REPORTATGE SORTIDA MES DE JULIOL

REPORTATGE SORTIDA 5-6 I 7 DE JULIOL

 LLACS DE COLOMERS (SALARDÚ)


Anem arribant a l'hotel després de la calorada del llarg viatge, que tot i el lloc també ens trobem a les cinc de la tarda a 32 graus i aprofitem per remullar-nos a la piscina de l'hotel.












Mentre esperem l'hora de sopar i que arribi tothom alguns s'arriben a visitar el poble o a seguir el camí que surt del jardí i que va cap el poblet de Unha, just per sobre de Salardú o passejar per l'altre jardí al costat de la Garona. O visitar als altres hostes... uns conillets que  eren molt simpàtics.








  
En Xavi i la Pilar la parella que gestiona l'hotel molt atents i que ens fan trobar com a casa, estan per ajudar-nos i facilitar les coses, fins i tot ens ofereixen una sala per poder reunir-nos desprès per acabar de organitzar la sortida de l'endemà. Allí ens trobem desprès de sopar (d'atipar-nos) que no sabíem per on començar ni acabar, ja que tot estava boníssim.

Desprès de la petita reunió alguns decidim donar una volta pel poble per ajudar a pair el sopar.


















I ens entretenim a fer fotos espectacular com aquesta de la lluna en un fanal en lloc d'un cove.



Salardú que també es pot anomenar Naut Aran (nom en aranès), és una petita població pirinenca ubicada a la comarca de la Vall d'Aran. L'estratègica ubicació de Salardú, a l'entrada de la Vall pel Port de la Bonaigua, generà que fos una vila fortificada durant l'època medieval.
El terme de Salardú està format per diversos nuclis. La majoria d'ells s'hi va annexar vora l'any 1968. Aquests són Tredòs, Bagergue, Gessa, Unha, Arties, Garós, Montgarri i Baqueira.

A la plaça major hi podem veure una bonica font vuitcentista i una estàtua d'un porc senglar que és el símbol de la vila. L'antic castell estava situat en el lloc on actualment hi ha l'església, però encara s'hi poden veure algunes restes de la fortificació prop de l'absis.

Sant Andreu de Salardú


L'església de Sant Andreu ens rep amb una imatge arquitectònica exterior pròpia del romànic tardà, aproximadament del segle XIII; de planta basilical, amb l'encapçalament de tres absis i portada exempta de timpà. A l'angle Sud-oest hi ha  adossada una torre campanar del segle XV.
A l'interior, ens sorprendrà una elegant estructura gòtica sustentada sobre pilars de base quadrada i voltes de creuaria. Desplaçant-nos cap a la zona presbiteral arribarem a un dels exercicis de pintura mural més extens i millor conservat de la Val d'Aran. Són unes pintures del segle XVII on es representen diverses personalitats i exemplificacions bíbliques.


La culminació de la visita a Sant Andreu es produeix en arribar a l'absis central on es troba erigida la talla en majestat del Crist de Salardú, obra mestra del taller d'Erill-la-Vall. La talla mostra la imatge d'un Crist sofrent, amb la secció triangular de les cames i els trets característics de la iconologia religiosa romànica, la seva datació és del segle XII.







L'endemà al matí, desprès d'esmorzar, ens espera l'Agustí, el conductor del taxi, a les vuit del matí per dur-nos al punt d'inici de l'excursió dels llacs Colormers.












El Circ lacustre de Colomers és un massís de muntanyes disposades en cercle que empara a la seva falda una cinquantena de llacs "estanhs".  Produïts per la lenta però eficaç erosió del gel de les èpoques glacials que ha deixat com a llegat un paisatge incomparable.

Els llacs glacials es van formar en retirar-se la neu de les grans capçaleres denominades "circ glacial", deixant cubetes excavades per l'erosió del gel i ocupades actualment pels llacs. Les pedres errants, en aquesta zona, són grans blocs de granit que foren transportats per la glacera.

L'accés al refugi de Colomers ja premia l'esforç. L'entorn és un paratge d'alta muntanya amb cims alts i escarpats de quasi 3000 metres d'altitud, com la Creu de Colomers, el Gran Tuc de Colomers i el Tuc de Ratera.

Tenim dues rutes programades una de curta d'uns 8 Qm i una altre de llarga d'uns 12 Qm. Les dues comparteixen el recorregut fins al llac Obago. La curta ja tira avall fins anar a trobar el refugi, la llarga continua pujant fins als peus del Tuc de Podo.

El Taxi ens deixa a Planhòles dera Lòssa, a uns 2045m a través d'una zona amb vegetació arbustiva i creuant unes passarel·les de tronc que ens permeten travessar la zona entollada. Desprès creuem un pont de fusta sobre l'arriu d'Aiguamòg.












Seguim remuntant al costat del riu fins a trobar el Lac de Clòto de Baish punt on es creua la ruta dels "Carros de Foc".













Estanh Clòto de Baish 













Vorejant arribem al Lac de Clòto de Naut i d'aquest al Lac Long  i més endavant al Redon. Al principi ens trobem un roc amb aquest poema:



Per arribar al Clòto de Naut hi ha un petit salt d'aigua

















Estanh Clòto de Naut

Estanh Long i Redon
Seguim remuntant fins al Lac Obago (2235m) on es separen les rutes i els més endarrerits, tot i voler fer la llarga es decideixen per la curta. El Lac Obago és un dels més característics i grans del circ.

Estanh Obago
Els de la curta ja van baixant, desprès de descansar una estona, passant per els Estanhs des Gargolhes, l'Estanh Plan i l'Estanh donis Garguilhs de jos des d'on hi ha una bona vista del Lac Major de Colomers. El sender com tot el d'alta muntanya puja i baixa.


















Des d'aquest es creua el torrent per un pont i es remunta per anar a trobar l'Estanh Mort. Punt on es troba amb la ruta llarga fins a arribar al Lac Major.

Els de la llarga segueixen pujant direcció a l'Estanh de Pòdo amb una vista espectacular dels grans cims del circ.


Estanh de Pòdo (2450m) i Tuc de Ratèra al fons













Ara toca enfilar una canal pedregosa esquivant alguna congesta de neu per arribar al Coth de Pòdo (2600m) al peu de les majestuoses i escarpades muntanyes del Circ, la Creu de Colomers, el Pic Oriental, el Tuc Blanc i el Gran Tuc de Colomers.





Estanh Gelat












Baixem fins a l'Estanh Gelat a 2590m que acostuma a estar gelat al juliol i sempre vigilat per l'imponent i pròxim Tuc de Pòdo. Ara ja es va descendint passant per la imponent baixada d'aigua de l'estanh gelat.






Perdem alçada ràpidament fins a arribar a l'Estanh de Port de Colomers (2420m). I més endavant el camí es fa més pla i podem gaudir dels diversos llacs de mida menor, com els Estanhets deth Port (2375m) on aprofitem per dinar amb als peus a l'aigua frasqueta.


Estanhets Deth Pòrt



Desprès de descansar continuem baixant fins a l'Estanh de Cabidornats per més endavant creuar el torrent un parell de vegades i arribar al punt d'unió de les dues rutes.


Estanh des Cabidornats




 Passant per l'estanh Mort arribem a l'Estanh Major i al Refugi Vell de Colomers, és el nou refugi que, paradoxalment, era l'antic, per això en algunes referències el trobem anomenat com el refugi vell. Es troba a 2135m. Aquí ens trobem els dos grups, altre cop.






Al costat del refugi hi ha una gran pedra amb una creu de Tolosa o Occitana. La creu anà estenent-se més enllà del comtat de Tolosa de manera gradual. Esdevingué a partir dels anys 60 i 70 símbol del Llenguadoc, a partir dels 80 i 90 s'ha anat propagant a tot el conjunt del territori de llengua occitana incloses les perifèries exteriors com a la Vall d'Aran o les Valls Occitanes del Piamont.


Avisem a l'Agustí, el taxista, que anem baixant cap el punt de trobada.
Voregem el  llac fins al refugi "nou" de Colomer tancat  des de 2008 quan es va  obrir el nou que era el vell. Creuem la presa.











En poc temps arribem a Planhòles dera Lòssa on hem començat al matí. Aprofitem per fer-nos la foto de grup.



Un cop arribats a l'hotel bany, cervesa, descans i esperar per a sopar. Desprès una altre volta pel poble per pair-ho. L'endemà, desprès d'esmorzar, tornada cap a casa.


MOLT BON ESTIU A TOTHOM!!!












Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

INFORMACIÓ EXCURSIÓ 19 D'OCTUBRE 2024

LLICÈNCIES FEDERATIVES 2025