Cova

Interior de la cova

La Cova d'en Gispert ha despertat moltes passions entre els seus visitants. La més famosa va ser la d'en Salvador Dalí que enormement impressionat per la seva acústica interior, diuen que va organitzar un concert de cant privat en el seu interior als anys 60.

La segona particularitat de la cova és que ofereix durant dos dies a l'any la coincidència astronòmica en que la sortida del Sol coincideixen amb l'entrada de la cova, de manera que els raigs del sol arriben fins al final de la cova, fins la sala. És l'anomenat "Despertar del sol de la Cova d'en Gispert". Fet que es produeix a aproximadament els dies 21 i 22 d'agost de cada any.

Des d'el mirador admirem la punta d'es Mut a primer pla on es troba el Parador Nacional a Aiguablava i al fons el Cap de Begur.

Retornem per on hem vingut fins a arribar a un corriol que s'enfila per anar a trobar el carrer de dalt i evitar-nos la marrada que fa el carrer. Un cop dalt seguim per asfalt fins quasi arribar a Aiguablava, que hi arribem per un corriol que baixa cap a la zona d'aparcament, ja al terme municipal de Begur.

Veient aquesta fotografia és veu el perquè del nom de la cala Aiguablava. Al fons es veuen les cases de Fornells.

Tornem a agafar el corriol i anar a trobar el GR-92 que ens durà de tornada a Tamariu passant per sota del cim de ses Falugues i per un bosc de sureres.

Enllaç al programa de Caminant per Catalunya on fan aquest mateix recorregut i una mica més.

Arribem a Tamariu i ens desplacem a dinar al Restaurant Mont-Ras, sembla que s'ha fet una petita tradició últimament acabar les sortides en dinar al restaurant. Aquesta vegada al ser una sortida curta ja es va planejar des d'un principi i s'hi van apuntar pràcticament tots, fins i tot alguns que no havien fet la sortida. Vam poder comptar amb la companyia d'en Joan Porto de Mallorca, aprofitant que estava d'IMSERSO per aquestes contrades. Així com vam gaudir un altre cop de la presència d'en Ramon Poch, el nostre president emèrit.

A l'acabar en Manel Garcia ens obsequia amb uns bombons per celebrar el seu sant.

Hi van haver 2 paraules per exposar la meva impossibilitat de poder fer les meves funcions presencials a les reunions en un futur molt proper, el més segur ja el mes vinent. En un principi en Francesc Madrid farà aquesta funció i jo continuaré fent la resta.

Desitjo que us hagi agradat el reportatge i ens tornem a veure en la propera, espero que mantinguem el quòrum.