REPORTATGE EXCURSIÓ MES DE JUNY

 REPORTATGE EXCURSIÓ 10 DE JUNY

 BEGET - ROCABRUNA - BEGET

Ens trobem a les 9 del matí a l'aparcament de Beget, tenim la precaució de deixar un cotxe a Rocabruna degut a la previsió de pluja a partir del migdia. Aquesta vegada comptem amb la incorporació d'una nova parella al grup, la Maria José  i en Jordi.

El dia comença clar. Creuem el poble de Beget, considerat com un poble amb encant. El petit municipi de Beget, amb poc més de 20 habitants, ha mantingut la seva essènciaa durant anys gràcies a un accés allunyat dels grans circuits, i una cura exquisida dels seu patrimoni.  Coneguts els seus orígens en plena edat mitjana, el poble ha crescut al voltant de l'Església de Sant Cristòfol de Beget (segle X - XIII),el poble es troba en l'Alta Garrotxa, un Espai d'Interès Natural que abasta zones prepirinenques de tres comarques: Garrotxa, Ripollès i Vallespir, encara que pertany al terme municipal de Camprodon. Recórrer Beget, al llarg dels seus carrers, ens permet gaudir dels seus dos ponts medievals, que travessen la riera de Beget, alfluent del riu Llierca, i on l'empedrat dels carrers, pugen per les parets de les cases i es barreja amb el paisatge que l'envolta.

Quan arribem a la plaça ens enfilem pel carrer Josep Dunach, tot seguint el GR-83 (Camí del Nord), en aquest tram ens acompanya la Marion fins a la sortida del poble. Aquest sender recupera el traçat que seguiren milers d'exiliats entre el gener i febrer de 1939, fugint cap a França pel coll de Malrem. Alhora, recupera camins que enllacen uns territoris vinculats per una història i una cultura comunes.

El camí del Nord o del Canigó uneix Mataró amb Prada de Conflent, a la Catalunya Nord.

Des de Beget fins al Coll de Malrem hem de superar un desnivell de 500 metres. L'inici del camí, en un principi estret i en molts trams empedrat, amb les seves parets de contenció. A mesura que ens allunyem del poble tenim una altre perspectiva de l'església.

A mesura que anem pujant per el Grau anem gaudint de vistes sobre Beget i les muntanyes de l'Alta Garrotxa. A mitja pujada ens trobem una creu en record a les dones de Beget que van participar en un documental per preservar la memòria del poble.

Un cop arribem al mirador del Grau, on ja hem guanyat un desnivell de 200 metres, el camí continua més suaument i en un terreny més obert. Hi tenim una bona vista panoràmica.

Mirador del Grau, amb Beget al fons.

El camí ens porta fins a l'Oratori de Sant Antoni de Can França, antiga masia avui enrunada. Ens trobem al Coll de Golofreu.

En aquest punt esmorzem i ens fem la foto de grup abans d'encarar l'última pujada fins al Coll de Malrem. 

Comencen a despuntar alguns núvols, per un costat tenim les vistes de la Vall de Camprodon amb l'inici de la Serra Cavallera i per l'altre costat el Comanegre.

Creuem la pista forestal que ve de Rocabruna i va cap a les basses de Monars i ens enfilem per una altra que ens condueix cap els prats de Bocabartella, deixem la pista al collet del Cingle Blanc.

Prenem un corriol que faldeja pujant suaument als prats de conreu de la casa i més dret fins arribar al Coll de Malrem.

Últim esforç per arribar al Coll de Malrem, pas fronterer. Té una fita fronterera, la número 521. És un pas per anar a la Manera. Mentre fèiem la pujada pensàvem en tota aquella gent que en el 1939, en ple hivern, mal vestits i calçats van haver de fer aquest mateix trajecte per fugir.

Els núvols creixen ràpid. Intentem, la majoria, apressar el pas per evitar que no ens agafi la pluja. Ara el camí ja fa baixada. Carenem una mica en voltant el mas de Bocabartella fins arribar al collet que es veu després de la casa, i que rep el nom de la casa.

vistes des de Coll de Malrem

Un cop arribats al collet, des d'on tenim vistes tant del coll de Malrem com del Castell de Rocabruna, el nostre proper objectiu, dalt d'un turó.

El camí, ara pedregós va baixant més abruptament fins que arribem a un camp sota una pedrera i arribem a la carretera, on havíem deixat el cotxe per sí de cas. És arribar en aquest punt que comença a ploure.

És moment de decidir: què fem? El temps no té pinta de parar de seguida. Per aquest motiu els conductors esperen per baixar amb el cotxe a recollir els altres cotxes, la resta pugem cap a Rocabruna per a resguardar-nos. Arribem al Restaurant de Can Plujà i per sort tenen taula per els 14 que som,  ja que no podem dinar de carmanyola.

D'aquesta manera no perdem el costum, adquirit recentment, d'acabar dinant de restaurant.

El temps només ens ha deixat fer-la meitat de l'excursió, ens ha faltat la visita al Castell i la baixada, tot seguint el GR-11, per la Riera de Beget. Tot i això us poso un tros d'una corranda que fa al·lusió tant a la riera com als dos pobles que hem visitat:

Les noies de Rocabruna

sempre van a pixar al riu,

i les de Beget es queixen

que l'aigua es torna lleixiu.