REPORTATGE SORTIDA I DINAR DE NADAL DESEMBRE 2021

 REPORTATGE SORTIDA I DINAR DE NADAL 2021

LA DEVESA DE RUPIT

Ens hem de trobar a les 9:30, però la majoria arribem bastant abans i aprofitem per esmorzar a l'Hostal, que aconseguim que ens obrin a les 9, per fer un cafetó. La Teresa que és la mare de qui porta l'Hostal s'atabala una mica amb tanta gent, de moment s'apunta els cafès per passar comptes després.

Hi ha quatre (en Manel, la Margarita, l'Encarna i la Marion) que es queden i aniran a fer un volt per Rupit. 

La resta, quan som tots els que hem de fer la sortida, comencem seguint la carretera uns 200 metres per agafar la pista que porta a la Casassa, antic mas que ja era habitat cap el 1300 i que abasta un ampli terme que sobrepassa els límits del municipi i fins i tot de la província. Aquesta vegada també ens acompanya en "Rodolfo" el gos de la Xantal, que troba un company d'aventures, s'ha apuntat un altre gos, que creiem que és d'una casa propera. No paren de jugar i córrer tota l'estona. Anem voltant tot el prat, deixem el trencant que ens portaria al mas i seguim per la dreta.

Una mica més endavant ens trobem el trencall del torrent del Gravet, camí que baixa fins arribar als cingles de Pujolràs i al mirador del Salt de Sallent, però nosaltres seguim tot recte, de seguida tornem a trobar una bifurcació, que és per on tornarem a l'acabar l'excursió, en aquesta esplanada també trobem un tot terreny carregat de tions (són els que organitzen els "Caçations") és una explanada on hi ha petites cabanes fetes de troncs on la canalla a l'estiu juga a fet i amagar.

Anem seguint per aquesta pista ample deixant de banda totes les desviacions, fins que arribem a l'entrada mig amagada d'un caminet que ens portarà a gaudir de bones vistes des de dalt de la cinglera. Trobem dos o tres balcons, en un fins i tot hi ha un petit banc fet fusta en aquest lloc aprofitem per esmorzar.

Vistes dels cingles i el pla de Castellet i el Far al fons. En la panoràmica a més a més s'hi veu l'Agullola i el Puig del Castell de la Bastida. Des d'aquest punt s'intueix un tros del pantà de Susqueda.

Després d'esmorzar anem a buscar la pista ampla per on anàvem, que ara baixa fort fins a can Cames. Un cop creuada la tanca la pista torna a planejar, en el camp del costat hi ha pasturant un burro català.

En un no res arribem al "pedró" de Santa Llúcia. Que es troba situat davant mateix de la casa del mateix nom, que actualment és un Hotel de Turisme Rural.

El Pedró es troba elevat respecte el nivell de circulació de la pista. S'hi accedeix mitjançant una rampa esglaonada delimitada amb cinc grans xiprers. El pedró està format per un pilar rematat amb una fornícula d'arc de mig punt, bastida amb pedra i protegida amb una reixa de ferro. A l'interior hi ha una placa de marbre gravada amb la imatge de la verge i dos àngels inclinats en senyal de reverència. La part superior del pedró està coberta d'heura, la qual cosa no permet apreciar la coberta, tot i que està rematada amb una creu grega patent de ferro. L'estructura està bastida amb pedra desbastada de la zona. 

Aquest pedró fou beneït i inaugurat el 13 de desembre de l'any 1963, diada de Santa Llúcia. Aquest acte es considera el primer aplec que es celebrà en honor a la Santa.

L'estructura actual substituí el pedró antic, que es trobava en molt mal estat de conservació. De fet, de l'antic només es conserva el sòcol i la creu de ferro. Antigament , per la diada de Santa Llúcia, les modistes de Rupit pujaven al pedró a resar el rosari i demanar-li que els conservés la vista.

Els atributs de Santa Llúcia són una palma, símbol del seu martiri, i l'espasa, amb la qual li van travessar el coll. A vegades un llum d'oli, un llibre, o bé porta un plat petit amb els seus ulls, que se'ls va arrancar ella durant el martiri.

A més a més, l'indret de Santa Llúcia és un mirador excel·lent. Des d'aquí es domina la fondalada de la riera de Rupit a primer terme; i al fons el Salt de Sallent, l'Agullola, Montdois, el Montseny i les Guilleries. Visió magnífica.

Continuem, acostant-nos a les primeres cases de la part alta de Rupit. Ara el camí està empedrat i de seguida ens trobem un parell de pedres grosses al marge del camí, en una d'elles hi ha una "llàntia" gravada, símbol de Santa Llúcia.

Arribem a un mirador del poble de Rupit amb el pla d'Aiats al fons:

S'hi veu l'ermita de Santa Magdalena, l'església parroquial de Sant Miquel i les restes del Castell, només resta un pany de paret.

Arribem a la plaça de Coll de Castell, plaça oberta, ben assolellada i tranquil·la de forma allargada, amb cases d'arquitectura noble, de façanes boniques. El ple de les cases és al costat sud de la plaça, a l'altre costat, la plaça és oberta amb uns horts que s'estenen fins al torrent del Saltiri. Des d'aquí s'observa les restes del castell.

En aquest punt trèiem el cap a un mirador de la part baixa del poble, i és en aquest moment que el "Rodolfo" es despista i el perdem de vista.

Ens enfilem per les escales del carrer de la pedrera, allí agafem un corriol a mà esquerra. uns quants segueixen endavant, la resta esperem  a que trobin el gos, que tot jugant amb el altre, van baixar fins a la part baixa del poble.

Després d'una estona esperant continuem per aquest corriol que va resseguint el curs del torrent del Mal, camí envoltat de boixos, que per sort sembla que tornen a rebrotar després de la desfeta de l'eruga de la papallona del boix.

Ens retrobem amb els avançats en el punt que s'ha de creuar el torrent. I seguim poca estona més fins a arribar a una pista asfaltada que hem de creuar i continuar seguint el torrent, en uns 200 metres arribem a la Font de la Guitarra, però 50 metres abans trobem unes escaletes que porten a la Font de la Fontana.

Font de la Fontana

                            Font de la Guitarra

La font de la Guitarra es troba en un racó acollidor enmig d'un bosc únic de faigs, roures, trèmols i pins, racó molt ombrívol per refrescar-se i amb tons policromats a la tardor.

A principis del segle XX la família Fontana de Barcelona, una família benestant de l'època que estiuejava i passava llargues temporades a la zona, va alçar la torre de la Fontana. Dins la seva finca hi passa el rec de la Guitarra, el qual proveïa d'aigua a la casa. Al costat del rec hi ha les fonts de la Guitarra on la família va habilitar unes piscines naturals. Uns anys més tard, hi van ubicar 3 taules de pedra sota una plantació de plàtans per anar-hi a berenar amb els familiars i els convidats.

En aquest paratge ens fem la foto de grup.

Descansats, seguim pujant, recuperant l'alçada que hem perdut fins a Rupit. Ara el camí està voltat de avellaners i ens acostem a una fageda, avui sense fulles. De tant en tant algun grèvol. Ja arribant, mig amagat s'albira un tió que la canalla ha de trobar fent l'activitat de "caçations".

Ja estem arribant on en començat al matí, recuperant la pista que ara ens ofereix una magnifica vista del pla d'Aiats, el Puigsacalm i el Pirineu al fons nevat.

Arribem una mica més tard del previst, ja ens estant esperant els que només han vingut al dinar. És bonic poder tornar-se a trobar, després de tant de temps, amb gent que no ens veiem habitualment.

La Carmina, que és qui dirigeix l'Hostal, ens ha condicionat la meitat de la sala per a nosaltres. Abans d'entrar, seguint les normatives hem hagut de mostrar el passaport Covid. Ens ha col·locat en taules de 6. Com ja teníem els plats triats, un cop tots asseguts hem anat per feina. Per acabar amb una sobretaula de torrons i una ampolla de cava per taula. 

Després de passar una bona vetllada, ja vam tornar cap a casa. Només resta desitjar unes bones festes i que l'any que comencem ens permeti fer moltes més excursions amb tots.