CRÒNICA EXCURSIÓ DINAR DE NADAL
CRÒNICA EXCURSIÓ DINAR DE NADAL A VALLVIDRERA FETA PER EN RAFA TORGUET
Minuts abans de les deu ja estic al Peu del Funicular, com no veig a ningú, pregunto a un empleat si han arribat excursionistes amb bastons; la contestació és afirmativa: una senyora amb un bastó que ha baixat a l'estació intermitja, per tant soc el primer. De seguida, fan acte de presència la Marion, la Sònia, el Francesc i la Lali que, una vegada trepitjada la Plaça Pep Ventura es refugien a la veïna Granja Catalana per fugir del fred i el ventet que impera a la plaça.
Mentrestant faig una volta pel entorn: fotografio unes cases modernistes del carrer de les Alberes i de l'escalonat carrer Queralt, solament vàlid per a vianants pel seu gran desnivell, en el número 8 fotografio la façana de la parròquia de Santa Maria de Vallvidrera, presidida per un gran rosetó i protegida per un atri porticat i enreixat.
El nom d'aquest carrer: "Queralt", m'ha fet relacionar-ho amb altres noms que porten la paraula quer o quera que en època medieval s'utilitzava per referir-se a una penya o una roca prominent. A vegades, aquests quers situats en llocs estratègics i gràcies a les seves condicions, eren utilitzats pels nadius per a controlar el territori situat al seu dessota i dels seus accessos per valls , congosts i collades. De la mateixa família lèxica hi ha un estany entre els termes municipals del meu poble, Santisteve de Llitera, i Tamarit de Llitera, anomenat Queraltó. Però tenim altres noms com a Querforadat, poble de l'Alt Urgell, Querol al Pla de l'Estany, Queralbs al Ripollès o Querigut, petit poble de l'Ariège amb el seu castell construït pel Rei d'Aragó, entre altres. Un any amb la UCC van fer una excursió per aquest sector francès.
Quan torno a la Plaça Pep Ventura ja quasi hi són tots els companys, arrambats a la banda del carrer de les Alberes que ja toca el sol. A dos quarts d'onze, iniciem la marxa pel carrer Queralt. A peu del mateix ens enfilem pel carrer del Mont d'Orsà en pujada. A la part més alta del carrer, als números 32-33 es troba l'antic Hotel Buenos Aires inaugurat el 1886 com a fonda.
 |
| foto treta d'una web |
La construcció és d'obra de fàbrica revestida amb morter i cal de dos gruixos, sobre el qual hi ha uns esgrafiats. Durant la dècada de 1960 l'edifici passà a mans de la Congregació de Sant Vicenç de Paül com a residència per a la gent gran anomenada Llar Betània, que va tancar el 2012. Aquest nom encara es veu a la façana quan passem per davant.
Veí del Hotel Buenos Aires, al número 35, es troba el Palauet d'Orsà mig amagat per l'alta tanca i la vegetació. Promogut per Teresa Serra de Vendrell l'any 1901. És un xalet de tipus senyorial amb jardí de planta quadrada i teulada a quatre aigües. La façana principal està precedida d'un porxo amb columnes clàssiques damunt del qual hi ha el balcó de la planta noble. La casa, coneguda també com a Vil·la Anita, va estar habilitada durant uns anys com a hotel (Palauet d'Orsà). No faig la foto per què pràcticament des del carrer no es veu l'edifici.
A partir d'aquests dos edificis el carrer comença a davallar. Nosaltres el deixem a l'alçada de la Plaça de les Basses, solitari indret on hi ha una taula de ping-pong. En aquest punt seguim pel ample camí del Fondal d'Espinagosa, avui molt humit i relliscós, que acompanya al torrent del mateix nom que discorre per una obaga ombrívola i feréstega.
En un revolt ens trobem amb la Font d'Espinagosa formada per un llarg frontal de pedra vista d'on surten els dos tubs de la font, que avui brollen un filet d'aigua que cau a una bassa-safareig situada a nivell de terra. El terra està empedrat i els accessos ben condicionats
 |
| foto treta d'una web |
A la pàgina 362 del llibre Vallvidrera a través dels segles, d'Eugeni Casanova i Solanes (Agost 2018) es pot llegir quan parla d'un veí de la zona:
... la font va tenir també un berenador els anys de la República..., o ... els meus pares van tenir la font fins a la guerra. Obríem els caps de setmana i fèiem sobretot cassoles d'arròs. Cada diumenge teníem ple... hi havia tres esplanades per a les taules. N'hi havia una cinquantena... l'aigua anava a parar a un safareig on la meva mare rentava la roba ... Com han canviat els temps!
A partir de la Font el camí ample es converteix en un estret sender que segueix baixant fins arribar a una explanada on es troba la Bassa Refugi, quasi a tocar de la capçalera del Pantà de Vallvidrera. La finalitat d'aquesta instal·lació és la d'afavorir la reproducció de petits amfibis, de manera complementària al pantà, assegurant un mínim d'efectius poblacionals de la majoria d'espècies que tradicionalment s'havien reproduït al pantà, tals com la granota verda, el gripauet, la reineta, la salamandra i el tritó, entre d'altres. Així mateix servirà de punt d'aigua quan calgui buidar el pantà per raons de manteniment.
En Josep Serra aconsella apropar-nos al pantà pel camí de la dreta, molt més accessible, que voreja el petit embassament pràcticament buit; solament un basal d'aigua pegat a la pressa és la reserva líquida que resta. Aquí fem una foto de grup.
La construcció del pantà començà el 1850 amb l'objectiu de garantir el subministrament d'aigua a aleshores municipi de Sarrià. Està format per un mur de contenció còncau fet de maó massís que al mateix temps fa de passera. Les seves dimensions en la coronació són de 50 metres de longitud, 3 d'amplada i 15 d'alçada, podent arribar a embassar fins a uns 18.000 m³, i una profunditat màxima de 4,6m. La presa és un exemple excepcional de presa de gravetat. És considera una obra mestra de l'enginyeria hidràulica del segle XIX.
Mentre baixem els graons que porten a la Mina Grott, dos esforçats ciclistes intenten remuntar la pujada muntats a les seves bicicletes. El primer, després de intentar-ho repetides vegades, ho aconsegueix; el segon puja directament.
A l'esquerra d'aquests graons, mig amagada entre l'arbreda, es troba la Casa del Guarda del pantà. L'edifici de planta baixa i pis, dissenyat cap a l'any 1850, en estil eclèctic, pel mateix arquitecte que va fer el pantà, Elies Rogent Amat (Barcelona, 1821-1897).
La casa va ser restaurada i rehabilitada com a espai d'interpretació de tot l'àmbit del pantà. L'equipament ofereix al visitant una petita exposició sobre el procés històric de construcció de la presa i la consolidació de l'hàbitat aquàtic per a les poblacions d'amfibis de la serra.
Ens aturem un moment davant la porta de reixa de la Mina Grott, on un cartell ens dona aquesta informació: Galeria excavada per dur l'aigua del pantà a la vila de Sarrià. 1856-1968. El 1908 s'hi va instal·lar un trenet elèctric que feia el trajecte des de la boca de la mina, prop del Peu del Funicular, fins al pantà. Va ser el primer trenet elèctric de passatgers construït a Espanya i va funcionar fins el 1916. Tenia una capacitat de 36 passatgers i durant la seva curta vida va portat uns 40.000 passatgers.
Actualment, conté les canonades que porten l'aigua potable des de Barcelona fins a Sant Cugat del Vallès i Sabadell. Longitud del recorregut: 1290m. Amplada del túnel: 1,40m. Alçada: 2m.
Seguidament ens apropem a l'Església de Santa Maria de Vallvidrera, ubicada entre els carrers Camí de l'Església 94 i el Camí de Cama-sec 6-12. Construïda a mitjan segle XVI de tradició gòtica, està envoltat d'una zona boscosa del parc de Collserola. S'hi accedeix a través d'un pati on es conserva encara el cementiri parroquial encerclat per un mur de tancament de pedra.
Un cartell ens diu: L'Església de Santa Maria de Vallvidrera, que existia ja l'any 985 esdevingué parròquia el segle XIII. Una nova església, d'estil gòtic tardà, construïda sobre l'anterior s'edificà al període 1540-1587. Vallvidrera fou sempre un nucli rural de població dispers fins que fou envaït paulatinament per les torres d'estiueig. El 1892 s'integrà a l'Ajuntament de Sarrià, i el 1921 passa a Barcelona.
En primer lloc, en Francesc ens recomana que a l'hora d'abonar el dinar sigui amb l'import just, i els extres que ho pagui cadascú a part. Acte seguit, passa a llegir l'Acta de l'Assemblea última, que donem, enseguida, per aprovada. A continuació, enumera totes les activitats i sortides del 2024, i després fixem les dates de les sortides del 2025 i algun indret i, a més a més, possibles llocs que s'estudiaran en el seu moment. Tot seguit, es posa a la taula dos opcions de sortides: Excursió més dinar de restaurant o Excursió de tot el dia amb carmanyola. Per majoria es prefereix la segona opció. També es farà, sempre que sigui possible, dos recorreguts: llarg i curt.
A continuació pren la paraula el President de la UCC, en Joan Jarque, que molt lacònic subratlla el fet de que la nostra secció després de molts anys encara està viva. Enguany s'han fet unes 70 targetes de la FEEC. També fa referència al Dinar del 51è Aniversari de la UCC que tindrà lloc al Restaurant Bon Repòs de Santa Susanna el dia 22 de febrer de 2025 coincidint amb l'Assemblea anual del Club. Amb aplaudiments es tanca l'Assemblea.
A la sortida del local recorrem uns 200 metres fins arribar al restaurant La Fourchette, on ens preparem un excel·lent Menú Cap de Setmana que consta de Primer Plat: Canalons de carn d'olla o Amanida INOUT. De Segon: Galta de Boví ibèric estil La Fourchette o Volavan amb daus de rap i gambes. De postres: Coulant de xocolata amb gelat de vainilla o Pastís Tatin. Begudes: vi blanc Chardonnay o vi negre Rioja. Aigua filtrada. Cafès o infusions i Copa de cava. Tot 30€ IVA inclòs. Més la propina (voluntària). Com a deferència de la casa ens conviden a un xarrup o una copa de cava.
Rafael Torguet. Badalona, 16 de desembre 2024.
Us agraeixo a tots el vostre interès i els millors desitjos per la meva prompta recuperació. També la vostra col·laboració en les tasques pel bon funcionament de la secció.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada