REPORTATGE EXCURSIÓ RUTA MEGALÍTICA DE ROSES
REPORTATGE RUTA MEGALÍTICA DE ROSES
Com ja vam explicar anteriorment, l'Alt Empordà és una de les zones més densament poblades de megàlits de Catalunya, especialment en forma de dòlmens i menhirs. Amb més de 160 testimonis, la riquesa megalítica de la comarca representa més del 25% dels conjunts megalítics de tota Catalunya.
Ja l'any passat vam visitar els que es trobem a Capmany.
Per els més atrevits, hi ha un itinerari de rutes megalítiques d'un total de 48 Qm. per fer a peu, que comença a Roses, concretament al dolmen de la Creu d'en Cobertella, i arriba fins a la Jonquera, passant per Vilajuïga, Vilamaniscle, Sant Climent Sescebes i Espolla.
A Roses, a tocar del nucli urbà, hi ha una gran quantitat de sepulcres neolítics de diferents tipologies. Són restes funeràries que formaven part dels rituals dels primers habitants de la zona. El turó de la Torre del Sastre és on es troben la majoria d'aquests sepulcres.
D'altra banda, en aquesta ruta destaca també la presència de construccions de pedra seca, un patrimoni generat a partir del treball agrícola de l'entorn que es pot observar en la morfologia del paisatge.
Després de la llarga excursió amb cotxe per arribar al punt d'inici, fem un primer punt de trobada per arribar-nos al destí final on es deixen els cotxes al cap de munt de la urbanització de "Els Grecs", a tocar del primer monument. Quan hi arribem ens trobem tot un grup de turistes que han fet nit en aquest paratge.
Des d'allà dalt es té una bona vista de la badia.
Comencem tots junts, ja que com fem últimament tenim dues rutes. Anirem junts fins al Dolmen més impressionant des d'on els de la curta retornaran per el mateix camí fins anar a trobar l'observatori de pedra seca i ja arribar al punt d'inici. Mentre que els de la llarga pujaran per el rec de la Quarantena fins el Pla de les Gates i es baixarà passant per l'observatori de pedra seca.
Dolmen del Cap de l'Home
Es va excavar per primera vegada l'any 1919. La data de construcció està determinada entre 3500 i 3000 anys abans de Crist. Està fet amb lloses de gneis (Roca metamòrfica de gra mitjà, caracteritzada per la foliació sovint molt neta, amb bandes de minerals clars alternant amb altres de minerals foscos, que per la seva composició recorda el granit), la cambra és de forma trapezoidal però curta i disposava d'un corredor estret malgrat que aquest element no es va conservar. Darrere la capçalera encara hi resta part del túmul que l'envoltava, que s'estima que era d'uns 7 ó 8 metres de diàmetre. Aquest entorn va ser terraplenat i el dolmen, restaurat als inicis dels anys 80. S'hi ha trobat un ganivet, un raspador de sílex i peces d'objectes dedicats a l'abillament personal fets amb minerals considerats nobles. També és conegut amb el nom del Turó de l'Home.
Abans de començar ens desviem per visitar la la Balma del Cap de l'Home
Balma del Cap de l'Home
Cavitat natural formada a partir d'una roca que sobresurt de la paret rocosa. Encara a tramuntana, l'espai cobert que es crea dessota es va tancar amb una paret de pedra seca, probablement per guardar o aixoplugar els ramats que pasturaven per aquest paratge.
El mur que tanca parcialment l'espai està construït amb pedregar provinent de l'entorn immediat, principalment gneis i quars. Les pedres tenen una mida variable i només algunes presenten senyals d'haver estat treballades o simplement desbastades. Al centre de la balma hi ha un corredor amb graons que permet l'accés a l'interior de l'espai.
Retornem al dolmen i iniciem la ruta de descoberta. A pocs metres trobem
Dolmen del Llit de la Generala
L'any 2001 aquest monument megalític va ser excavat i restaurat, recuperant-ne una bona part de l'original. El monument estava encaixat en una paret de vinya que protegia parcialment el túmul, el passadís i les lloses caigudes, la qual cosa va ser crucial per la recuperació de gran part de l'estructura original i la posterior reconstrucció del dolmen. Els monuments funeraris com aquest disposaven d'una cavitat possiblement ritual a l'entrada del corredor, en la qual s'hi dipositaven objectes. En l'excavació d'aquest dolmen s'hi va trobar part d'un aixovar, com ara tres bols de ceràmica i un plat, que han permès datar el megàlit amb una certa exactitud a l'entorn del 3500 abans de Crist.
Seguim la ruta per visitar una cova-dolmen i més tard les runes de l'edifici de la Casa Cremada.
Edifici de la Casa Cremada
(S. VII-XI dC - Preromànic I / Alt medieval)
Restes d'un antic edifici que s'han identificat com una possible església preromànica. De planta rectangular, els murs van ser fets amb pedres sense treballar provinents de l'entorn, disposades fent una espiga i lligades amb fang. Per l'amplada i la dimensió de la construcció, probablement anava coberta amb una volta, avui enrunada. Al costat sud s'hi observen adossades restes d'uns altra construcció posterior. La hipòtesi que defensa l'atribució d'un ús com a temple es fonamenta en la seva orientació i en el fet que es tracta d'una construcció d'una sola nau allargada i estreta, amb un accés pel costat sud, trets característics dels edificis de culte rural antics.
Tornem al camí per veure una pedra dreta sense cap informació.
En la descripció tenim apuntat la Cista de la casa Cremada, que crec no vam arribar a veure (o al menys ningú al vam fotografiar) i més endavant una barraca de pedra seca i el Menhir de la casa cremada II.
Cista o Dolmen de la casa cremada
Edifici de la Casa Cremada
|
| (S. VII-XI dC - Preromànic I / Alt medieval) |
Restes d'un antic edifici que s'han identificat com una possible església preromànica. De planta rectangular, els murs van ser fets amb pedres sense treballar provinents de l'entorn, disposades fent una espiga i lligades amb fang. Per l'amplada i la dimensió de la construcció, probablement anava coberta amb una volta, avui enrunada. Al costat sud s'hi observen adossades restes d'uns altra construcció posterior.
 |
| Foto de Visit Roses |
El dolmen conegut amb el nom de la Casa Cremada es creu que és un sepulcre de corredor de cambra trapezoidal tot i que l'estat en què es troba no permet assegurar-ho. Del megàlit s'han identificat les dues lloses de gneis que devien construir la cambra i pedres escampades pels voltants que podrien formar part del túmul, encara que podrien haver estat aportades a posteriori.
Va ser descobert l'any 1972 i des d'aleshores diversos entesos en la matèria l'han inclòs en els reculls de dòlmens de la zona. Tanmateix, sempre es reconeix el seu caràcter dubtós a falta d'una excavació arqueològica que en confirmi la tipologia i entitat.
Barraca de Pedra Seca
Cabana feta de pedra disposada en sec que hauria estat utilitzada per qui conreava la parcel·la en què es troba.
La barraca és de planta ovalada i està construïda amb pedres del subsòl natural del terreny, provinents de la neteja de la parcel·la per tal de conrear-la. En aquest cas són pedres de granit i pissarra. La coberta de la cabana també és feta de pedra seca, amb tècnica de falsa volta, que es caracteritza pel fet que cada filada pren com a suport l'anterior fins que es tanca l'espai.
Menhir de la casa Cremada II
El Menhir de la Casa Cremada II és una pedra dreta de gneis en forma d'estela i de secció triangular. Té una alçada de 2,35 metres però se'n desconeix l'original perquè quan va ser descobert la base estava trencada. Es tracta d'un monument prehistòric de cronologia força àmplia (entre el quart i el tercer mil·lenni aC).
Va ser descobert l'any 1998 i es va redreçar l'any següent. L'orientació que presenta és aproximada.
Fa uns anys aquest element arqueològic va ser víctima d'un acte vandàlic i va ser seccionat de forma intencionada per la part inferior. Actualment el menhir presenta a l'entorn una feixa d'obra que el preserva aixecat, però que impedeix veure'l tal com era quan es va redreçar.
Caminem generalment per un tipus de "brolla" (bosquina formada per arbustos i rebrots d'arbre) mediterrània formada de gatoses, estepes, brucs i altres espècies típiques d'aquest mantell vegetal sorgides de l'abandó d'antics conreus d'olivera i d'algun dels molts freqüents incendis de la zona, configurats per feixes guanyades a partir de la construcció de marges de pedra seca. Hi podrem observar algunes oliveres, pins i alzines sureres .
 |
| Estepa negra |
Ens desviem per visitar el Menhir de la casa Cremada III
Menhir de la Casa Cremada III
Aquest menhir és una pedra dreta de granit que mesura 1,70 metres d'alçada per 1,20 d'amplada a la base i 66 centímetres a la part superior. Els costats es veuen repicats i el costat sud està escapçat. El seu origen prehistòric no ha estat confirmat per cap científic.
Va ser descobert pel rosinc Miquel Palós Padrós l'any 2002 i es creu que sempre ha estat dempeus. Durant la prehistòria els menhirs segurament complien funcions de senyalització o bé de tipus religiós i és freqüent trobar-los en àrees dolmèniques com en la que ens trobem. Aquests megàlits tenen una cronologia àmplia que va del quart al tercer mil·lenni aC.
Retornem al camí i arribem a les restes de la Casa Cremada on aprofitem per esmorzar.
Després d'esmorzar continuem per anar a visitar el Dolmen més espectacular, però de camí trobem una altra barraca de pedra seca.
Dolmen de la Creu d'en Cobertella
Sepulcre de corredor que es documenta per primera vegada l'any 1912. Conservat dins d'una masia, d'on pren el nom, el dolmen va ser utilitzat com a corral fins a l'abandó del mas. La construcció del dolmen se situa entre el 3500 i el 3000 aC.
El megàlit és fet de grans lloses de gneis que conformen la cambra de forma trapezoidal. Les lloses que la tanquen, la coberta ovalada i l'avantcambra encara es troben dempeus. El que ja no és visible és el corredor, que donava accés a la cambra, format per tres lloses pel costat oest i quatre a l'est i que es reconeix per les incisions trobades a la roca, on anaven implantades les lloses.
Per les seves dimensions, el dolmen de la Creu d'en Cobertella és considerat un dels més importants de Catalunya. Tanmateix, el gran pes de la llosa de la coberta fa que l'equilibri de l'estructura sigui fràgil. Per tal de garantir-ne la conservació, des de fa uns anys una tanca impedeix que els visitants s'hi apropin i s'indica, per seguretat, no pujar-hi.
Els de la curta desfan el camí per anar a visitar el Menhir de la casa cremada I.
Mentrestant els altres continuem, arribem fins a la carretera que va cap a Montjoi, per on passa un carrilet turístic.
Enfilant-se, l'Eduard, el fill d'en Miquel, troba una de les coves-dòlmens concretament la del rec de la Quarantena II.
Cova-Dolmen del rec de la Quarantena II
La cova-dolmen és un tipus de tomba prehistòrica que aprofita una cavitat natural de la roca per tal de donar-hi un ús funerari. La cova conforma la cambra del megàlit, que es tanca amb parets de pedra seca, i es completa amb un corredor fet amb lloses de pedra local que hi dóna accés. Un túmul frontal li acaba de donar l'aparença de dolmen.
Va ser descobert l'any 1999. Seguidament es donà a conèixer a la comunitat científica i l'any 2000 s'excavà i restaurà el corredor, el túmul i el terraplè frontal. També es redreçà un menhir d'aspecte antropomorf, que es trobà vora l'entrada i que probablement servia per senyalitzar la tomba.
Les ceràmiques recuperades de l'interior de la cova van documentar un ús funerari d'aquesta cova més enllà del neolític. Un fragment d'una possible urna indica la utilització del megàlit com a tomba durant l'Edat de Bronze final (1000 aC) i les ceràmiques medievals i modernes podrien indicar un ús més recent com a refugi de pastors.
Cova-dolmen de la Quarantena I
L'altre cova-dolmen no es va trobar, buscant informació la cova-dolmen del rec de la quarantena I va ser descoberta l'any 1998. Està orientada al sud-est, a la posta de sol, perpendicular a la riera de la qual pren nom.
També hi ha un conjunt de gravats prehistòrics que no vam acabar de trobar del tot.
Inscultures de les Pedres de la Quarantena
A la primera pedra s'hi observa un conjunt d'11 Olletes simples, 9 unides per un regueró i 2 gravats cruciformes (un de creu llatina i l'altre de base barrada). A una altra pedra a 200 metres a l'est hi ha una inscultura aïllada amb una figura antropomorfa.
Aquest tipus de gravats estan fets per percussió directa sobre la roca. Tot i que n'hi ha moltes, no són fàcils de trobar. En aquest paratge hem de buscar una gran llosa situada damunt la cova-dolmen (suposo que la que no vam trobar).
Si que vam veure aquests forats que vam considerar com a olletes.
A part de buscar les olletes, també aprofitem per recollir farigola
Pugem per els camins plens de vidres que ens va comentar en Francesc en la informació de l'excursió.
Aquests camins desemboquen a una pista força ampla que va de Cala Montjoi a Cadaqués, i arribem a un camp de pastures de vaques, el Pla de les Gates. Amb unes vistes espectaculars de tota la badia.
Aquests edificis estarien en relació amb una ocupació molt concreta (lloc de confinament de malalts contagiosos) que ha determinat toponímicament el paisatge. La tradició popular explica que en aquests edificis eren confinats els malalts de pesta per allunyar-los de la població i evitar-ne els contagis. Per això, potser serien contemporanis a l'epidèmia de l'any 1348, any de la Pesta Negra. També hi ha notícies de les greus conseqüències sofertes a la vila de Roses a causa de la pesta de l'any 1588.
El nom popular amb el qual són conegudes aquestes construccions, barraques de la pesta, estaria en relació amb el nom de la riera que neix en aquesta zona: la riera de la Quarantena.
A part d'aquestes construccions també trobem de megalítics. Primer trobem la Cista del Pla de les Gates.
Cista del Pla de les Gates
Aquesta cista forma part de que s'ha anomenat la necròpoli de Montjoi, una àrea d'enterrament primerenca que ocupava els colls de les muntanyes en un radi de 1,5 Qm.
Seguim per un corriol que ens ofereix una vista de la cala Montjoi i que ens porta a trobar la Tomba del General.
Tomba del General
Sepulcre megalític del tipus cista amb túmul format per una cambra rectangular llarga, excavada parcialment a la roca i delimitada per diverses lloses planes de pissarra. La coberta actual no és l'original, que probablement havia estat una gran llosa que tancava tot l'espai de la caixa. El túmul, fet de lloses de pissarra de diferents mides i terra, envoltava i cobria tota l'estructura. Coneguda també amb el nom de megàlit del Coll de Fitor, nom del lloc on es troba, és la cista més ben conservada de l'anomenada necròpoli de Montjoi.
Recuperem la pista ample fins a trobar el corriol de vidres que baixa cap a la Riera de la Quarantena. Però abans ens fem una foto de grup amb el Puig de la Malaterra al fons.
Ens retrobem amb la Kristina per continuar el tram final de l'excursió del dia d'avui, el camí ara és de baixada pedregosa resseguint un mur de pedra seca per la carena de l'Alzeda.
Quan el camí comença a planejar, en un trencant, trobem les restes d'una altra barraca de pedra seca i més endavant el dolmen de la Casa Cremada I.
Menhir de la Casa Cremada I
L'orientació del menhir és nord-sud i és exacta ja que durant l'excavació es va trobar el forat original on anava implantat i les pedres o fillols que el marcaven. Per tant es va poder recuperar l'orientació primitiva i el lloc on s'observa actualment és on el van situar els seus constructors en algun moment entre el quart i el tercer mil·lenni aC.
Més endavant en un altra trencant arribem a l'observatori de la pedra seca.
Observatori i Barraca de Pedra Seca
Les feixes, barraques, murs de finca i claperes ens parlen d'un passat pròsper, d'una terra llaurada i conreada àmpliament amb vinyes i oliveres. La retirada del pedregar en aquestes terres va contribuir que es disposés de suficient matèria prima per la construcció d'aquestes edificacions que amb l'arribada de la fil·loxera quedaren majoritàriament en desús.
La tècnica constructiva utilitzada és coneguda com pedra seca i consisteix a disposar les pedres en filades sense cap material que les lligui. Les pedres que s'utilitzen provenen del mateix indret i normalment no estan treballades. En aquest paratge el sòl és pedregós i l'obertura de noves superfícies de conreu va proporcionar pedres en abundància als pagesos.
Les barraques foren construïdes en les finques que quedaven lluny del poble per guardar-hi les eines o bé com a aixopluc en cas de mal temps. La que tenim davant és una barraca de tipus troncocònic amb un anell de contenció que la reforça. Es conserva la falsa volta, coronada amb una llosa mòbil per tal que quan es feia foc a l'interior es pogués fer sortir el fum.
Des de l'observatori, que es troba al final de la carena de l'alzeda, ens permet fruir de la panoràmica cap a la vall i el mas de l'alzeda, així com el puig de l'Àguila que ens queda just al nostre davant al capdamunt de l'altra vessant de la vall. També tenim vistes de la urbanització de Mas Oliva i al fons la de Mas Fumats.
Ara ja anem a trobar el camí que hem fet a primera hora del matí passant per el Llit de la Generala i arribant al Dolmen del Cap de l'Home. Donant per acabada la sortida. Alguns marxen cap a Roses i altres es queden a menjar de carmanyola aquí mateix.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada