RESUM DE LA SORTIDA DE RAQUETES DEL MES DE MARÇ
SORTIDA DE RAQUETES
CAP DE SETMANA DIES 9 - 10 I 11 DE MARÇ
Iniciem la trobada divendres dia 9, anem arribant de mica en mica a l'Hotel Camprodon. L’Hotel Camprodon data de l’any 1914. D’origen modernista, l’hotel ha estat actualitzat en diverses ocasions i avui és un hotel actual, amb totes les comoditats i serveis, on es respira la història i el romanticisme de principis de segle XX en tots els racons.
L’Hotel Camprodon està situat al centre de la població de Camprodon. Les dues façanes de l’hotel ofereixen vistes privilegiades: unes amb vistes a la Plaça del Doctor Robert i les altres al riu Ter i al Pont Nou.
L’hotel compta amb interiors càlids i agradables, propis de l’emblemàtic disseny noucentista, amb el Bar Albeniz i el restaurant.
L’Hotel Camprodon està situat al centre de la població de Camprodon. Les dues façanes de l’hotel ofereixen vistes privilegiades: unes amb vistes a la Plaça del Doctor Robert i les altres al riu Ter i al Pont Nou.
L’hotel compta amb interiors càlids i agradables, propis de l’emblemàtic disseny noucentista, amb el Bar Albeniz i el restaurant.
Menjador de l'Hotel
Bar Albeniz.
Després de sopar tots junts, acabem de preparar les sortides previstes per l'endemà. Al final es feran dues, la ja prevista com a llarga i una de curta.
Sortida llarga
Tal com estava previst els de la sortida llarga sortien amb el bus de la neu que sortia de l'estació d'autobusos a les 08:20 del matí direcció a Vallter. Es dirigeixen cap a la Portella de Mantet fins a arribar al pla.
Primer pas : calçar-se les raquetes
Pujant la Portella
Vista del Gra de Fajol
Vista del Pic de la Dona
Foto de grup
Al final no es va arribar al Roca Colom, es van quedar a Roques Blanques.
Fent temps a tornar a agafar el bus de baixada a les 16:00 hores.
Sortida curta
Els de la sortida curta sortim amb cotxes particulars a les 9 del matí. La nostra proposta de sortida és pujar al refugi d'Ull de Ter i continuar fins el Coll de la Marrana. Deixem els cotxes al aparcament número 4, una mica més a amunt de la corba coneguda com el de les bombones, ja que és el punt de recollida de les mateixes per utilitzar en el refugi.
A les 17 hores arribem a l'Hotel, dutxa i descansar una mica. Que a les 18:30 tenim una visita cultural per Camprodon. En aquest punt se'ns afegeix la presidenta de la Unió, la Carme Capdet.
Visita cultural
A les 18:30 ens trobem amb l'Angels, la noia de l'empresa Altter que ens fa de guia per la vila. Iniciem la ruta a la plaça del Carme.
Just al costat de l'església es troba Cal Marquès, vers l'any 1620 Pere Ribes, propietari d'una farga a la població de Setcases, decidí construir aquest edifici de grans dimensions. És potser, el millor exemple d'arquitectura civil residencial d'època moderna de la Vila de Camprodon. Posteriorment, les autoritats municipals li atorgaren el títol de Burgès Honrat, un títol nobiliari de caràcter local. Anys després la finca passà a ser propietat del seu nét, que fou nomenat Marquès del Farràs l'any 1702 pel rei Felip V. D'aquesta manera, l'antiga Casa Ribes passà a denominar-se Cal Marquès. Una variant de l'escut familiar pot admirar-se al Palau del Laberint d'Horta a Barcelona.
Continuant direcció al Pont Nou arribem a la plaça de la Vila, la qual ha anat canviant de nom segons els aires que bufin en el govern, antigament s'havia anomenat Plaça d'Espanya o fins i tot Plaça de la República. En aquesta plaça hi trobem la Casa de la Vila (ajuntament). L'actual façana de la Casa de la Vila (s. XVI - XVII) té una rèplica al Poble Espanyol de Barcelona.
En la mateixa plaça també trobem un edifici, l'antic Hotel Güell, que té el seu origen amb l'arribada dels estiuejants de principis de segle XX, un edifici majestuós, noble, una finca règia modernista amb grans portalades i finestrals que donen al carrer amb un aire senyorial, tenia l'originalitat que als baixos de l'hotel hi havia el garatge i punt de partida de les línies d'autobusos que comunicaven Camprodon amb bona part del Ripollès i comarques veïnes des de començaments del segle XX fins al 1992 any de la desaparició de l'empresa.
Just a l'entrada a la plaça a mà dreta hi ha la casa natal d'Isaac Albéniz, el 29 de maig de 1860 el seu pare era funcionari de duanes de l'estat destinat a Camprodon, al cap de pocs mesos d'haver nascut, la família Albéniz es traslladà a Barcelona on començà els estudis de música i piano.
En la paret que queda enfront de l'Hotel Güell hi ha les restes d'una inscripció de la Guerra Civil de les Forces Antifeixistes "Comitè Revolucionaria de Milícies Antifeixistes".
Continuem la ruta trapassant el Pont Nou, es creu que es va alçar sobre les restes d'un més antic que a conseqüència del terratrèmol de l'any 1428 va quedar força malmès, adquirint per això el nom de Pont Nou.
S'alça sobre el riu Ter permetent el pas cap a la Cerdanya. Construït amb pedra a dos vessants, té una longitud total de 66 metres. L'ull central té una amplada de 22 metres. A banda i banda trobem arcs de menors dimensions, tots ells de mig punt. En segles posteriors, especialment en el segle XVI, es va reforçar i modificar la seva fesomia. En aquestes reformes s'afegí la porta en forma de torre que permet l'accés al nucli urbà de Camprodon.
En ella es poden veure algunes dates que fan referència als segles XVI i XVII. El Pont surt a l'antic carrer major (tot i que no hi ha cap altre carrer major).
Seguim cap a la plaça del Dr. Robert, on tenim l'Hotel, aquí ens explica la història d'aquest metge oriund de Mèxic i que va ser alcalde de Barcelona. Metge de l'Hospital de la Santa Creu. Va fer de Camprodon un centre d'estiueig de qualitat en recomenar-lo a molts dels seus pacients de la burgesia barcelonina pel seu clima agradable, passajades i fonts. Ens explica que l'últim dia de l'estiu els estiuejants feiant una desfilada pels carrers de la Vila amb els seus vestits i carruatges.
D'aquesta època de finals segle XIX principis del XX es fant a Camprodon nous passejos amb cases residencials d'aquesta burgesia nouvinguda, com són el passeig de la Font Nova com el famós Passeig Maristany.
Seguim el recorregut vers el Carrer València on just a l'inici i com a record de les inundacions que va patir Camprodon el 3 de Novembre de 1617, es va col·locar una placa que es troba a dos metres d'alçada respecte la base del carrer.
"A 3 de noembre any 1617 laygua es aribada en aquesta raila"
A mig carrer València, en el número 44 hi trobem un habitatge unifamiliar de 1912 de l'arquitecte sabadellenc Josep Renom i Costa (autor del mercat municipal de la capital del Vallès). Es tracta d'un dels edificis més singulars de Camprodon, concebut amb tres façanes i bastit dins un estil eclèctic amb cert aire modernista. És ben característica la sanefa amb ceràmica vidriada que recorre horitzontalment les façanes principal i lateral. Popularment es coneix per l'edifici de "les monges" perquè l'any 1935 fou adquirit per la congregació de l'Immaculat Cor de Maria, durant molts anys va ser una guarderia infantil.
Llegenda de Sant Patllari:
En un poble dels Alps francesos es trobaven les relíquies de sant Patllari, antic bisbe del poble.
Uns frares benedictins van decidir anar a robar, segons diuen, les relíquies del sant per tal de portar-les cap a Espanya.en possessió de les relíquies, els monjos les amagaren dins d'una bóta i tot seguit les van carregar sobre un burro. En passar per Camprodon l'animal va decidir parar-se i no avançar més. El monjo forçava el burro per tal que continués caminant, i aquest, enfadat, va tirar tres coces a terra, d'on brollaren tres sortidors d'aigua, que avui en dia encara es poden veure a la font que porta el nom del sant.
El monjo, cansat d'estirar el burro, el va deixar lliure, i aquest va entrar al poble de Camprodon i va passar per l'església del Carme, la de Santa Maria i, finalment, va entrar al Monestir de Sant Pere, on es va quedar. Llavors van decidir deixar les restes a Camprodon. Actualment les podeu trobar dins de l'església de Santa Maria.
Durant algun temps les relíquies es van amagar en el puig del castell per això també és conegut per puig de les relíquies.
