REPORTATGE EXCURSIÓ MES MARÇ

REPORTATGE  MES DE MARÇ A OS DE CIVÍS

Com cada any per aquestes èpoques fem la ja tradicional sortida amb raquetes de neu a Os de Civís. Enguany hem gaudit de força neu. 

Com sempre arribem el divendres per passar tot el cap de setmana, aquesta vegada érem poca colla (només 14). Com fins en l'últim moment no sabíem la quantitat i la qualitat de neu que ens trobaríem no teníem ruta prevista. I durant el sopar decidim que l'endemà faríem la pujada al Coll de Conflent (com cada any) els 6 que faríem la sortida amb raquetes.

Dissabte després d'esmorzar els 6 ens disposem a començar, en un principi la idea es baixar a dinar a l'Hotel. Ja ens podem posar les raquetes a la volta de dalt de l'Hotel.

Ens trobem amb una neu primavera molt tova, on en els llocs que ningú havia passat abans amb raquetes ens enfonsàvem ben bé uns 10 cm. La intenció primera era pujar camp a través però veient la qualitat decidim pujar per la pista que està més trepitjada i de més bon fer (al menys fins a la bifurcació que va cap al refugi) tot i que sigui més llarga la distància.

Els Puigdueta van pujant més a poc a poc, mentre els altres anem avançant per tal de poder assolir l'objectiu. 

En aquest tram vam trobar la conseqüència de la caiguda de una pinya damunt la neu:

En aquest cas no va ser una pilota de neu, es va quedar amb una simple roda.

En la bifurcació de camins parem a fer un mos i a esperar al ressagats gaudint de la vista cap al Cadí i del Puigpedròs.

Quan acabem de fer un mos arriben en Jaume i en Josep. En Josep ja està cansat i es queda en aquest punt, la resta seguim pujant cap al Coll de Conflent. A partir d'aquest punt és neu verge on només es veuen les traces d'uns esquís que intentem anar seguint, sinó quedem ben colgats.

Lentament anem pujant amb alguna que altra caiguda sense més conseqüències. Fins al coll resten 3 quilòmetres, just estem a la meitat del recorregut de pujada. Sense neu indica un temps d'una hora.

Mentre nosaltres anem pujant veiem que ens va seguint les nostres petges una parella sense raquetes, que encara s'enfonsen més que nosaltres. I ens diuen que el Jaume ha decidit fer mitja volta i baixar amb en Josep hi arriba cap a la una del migdia. La resta encara anem pujant intentant assolir la collada. En prou feines queda un quilòmetre que no s'acaba mai. Jo, quan tan sols queden 500 metres, ja no puc més. Són quasi les dues del migdia i decideixo anar baixant. La Sònia, en Josep Serra i en Joan segueixen amunt i al cap de 3/4 d'hora arriben al Coll de Conflent. És a dir aquella distància d'una hora sense neu, amb neu es va convertir en més de 3 hores.

La parella ens va seguir uns 5 quilòmetres. Quan, primer jo i desprès els altres, vam arribar en el punt on aquests van girar cua els hi vam maleir els ossos. Havien deixat uns forats al mig de les nostres traces que ens van dificultar i fer lenta la baixada. Intentant i vigilant que la raqueta no es fiques en cap forat.

Mentrestant el Jaume i en Josep cap a les dues van baixant cap a l'Hotel on arriben cap a les quatre. 

Jo arribo a l'encreuament a les 3 i mitja, dino i cap a les quatre tiro avall cap a l'Hotel, on hi arribo cap a les 5 de la tarda.

Els altres dinen i descansen dalt el Coll i arriben a l'Hotel cap a les 6 de la tarda.

Aquí es veuen les petjades que van deixar

Un cop tots descansats i recuperats, fem el sopar de "Benvinguda" que nosaltres fem de comiat. Ens deixen triar entre el de cada any (escudella, diferents pica-pica, embotit i la carn a la brasa) o que cada comensal triï tres plats del menú diari. Optem per aquesta opció no tant copiosa.

Després de descansar per la nit, diumenge al matí un cop esmorzats ens disposem a tornar cap a casa. I a esperar la propera excursió que tindrà lloc el 20 d'abril on es pujarà al Santuari de Bellmunt des de Vidrà. Més informació properament.