REPORTATGE I CRÓNICA FOTOGRÀFICA DE L'EXCURSIÓ DEL MES DE NOVEMBRE

 REPORTATGE DE L'EXCURSIÓ DEL 13/11/2021

 BOLET DE TOIA I ROQUES ENCANTADES

Enllaç per veure totes les fotografies: TOTES LES FOTOS DE LA SORTIDA

Aquesta sortida, improvisada a l'últim moment, la tenia guardada al sarró per algun moment  quan l'hagués pogut fer tota sencera per evitar equivocar el camí, que és el que ens va costar al principi. Va ser quan en Toni em va proposar de repetir les fagedes del mes passat, que ara estaven en ple canvi de color, que considerant que tot i que ens va agradar molt la ruta encara la teníem tots ben present i que podríem fer una altra fageda: la de la Grevolosa, per exemple, i li vaig proposar aquesta, tot i que el mes vinent fem la sortida per la mateixa zona. Però no repetirem camins, per fer-ho diferent, però sí que veurem les muntanyes des d'una altra perspectiva.

Sabia de l'espectacularitat de les pedres i dels racons però faltava sumar-hi els colors de la fageda en la seva plenitud. I a més el dia ens va acompanyar desprès de tota la setmana plovent. 

Ens trobem a les 9 del matí al Coll de Condreu, que és la divisió natural de les comarques de la Garrotxa i Osona, al final som 22 i en  "Rodolfo" el gos de la Xantal. Un cop som tots ens dirigim cap a l'entrada del Mas d'Armadans i abans de la porta hem de buscar per on va el track de la ruta, sense camí definit, per enfilar-nos entremig de la fageda cap el puig de la Toia, assaborint els colors, no parem de fotografiar-los. Al principi ens va costar trobar per on era el camí, però un cop trobat ja no vam tenir problemes per seguir-lo.

Serà complicat i difícil triar entre totes les fotografies, intentaré agafar les que millor s'apreciï la diversitat de colors, a l'inici del blog però us he posat l'enllaç on hi han totes les fotos que m'heu enviat.

Quan a mitja pujada s'intueix un camí entre les fulles trobem alguna fita que ens porta al puig de 1135 metres, el qual no té cap vista només hi ha tres pedres com a marca de cim.

Anem baixant, a mà dreta es veu un prat que pertany a la masia d'Armadans, comencem a trobar pedres de formes curioses i una balma. 

Baixem una mica i al tombar ens trobem amb aquesta immensitat de la natura:

 

Aquestes pedres ens fan qüestionar qui o com es van col·locar d'aquesta manera tan curiosa, quedem sorpresos d'aquesta meravella. El camí un pel perdedor continua descendint i anem voltant la finca d'Armedans que està tota vallada amb filats. Passem per més pedres plenes de falgueres, molsa i orella d'os que és considerada un fòssil vivent de la vegetació tropical que durant el Terciari, fa més de 20 milions d'anys, va ocupar els Pirineus. També creuem algun torrent, per sort amb poca aigua. 

Arribem en una esplanada envoltada de pedres on hi ha bancs per seure molt adients per poder contemplar la immensitat. Aprofitem per esmorzar.

Orella d'os

Per aquest paratge de roques es trobava la cova d'en Ferriol, que actuava arreu del Collsacabra i de la Selva, per boscos i cingleres i pel camí ral de Vic a Olot, va ser un saltejador de camins i un bandoler molt rellevant durant el primer terç del segle XIX. I assassinava els viatgers. Uns tretze anys després que s'acabés la guerra del Francès en Ferriol va sorprendre els habitants de la casa dels Esqueions, molt propera a on ens trobem i que en breu arribarem a on es trobava.

D'alguna manera en Ferriol i els seus dos acompanyants, un dels quals tenia catorze anys van aconseguir entrar dins aquella llar, un cop dins van assassinar tots els seus estadants: tota una família sencera i treballadora, que vivia humilment de l'estalvi i de l'aprofitament de tot allò que la terra i el bestiar els oferia.

Un cop conegut el fet, tots els campanars de les Valls d'Hostoles i el Cabreres van repicar a sometent. Tots els homes van acudir al crit i el sometent de Vidrà va poder capturar els autors del crim. Van ésser jutjats i condemnats a mort (a la forca), excepte el mes jove que va ser condemnat a reclusió perpetua. La sentència es va executar a Barcelona l'any 1828. Però una cosa macabre és que d'en Ferriol en fan bocins i van posar quatre trossos del cos en gàbies que van plantar en quatre indrets del Collsacabra: al Pla de la Salut, a Coll Sesviles, al Grau d'Olot i al coll de Condreu, com a escarment per als bandolers i bandits. (Els vells de la contrada diuen que posaren el seu cap dins una gàbia de ferro i el penjaren d'un roure davant del mas Els Esqueions, perquè fos testimoni dels fets).

Després d'esmorzar continuem el camí per acostar-nos als Esqueions, primer arribem al Salt dels Esqueions, que com ha estat plovent baixa aigua i dona gust veure com baixa. El salt és una paret que forma escales i acaba en un petit gorg a tocar de la carretera. El camí té un pas per sobre el salt que no comporta cap dificultat. Anem trobant signes de que el paratge està habitat: troncs apilats, bidons d'aigua... L'antic mas es troba torrent amunt, és abandonat al final de la Guerra Civil (1946/1950), el mas es va tirar a terra per aprofitar-ne els blocs de pedra per edificar el nou Hostal de La Devesa, lloc on farem el dinar de Nadal.

Arribem a una pista, però ens desviem cap a la dreta per admirar les pedres i com ho té de cuidat i arreglat l'actual propietari del mas. El qual gaudeix d'una vista magnífica del Far.

El Topònim d'Esqueions podria venir del nom "esquei" que és una massa rocallosa que presenta una superfície clivellada i cantelluda, sovint plena de fissures, irregularitats i arestes esmolades. Però també se'l veu escrit com Esquellons", les grans pedres que hi ha prop del mas tenen l'aparença d'unes esquelles, de les quals podria venir el nom d'Esquellons.

Hi ha una pedra amb una creu i té feta una passarel·la per arribar a una altre roca on té un mirador equipat amb un banc per admirar el Far.

Reculem per continuar per la pista que hem sortit en poca estona arribem a una esplanada amb dos bolets a manera de fites, marquen l'inici de la finca privada, la pista continua però hi ha una porta de ferro amb cadenat. Des de l'esplanada baixem a la carretera.

Fem uns 600 metres de carretera, fins que arribem al límit de la comarca de La Selva i d'Osona a l'alçada del pont del Papalló i ens enfilem per la pista que ens acosta a la Salut, agafem un trencant, asfaltat, a la dreta que creua la riera i ens enfilem entremig d'una fageda, deixem l'asfalt abans d'entrar a la finca de la Jaça i seguim pel camí de l'esquerra fins a arribar als prats de pastura de la Jaça.

Des dels prats de la Jaça gaudim de les vistes del Puigsacalm i del pla d'Aïats, junt amb les vaques pasturant.

Puigsacalm

Pla d'aïats

Bassa de la Jaça

Un cop arribats a la bassa ens trobem un encreuament de camins agafem per anar a la Salut fins arribar al Collet de l'Arç on tornem a trobar una bifurcació, nosaltres agafem cap a la dreta per baixar al Santuari de la Salut. 

Baixem al Santuari de la Salut, que està situat a la serralada del Collsacabra, a 1050m. Des de la balconada es pot contemplar una gran vista panoràmica: les Gavarres, Girona, el Montgrí, Rocacorba, el Golf de Roses, Finestres, el Santuari del Mont, el Bassegoda, el Canigó, el Comanegra, el Puigmal... i els pobles veïns de les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols i Sant Esteve d'en Bas entre altres.

Encara es aviat per dinar i decidim continuar cap a les roques encantades i dinar on tenim els cotxes a Coll de Condreu.

Tornem a pujar fins el Collet de l'Arç i ens dirigim a l'esquerra, d'allà on veníem, però deixem el camí per enfilar-nos per un corriol a mà esquerra que talla per arribar el Collet del Vent on hi ha la porta verda de ferro que delimita el camí cap a les Roques Encantades, el camí està força transitat. Tornem a estar a les immediateses del Mas d'Armadans. Passem pel Pla d'Amadans, amb el turó d'Armadans al fons.

El camí ara està envoltat d'avellaners fins que arribem en un revolt i ens tornem a endinsar en una altra fageda i ja estem a les Roques Encantades o Encadenades com diu la llegenda.

Aquest conjunt de pedres tenen entre 33 i 65 milions d'anys, l'acció de l'aigua les va esquerdar, i els terratrèmols dels segles XIV i XV les van desprendre de la cinglera i van rodolar vessant avall fins a dipositar-se aquí. Formen uns grans calls i balmes, lloc singular que convida a descobrir-hi la fesomia de cada roca, la roca més gran l'anomenen pedra de la Comella o la Roca de les cadenes, és un doble monòlit de proporcions enormes.

La llegenda conta que fa una bona colla d'anys el dimoni vivia en aquest lloc, sota una gran pedra. Quan estava avorrit, s'enfadava molt i aleshores es divertia empenyent aquelles roques pendent avall i seguidament escoltar l'espetec contra les cases de Sant Feliu de Pallerols.

Els veïns del poble van clamar un càstig contra aquest diable. Déu els envià un àngel com a protector, perquè els alliberés d'aquest turment. L'àngel va lligar les roques amb set cadenes, d'aquesta manera el dimoni ja no va poder bellugar-les mai més. 

En aquest paratge màgic no seria estrany veure-hi follets, fades, bruixes... El curiós és que remirant les fotografies n'hi ha una en que es veu una imatge "rara" que no sé explicar. Es troba en la foto on surten en Juli, l'Anna i en Ricard, la imatge "rara" es situa darrera la mà d'en Juli.

En aquest indret ens fem la foto de grup, en fem dos per poder sortir tots, ja que avui no teníem trípode per fer-la en automàtic.

Retornem a la pista que baixa a Coll de Condreu passant per la masia d'Armadans. ara a tocar, amb el prat verd que s'estén al seus peus.

Mentre anem baixant anem trobant tot de planells explicatius de diferents llegendes, tota aquesta contrada n'està plena, us deixo enllaços on les expliquen. Moltes d'aquestes llegendes les trobareu en la pagina web de la botiga de Cal Ampla de Rupit, una botiga de les d'abans on hi pots trobar de tot.

Els Bugaders d'Armadans

Les Llums de Coll de Condreu

La pubilla d'Hostoles

Ara ens queda una curta baixada fins a arribar al Coll on en l'explanada davant el restaurant aprofitem per dinar. I d'aquesta manera donem per acabada la sortida d'aquest mes.

Esperant que en la propera s'animi força gent per acomiadar l'any i desitjar-vos a tots  Unes Bones Festes.