INFORMACIÓ EXCURSIÓ 11 DE MAIG
INFORMACIÓ EXCURSIÓ 11 DE MAIG
RUTA MEGALÍTICA DE ROSES
RUTA MEGALÍTICA DE ROSES
L'Alt Empordà és una de les zones densament poblades de megàlits de Catalunya, especialment en forma de dòlmens i menhirs.
Amb més 160 testimonis, la riquesa megalítica de la comarca representa més del 25% dels conjunts megalítics de tota Catalunya.
La Ruta Megalítica proposada és una ruta magnífica, entre dòlmens i menhirs, que ens endinsa en la prehistòria neolítica i on gaudirem d'una zona molt soferta i al mateix temps generosa amb el paisatge. També podrem veure diverses barraques de pedra seca i moltes tanques que delimiten els camins.
El camí transcorre bàsicament per zones rocoses o enllosades, de bon caminar per senders molt marcats. Els pendents son suaus tret de la pujada que arrenca des de la carretera de Roses a Monjoi fins a les Pedres de la Quarantena.
Són 7,500 Qm. i 316 metres de desnivell positiu acumulat. No té cap exigència tècnica especial excepte que hi ha poques ombres i en cas de calor caldrà protegir-se del sol i dur molta aigua.
HORA I PUNT DE TROBADA
Hora: 8:45 matí.
Les coordenades d'aquest descampat (Illa Itaca): 42.267582,3.176496.
Des d'aquí marxarem tots junts fins el lloc d'inici de la caminada on podrem deixar els cotxes.
Aquest últim aparcament i inici de la caminada el trobarem al final del Carrer Pitàgoras de la urbanització "Els Grecs", en un descampat no gaire gran, on s'ha d'entrar amb cura, molt a prop del Dolmen del Cap de l'Home. Les coordenades són: 42.264750,3.189361. És un lloc petit i, si cal, hi ha un altre punt alternatiu on s'hi pot aparcar al cap del carrer de Praxíteles, encara més petit i amb les coordenades: 42.264083,3.190778.
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Un cop comencem a caminar, el primer que ens trobem és el dolmen del Cap de l'Home. En la seva construcció es van fer servir cinc lloses de granit verticals i una més gran de coberta.
Una mica més endavant baixant a l'esquerra, veurem la Balma del Cap de l'Home. És tracta d'una cavitat d'origen natural; destaca l'altura de la balma i una paret de pedra seca que segurament servia per guardar el ramat.
Tornant al camí, ens trobem la Cista del Llit de la Generala. És un sepulcre de corredor amb cambra trapezoïdal datat cap el 3200 aC.
Seguim avançant; veiem un plafó indicador, i desprès, en una marrada a mà dreta, trobarem una Cova-Dolmen de la que no tenim més informació.
Tornats al camí trobarem una cruïlla: hem de seguir recte, el camí que baixa de l'esquerra és per on tornarem quan acabem l'excursió.
Una mica més endavant deixarem de banda una desviació que va al Menhir de la Casa Cremada I, que visitarem a la tornada.
Desprès, tornem a sortir-nos del camí al que retornarem desprès de veure les ruïnes de l'Edifici de la Casa Cremada. Des d'aquestes ruïnes veiem al fons una barraca de pedra seca que visitarem a la tornada. Ja en el camí, altre cop, trobem una "Pedra dreta" sense cap inscripció.
Desprès, successivament, trobem la Cista de la Casa Cremada, una barraca de Pedra Seca, i el Menhir de la Casa Cremada II.
Deixant novament el camí, en una cruïlla a mà dreta, i en una baixada d'uns 150 metres, que haurem de tornar a pujar, anirem a veure el Menhir de la Casa Cremada III. És petit i no gaire vistós.
Just en front de la cruïlla que baixa al Menhir de la Casa Cremada III, en el camí, hi ha les ruïnes de la Casa Cremada.
