CRÒNICA 33 ANIVERSARI
CRÒNICA 33 ANIVERSARI
LLAC DE SANT MAURICI
Anem arribant a l'Hotel La Morera de València d'Àneu, on fem estada, a partir del migdia. On aprofitem per recórrer i visitar la població, l'església i les restes del Castell. Ens anem retrobant després de l'aturada de l'estiu.
Tant l'església com el castell estan considerats com a Bens Històrics d'interès Cultural.
El Castell és, i va ser, un lloc estratègic del qual avui dia només en resten les ruïnes com a testimonis de la grandesa del Comtat de Pallars. Situat a 1.085 metres d'altitud, sobre un turó on domina tota la Vall d'Esterri d'Àneu i el camí de la Vall d'Aran.
Fou l'última fortalesa on onejà la bandera pallaresa com a país independent, el castell va ser assetjat pel Comte de Cardona, en nom del Rei Ferran el Catòlic, va aguantar el setge durant 3 mesos.
En l'interior es conserven part dels projectils de pedra de fins a 60 quilos amb que les tropes dels Cardona van bombardejar el castell.
Esperem l'arribada de tots per anar a sopar i, al final, fer l'explicació de la sortida de l'endemà i les opcions dels taxis. De tanta explicació em quedo afònica.
Els taxis d'Espot ofereixen diverses opcions, fins i tot per els que no poden caminar. La idea és per els que fan l'excursió llarga i curta agafar els taxis a Espot a les 9 del matí fins al Llac de Sant Maurici i passar tot el dia, anar tots junts fins al Llac de Ratera passant per la cascada.
Per els que no poden caminar o caminar tant tenen dues opcions: agafar el taxi fins a Ratera i baixar a peu fins al llac de Sant Maurici o l'opció de pujar i baixar amb taxi. D'aquesta manera pràcticament tots vam arribar a Ratera. La llàstima va ser que per pressa de la gent no vam poder fer una foto de grup amb tots, ja que sense planificar-ho vam arribar al mateix temps a Ratera.
La secció amb els 33 anys mai havia fet cap excursió en el Parc Nacional Sant Maurici i Aigüestortes i l'indret val la pena visitar-lo.
Els que fem l'excursió des de Sant Maurici baixem a les 8 a esmorzar per sortir a les 8½ i arribar a Espot a les 9 per agafar els primers taxis. En 20 minuts arribem al Llac de Sant Maurici. El dia s'aixeca amb un cel blau i clar, res a veure amb el dia anterior.
A dalt, al costat del llac bufa el vent, ens calem gorres i bufs fins a les orelles.
Agafem el camí de passarel·les adaptat que voreja el llac i que de mica en mica es va endinsant al bosc i pujant. El paisatge és idíl·lic, de tant en tant els Encantats treuen el cap, del bosc sembla que d'un moment o un altre ens pugui sortir algun nan.
El nom d'aquesta mítica muntanya, que consta de dues agulles entre elles hi ha una gran enforcadura, ve donat per un fet (segons una llegenda) que succeí el dia de la festa de Sant Maurici. Quan dos caçadors forasters van fer burla de la gentada que escoltava la missa al voltant de l'ermita i van comentar: "quina manera de perdre el temps, tan bonic com és caçar i aquesta gent aquí fent companyia a aquesta estàtua de pedra del seu sant, sense adonar-se que no és res més que una figura que no els escolta". Aquestes paraules, les van sentir alguns devots i van pregar per que aquella burla no quedes sense càstig.
Els dos caçadors van continuar la seva ascensió en busca d'alguna peça. Aviat els sortí un isard que s'enfilà muntanya amunt. Quan els dos caçadors van arribar a l'enforcadura coincidí amb el precís moment que a l'ermita el celebrant "alçava Déu" i en aquell instant caigué un llamp que deixa petrificats els dos caçadors. Per sempre més quedaren convertits en estàtues de pedra.
Arribem a la cascada de Ratera, lloc d'increïble bellesa, on l'aigua baixa d'un l'estany a l'altre.
Continuem pujant fins a trobar la pista que puja des de l'estany de Sant Maurici, just quan pugen uns taxis amb els que fan la sortida combinada fins a Ratera. En un no res ja som a l'estany.
En aquest punt ens separem els que continuen fins al Refugi d'Amitges (tot per pista) i després baixaran per l'altre costat de l'estany passant per el mirador. Els que fem la curta ens arribem al mirador per després baixar per la pista.
El mirador ens ofereix una vista excepcional de l'Estany de Sant Maurici, per el camí que ens porta al mirador podem veure fins a on han de pujar els altres, fins el refugi d'Amitges.
.jpg)
Els de la curta reculem per la pista fins a arribar a l'estany de Sant Maurici, abans d'arribar trobem les restes d'un edifici, que des del mirador es veia. Pensava que era un antic refugi de muntanya, però buscant informació resulta que era una caserna militar on es feia la "mili".
Arribem a l'esplanada de l'estany, aprofitem per dinar i esperem a que arribin els altres, tot contemplant les vistes de l'estany i dels Encantats fent temps ens acostem al refugi Mallafré.
Mentrestant els altres han anat pujant direcció al Refugi, tota l'estona per pista sense cap dificultat només el desnivell.
Arriben al Refugi, on dinaran, al costat de les agulles d'Amitges que es troben sobre l'estany Gran d'Amitges. Fent temps s'acosten als estanys que es troben una mica més amunt.
Dinen a la terrassa del refugi en uns sofàs tot prenent el sol. Després de dinar baixen cap al mirador passant per l'estany de les Obagues, els camins estan condicionats per salvar les zones d'aiguamolls.
Uns quants baixen directes per la pista i els altres voltegen el llac per l'altre vessant, un camí de pujades i baixades, un trenca cames sobretot després de tota la jornada.
Cap a les cinc de la tarda, ja tots reunits, agafem els taxis per retornar cap Espot, i agafar els cotxes cap a l'Hotel. Hem tingut un dia esplèndid sense cap núvol, només van aparèixer a l'hora de marxar.
Descansem a l'Hotel i ens preparem per el sopar d'aniversari, abans però ens fem la foto de grup.
.jpg)
Després de tots els plats culminem amb el pastís d'aniversari
Desitjo que hagueu gaudit del lloc i que ens tornem a veure ben aviat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada