SORTIDA MES D'ABRIL AVENCS DE LA FEBRÓ

RESUM EXPLICATIU DE LA SORTIDA DEL MES D'ABRIL: LA FEBRÓ - AVENCS - LA MUSSARA

Després de més de 160 Km. arribem a la àrea de pícnic de La Febró  en la província de Tarragona a tocar de la Població de Prades, a les 9:30 del matí; moment d'esmorzar. Es presenta un dia gris, però de moment el temps aguanta.

Un cop acabats d'esmorzar comencem la caminata direcció a l'avenc en suau ascens. A poc de començar es posa a caure un petit chirimiri que no molesta al caminar i que no és constant.

Durant la major part de la caminada seguim marques de PR, blanques i grogues, primer seguim el PR C6, però hi ha un moment d'encreuament de camins i girem cap a la dreta per continuar pel PR C87. Tots dos duen a la Mussara, però el C87 passa pels avencs.
Arribem a la desviació de l'entrada a l'avenc, ens hi fiquem. Camí que ara va baixant amb pedres que degut a la pluja estan un pel relliscoses.

  

Passats aquests petits obstacles ens trobem amb l'entrada de l'avenc on encara s'ha de baixar més, és la part més complicada de la ruta ja que s'ha de lliscar per la pedres, entre parets estretes i observant una gran roca que resta encastada en la part alta de l'esquerda.

L'avenc és una esquerda oberta de 250 metres de llargària, 25-30 metres de fondària i 6-8 metres d'amplada. Dins hi ha dues coves, una de força gran, que estava plena d'estalactites que foren arrancades per construir i decorar els jardins i cascades del mas de Macià Vilà a Reus. En el seu interior s'hi amagaren contrabandistes i, segons la tradició, el general Joan Prim el 1843, les utilitzà com a refugi en les guerres carlines.

En el punt més baix trobem l'entrada a la Cova Gran, té un recorregut de 254 metres i 39 de fondària.

Tornem a l'esquerda principal a un caos de grans blocs caiguts i on el gran esvoranc es comença tancar. En aquest punt hi ha una via ferrata per sortir amb esglaons i cable de vida, tres valents s'hi atreveixen convenientment equipats amb arnès. En Josep, la Carme i l'Andreu.

Després de superar uns 12 metres de desnivell arribaran a la part oposada de l'avenc, per creuar-lo en la part més estreta hi troben una escaleta i un cable de vida per poder fer el salt sense gaire compromís.

Observant la progressió.

Primer en Josep

Després la Carme i més tard l'Andreu.

En aquest moment torna a plovisquejar amb una mica més d'intensitat. Mentrestant la resta reculem per l'avenc i retornem al camí principal i continuem pel PR fins a trobar una pista més ampla que es converteix en un GR, el camí antic de Reus i camí de Sant Jaume.
Passem per un camí empedrat on trobem una antiga cisterna.  

Arribem a un mirador amb vistes a els cingles de La Mussara.

Ja estem arribant al despoblat poble de La Mussara, nom que prové de l'àrab i que significa passeig, lloc per passejar-se.

Deshabitat des de 1959 a causa del seu aïllament, por als bandolers, escassetat d'aigua, etc. La Mussara es troba a més de 1000 metres d'altura i pertany al municipi de Vilaplana a la comarca del Baix Camp. En concret, es troba a les muntanyes de Prades, molt a prop de la Punta de les Airasses. On hi havia un refugi d'excursionistes, construït el 1926, ara ruïnós.

 

Al nucli de l'antic poble hi ha vuit edificis, tots en estat ruïnós, dels quals estan una mica ben conservats l'església de Sant Salvador (campanar de 1859) i.al costat la casa anomenada Cal Cassoles. Quan plou, l'aigua queda retinguda al petit embassament natural que hi ha vora el poble i és per això que la gent del lloc eren anomenats "ranes".

l'església havia tingut uns inicis romànics, dels quals no queden restes, però sí del temple gòtic que la substituí. La imatge de la Mare de Déu del Patrocini, que pertanyia a aquesta església, datada als segles XIV - XV, es conserva al Museu de Reus.

El poble era, i és, molt boirós, i se segueix cantant una corranda que diu:

" Mare, si marit em dau

no me'l dau de La Mussara

que la boira sempre hi jau

i la terra no m'agrada"

La Mussara té fama de ser un lloc sinistre, la boira és un element suggestiu que no hi falta mai, i que dóna un to fantasmagòric. Es diu que quan la boira baixa se'n poden sentir les campanes, tot i que el seu campanar, del segle XIX, fa molt que les va perdre.

Durant anys ha corregut el rumor entre veïns de les localitats properes que La Mussara és una mena de porta dimensional, un accés a altres mons. L'investigador Josep Suñé explica que hi ha una masia abandonada que guarda a l'interior una pedra de grans dimensions. i es diu que tot aquell que la trepitgi va a parar directament a Vila del Sis, un petit poble que suposadament estaria en un altre plànol dimensional.

Ara ja la pluja es va fent més persistent, però ja arribem al nou refugi on podem dinar sota cobert amb una bona cervesa fresqueta. On ens fem la foto de grup.

Mentre estem dinant la pluja s'intensifica i plantegem canviar la ruta, enlloc de fer-la circular com la teniem previst la farem pel mateix lloc per on hem vingut. Però en aquell moment el noi del refugi s'ofereix per portar, a on tenim els cotxes, els xofers i aquests tornen al refugi per recollir a la resta.
D'aquesta manera donem per acabada la sortida, donant un fort agraïment al noi del Refugi de La Mussara.