CRÒNICA EXCURSIÓ 15 DE NOVEMBRE SALT DE CAN BATLLE

 CRÒNICA EXCURSIÓ 15 DE NOVEMBRE SALT DE CAN BATLLE (STA. PAU)

Aquesta vegada ens desplacem al poble de Sta. Pau situat a la comarca de La Garrotxa. Amb el seu nucli medieval i envoltat de volcans i natura exuberant. Ens trobem els seus carrers empedrats i les cases de pedra que ens transporten a una època passada, mentre que l'església gótica i el castell ens deixaran impressionats amb la seva arquitectura imponent. A la Plaça Major es gaudeix del seu ambient acollidor.

Hi ha referències de Santa Pau des del 878. A finals del segle XIII es creà la baronia de Santa Pau i el baró passà a residir el Castell. Això desencadenà un procés de construcció de cases, places i muralles al seu voltant buscant refugi i seguretat.

Entre aquestes en destaca la plaça Major, que abans s'anomenava "Firal dels Bous", ja que era on s'aplegaven els pagesos dels voltants els dies de mercat.

Una plaça porxada de perfil irregular i arcs desiguals. Les seves voltes ens mostren l'evolució del gòtic rural català al llarg del segle XIII i XIV, i eren ben útils per no mullar-se si els dies de mercat plovia. Al Poble Espanyol de Barcelona hi ha reproduïts alguns d'aquests arcs.

Santa Pau té molta història! Tanta.que inclús les pedres parlen... diuen!

El castell és un edifici gran, compacte i robust que s'aixeca al punt més alt del poble.

L'imponent castell de Santa Pau és un dels més característics de la Garrotxa. Es tracta d'un gran casal de planta quadrada bastit a partir del segle XIII i declarat bé cultural d'interès nacional. Dominat per una esvelta torre de l'Homenatge, va ser protagonista en episodis històrics com la revolta remença. Durant segles va anar canviant de mans, passant a ser propietat de diverses nissagues nobles de la comarca, i s'hi van fer diverses reformes.

Les dependències del castell, però, presenten des de fa temps un estat lamentable, i l'edifici també té molts problemes estructurals, fins al punt que fa alguns anys va caure una part de la coberta del monument.

De fet, el castell portava més de 50 anys sense ús; el 1968 en van marxar les germanes dominiques, que des de mitjans del segle XIX el feien servir d'escola. Aquesta darrera funció, que encara està en la memòria de molts santpauencs, és un dels motius pels quals els veïns senten el castell com el cor del poble. Per això es va engegar una campanya de micromecenatge que ara s'ha completat amb èxit, per poder comprar l'edifici.

És important el patrimoni de llindes que coronen moltes portes de la vila on i figuren escuts nobiliaris i emblemes artesanals dels antics habitants de la vila.

També destaca la sòbria església de Santa Maria, les obres de construcció de l'església van començar el segle XVI i continuades posteriorment. Es va seguir l'estil gòtic encara que la part última es va decantar cap al barroc.

En l'interior hi trobem un retaule que intenta ser gòtic, antigament en va tenir un de barroc, també hi trobem un pessebre permanent.

També destaca tot el grup de carrerons estrets, amb angles sobtats i pendents pronunciats, que desemboquen al Portal del Mar.

El portal de Sant Antoni i el portal del Mar són les dues portes d'accés a la Vila Vella, el recinte emmurallat corresponent a la primera fase del procés de formació de Santa Pau a l'entorn de la residència dels barons.

El portal de Sant Antoni també s'anomena portal de la Vila Nova ja que limita l'accés entre la Vila Vella i la Vila Nova que es va anar construint fora del recinte fortificat El portal de la Vila Vella és un esplèndid mirador des d'on es pot gaudir d'una excel·lent panoràmica de la part de llevant de la vall i,  fins i tot, es pot arribar a albirar la badia de Roses. fet pel qual també és conegut com a Portal del Mar.

Portal de Mar

Panoràmica des del mirador del Portal de Mar

Portal de Sant Antoni o Portal de la Vila Nova

A Santa Pau, el 1992, es va celebrar una trobada d'artistes de Catalunya i Itàlia. Els resultats d'aquesta experiència artística es troben arreu del poble, integrant-se en el paisatge urbà. Les obres d'art, creades amb diversitat d'expressivitat i materials contemporanis, s'harmonitzen amb les pedres i el paisatge ancestral de Santa Pau.

Després de la presentació del poble començarem la crònica de la sortida. Iniciem l'excursió a l'aparcament situat a l'Oficina de Turisme a les 9h del matí. Aquesta vegada som 34 persones (com en èpoques antigues) mes no érem un grup on ens anem esperant uns als altres per poder veure els llocs més representatius de la sortida. Per aquest motiu, jo personalment, vaig decidir fer la versió curta per poder veure i gaudir amb tranquil·litat del paisatge i dels racons que a l'anada no vaig arribar a copsar.

En Jaume Puigdueta i fill han tingut problemes amb el cotxe i s'han endarrerit, nosaltres comencem la ruta i ells s'afegiran més endavant. Entrem al poble pel carrer Major i en arribar a la plaça de baix a tocar del Portal de Sant Antoni, seguim per carrer de les Cases Noves per anar a  trobar el riu Ser, creuant-lo per el Pont dels Instints, un pont medieval de pocs metres de llargada.

El camí va vorejant el riu i l'anem creuant per passeres de pedres basàltiques entremig del bosc. 

Més endavant trobem un antic safareig ple d'aigua, poc abans d'arribar el Gorg de Caga Rates que el veiem en una exhalació, jo particularment vaig ser conscient que hi havíem passat per el seu costat quan vam arribar a la depuradora. 

Passada aquesta, arribem al veïnat dels Arcs i a la carretera que hem de creuar i entrem dins el Càmping Patxet. En aquest punt se'ns ajunta el Jaume i el seu fill. En sortir del càmping per l'altre costat passem per la Font Fresca al costat de la riera de Sant Martí o torrent de la Terrada que s'ha de creuar per una passera de fusta.

La Font està adossada a un mur de la paret,  forma una explanada gran, amb un allargat banc d'obra a un costat.

En una paret feta d'obra i a dins d'una petita arcada de la mateixa estructura de pedra, surten 6 grans brocs, en temps d'època de pluges pot sortir molta aigua, aquesta cau a una pica allargada molt arran del terra,  i desguassa directament a la riera.

A la seva dreta unes escales pugen a un nivell superior on hi ha una taula quadrada i seients de pedra rodejat d'arbres, lloc ideal per fer-hi un àpat.

Ara el camí transcorre entre camps i des d'on tenim una vista de Sant Julià del Mont i del Puigsacreu, on es troba l'ermita de Sant Nin i Sant Non (Abdò i Senén) que vam visitar fa temps des de Batet de la Serra. 

Fins que arribem a una pista asfaltada, prop de Can Formiga en mig del camp de conreu trobem la Pedra del Diable, fou descrita per primera vegada per Joaquim Vayreda l'any 1872. S'ha datat dels mil·lennis IV i III aC en l'època del Neolític mitjà. És un monòlit basàltic de tipologia antropomorfa, tipus frare i de secció trapezoïdal.

Mesura 2,80 m d'alçada per 0,80 m d'ample a la part més ample i 0,30 m de gruix aproximadament a la part baixa. A l'extrem superior, només amida 0,20 m de gruix.

El camí continua per l'antic camí ral que es veu empedrat de pedra basàltica i arribem al Salt de Can Batlle que queda per sota nostre. La primera part del grup ja fa estona que hi ha arribat i es troba a la part baixa del salt.

El camí de baixada és força empinat i molt relliscós. Alguns decidim no baixar i quedar a la part alta i esmorzar abans de continuar.

En aquest punt ens separem els grups, els de la llarga marxen direcció a Sant Vicenç de Sallent. No esperen per fer una foto conjunta de tot el grup, ja en Joan i l'Andreu s'havien avançat. Els de la curta sí ens fem la fotografia de grup.

Els que fem la curta retornem per el mateix camí i gaudim del paisatge i dels racons que en l'anada no en tingut el temps. En la pedra del diable ens fem més fotografies els homes i les dones: 

Visitem el Gorg de Caga-Rates i al remuntar camí cap a Santa Pau passem per el costat del safareig. Entrem a Santa Pau per el Portal de Mar per visitar el poble.

Gorg de Caga-Rates

Després de visitar el poble ens dirigim a dinar al bar Can Pauet, al costat del mirador del poble, per fer un plat combinat. Quan ens entaulem arriben els que han fet la llarga. 

En el ampit de la finestra del bar ens trobem una curiosa estació meteorològica, amb la previsió de pluja de la ceba.

Els que han fet la llarga al sortir del gorg de Can Batlle es dirigeixen cap a Sant Vicenç del Sallent. A l'extrem de llevant del terme de Santa Pau, a la dreta del riu Ser, en un indret on el riu passa enfonsat formant petites cascades i engorjats, hi ha el veïnat del Sallent centrat per l'església  parroquial de Sant Vicenç del Sallent.

És un petit temple d'origen romànic, d'una sola nau i un sol absis; orientada de llevant a ponent, i amb molts afegits del segle XVIII. 

Veïnat del Sallent

Passen per diferents masos, algun d'estil pirata. Hi ha un tram de força pujada abans de visitar el Gorg Blau.

Gorg Blau

Aquí es fan la fotografia de grup, no tots hi són presents.

En poc temps arriben a Sta. Maria dels Arcs, que es troba 1 Qm a llevant de la vila de Santa Pau, al veïnat dels Arcs. Una primera església fou edificada entre el 886 i el 887 com a cel·la monàstica del monestir proper de Sant Julià del Mont. Esdevingué molt aviat (abans del 1118) església parroquial de Santa Pau, fins que els terratrèmols del 1428 enderrocaren el temple romànic i per aquest motiu el bisbe de Girona decidí traslladar la parròquia a la nova església que es construïa dins la vila. De tota manera, els barons de Santa Pau ordenaren de refer l'església i des d'aleshores constitueix un santuari marià, la Mare de Déu dels Arcs, molt venerat a la comarca.

Pocs anys més tard, el 1836, durant les desamortitzacions, es pogué salvar una part del terreny gràcies a l'enginy del rector de Santa Pau, que el va registrar a nom de "Maria Arcs", provocant que l'estat cregués que era propietat d'una veïna del poble. Durant la Guerra Civil es va cremar l'edifici. Anys més tard es va rehabilitar l'església, i l'hostatgeria s'habilità com a casa de colònies.

Ara ja només queda tornar cap a Santa Pau passant per el pont dels Instints tornant per on hem començat el matí, ja directament cap l'aparcament, sense visita del poble.

D'aquesta manera donem per acabada l'excursió, esperant la següent excursió.

PROPERA SORTIDA "DINAR DE NADAL" EL DIA 13 DE DESEMBRE A ST. JOAN DE LES ABADESSES, ON TAMBÉ ES REALITZARÀ L'ASSEMBLEA DE LA SECCIÓ.