A l'extrem de la plaça dalt d'un turó es troba el Monestir de Sant Pere, l'any 904 el bisbe de Girona Servus Dei consagrà una església dedicada a Sant Pere al lloc de Camprodon. Entre el 948 i 950 (aprox.) el comte Guifré II de Besalú l'erigí com a monestir benedictí. L'abat i els monjos benedictins foren els principals organitzadors del creixement demogràfic i econòmic de Camprodon entre els segles X i XII.
Aquí acaba la visita, retornem cap a l'hotel i ens preparem per a sopar i per fer una mica de xerinola i ball de fi de festa.
L'endemà després d'esmorzar de manera esglaonada anem retornant cap a casa. Després de passar un cap de setmana diferent.
La vila es troba a la confluència del Ter i el Ritort, i forma tres braços, el més antic dels quals a la dreta del Ritort, que es formà al voltant del Monestir de Sant Pere i en el mercat concedit per Ramon Berenguer III l´any 1118 (Vila de dalt). I els altres dos principalment a l'esquerra del Ter, abans i després de la seva confluència amb el Ritort.
Al febrer de l’any 1196 el rei Pere el Catòlic va donar llicència a l’abat Bernat per tal que els veïns de Camprodon, fins llavors assentats al voltant del monestir de Sant Pere, es poguessin traslladar a redós del Puig de les Relíquies, donant lloc a l'anomenada Vila de Baix, el futur centre civil de la població.
Davant el perill de la guerra dels càtars, el rei també va autoritzar la construcció d'obres defensives al puig. Unida a la muralla de l'antic castell es troba la torre del rellotge. L'altre límit de la Vila de Baix és el característic Pont Nou, la silueta del qual és un dels símbols de la vila. Té un gran arc sobre el riu i un altre de petit que dóna pas al carrer de Sant Roc. Aquest pont, de doble pendent, constituïa un accés a la vila murada per l'anomenada Porta de Cerdanya. La seva construcció s'atribueix al segle XIV.
La Vila Nova o de Baix es trobava teòricament sota domini reial, a causa del permís atorgat pel rei, però els abats, de la Vila Vella o de dalt, no volgueren reconèixer mai aquesta dependència, i durant la primera part dels segle XIII es negaren a donar-ne la potestat al rei. Poc abans del 1250 Jaume I nomenà un vaguer "de les muntanyes de Camprodon", però aquest no pogué disposar de la vila com a seu de la vegueria, per la negativa de l'abat i el seu batlle, els quals s'oposaren, fins amb violència, a la jurisdicció que el veguer pretenia d'exercir a la vila i a la demarcació del monestir. Això ocasionà la creació de la vila de la Ral que amb el seu mercat i amb la seva notaria atragué gent del terme de Camprodon.
L'abat protestà, i el mateix any 1248 concedí una sèrie de franqueses i llibertats als homes de Camprodon, que no freneren, però l'éxode. A la fi del 1249 l'abat decidí de vendre la vila de Camprodon al rei. Segons aquests pactes el rei era reconegut com a senyor de Camprodon per l'abat, que es reservava, però, la meitat del mercat, de la fira de Sant Pere i del forn de la vila, i cadascun tindria un batlle a la vila; el castell restava domini únic del rei.
La Vila Nova o de Baix es trobava teòricament sota domini reial, a causa del permís atorgat pel rei, però els abats, de la Vila Vella o de dalt, no volgueren reconèixer mai aquesta dependència, i durant la primera part dels segle XIII es negaren a donar-ne la potestat al rei. Poc abans del 1250 Jaume I nomenà un vaguer "de les muntanyes de Camprodon", però aquest no pogué disposar de la vila com a seu de la vegueria, per la negativa de l'abat i el seu batlle, els quals s'oposaren, fins amb violència, a la jurisdicció que el veguer pretenia d'exercir a la vila i a la demarcació del monestir. Això ocasionà la creació de la vila de la Ral que amb el seu mercat i amb la seva notaria atragué gent del terme de Camprodon.
L'abat protestà, i el mateix any 1248 concedí una sèrie de franqueses i llibertats als homes de Camprodon, que no freneren, però l'éxode. A la fi del 1249 l'abat decidí de vendre la vila de Camprodon al rei. Segons aquests pactes el rei era reconegut com a senyor de Camprodon per l'abat, que es reservava, però, la meitat del mercat, de la fira de Sant Pere i del forn de la vila, i cadascun tindria un batlle a la vila; el castell restava domini únic del rei.
Després d'aquesta introducció històrica iniciem la visita en la plaça del Carme on hi trobem el Convent del Carme fundat al 1352. Entre aquesta data i el segle XV es bastiren la majoria d'edificis del conjunt, reconstruïts en part després dels efectes dels terratrèmols de 1428. Es tenen notícies d'un claustre fet amb pedra de Girona pels volts de 1371, però al segle XVII fou substituït per un altre, desmantellat al segle XX. Algunes peces d'època medieval procedents del convent es troben repartides per diversos llocs i cases de Camprodon.
En el seu interior es guarden les pasos que surten en les processons de la Setmana Santa. Tant la de la sortida del Viacrucis (processó de les dones) com la dels Sants Misteris.
En el seu interior es guarden les pasos que surten en les processons de la Setmana Santa. Tant la de la sortida del Viacrucis (processó de les dones) com la dels Sants Misteris.
Just al costat de l'església es troba Cal Marquès, vers l'any 1620 Pere Ribes, propietari d'una farga a la població de Setcases, decidí construir aquest edifici de grans dimensions. És potser, el millor exemple d'arquitectura civil residencial d'època moderna de la Vila de Camprodon. Posteriorment, les autoritats municipals li atorgaren el títol de Burgès Honrat, un títol nobiliari de caràcter local. Anys després la finca passà a ser propietat del seu nét, que fou nomenat Marquès del Farràs l'any 1702 pel rei Felip V. D'aquesta manera, l'antiga Casa Ribes passà a denominar-se Cal Marquès. Una variant de l'escut familiar pot admirar-se al Palau del Laberint d'Horta a Barcelona.
En el dintell d'una de les finestres es pot observar l'impacte d'una bomba que patí durant la Guerra del francès.
Continuant direcció al Pont Nou arribem a la plaça de la Vila, la qual ha anat canviant de nom segons els aires que bufin en el govern, antigament s'havia anomenat Plaça d'Espanya o fins i tot Plaça de la República. En aquesta plaça hi trobem la Casa de la Vila (ajuntament). L'actual façana de la Casa de la Vila (s. XVI - XVII) té una rèplica al Poble Espanyol de Barcelona.
En la mateixa plaça també trobem un edifici, l'antic Hotel Güell, que té el seu origen amb l'arribada dels estiuejants de principis de segle XX, un edifici majestuós, noble, una finca règia modernista amb grans portalades i finestrals que donen al carrer amb un aire senyorial, tenia l'originalitat que als baixos de l'hotel hi havia el garatge i punt de partida de les línies d'autobusos que comunicaven Camprodon amb bona part del Ripollès i comarques veïnes des de començaments del segle XX fins al 1992 any de la desaparició de l'empresa.
Després del tancament de l'hotel el 2004, es va rehabilitar l'edifici, aprofitant les diverses habitacions per fer pisos.
En la paret que queda enfront de l'Hotel Güell hi ha les restes d'una inscripció de la Guerra Civil de les Forces Antifeixistes "Comitè Revolucionaria de Milícies Antifeixistes".
Continuem la ruta trapassant el Pont Nou, es creu que es va alçar sobre les restes d'un més antic que a conseqüència del terratrèmol de l'any 1428 va quedar força malmès, adquirint per això el nom de Pont Nou.
S'alça sobre el riu Ter permetent el pas cap a la Cerdanya. Construït amb pedra a dos vessants, té una longitud total de 66 metres. L'ull central té una amplada de 22 metres. A banda i banda trobem arcs de menors dimensions, tots ells de mig punt. En segles posteriors, especialment en el segle XVI, es va reforçar i modificar la seva fesomia. En aquestes reformes s'afegí la porta en forma de torre que permet l'accés al nucli urbà de Camprodon.
En ella es poden veure algunes dates que fan referència als segles XVI i XVII. El Pont surt a l'antic carrer major (tot i que no hi ha cap altre carrer major).
Seguim cap a la plaça del Dr. Robert, on tenim l'Hotel, aquí ens explica la història d'aquest metge oriund de Mèxic i que va ser alcalde de Barcelona. Metge de l'Hospital de la Santa Creu. Va fer de Camprodon un centre d'estiueig de qualitat en recomenar-lo a molts dels seus pacients de la burgesia barcelonina pel seu clima agradable, passajades i fonts. Ens explica que l'últim dia de l'estiu els estiuejants feiant una desfilada pels carrers de la Vila amb els seus vestits i carruatges.
D'aquesta època de finals segle XIX principis del XX es fant a Camprodon nous passejos amb cases residencials d'aquesta burgesia nouvinguda, com són el passeig de la Font Nova com el famós Passeig Maristany.
Seguim el recorregut vers el Carrer València on just a l'inici i com a record de les inundacions que va patir Camprodon el 3 de Novembre de 1617, es va col·locar una placa que es troba a dos metres d'alçada respecte la base del carrer.
"A 3 de noembre any 1617 laygua es aribada en aquesta raila"
Aquestes plaques es trobaven a la cantonada del carrer valència i es podien veure tant la que va tenir lloc el 1617 com el 1940. Però l'edifici on hi eren l'han tirat a terra i estan fent-ne un de nou, l'ajuntament ha dit que les torneria a col·locar un cop acabin les obres. La de 1940 l'han recol·locat uns metres més enllà en el carrer València.
A mig carrer València, en el número 44 hi trobem un habitatge unifamiliar de 1912 de l'arquitecte sabadellenc Josep Renom i Costa (autor del mercat municipal de la capital del Vallès). Es tracta d'un dels edificis més singulars de Camprodon, concebut amb tres façanes i bastit dins un estil eclèctic amb cert aire modernista. És ben característica la sanefa amb ceràmica vidriada que recorre horitzontalment les façanes principal i lateral. Popularment es coneix per l'edifici de "les monges" perquè l'any 1935 fou adquirit per la congregació de l'Immaculat Cor de Maria, durant molts anys va ser una guarderia infantil.
Arribem a la plaça de Sta. Maria on s'hi troba l'església parroquial de Santa Maria, tot i que no s'esmenta fins al 1017 havia d'existir com a mínim des de mitjan del segle X, quan el primitiu temple de Sant Pere fou erigit com a monestir benedictí. Des del segle XIII Santa Maria fou el centre religiós preferit per la classe burgesa de Camprodon, que propicià la construcció d'una església nova i sumptuosa sobre el primitiu edifici alt-medieval,de qual no queda cap vestigi. L'any 1324 s'inicià la construcció de la capçalera i la nau, ampla, amb capelles laterals, molt avançada al 1344.
La parròquia custodia el cap-reliquiari i l'urna del patró Sant Patllari, dues de les millors peces de l'orfebreria catalana medieval, datades dins la primera meitat del segle XIV. Malmès pels terratrèmols de 1428, l'edifici ha sofert diverses reconstruccions (especialment a l'absis) i fou cremat durant els disturbis a l'inici de la Guerra Civil espanyola (estiu 1936).
En un poble dels Alps francesos es trobaven les relíquies de sant Patllari, antic bisbe del poble.
Uns frares benedictins van decidir anar a robar, segons diuen, les relíquies del sant per tal de portar-les cap a Espanya.en possessió de les relíquies, els monjos les amagaren dins d'una bóta i tot seguit les van carregar sobre un burro. En passar per Camprodon l'animal va decidir parar-se i no avançar més. El monjo forçava el burro per tal que continués caminant, i aquest, enfadat, va tirar tres coces a terra, d'on brollaren tres sortidors d'aigua, que avui en dia encara es poden veure a la font que porta el nom del sant.
El monjo, cansat d'estirar el burro, el va deixar lliure, i aquest va entrar al poble de Camprodon i va passar per l'església del Carme, la de Santa Maria i, finalment, va entrar al Monestir de Sant Pere, on es va quedar. Llavors van decidir deixar les restes a Camprodon. Actualment les podeu trobar dins de l'església de Santa Maria.
Durant algun temps les relíquies es van amagar en el puig del castell per això també és conegut per puig de les relíquies.
A l'extrem de la plaça dalt d'un turó es troba el Monestir de Sant Pere, l'any 904 el bisbe de Girona Servus Dei consagrà una església dedicada a Sant Pere al lloc de Camprodon. Entre el 948 i 950 (aprox.) el comte Guifré II de Besalú l'erigí com a monestir benedictí. L'abat i els monjos benedictins foren els principals organitzadors del creixement demogràfic i econòmic de Camprodon entre els segles X i XII.
Aquí acaba la visita, retornem cap a l'hotel i ens preparem per a sopar i per fer una mica de xerinola i ball de fi de festa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada