REPORTATGE EXCURSIÓ COVES DE FONT-RUBÍ

 REPORTATGE EXCURSIÓ COVES DE FONT-RUBÍ 19 D'OCTUBRE

Aquesta vegada he comptat amb la col·laboració del gran cronista Rafa Torguet que ha fet l'escrit.

A les nou i quart, els 15 senderistes d'avui iniciem la ruta circular des de l'Església de Font-Rubí, on hem aparcat els cotxes. Aquest temple, d'origen romànic, dedicat a Sant Pere i Sant Feliu, va ser l'embrió a partir del qual es va desenvolupar el poble. La rectoria, que funciona com a Casa de Colònies, és adossada a l'església. Un cartell ens dona una extensa informació d'aquest temple.

Comencem a caminar baixant de l'aparcament cap al Mirador Miravinya (balcó del Penedès) que ens regala una ampla i preciosa panoràmica. 

Un cartell ens diu: En aquesta panoràmica fins al mar podeu apreciar-hi una part de l'orografia que situa el Penedès a recer del fred, però obert al mestral, als vents de ponent i, lògicament a la humitat del mar. La regió presenta una climatologia suau i càlida que fa d'aquesta una terra fèrtil per a la vinya. La geografia converteix aquest indret en especial i, al mateix temps, n'amaga molt enigmes, com el misteri de la filla de Cal Fàbregues, o la llegenda el Serpent.

Segons la llegenda de la Pubilla de Cal Fàbregues:

A la serralada del Bolet s'hi alçava la masia de Can Fàbregues. Els avis dels masovers que hi vivien quan va tenir lloc aquesta història, havien arribat a Catalunya fugint de la pesta negra d'Occitània. Aquells masovers van tenir una sola filla de gran bellesa. Era tan bonica, la pubilla de Can Fàbregues, que la masia era concorreguda per molts joves que la volien festejar. Però la noia no els feia més cas que dedicar-los un somriure de compromís. 

Els joves, veient que la noia no es decidia per ningú, van confabular-se per venjar-se de la pubilla. Així que ajustaren preu amb una bruixa fetillera de la contrada perquè amb sortilegis doblegués el seu orgull. La bruixa va adonar-se'n tot seguit que aquella noia tan maca no podia ser del tot humana. La pubilla era el fruit d'algun pacte secret que els avis, allà a les terres d'Occitània, haurien fet per tel de poder-se escapar de la pesta, i ara, molts anys després donava el seu fruit en l'esquiva donzella. La bruixa no va pensar-s'ho dues vegades, agombolant totes les nuvolades del Penedès, des de la Serra d'Encosa fins el Garraf, en una enorme tempesta que feu tancar-se dins les cases tots els vivents, fugir tot caminant, i encauar-se tota mena de bèstia, congrià un ancestral encanteri i restituí la donzella al món d'on li semblava que havia eixit: el ventre de la Mare Terra, al món dels gorgs i de les coves. La va fer habitar entre la Font de Llinars i els avencs dels Forats Bufadors, aquells forats o escletxes per on surt corrent d'aire.

La llegenda ens conta que la bella encantada, estimant, malgrat tot, la seva vida humana va demanar a la fetillera que, almenys un cop a l'any, pogués contemplar aquells paratges terrenals que l'havien vist néixer. Des de llavors, la filla de Can Fàbregues retorna al món dels homes cada nit de Sant Joan. Els qui aquella nit s'han perdut per la Serra del Bolet, conten amb esgarrifança l'esglaiós panteix, semblant a la respiració d'un gros animal, que sorgeix dels Forats Bufadors. Els més vells del país asseguren que és l'alè del serpent destinat a protegir la bella filla de Can Fàbregues. Succés que s'esdevé cada any durant l'espai immensurable que existeix entre l'última fracció de temps de les dotze i la primera de la una de la nit, quan durant aquest temps, impossible de mesurar per una vida humana, l'encantada surt de la font i escampa la seva màgica bugada sobre els rocallisos i l'herbei de vora de la font.

Al costat del mirador hi ha una creu, al peu de la qual hi ha aquestes paraules SALVEM FONT-RUBÍ. Aprofitem el indret per fer algunes fotos.

Seguidament, continuem per la pista que passa per la vora de la cova del Toixó, que no visitem degut al seu escàs interès. Un cartell, al costat del camí, ens dona aquesta informació sobre la Cova del Toixó: Durant els anys vint (del segle XX), la canalla que vivia a les Cases Noves de la Mata i a d'altres barriades properes, pujava a Font-Rubí de Dalt pel dret, per anar a escola. La drecera passava prop de la cova i els dies de pluja els escolars hi buscaven aixopluc, així com la gent que treballava les vinyes.

De seguida voregem el Mas Vallet, on hi ha instal·lades plaques fotovoltaiques i, al costat del camí, hi ha un antic safareig i una mina d'aquest mas. Poc després. en Juli fa una foto, des del camí, del Castell de Font-Rubí, encimbellat, una mica llunyà, al turó del Castellot que es desprèn de la Serra del Bolet a 759 metres d'altitud.

Més endavant, en una cruïlla, ens desviem per la dreta per una baixada que ens deixa a la Cova de l'Arena. Es tracta d'una cova artificial força gran producte de l'acció de l'home que la deuria utilitzar d'habitatge o protecció, que presenta una entrada d'uns 5m d'amplada i 1,8 m d'alçada, mig amagada per la vegetació, que dona pas a una sala de la que surten dues amples ramificacions: una en direcció N lleugerament descendent, i l'altra en direcció E que finalitza als 9 m i on podem apreciar tres columnes.

Esmorzem davant la cova. 

A dos quarts d'onze, tornem al camí principal que planeja amb grans vistes de la plana penedesenca. Abans d'arribar a dues boniques barraques de pedra seca, ens creuem un grup de ciclistes que van a tota marxa i poc després és un cotxe de boletaires, que porta cinc cistells totalment buits, el que ens avança.

Al cap d'una estona, tornem a desviar-nos a la dreta, i baixem fins un entorn típicament càrstic, per un estret i amagat sender que ens deixa a la Cova de l'Omella o de l'Ametlla. Es tracta d'una gran sala, amb una entrada de 13m d'amplada i 5m d'alçada. Als 7 metres s'estreny (4m d'amplada i 2,6m d'alçada) per donar pas a una sala d'uns 22m d'amplada màxima amb el terra en pendent ascendent cap a l'interior. El terra de la sala està format per terra i blocs de petita mida. Es pot observar un muret de pedres de poc més de 3 metres de llarg, utilitzat per a planar una part de la cova. No costa gens imaginar-se que fos utilitzada com a refugi a la Guerra Civil o que els pastors hi guardessin centenars d'animals.  

Foto de grup

A tocar de la sortida de la cova, després de salvar uns passos complicats i una mica perillosos, el sender (en pujada), ens porta fins un camí que seguim per l'esquerra fins una vinya; la voregem i seguim per un camí, cap a la dreta, a l'alçada de la Masia Nova del Bolet, situada a un centenar de metres. Ara, aquest camí, que s'endinsa pel bosc (suposo que és el Bosc del Bolet), ja que ens ofereix una gran varietat de bolets, però pràcticament cap de bo. En Francesc i l'Encarna n'agafen alguns.

Just després de recórrer un llarg tram, i creuar un bassal d'aigua de color carbassa, un cartell ens anuncia Les Pereres per l'esquerra, i El Bolet i Font-Rubí per la dreta.

Seguim per la dreta fins arribar a la Cova del Bolet. És una cova molt gran amb dos forats al sostre que aporten llum a l'interior. Hi ha una llegenda que explica que al fons de la Cova hi llisca un riu molt cabalós, de fet en realitat el riu existeix, i que si el creues arribaràs al començament d'un nou món. Un món amb grans ciutats, boscos, prades, rius i fins i tot un mar. Aquest però, no és un món d'una mesura normal, de fet és menut, com de joguina, i diuen que aquest estrany món s'estén per sota del Mar Mediterrani i arriba ben bé fins les costes de Mallorca.

Tres boques donen accés a la sala d'entrada de la cova, dues en forma de cova i la tercera com avenc, ja que es troba al sostre d'aquesta sala. Des de la sala d'entrada si seguim en direcció E, una curta rampa ens porta a una nova sala situada a un nivell inferior i amb força formació parietal encara que el seu estat de conservació deixa molt que desitjar; cap al SE de la sala trobem una curta galeria que acaba als pocs metres. Per la banda N de la sala i darrere unes colades, trobem un petit pou que ens porta a un petit nivell inferior. Retornant a la sala d'entrada, pel costat O, podem accedir per dos punts diferents a un ampli conducte, encara que de poca alçada, d'uns 20 metres de recorregut, al final d'aquest es fa més estret i gira cap al N, donant accés a una petita sala on finalitza. Situats de nou a la sala d'entrada, si seguim cap el N, seguirem una galeria de sostre baix que de seguida gira a l'esquerra i tot seguit a la dreta, on trobem dos ressalts i abundants concrecions força malmeses a la banda esquerra, el sòl en suau pendent ens porta fins una sala, per la banda dreta d'aquesta accedim a un altre espai d'on per la seva part NE surt un estret conducte que finalitza als pocs metres. La cova té un recorregut aproximat de 225 metres i el desnivell aproximat estaria situat al voltant dels -10 metres.

Aquesta gran cova va ser un bon lloc d'estada per humans des de molt antic com ho han anat demostrant les excavacions que si han fet. Malauradament, la cova ha estat molt visitada i això es pot veure en pintades i en l'estat general d'un indret, per altra banda, molt bonic i interessant. Amb nombroses formacions càrstiques (a diferència de les dues coves anteriors), s'arriba amb certa facilitat (amb frontals) fins el fons.

El sostre de la cova del Bolet deixa dos ferits: En Miky amb un cop al front, i un més fort al meu cap. Quan em trec el barret, noto que em regalima una mica de sang que la Mercè, amb una mica d'aigua i un Klinex, neteja la ferida.

Sortint de la Cova del Bolet, la pista continua pujant, gira a l'esquerra i pels camps del Bolet iniciem la tornada al punt de sortida. Ens aturem a la Font de Conilles.

La font és de base rectangular, el cos està coronat per la típica teuladeta de canó. Té un bonic brollador de ceràmica verda que representa un peix. També és de gran bellesa el mosaic de 12 rajoles que presideix la font; en ell hi és representat un sant pintat a mà, amb un anyell als peus, que podria representar un Sant Joan Baptista o Jesús de jove.

Al costat de la font, una taula rodona voltada per un banc circular, presideix aquest agradable i tranquil indret que ens serveix per dinar. Porcions de truita de la Magda, vi de la Sabina, i xocolata, galetes, anacards, panses... que es van depositant damunt la taula, complementen l'àpat.

A tres quarts de tres abandonem aquest bucòlic lloc. Aviat deixem a l'esquerra la Casa del Bolet on unes gallines camperes es troben encerclades dins un tros de camp. Quan arribem a un trifurcació seguim pel camí del centre que es dirigeix cap a El Bolet / Font-Rubí. Remuntem fins una mena de coll on seguim fins una bifurcació on continuem per l'esquerra, direcció Font-Rubí / La Carrerada 2Km. Aviat arribem al camí d'anada i, abans de la cova Toixó agafem un corriol que ens porta a l'aparcament, al costat de l'església de Sant Pere i Sant Feliu. Són les quatre del vespre repicades i llueix el sol.

Mentre un grup marxa cap a casa, un altre ens quedem una bona estona al restaurant Cal Pau Xich de Guardiola de Font-Rubí, on prenem unes clares asseguts a la terrassa exterior. Cap al voltant de les sis del vespre, el cotxe d'en Francesc arriba a Badalona.

Rafael Torguet, Badalona 24 d'Octubre 2024.

Us recomano que us mireu el Programa Caminant per Catalunya , fan la mateixa ruta i és força interesant, ja que amplien la informació de les coves.

PROPERA SORTIDA 16 DE NOVEMBRE: RIERA DE MILANY.