Més endavant, una barraca de pedra seca, i tot seguit un plat fort: el Dolmen de la Creu d'en Cobertella, ESPECTACULAR i un dels més ben conservats. No s'hi pot entrar, està tancat per protegir el recinte. És el monument megalític més gran de Catalunya, amb una antiguitat d'entre 3000 i 3500 anys aC, que disposa d'una gran galeria coberta per una llosa de quatre tones i que va ser declarat monument historicoartístic el 1964.
L'envolten les ruïnes del Mas de Creu d'en Cobertella que li donen el nom.
Baixem una mica i trobem la carretera de Roses a Cala Montjoi, on hi ha un parell de petits aparcaments. A l'esquerra surt un camí rocós en una forta pujada incòmoda que ens farà arribar a les Pedres de la Quarantena.
Passats una 150 metres, la pujada es fa més suau i trobem una cabana petita de pedra seca a l'interior de les vinyes de Can Marés encerclades per una tanca.
Tot seguit, el camí es torna a enfilar fins a trobar les Pedres de la Quarantena, on hi ha les Coves-Dòlmens de la Quarantena I, i de la Quarantena II, i un conjunt de gravats prehistòrics sobre un aflorament de gneis del Neolític Final 2500 - 2000 aC., i tot seguit unes olletes fetes a les roques que se suposa que eren per recollir aigua.
Hem trobat un plafó informatiu, però hem estat incapaços de trobar, ni les Coves, ni els gravats, ni les olletes. Potser caldria buscar-les amb molt de temps i molta paciència.
Seguim. Trobarem la cruïlla del Rec de la Quarantena amb un pal informatiu i girarem a la dreta. El camí que va a l'esquerra és el que seguirem de tornada, car vindrem per aquí.
Trobarem la pasta del Pla de les Gates, per la que vindrem de tornada. En pocs metres la deixarem per prendre un corriol que surt a la dreta. Just deixar la pista, buscarem la Cista del Pla de les Gates, també anomenada de les Escombraries. Només conserva una de les lloses laterals de pissarra i el túmul al seu voltant. Al costat d'aquesta única llosa n'hi ha una altra, caiguda, que alguns interpreten com un Menhir-estela que senyalitzava la cista.
Des de les Pedres de la Quarantena, fins el Pla de les Gates, anirem trepitjant un terreny sembrat de vidres esmicolats. Sembla talment que alguna d'aquestes empreses dedicades al reciclatge d'envasos de vidre els hagi triturat i escampat en aquest indret amb una extensió de força hectàrees. UNA AUTÈNTICA VERGONYA.
A partir d'aquí, seguint el corriol que va pujant fins tornar a trobar la pista, les vistes són magnífiques. Just en la intersecció es troba la Tomba del General, anomenada també Megàlit del Coll de Fitor.
Comencem la tornada: Per la pista anirem baixant fins a trobar novament el Pla de les Gates, per on hem vingut abans. La deixarem i baixarem per qualsevol dels dos camins "plagats" de vidre esmicolat; el de la dreta és un escàndol. A baix, a la mateixa cruïlla del Rec de la Quarantena, seguirem per la dreta.
Trobarem un collet, i més endavant, desviant-nos a l'esquerra, una barraca de caçadors. Tornarem al camí
Desprès, també a l'esquerra, anirem a visitar el Menhir de la Casa Cremada I, el que havíem deixat de veure a l'inici de la caminada.
Més endavant, altre cop farem marrada, aquesta volta a la dreta, per anar a veure l'Observatori de la Pedra Seca. És una barraca molt curiosa, coronada amb una llosa mòbil per tal que, quan es feia foc a l'interior, es pogués fer sortir el fum.
Ara ja, tornant a la cruïlla, seguim endavant fins a trobar el camí per on havíem vingut a l'anada, i ja marxem directament fins l'aparcament.
Com sempre, moltes gràcies als senderistes que pengen experiències al Wikiloc, dels qui hem extret gran part de la informació aquí exposada.
Francesc Madrid.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada