CRÒNICA EXCURSIÓ 16 DE MAIG MONISTROL DE CALDERS
CRÒNICA EXCURSIÓ DEL 16 DE MAIG A MONISTROL DE CALDERS
Aquest municipi, segregat de Calders l'any 1934, amb una extensió de 22 Qm² i ubicat a una altitud de 470 metres, es caracteritza per la presència de rieres i serrats; tres quartes parts del territori estan cobertes de pinedes, alzinars i matolls.
L'origen del terme municipal de Monistrol de Calders fou el terme parroquial de Sant Feliu de Monistrol, una de les quatre unitats parroquials que formaven la baronia de Calders. El nom del poble prové del diminutiu romànic monistrol (petit monestir), en referència a la cel·la monàstica radicada a l'església de Sant Joan, i de la seva pertinença a la baronia de Calders; ara bé, a les versions oficials dels nostres dies, primers anys dels segle XXI, es prefereix relacionar la segona part del topònim amb el riu, el Calders.
Envoltat per un paisatge exòtic i rural al mateix temps, Monistrol sorprèn per l'abundància de l'aigua: són més de 30 les fonts que brollen per diversos indrets i és creuat per tres rieres que s'uneixen al capdavall del poble per formar el riu Calders.
L'efecte de l'erosió al llarg dels anys ha creat un paisatge únic i amb personalitat, dominat per grans balmes i pels anomenats popularment codros: grans pedres que han adquirit formes molt singulars i atractives.
L'entorn de Monistrol, envoltat de boscs, és un lloc adient per gaudir dels encants del paisatge i la natura. Podem trobar restes arqueològiques: un dolmen, sepultures ibèriques, restes d'arquitectura romànica...
A Monistrol de Calders s'ha organitzat un important festival d'art urbà: "Mur-Murs" al juny de 2021. On una dotzena d'artistes pinten les parets del municipi.
Entre ells cal destacar Anna Taratiel, Amone, Marta Román, Xaviel Petit, Mario López, Valiente Creations, Zolar, Col·lectiu Riudebitlles, Werens&Fullet i Akore. Alguns dels artistes van fer pintures murals de més de nou metres d'alçada i amb una superfície superior als cent metres quadrats. I altres van destacar amb obres de més petit format, o pintures més clàssiques i només amb pinzells.
Cal recordar que Monistrol de Calders també llueix d'un altre tipus d'art urbà amb més de quaranta escultures en espais públics de tot el poble, provinents de la important col·lecció privada de Fèlix Estrada Salarich, fundador de l'empresa "Muebles La Fàbrica". Aquesta exposició d'escultures es va presentar públicament al gener del 2018.
.jpeg)
A les nou repicades iniciem la sortida comença en una tanca que hi ha al final del carrer del Molí, on hem aparcat els cotxes. És una pujada curta per una camí poc fressat i ple d'herbes molles que es deixa fer bé. A dalt trobem la fonts dels Enamorats, senzilla deu amb dos grans pedres planes que poden servir de taula o de seient, es troba a la cruïlla dels carrers de la Piscina, del Repetidor, dels Horts i de la Fàbrica.
Deixem la urbanització enrere per un camí que avança per la banda dreta de la riera de Sant Joan fins que la creuem i continuem acompanyant la riera per l'esquerra, aigües amunt.
A tres quarts de deu arribem al Gorg Saladic, gorg format a la riera de Sant Joan, aigües amunt del poble, sota de la masia de la qual rep el nom i prop de les restes que s'identifiquen amb el possible molí d'en Saladic. La riera conforma una bassa força arrodonida, a manera de gorg. I on la riera travessa unes grans lloses de pedra que ens inviten a seure. És un lloc concorregut a l'estiu com a zona de bany. És un lloc idíl·lic on esmorzem.
.jpeg)
A falta d'alguna bota de vi o d'alguna cosa més, la tranquil·litat de l'indret i la cantarella musical i suau de la riera, ens alegren aquests minuts de descans. En aquest lloc es troben fòssils marins. Després d'esmorzar fem la foto de grup.
I seguim la ruta per anar a buscar el Molí de Can Sala, el camí, que ressegueix la riera de Sant Joan, és formidable: un estret i ombrívol sender, a l'estiu ha de ser una meravella. On trobem l'arbre del penjat.
 |
| Font del Molí de Can Sala |
El Molí d'en Sala disposa d'espais naturals per on corre l'aigua en plena llibertat. També es pot gaudir de dues basses-piscina, espai lúdic de gespa i una barqueta per passejar per les basses i banyar-se (sota la responsabilitat de les persones que estan gaudint de la casa rural).
El conjunt està format per un edifici (l'antic molí), una altra construcció annexa (es feia servir per a guardar eines), dues basses i els recs corresponents. En conjunt els edificis han estat molt reformats. Cal destacar, però, el canal de sortida d'aigua de l'antic molí cap a la riera que conserva encara la volta i arc de mig punt. La part que manté més la identitat és la de les dues basses i les respectives canalitzacions. La primera bassa es troba a uns 10 metres sobre el nivell del riu. Des d'aquesta fins a la segona hi ha un desnivell de 3 metres.
Aigües amunt del Molí d'en Sala hi ha la resclosa del Molí d'en Sala, construïda a darreries del segle XVIII, simultàniament que el molí, on hi havia la capta d'aigües per a la bassa del molí. Actualment, la resclosa és un punt de bany per a estiuejants i visitants del poble.
La primera notícia del molí es remunta al 1192. En aquells moments era un molí del mas Sala Abadal. La seva funció de molí fariner va perdurar amb més o menys interrupcions fins un any o dos després de la darrera guerra civil. El molí aprofitava l'aigua, no gaire abundant, de la riera de Sant Joan. L'existència de dues basses permetia un rendiment major, ja que mentre utilitzaven una bassa per fer una farinada s'omplia l'altra. Una de les coses destacades del Molí d'en Sala és precisament la doble bassa, totes dues molt grans, que té al costat sud-oriental, ran del Camí de Monistrol de Calders al Coll.
Construït a darreries del segle XVIII pels propietaris de la propera masia de la Sala de Sant LLogari, mantingué l'activitat de molta de blat fins als anys setanta del segle XX. Actualment es dedica al Turisme Rural. Durant els primers anys dels 80, quan el molí estava en total desús.les basses foren utilitzades com a piscifactoria per a la cria de truites, però l'empresa fracassà.
Els de la sortida curta ens dirigim a la Resclosa de Rubió que, de seguida, trobem la desviació a l'esquerra, on un cartell anuncia: Resclosa de Rubió. Espai de lleure. Es tracta d'un espai on hi ha vàries taules sota els arbres i un altre espai ample i obert al costat del gorg. És un lloc adient a l'estiu per a fer pícnic i gaudir d'un bany.
La riera baixa molt plena i en aquest punt no es pot creuar, per la qual cosa tornem enrere i ens atuirem a l'alçada de les basses del <Molí d'en Sala i també ens apropem als edificis, que tenen sortida, a peu, per un bonic canyissar que ens permet arribar al pontet de la riera de Sant Joan on, a partir d'aquest punt, ens dirigim a Monistrol per la pista en lloc d'agafar l'estret sender de l'anada.
Una mica abans d'arribar al poble, també a mà esquerra, surt un camí que ens porta a la Font d'en Pere Negre, situada a la vora de la riera. Aquesta font, sense grans pretensions, ens regala una bona i fresca aigua que aprofitem per a beure i omplir les ampolles.
 |
| Font d'en Pere Negre |
Tornem a la ruta pel mateix camí, que ens porta a l'entrada del poble, al carrer de Sant Llogari des d'on podem veure la resclosa de la Riera de Sant Joan, un petit mirador per sobre de la riera.
Entrant al poble troben alguna escultura i murals dels que hi ha repartits per tot Monistrol.
Els integrants de la caminada llarga comencem una llarga i costeruda caminada (200 metres de desnivell en 2 quilòmetres) fins arribar al Dolmen de Trullars, que és el punt més alt de tota l'excursió. Arribem amb la llengua tocant terra.
El monument megalític està situat estructuralment en una posició dominant respecte de l'entorn. Abans que fos afectat pels incendis de l'estiu del 2003, era envoltat de pins i sotabosc. Per la recuperació del dolmen s'efectuà una adequació de tot l'entorn.
El massís de Trullars és el punt més elevat del terme de Monistrol de Calders. Consta de dos cims: el més alt, de 711,3 metres, és el lloc on es troba el dolmen. Davant seu hi ha el Serrat de la Guaita, que fa 708,3 metres (tot i que sembla més alt). Entre aquests dos punts hi ha l'anomenat Pla de Trullars, que en realitat és la quintana del mas Trullars, les restes del qual, molt esmicolades, es troben a 375 metres en línia recta del dolmen, al costat nord del camí que uneix els dos punts abans esmentats. Aquest mas consta com a derruït ja el segle XVI, i les seves terres foren agregades a Saladic.
Ara, aquesta banda ja comencem a trobar alguna barraca de pedra seca. En aquest tram són conegudes per l'equip de preparació ja que vam fer el camí a la inversa quan ho vam preparar.
 |
| Cabana d'en Calbet |
Una mica més avall del Collet de la Baga de l'Om, el grupet de 8 persones es torna a dividir: 4 dels integrants agafen una ruta que tallarà el track escurçant l'excursió uns bons 3 quilòmetres o més. Enllaçaran amb el traçat previst al peu de les ruïnes de la Casa Nova.
.jpeg)
La resta continuem pel camí previst perquè volem anar a la Balma coneguda amb el nom de "Bauma" freda. Visitem la Font de l'Om on es troba una taula amb bancs.
Hi ha granotes, gripaus, ocells...
Tornem i, al peu de les ruïnes de la Casa Nova trobem una cabana molt ben arreglada i molt neta per dins.
Arribem a la Casa Nova, no ens trobem amb els altres perquè ells han arribat una mica abans i ja són al poble dinant.
Per la nostra part, acabem en pocs minuts la nostra ruta, passant pel Codro Gros.
 |
| foto treta d'internet |
Està situada a la part central del terme. Per la seva situació central havia servit de pedró des d'on es beneïa el terme, per la qual cosa és conegut també amb el nom del Pedró Gros.
Deu el seu nom a la peculiar forma que té, una massa compacta més grossa que els altres codros del terme.
Al voltant de les dues els caminants de la curta i suposo que els de la llarga més llarga dinen al restaurant La Manduca, antic local o cobert on l'avi Pasqual, que en el seu temps feia de carreter, hi tancava el carro. Darrere el cobert hi havia un hort amb caps de raïm, maduixeres i una plantació de pins. El maig de 1980 el seu fil Enric, va començar a muntar el restaurant familiar on després, al llarg dels anys, el restaurant ha sabut mantenir l'ambient familiar, casolà i renovant dia a dia, amb una cuina de proximitat, casolana i de mercat. Dinem força bé per 28 euros, amb begudes i cafès.
Els que han escurçat la llarga: en Jaume i en Josep Puigdueta dinen al restaurant el Rubell. En Miquel Codina i en Jaume Soldevila dinen a la Font dels Enamorats.
A quarts de cinc en Rafa Torguet fa una volta pel poble fins el sector del camp de futbol a la recerca de més estàtues i murals. Quan torna a l'aparcament ja han marxat tots, menys l'Estanis que s'ha quedat esperant juntament amb en Francesc i Encarna.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada