CRÒNICA EXCURSIÓ 18 D'OCTUBRE ESTANY DE GRAUGÉS

 CRÒNICA EXCURSIÓ A L'ESTANY DE GRAUGÉS

Primer agraeixo la petita descripció de la sortida que m'han relat tant la Sònia com el Jaume.

També donem la benvinguda a dos nous membres que s'han unit al nostre grup: en Josep Casino i en Jaume Soldevila.

L'excursió s'inicia al costat de l'estany de Graugés. Graugés és un nucli del municipi d'Avià (Berguedà), originat en una antiga colònia agrícola. El nom prové de la masia coneguda actualment com a Casavella de Graugés. Els Rosal, una família d'industrials, van construir en aquest lloc una empresa agrícola amb el sistema de colònia, que ja coneixien prou bé després d'haver creat la Colònia Rosal. Construïren, també, l'estany del mateix nom, amb una fondària de 18 m. i 100 m. d'amplada, amb el qual convertiren en regadiu unes propietats que tradicionalment eren de secà. La colònia va destacà pel nivell tecnològic emprat.

Els cultius eren rotatius i es va fer un sistema de regadiu dels camps construint els llacs artificials que actuaven com a dipòsits, als quals pujaven aigua del Llobregat i de la riera d'Avià i de Fontcaldes amb un sistema de canalització sense precedents a la comarca. De 425 hectàrees que tenia la finca, tres quartes parts eren de regadiu.

L'excursió comença voltant l'estany per dirigir-se a l'església de Graugés va ser construïda de març de 1993 a maig de 1994 amb l'ajuda del poble d'Avià, del Bisbat de Solsona i de l'Ajuntament d'Avià i va ser dedicada a Sant Isidre i Sant Galderic tots dos patrons de la pagesia.

El retaule, que formava part dels fons del Museu Comarcal i Diocesà de Solsona, va ser cedit a l'església de Graugés.

Després es continua cap a una altre església, l'església de Sant Vicenç d'Obiols, passant per camps i cases de pagès per amples pistes.

Els animals de la granja observen  atentament el pas del gos de l'Oriol que avui ens acompanya.

En poc temps s'arriba a  l'església de Sant Vicenç d'Obiols. Església fruit de diferents etapes constructives, amb elements preromànics (planta) i romànics (murs de tancament i fragment de la volta apuntada).

Conserva la necròpolis, amb tombes a l'interior de l'església i a l'exterior, envoltant la capçalera i la banda de migjorn.

L'església i la necròpolis que l'envolta són l'element central en una petita esplanada que acull tres edificis més: la casa Obiols, la Rectoria i un paller. Tot el conjunt està construït directament sobre la roca natural.

Al voltant de l'església i especialment de la capçalera, es troba una extensa necròpolis de tombes excavades a la roca, totes elles orientades est-oest. Responen a diversos tipus: trapezials o de banyera i antropomorfes. Actualment, totes les sepultures es troben reblertes de terra, llevat d'una. L'única oberta, a tocar del mur oriental de la capçalera, és de tipus antropomorf, amb un encaix per el cap i les espatlles, i cos trapezial, més estret als peus. Una motllura n'envolta el perímetre, per tal d'ajustar les lloses que el tancaven.

Cal destacar també dues tombes de banyera situades davant la porta de la façana meridional, donat que en una d'elles es va trobar una moneda d'or del rei visigot Ègica.

En aquest lloc aprofiten per esmorzar. 

Per després dirigir-se al Colletó de Ballús, entre camps de cereals. 

Aviat s'arriba al Molí de Ballús, és un antic molí fariner del municipi d'Avià, situat a la Riera de les Febres o Riera de Graugés. L'edifici és al costat d'un desnivell on la riera fa una petita cascada d'uns 10 metres per sobre d'una balma.

Primer es veu el salt d'aigua des de dalt, però per poder observar tota la bellesa del conjunt de la gran balma i el salt d'aigua s'ha de baixar per un corriol. No tots hi baixen, a dalt es queden La Sònia, la Marion, el Jaume i en Josep.

Gran balma amb 80 metres d'amplada, 10 metres d'alçada màxima i 10 metres de fons màxim.

 

Hi ha tantes fotografies d'aquest lloc tant espectacular que no sé quina triar. Un cop vist es torna a pujar per continuar la ruta s'apropen cap un altre salt d'aigua el de Matalasser, mes no hi baixen. Continuen per camps i passant per masies per retornar cap l'estany amb un que altre entrebanc al mig del pas.

Per arribar a la Font de Sant Ramon i l'estanyol de Sant Ramon que servia per emmagatzemar l'aigua sobrant de l'estany Gran.

L'excursió ja arriba al final i per això a tocar de l'estany es fan la foto de grup.

S'ha caminat per camins i pistes que com no sé a quin tram pertanyen les col·loco totes juntes.

 

En l'estany s'observa tot tipus de fauna, ja que en tot l'entorn de llac el Sr. Rosal va plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí. Diferents espècies animals hi viuen a la zona: ànecs, polla d'aigua, amfibis, carpes i lucis, principalment. Actualment hi està permesa l'activitat de pesca amb l'autorització pertinent.

Al final de la ruta els amants del restaurant tenen taula reservada per a les 3 de la tarda, per la qual cosa aquesta vegada no hi ha hagut pressa per arribar a temps. La resta aprofiten l'àrea de pícnic que hi ha al costat de l'estany.

PROPERA EXCURSIÓ PROGRAMADA 15 DE NOVEMBRE: SALT DE CAN BATLLE (SANTA PAU, LA GARROTXA).