CRÒNICA EXCURSIÓ DINAR DE NADAL A ST. JOAN DE LES ABADESSES
CRÒNICA EXCURSIÓ DINAR DE NADAL
ST. JOAN DE LES ABADESSES
Sant Joan de les Abadesses és una vila que respira passat històric. Ocupa el centre d'una vall prepirinenca, coberta de pastures, travessada pel riu Ter i encerclada de muntanyes i boscos. És un excel·lent mirador de la Serra Cavallera i al seu cim més emblemàtic: el Taga. Dins el nucli de la vila hi trobem edificacions, carrers i restes de les muralles, testimoni del seu passat medieval. La vila de Sant Joan és plena de cultura i té una història molt lligada al monestir de Sant Joan.
Malgrat que s'han trobat indicis que la zona fou habitada des del Paleolític inferior, el nucli de població es començà a formar amb la fundació del monestir l'any 887 a càrrec de Guifré el Pelós, amb l'objectiu de repoblar les comarques que havien quedat deshabitades després de l'ocupació sarraïna.
El Monestir de Sant Joan de les Abadesses, el primer cenobi femení de Catalunya, va ser fundat al segle IX i la primera abadessa en fou Emma, la filla de Guifré el Pelós. És un dels monuments més importants del romànic català.
Hi destaca el conjunt escultòric del Davallament, conegut com a Santíssim Misteri (1251), el claustre d'estil gòtic, així com el retaule gòtic de Santa Maria la Blanca, el sepulcre del Beat Miró o la capella dels Dolors, d'estil barroc.
La vila Vella està organitzada segons l'esquema de les ciutats romanes amb carrers paral·lels i perpendiculars i la plaça Major com a centre.
Entrem per el carrer Major, passem per la que va ser la casa d'estiueig d'en Joan Maragall on va escriure alguns dels seus millors poemes com ara "El comte Arnau", "Goigs a la Verge de Núria" i "La vaca cega" durant les seves estades. Actualment són apartaments turístics.
Una versió més elaborada del mite diu que el comte, potser Arnau de Mataplana, fou obligat a casar-se als quinze anys amb Elvira, que li doblava l'edat i era mancada d'atractiu, motiu pel qual la deixà, atret per Riquilda o Adelaisa, que a la vegada fou obligada a professar al monestir de Sant Joan de les Abadesses, on morí. El Comte Arnau, una nit de tempesta, robà el seu cadàver del monestir i, cavalcant foll amb el seu cos en braços, l'estimbà en un cingle. I, en nits de tempestat, alguns comarcans del Ripollès veuen, o creuen veure, a la llum dels llampecs, l'excitat corser de foc corrent pels aires.
Ens dirigim cap al Molí petit on en Pau ens fa una visita guiada i ens explica el funcionament dels molins fariners i la vinculació del Molí petit amb el monestir, la vida i les feines del moliner, algunes anècdotes i llegendes, així com els treballs que calia fer al camp per obtenir els cereals. La visita guiada es completa amb un audiovisual.
El Molí Petit era l'antic fariner del monestir de Sant Joan de les Abadesses, documentat ja al segle XIV però segurament existent des de molt abans. Per funcionar utilitzava l'aigua com a única font d'energia, i la captava de la Riera de l'Arçamala a través d'un canal.
Així va funcionar durant centenars d'anys. Ja en els segles XIX i XX va tenir una activitat intermitent però es va tornar a convertit en imprescindible durant la postguerra, quan va cobrir part de les necessitats de farina del poble de Sant Joan, que es trobava immers, com la resta del país, en una greu crisi econòmica.
Finalment als anys 70 del segle XX va tancar definitivament la seva activitat tradicional. El seu últim moliner va ser en Patllari Darné, també conegut com en "Patllari del Molí". N'era el seu masover, i desenvolupava un ofici que necessitava molta traça per fer girar unes moles de més de 500 Kg de pes i per fer que tot funcionés correctament.
Gràcies al seu testimoni i generositat van poder aprendre els múltiples detalls que s'amaguen darrera d'aquest ofici.
Finalment en Pau ens va demostrar com la potència de l'aigua fa girar la roda del molí.
Un cop feta la visita al Eco-Museu la Maria i l'Empar van a fer la visita guiada al monestir (que també els hi fa en Pau) la resta seguim per un camí paral·lel a la riera d'Arçamala entremig d'un bosc de ribera amb freixes, verns,aurons, avellaners, arç blanc , entre d'altres. Com que la zona és força humida trobem un sotabosc format per pulmonària, herba fetgera, maduixeres, prímules... Aquest camí es va planejar com la futura via verda per enllaçar amb Olot, però a dia d'avui s'està treballant a la carretera de Santigosa per fer una nova via verda fins al Pont de Planàs.
Arribem en una petita plaça on acaba el camí i on aprofitem per fer un mos, després seguim les marques del GR-3 per un corriol. El camí transcorre entre una pineda de pi roig amb ginebró. En aquesta zona és habitual sentir el cant de molts ocells (pit-roig, picot verd, mallerengues...).
El camí desemboca en un bosc esclarissat de pi roig just sota un filat elèctric que porta la llum al mas de les Llances situat més amunt. Al final d'aquesta zona esclarissada (els Plans de les Llances) el GR-3 comença a pujar a mà dreta. continuem recte sense seguir el GR. En aquest corriol veiem punts on s'han fet cremes per netejar el sotabosc. El sender arriba a una zona de prats de pastura amb unes boniques vistes panoràmiques: en direcció est es veu la muntanya de Sant Antoni amb antigues feixes als vessants del turó; al nord la Serra Cavallera; i en direcció sud la vall de la riera d'Arçamala.
Continuant la pista en direcció contrària, mà dreta, arribaríem de nou a Sant Joan de les Abadesses passant per la font del Cucut. Just al davant surt el camí cimentat que porta al mas de les Llances i a mà esquerra surt una pista cimentada que baixa fins al mas de Planvindrós. Agafem aquesta pista que baixa, travessem un pas canadenc. Al costat de la pista creixen esvelts pollancres.
 |
| Visió en un dia clar |
Quan la pista arriba a l'alçada d'un abeurador que ens queda a mà esquerra agafem la pista de terra ampla que surt a mà dreta.
La pista transcorre entre una pineda de pi roig amb argelaga fins arribar al límit del bosc i les pastures del mas de les Llances. Travessem el prat seguint la feixa. A l'altre extrem del prat veiem la continuació del camí. El camí és ample i cobert d'una catifa d'herba i abonada amb toves de vaca que continua donant la volta al puig de les Tres Creus. Seguim per aquest camí i arribem a una zona esclarissada on hi ha una torre d'alta tensió, seguim per el corriol que avança en direcció Sant Joan entre ginebrons, avellaners i pins. Des del sender es veu la carretera que enllaça Ripoll amb Camprodon i el barri del Roser. Seguim el corriol per sobre del barri de la Plana fins arribar a la tanca de les pistes de tennis i pàdel i la piscina municipal.
Avancem pel camí del costat de la zona esportiva fins enllaçar amb la carretera que puja al mas de les Llances tancant el circuit. Baixant per la carretera, a pocs metres arribem a la urbanització de la Plana. Seguint el passeig de la Plana creuarem un pont sobre la riera d'Arçamala i arribarem a la Plaça de l'Abadia. Acabant l'excursió.
Arribem a la plaça de l'Abadia on quedem de trobar-nos tots a les 13h per anar junts al restaurant mentre esperem a qui està fent la visita al monestir que acaba just a la mateixa hora. Alguns aprofiten per anar a deixar les motxilles als cotxes i van directament al restaurant.
Quan ens trobem tots primer realitzem l'assemblea, on es tracten diversos temes. El més important és la renovació de la junta, passant a ser el nou president en Ramon Poch. Es van decidir els dies per les excursions de l'any 2026, falta decidir els llocs. Quan tingui el llistat es penjarà en el blog.
En el meu informe de presidència va sortir el tema en discòrdia dels dinars en les excursions. No estic en contra de dinar de restaurant un cop s'ha acabat l'excursió, però sí com a objectiu final de la mateixa. Sento molt si algú es va sentir ofès.
El president de la Unió Caravanista, en Joan Jarque, va recordar que enguany se celebra els 52è Aniversari i que tindrà lloc en el Càmping Bon Repòs de Santa Susanna.
Un cop acabada l'assemblea vam gaudir d'un esplèndid àpat. En acabar ens vam fer la foto de grup a la plaça Clavé amb l'església de Sant Pol darrera.
Es van tenir problemes d'enquadrament al fer-la, però amb la tecnologia s'ha pogut solucionar i sortim tots en la mateixa.
Desprès retornem cap els cotxes veient la decoració i la il·luminació nadalenca del Pont Vell.
 |
| Façana dels apartaments turístics "Casa Filomena" |
Ha estat tot un honor ser la vostra presidenta durant aquests sis últims anys. Us desitjo un:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada