CRÒNICA DE L'EXCURSIÓ OCTUBRE
REPORTATGE EXCURSIÓ
SALT DE SALLENT (RUPIT)
Hem quedat de trobar-nos a l'Hostal la Devesa a les 8½, i ja és una aventura arribar: ens hem trobat boira des de Vic fins a arribar a Cantonigròs.
Aquesta vegada només som 9 (últimament un clàssic).
A primera hora bufa vent fresc i ens abriguem. Comencem a caminar, primer un tros de carretera per desviar-nos de seguida per el camí que porta a Rupit. A un quilòmetre, a l'alçada de Casalliques, agafem el trencall del torrent del Gravet, camí ombrívol que ens anirà baixant fins a arribar a la Solana de Pujolras.
Caminant surt el tema de les soles de les botes i de canviar-les per el desgast i a mitja baixada, a la Montse, se li desenganxada una sola i hem de fer una solució d'emergència amb cinta americana.
Arribem a una bifurcació de camins on hi ha un pont per creuar el torrent i que porta directament al Castellet (per on passarem més tard), nosaltres continuem recte i en poc temps sortim a cel descobert des d'on gaudim de vistes espectaculars de l'Agullola i de la cinglera.
Els arbres comencen a canviar de color i la boira queda com un llit, just per sobre el pantà de Susqueda.
Arribem a la Solana de Pujolras, punt on retornarem després d'anar al mirador del Salt de Sallent, des d'aquesta esplanada tenim una vista des del Far fins a l'Agullola.
Per l'altre costat, d'on veníem, veiem el castell de la bastida. Formació rocosa que forma part de la cinglera.
A un quilòmetre està el mirador, tot i l'escassedat d'aigua encara trobem que en baixa una mica, aprofitem per esmorzar i fer-nos la foto de grup.
Un cop hem descansat i recuperat forces, desfem el quilòmetre per tornar a la Solana de Pujolras i ara continuem per el camí de la cinglera, direcció al Far, arribem a un punt on hi ha una gran pedra, que deuria fer un bon terrabastall quan va caure.
Hem de creuar el torrent del Gravet per on baixa una mica d'aigua i despès remuntar cap a la cinglera del Castellet, una gran esplanada verda que hem de voltejar i on hi ha una curiosa cabana de pedra seca.
Quan arribem a l'altre punta, ja per enfilar-nos cap al Castellet, ens sobrevolen un parell d'àguiles a poca alçada. Pugem per el camí cap a la masia del Castellet aprofitant la porta oberta mentre nosaltres passem, arriben dos a cavall. A partir d'ara el camí és en continua pujada.
Continuem pujant ara ja dins d'una fageda que comença a canviar de color, encara no en la seva esplendor, però igualment espectacular, són 3 quilòmetres dins la fageda on hi trobem bolets sobretot apagallums, bolets de tinta i fins i tot 3 petits rovellons.
Al final de la pujada, decidim parar per a dinar entremig de tots els arbres i les fulles caigudes, alimentant-nos també de la natura.
Ara el camí planeja i quan sortim del bosc ens trobem una vista panoràmica del pla d'aiats, Puigsecalm i les muntanyes pirínenques.
Arribem al lloc d'inici a l'Hostal de la Devesa, el restaurant, que està a petar, és on vam celebrar el dinar de Nadal de l'any passat. Ens podem seure en una de les taules de pedra del jardí per poder prendre un cafè, canya, infusió... i descansar.
I això és tot per avui, espero retrobar-nos a la propera sortida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada