REPORTATGE ANIVERSARI
REPORTATGE 35è ANIVERSARI
BELLVER DE CERDANYA
Tot i el canvi de lloc i haver de canviar la idea original, la sortida va ser tot un èxit, encara que faltava molta gent que vam trobar a faltar.
Aquesta vegada hem triat la població de Bellver de Cerdanya, és una vila i municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya, i pertany a la província de Lleida.
El municipi és un conglomerat de diferents pobles, masies aïllades i llogarrets diversos repartits a ambdues bandes de la província de Girona i de Lleida, que conformen un dels més grans municipis de la comarca. Bellver és el principal nucli de la sub-comarca de la Batllia, situada al sud-oest de la Cerdanya, i que també inclou els municipis de Prullans i Riu de Cerdanya. Aquesta porció sudenca de la comarca també l'anomenen els bellverencs "Petita Cerdanya".
Administrativament pertany a la província de Lleida, encara que els lligams històrics i geogràfics la vinculen estretament a Puigcerdà, província de Girona, capital de la comarca, a Ripoll i a Vic, més enllà de la Collada de Toses. Bellver es troba a mig camí de Puigcerdà i la Seu d'Urgell.
La majoria arribem per dinar ja a l'hotel i després de dinar sortim a donar una volta per el poble i fer una visita per la seva història. Bellver, abans de ser vila, era un castell que formava part d'una línia de fortificacions i torres de guaita que defensaven i controlaven el Camí Ral que, travessant el comtat medieval de Cerdanya, unia el també comtat de Conflent amb el d'Urgell. Las fundació de la vila data de 1225.
L'estructura urbana del Barri Antic està condicionada pel turó sobre el qual s'assenta. De forma rectangular, s'allarga d'est a oest. En el 1277 el rei Jaume II de Mallorca ordenà la construcció de les muralles de Bellver, els murs segueixen el perímetre del turó originari, aprofitant el màxim l'espai exterior, alhora que utilitzen els pendents per reforçar les defenses. Se'n configurà definitivament el nucli de població.
Comencem per la Plaça del Portal, que està situada a l'exterior del recinte emmurallat. Davant tenim la pujada de Joan Alay, on hi havia hagut una de les dues entrades a la vila vella.
A mitja pujada, al mur hi podem veure restes de les pedres on s'ajustaven les portes. Protegint aquest portal s'alçaven dues torres. La de la dreta encara resta dempeus. És la Torre de la Presó, nom que li ve de la funció que fa temps tenia.
Ben a prop de Cal Pantanó es va adequar aquesta plaça que permet tenir un excel·lent panorama de la Cerdanya cap a llevant.
Aquest espai també s'utilitza per fer-hi recitals i concerts de música. A la paret, una escultura recrea el vol de les orenetes, en homenatge al més famós poema del poeta.
Resseguint les muralles s'arriba a la part de llevant on es trobava l'antic castell, segons un document, el 19 de juny de 1665 un llamp va fer explotar el polvorí i la fortificació va quedar pràcticament derruïda.
Ens dirigim a la plaça major, abans però, trobem l'entrada de l'església parroquial de Sant Jaume, és un notable edifici gòtic mencionat ja al final del segle XIII. Al segle XVII es va reformar i del 1767 al 1769 es va aixecar l'esvelta torre del campanar, que dóna la silueta característica a la vila contemplada des de l'exterior.
Sortint de l'església a l'esquerra arribem a la plaça Major del 27 d'Abril, un espai recollit, quasi claustrat, elegant de proporcions, que ens fa viatjar als temps medievals. És del segle XIV. Aquesta plaça era el centre comercial i administratiu de Bellver. Aquí tenia lloc el mercat setmanal i la fira un cop a l'any.
Al segle XVII (1620) hi va haver, sota els porxos d'aquesta plaça, el judici fet per la Inquisició a Aldonça Rossa, coneguda popularment com "la Bruixeta de Bellver".
Per evitar represàlies, els homes que van defensar la vila aquell dia no van mencionar el nom de qui n'havia estat l'autor. El "Cojo de Málaga", ferit de mort d'un tret al cor, va quedar estès prop d'on hi ha el cartell informatiu de benvinguda al poble.
A poc més d'un quilòmetre trobem La Basílica de Santa Maria de Talló.
És la primera església de la Cerdanya citada en l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell al final del segle X. Des del segle X hi habitava una comunitat canonical agustiniana i del segle XIII al XVI fou centre de l'ardiaconat de la Cerdanya. És l'exemple més monumental del romànic cerdà. Coneguda a la comarca com "La Catedral de la Cerdanya", va ser declarada bé d'interès cultural el 1993.
Després d'aquesta visita tornem cap a l'Hotel per fer temps per sopar i acabar de quadrar horaris per la sortida de l'endemà. Al final les dones fan un repicó en una saleta de l'hotel.
Altres admiren Bellver il·luminat
EXCURSIÓ CURTA LLAC DE FONTVIVA
L'Estany de Fontviva és un llac d'origen glacial dels Pirineus, del terme comunal de Portè, de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya Nord. Es troba a la vall del Riu Querol prop de l'estany de Passet.
Deixem els cotxes en el primer aparcament, després de pagar el peatge, al costat del parc de tirolines, a l'inici de l'estany de Passet.
Comencem voltant l'estany de Passet que ens ofereix unes excel·lents vistes amb les pistes d'esquí de Portè-Puymorens al fons.
Arribem al aparcament número 3 on es troben les restes de l'antic telefèric que pujava i baixava els materials durant la construcció de la gran presa del Llac de Lanós. Seguim la pista que surt a mà dreta creuant el riu Lanós per un pont de fusta.
Poc després surt un camí a mà esquerra que ressegueix el riu i que també porta a l'estany de Fontviva, amb poc desnivell, que deixem per agafar un que surt una mica més endavant i que va guanyant alçada.
Passant per un bosc d'avets i bedolls, creuant rierols i feixes, amb algun bolet verinós.
Poc després arribem als primers salts d'aigua de gran bellesa, abans d'arribar a un altre pont de fusta per creuar el riu Lanós i arribar a l'estany de Fontviva.
En el pont es fan la foto de grup, el meu pare i jo hem reculat i els esperem als cotxes. Arriben a l'estany, on hi trobem un remat de cavalls salvatges. En Rafa emula a Jesús caminant sobre les aigües.
Amb aquest bé de Déu, la nostra poetessa ha escrit les següents estrofes:
AIGÜES CLARES
Aquesta llum de setembre a alta muntanya
cau aplomada sobre la vall verda i humida.
Enfilo el camí a pas lent.A cada esllavissada trontollo,mentre el sol s'amaga entre l'alta arbrada.La meva ombra sota el boscatge es difumina;em sento petita mentre observo el riu esmunyirles seves AIGÜES CLARES entre roquissars.Espero una clariana per notar l'escalf de l'astre,que dona sentit la bellesa de l'entorn,a tot allò que els meus ulls observen amb avidesade conèixer el que la natura m'ofereix.No vull ser receptor del que em torbii alteri en l'esforç de sentir l'instant en quèles aigües clares m'envoltin i endolcissinl'olor a herba fresca que es filtre al meu cor,encara adolorit per la pèrdua del meu estimat.Aquest bell instant són els rajos del solque produeixen el miracle?O és el desig de que l'AMOR sigui immortal?
Mercè
El camí de tornada per l'altra vessant els porta planejant fins on tenim els cotxes i nosaltres els esperem per dinar. Del camí de baixada no tinc fotos. Però poso per el camí que vam baixar el meu pare i jo, que no vam seguir el mateix de pujada i vam anar a sortir al primer que indicava cap al llac.
Quan ens retrobem, als cotxes, ens dirigim al segon aparcament amb els cotxes, on hi ha una petita zona de pícnic per dinar entaulats. Al costat del Llac de Passet.
No ens hi estem gaire estona, ja que fa bastant de vent. Quan estem de tornada amb els cotxes, arribant on havíem deixat els vehicles per començar la ruta, en Francesc veu com per la muntanya baixa tota una colla de gent. Resulta que eren els companys de la sortida llarga. Els esperem per fer-nos la foto de grup tots junts.
EXCURSIÓ LLARGA LLAC DE LANÓS
L'Estany de Lanós també és un estany d'origen glacial, alimentat per les neus de les muntanyes que l'envolten, de la comuna cerdana d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a la Catalunya Nord. És considerat el llac més gran del vessant nord del Pirineus.
La seva superfície original (84 hm²), fondària i capacitat (17 hm³), gràcies a la retenció d'una important reserva d'aigua que tot i estar situada dintre dels Pirineus francesos evacuava el seu cabal que s'excedia, per decantació natural, envers la pendent inclinada, a Espanya; es constituïa en un dipòsit important per a mantenir estable el cabal del riu Segre, al que tributaven les aigües del riu Querol.
A inici del segle XX van fer plantejar-se d'aprofitar-lo per proporcionar electricitat a la vall de l'Arieja. Es construí una resclosa de 45 metres d'alçada i 177 d'amplada, que elevà 39 metres el nivell del llac i en féu créixer el volum fins als 70 hm³. I que va ampliar la seva superfície fins els 172 hm amb una llargada de gairebé 3 quilòmetres per 500 metres d'ample. Desviant el seu desguàs cap a la part francesa. Els regant de la baixa Cerdanya protestaren l'espoli que les obres que es realitzaven per l'aprofitament energètic constituïa per les seves finques (això passava l'any 1916). Es troba explicat en una revista especialitzada de l'època:
"De pronto, todo amenaza alterarse hasta la paz bucólica del Valle. Que mueve la gan industria eléctrica de la nación vecina, ha emprendido la tarea singular de desviar el agua que sale del Lago Lanós. En lugar de verter aguas, como dice la ley natural al riu Carol y correr sus aguas para fertilizar las tierras y los cultivos de la Cerdaña, el lago va a verter, en lo sucesivo, hacia el Norte, de modo para aprovechar la caída de las aguas".
En compensació es va decidir la construcció d'un canal de 5Qm, per retornar del Alt Ariege, al riu Querol 0,6m³/s., equivalent als 20 hm³ que, sinó, perdrien els regants riu avall. El litigi que es va plantejar no fou clos fins a la decisió arbitral del rei de Suècia al 1957. Així es va perdre i acabar un cabal d'aigua valuós pel nostre riu Segre que, el llac Llanós, quedà deslligat i absent d'aportar la seva contribució aquosa i amb ella, el seu protagonisme vital que durant tants anys tingué reconegut.
Després d'aquesta llarga introducció iniciem l'excursió. Aquest grup és una mica més matiner i surten una hora abans que els de la curta. Deixen els cotxes també en el primer aparcament. I fan el mateix recorregut que els de la curta fins els salts d'aigua.
El camí de pujada és per la part obaga, però al anar guanyant alçada es troba alguna raconada amb sol que s'agreix. Arriben a un pal indicador que suposo que ha de ser la separació de camins, el que va al llac de Fontviva i el que continua amunt per anar al de Lanós.
A mesura que van pujant es troben amb les conseqüències d'un allau amb els arbres caiguts.
Superat aquest tram, arriben a la cabana de Coma Joan, refugi no guardat en bon estat.
A un quilòmetre i mig aproximadament, desprès de passar el Pla de Coma Joan es troba el Refugi dels Enginyers de Lanós. En Josep troba un bolet un pel dur de rossegar.
La gran barraca dels Enginyers, sota l'embassament de Lanós, està formada per dues parts. Una de reservada als treballadors d'EDF per el manteniment de la presa, i una altra d'oberta i a disposició dels muntanyencs. Aquesta darrera part està relativament neta i té lliteres amb matalassos. Petita taula sense cadires (per falta de lloc), no hi ha xemeneia ni calefacció. Possibilitat de fer foc a l'exterior, molta fusta a disposició. Font al refugi.
Des d'aquí arriben a una passera de fusta amb un bonic salt d'aigua, abans de tornar a aquest punt pugen per sobre la presa per admirar l'immens llac. On es fan la foto de grup.
Retornen a la passera de fusta i ara segueixen el GR 7 que arriba al poble de Portè, enlloc de desviar-se cap a l'estany de Fontviva on tenen un gran desnivell, segueixen fins a un desviament a l'alçada de l'aparcament on el desnivell no és tant pronunciat i és el moment que els de la curta els veiem baixar.
En el camí de tornada de bon fer van deixant enrere la gran presa i els edificis, veient els salts d'aigua de lluny.
No tinc fotografies del llac de Fontviva des del camí dels enginyers, ni tampoc cap del de Lanós on s'apreciï la seva extensió. Sense material ni informació no puc acabar correctament la feina. Espero que la descripció i les fotografies de la llarga es correspongui a la realitat, algunes les he pogut localitzar gràcies a altres excursionistes que tenien penjades les fotografies al wikiloc.
Un cop a l'Hotel, d'una cervesa i una dutxa; descansem per al sopar i la petita celebració de l'aniversari, amb el pastís i una copa de cava.
Feliç Aniversari!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada