35è ANIVERSARI SECCIÓ EXCURSIONISTA BELLVER DE CERDANYA
35è ANIVERSARI SECCIÓ EXCURSIONISTA
BELLVER DE CERDANYA
BELLVER DE CERDANYA
Bellver es localitza sobre un puig anomenat, en època medieval, de Bello Videre o de Pulchoro Viso, suposadament coincident amb el dit "puig de Talló", que domina la Batllia des del seu centre geogràfic. S'ha erigit en la segona població cerdana després de la capital, Puigcerdà.
El terme municipal de Bellver és un dels més extensos de la Cerdanya, amb 98 Qm², integrat per 21 nuclis.
Fou amb Jaume I quan la població experimentà el seu apogeu, perquè a més d'ordenar que el camí ral procedent de la Seu vers Puigcerdà passés per la població, hi féu construir torres i muralles i que hi concedí tota una sèrie de franquícies que en motivaren l'expansió.
L'explosió del polvorí del castell el 1665, que destruí part de la població, i les contínues guerres francoespanyoles, entre altres fets, en desfiguraren en bona part la fesomia original, tot i haver aprofitat la fortificació medieval en diverses ocasions. La recuperació del nucli antic o barri de la Plaça i de les antigues muralles ha conferit a Bellver una monumentalitat que no té parió a la comarca.
Molt a prop trobem el nucli de TALLÓ és un petit nucli de forta tradició històrica tant per ser un lloc capital de culte com sepulcral i com a seu d'una canònica agustiniana. Actualment Santa Maria de Talló és l'exemple més monumental del romànic cerdà.
va ésser capital de la Batllia i la seva església és coneguda com la "Catedral de la Cerdanya".
PROPOSTA D'EXCURSIÓ 14 DE SETEMBRE
Per arribar al punt de sortida s'ha de travessat el poble de Portè i seguir la carretera vall del Querol endins, en direcció a l'estany de Passet. A partir d'aquest punt la carretera es va estrenyent. A l'estiu, i en horari de màxima afluència, cal pagar un "peatge" d'entre 5 i 6 €, normalment entre les 8 del matí i les 6 de la tarda. La carretera en algun punt és molt estreta, per tant, no s'ha d'aparcar en llocs que dificultin el pas. L'estiu passat es van posar sancions a vehicles mal estacionats.
Quan s'arriba a l'estany de Passet, on hi ha una presa i un parc de tirolines, de seguida es troben 3 aparcaments disponibles. Les coordenades del primer: 42.55273,1.86317. Que permet un retorn més suau.
Les dues rutes tenen el mateix inici.
El camí s'enfila suaument però de forma constant direcció est, travessant alguns prats i un bosc ombrívol i frondós de pi negre. Haurem de prendre atenció a dues clarianes que el sender travessa amb molts troncs abatuts com a conseqüència de les allaus.
A poc a poc el camí gira cap al nord des d'on gaudirem cap a ponent de magnífiques perpectives sobre els pics de l'Estanyol, Les Valletes i Fontfreda, així com de les pistes d'esquí de Portè-Puymorens. I encara més al fons, les antenes del pic de Maià del Pas de la Casa.
A partir d'aquest punt el sender perd una mica de nivell fins a travessar de nou el riu Querol per un pontet de fusta. En aquest punt es separen les rutes.
Seguint la ruta curta, el sender remunta de nou una mica de desnivell, fins que el bosc s'aclareix i s'arriba a uns prats verds on s'intueix la presència propera del llac (1899m).
El retorn resseguint el sender que volteja el llac per la seva banda nord, un cop superada la petita collada que deixa enrere el llac, caldrà estar atents a la bifurcació, per la dreta s'uneix el camí del Llac Lanós. Per l'esquerra surt un pronunciat camí que baixa directament al pàrquing nº 3. Nosaltres seguirem recte, per un camí ben fressat i de baixada més suau.
Seguim la ruta llarga: un cop creuat el rec de Lanós, amb una bonica cascada, seguim a la dreta i enfilem per un camí en mig d'un caos d'arbres caiguts per afectes d'una gran allau (2017). Superats uns 100 metres el camí va planejant i gira direcció Nord, es passa per un bosc de pi negre i s'arriba a la Cabana de Coma Joan. Seguim per un agradable camí i creuant el Pla de Coma Joan, poca estona desprès arribem al gran refugi dels Enginyers de Lanós, hi ha una font d'aigua al davant.
Es gira direcció ponent i s'arriba al Pont del Rec de Lanós, s'enfilen uns metres i sobre nostre veiem la gran presa d'aigua de l'estany. Creuarem el pont i agafant un camí GR direcció Sud, el camí és molt planer, passant per varies antigues mines abandonades on s'extreia ferro.
Una estona desprès, el camí gira a Ponent, veient l'estany de Font Viva uns metres per sota, deixant el GR per agafar un corriol a l'esquera que ens porta al punt on ens unirem a la ruta curta.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada