REPORTATGE MES DE JUNY FONTS DEL CARDENER

REPORTATGE EXCURSIÓ MES DE JUNY

 FONTS DEL CARDENER - RUTA DE LES ERMITES - ST. LLORENÇ DE MORUNYS


La sortida va començar amb un petit contratemps, no sabíem si tindríem autocar per fer la sortida, però gràcies a la diligència de la Dolors, la secretaria del club, vam aconseguir-ne un. 

Comencem arribant-nos a les Fonts del Cardener, que la distància que creiem que hi havia fins a les fonts (2 Qm) es va reduir considerablement a poc menys de 300 metres. Aprofitant l'àrea de pícnic esmorzem fruint de l'espai.
















Les fonts del Cardener és el punt on neix el riu Cardener, afluent del Llobregat. Durant la primavera, època de desglaç de la neu de Port del Comte i durant la tardor, època d'abundància de pluges, les fonts del Cardener es mostren en tota la seva essència. Les seves diferents cascades envoltades de vegetació converteixen aquest punt en un lloc ideal per gaudir de la tranquil·litat.

Com la sortida curta havia resultat "massa curta" decidim fer-la una mica més llarga, baixant a peu fins a Sant Llorenç de Morunys. Per això acompanyem als que fan llarga fins al poble de La Coma i La Pedra, seguint el camí verd de la Vall de Lord, al costat del riu.

Baixem per un ample camí al costat del bosc de ribera amb petits salts d'aigua i espectaculars vistes a les parets calcàries de la serra del Verd, passem pel molí de Dalt, ara restaurat.


















Arribem al poble de la Coma on ens separem. Els de la llarga s'enfilen cap el poble i els de la curta baixem unes escales al costat de l'antic Molí de Baix.

Continuo explicant la curta:
Just després de les escales passem pel costat d'un petit salt d'aigua.












Passem pel costat de la depuradora i deixem un corriol a l'esquerra que puja a la Coma continuem recte creuant un pontet i ens enfilem per una pineda de pi roig. El camí va planejant fins que arribem a la central hidroelèctrica de la Gafa on arribem a la carretera i girem a l'esquerra travessem el Cardener pel pont de la Gafa (per la carretera) girem a la dreta i en aquest punt convergeix la sortida llarga. Seguim per una pista asfaltada que ens duu a la Font de la Puda on hi ha una petita zona de pícnic. amb taules i bancs.
















La font de la Puda, situada a tocar del riu Cardener és una surgència d'aigües termals sulfuroses que es reconeix per la seva mala olor (o "pudor"). Antigament la gent hi anava a fer novenes, o sigui, estades de nou dies seguits bevent d'aquesta aigua ja que es deia que curava qualsevol cosa; però el cert és que aquesta aigua quasi fa miracles per a les afeccions de la pell.  Fins i tot hi ha una petita bassa per a fer banys.

Tornem a creuar el Cardener i ens enfilem per un camí ombrívol entremig d'un bosc de pi roig fins a arribar altre cop a la carretera.


Ara el camí continua pel costat de la carretera fins a arribar al càmping Morunys des d'on tenim unes espectaculars vistes de Sant Llorenç.


Seguim pel costat de la carretera, per un voral amb baranes de fusta i arribem a l'ermita romànica de Santa Creu dels Ollers, església dels segles XI - XII d'una sola nau rectangular coberta amb volta lleugerament apuntada. Amb absis semicircular i en la façana principal, en la qual s'obra la porta, culmina en un campanar d'espadanya de dos ulls. La nau està coberta per una teulada a dues aigües.













Ara ja anem per una acera i en poc trobem el pont romànic de Vall-Llonga. És un bell exemplar de pont romànic, construït entre els segles XII - XIII amb un sol arc de mig punt. Originàriament estava emplaçat a l'estret de Vall-Llonga, al riu Cardener.
L'any 1997, com a conseqüència de la construcció de l'embassament de la Llosa del Cavall, fou desmuntat. Mesos després es va tornar a muntar al Qm 1 de la carretera de la Coma, al vessant dret de l'indret conegut com a torrent del Pou.












Ja estem a pocs metres de la població, els de la curta dinem en aquest indret, alguns de restaurant i altres de carmanyola i aprofitant per visitar l'església parroquial i el claustre de Sant Llorenç.



L'església situada al centre de la població va ser declarada monument historicoartístic l'any 1976. Data del segle XI. L'absis central guarda en la part inferior restes de pintures murals de finals del segle XIII i principis del XIV.

Dins l'església a l'absis de la dreta hi trobem l'altar de la Mare de Déu dels Colls. La tradició diu que aquesta imatge fou trobada en temps del cenobi benedictí a l'ombra de la qual va néixer la vila.


El claustre està situat al costat de l'església i s'hi accedeix pel seu interior i també pel carrer del costat. Aquest claustre data del segle XVI. Possiblement va ser construït damunt d'un altre d'anterior, amb una columnata que només es conserva en dues de les quatre bandes. En el centre del claustre hi ha un gran teix de tres branques que significa la Santíssima Trinitat.

I així esperem a la resta de companys que els hem deixat al poble de la Coma.












S'enfilen cap el poble on en la Plaça Major s'hi troba l'església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita. Està molt ben conservada i destaquen els ferros forjats de la porta. Probablement el seu autor fou un artesà humil que elaborà un element que reforçava l'estructura de fusta a la vegada que dotava la porta d'un motiu ornamental que li donava major atractiu.

El camí comença per un carrer de pujada que desprès es converteix en pista. Te trams empedrats i puja al Cap de les Ribes. Més endavant desemboca a un camí carreter. i S'arriba a El Pujol del Racó.













El track que seguien era molt perdedor i van donar més voltes que un ventilador per trobar el camí correcte, ja que els pals indicadors els hi feia donar volta. 

El camí va planejant fins a arribar a la Casa Minguell i la seva font, tot carenant per sota les roques del Minguell (contrafort de la Serra del Verd).



S'arriba al riu Remosoll que s'ha de creuar, ara el camí s'enfila fent ziga-zagues pel barranc.













Fins a arribar al coll de la Creu a pocs metres es troba l'ermita de Santa Creu del Roser. Porta el nom d'una església que hi havia anteriorment dedicada a la Santa Creu, devoció molt anomenada entre els segles XI i XII. Posteriorment, al segle XVIII, agafà el nom del Roser. La seva estructura, de petites dimensions, és de planta quadrada i estat reformada recentment.












Aprofiten per fer una paradeta i descansar. Ara la major part del camí és baixada fins a arribar a Sant Serni de la Pedra, on dinen i fan una mica de Tai Chi.













El poble de la Pedra s’alça en un tossal que domina la vall de Lord i aquí hi trobem l’església de Sant Serni de la Pedra. D’aquesta església se’n té notícies de molt antic, quan el comte Guifré el Pelós i el bisbe Galderic fan la repoblació de la vall entre els anys 872 i 878.
És una església romànica del segle IX amb tres absis quadrats amb volta de canó, amagats entre els afegits posteriors del segle XVIII. La porta és construïda amb grans dovelles que formen un arc de mig punt i són resseguides per una pestanya amb un bisell al frontis. Té un airós campanar i conserva un altar barroc.


Desprès de descansar. Ara s'ha de seguir la pista asfaltada fins a l'encreuament amb la pista que porta a la Font de la Puda, punt on s'ajunta amb el track de la curta.
Una part  del grup, cansats es queden en aquest punt i els anem a buscar amb el autocar. La resta continuen fins a Sant Llorenç, tot passant per la Font de Cal Mosqueta i el Pont Romànic.


Un cop estem tots en el poble descansats i refets, i abans de pujar a l'autocar ens fem la foto de grup per immortalitzar el moment.






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ENS POSSEM EN MOVIMENT

INFORMACIÓ SORTIDA 19 DE JUNY 2021

EXCURSIÓ DE SETEMBRE