REPORTATGE MES DE NOVEMBRE
REPORTATGE EXCURSIÓ MES DE NOVEMBRE FONTS DE SANT ANTONI I FAGEDA DEL BAC DEL COVILAR.
En un principi em fa molta il·lusió poder-vos ensenyar el meu poble amb els seus racons ideals per perdre's el mig de la natura i fer un bany de bosc, com es diu ara.
Com últimament es fan 2 tipus de sortides "l'oficial" i una senzilla per qui no pot caminar tant. En aquesta última van fer una volta per la població, no sé ben bé per on, només ho sé per les poques fotos enviades. Van començar creuant el Pont Vell per arribar al centre de la Vila passant per l'església de Sant Pol, actualment de l'edifici només en resta la capçalera i el frontis, ha patit unes quantes transformacions: en els terratrèmols de 1428 va caure el campanar destruint una part de la nau, però va ser reconstruïda, també va tornar a patir danys durant la Guerra del francès. En el segle XVIII va patir les modificacions més importants en estil barroc. En el 1936 va ser incendiada i destruïda, desapareixent tota la nau. Cap als anys 60 (segle XX) es va consolidà les restes de la construcció romànica del segle XII.
Desprès van fer una volta passant per la Riera d'Arçamala en el seu aigua barreig amb el riu Ter.
Per acabar s'arriben al Gorg de Malatosca, gaudeixen del Salt d'aigua, una mica escàs degut a la falta de pluges. Un cop feta la visita reprenen el camí del GR-1 direcció a St. Pau de Segúries fins a arribar a la Batllia. Punt on des de fa gairebé 2 anys el camí ha canviat el traçat a causa de que el propietari del Mas el Pujol ha tancat el camí que creua la seva finca, per desavinences amb altres veïns, al no poder accedir a casa seva amb vehicle, ja que l'únic punt que hi té és creuant el riu.
Per aquest motiu el camí obliga a creuar la Palanca de la Colònia Llaudet i continuar per la via verda fins el Pont del Reixac.
Mentrestant la majoria fem la nostra. Comencem baixant per els horts vora el riu Ter fins situar-nos a nivell del riu i creuar-lo per una passera a nivell de la Riera d'Arçamala. Que la resseguim amunt tot creuant un altre pont i passant vora el jardí amb escultures figuratives, fetes per l'artista local Francesc Fajula, autor de diverses escultures del temple de la Sagrada Família de Barcelona.
Seguim el camí per el GR-151, vorejant més horts fins arribar-nos a la Plana, deixem el GR, direcció Ripoll, per enfilar-nos per un camí que passa rere la piscina i que ja ens fa gaudir dels colors de la tardor. D'aquí ens dirigim al camí de la Mallerenga d'aigua que ressegueix la riera d'Arçamala, arribem al Molí Petit.
El molí Petit era l'antic molí fariner del Monestir de Sant Joan, documentat ja al segle XIV però segurament existent des de molts anys abans. Per funcionar utilitzava l'aigua com a única font d'energia, i la captava de la Riera de l'Arçamala a través d'un canal.
Així va funcionar durant centenars d'anys. Ja en els segles XIX i XX va tenir una activitat intermitent però es va tornar a convertir en imprescindible durant la postguerra, quan va cobrir part de les necessitats de farina del poble de Sant Joan. Finalment als anys 70 del segle XX va tancar definitivament la seva activitat tradicional.
Actualment és un Ecomuseu centre d'interpretació dels molins hidràulics i l'ecosistema fluvial. S'hi troba una exposició permanent, amb part dels elements i eines originals del molí i plafons interpretatius que faciliten la comprensió del funcionament del mecanisme hidràulic.
A més al molí s'hi fa un seguiment de la natura del seu entorn. Els voltants de l'ecomuseu són privilegiats en coincidir-hi la riera d'Arçamala, bosc de ribera, prat de dall, boscos de roure pènol, etc. Aquesta varietat d'ecosistemes afavoreix una gran diversitat d'espècies de fauna i flora.
Continuem tornant a creuar la riera d'Arçamala, ara per unes pedres i ens enfilarem per anar a trobar la carretera de Santigosa i trobar el camí de romiatge cap l'ermita de Sant Antoni. De seguida trobem la Font i l'Oratori de Lourdes.
Ara tot el camí fa pujada fins que no arribem a Sant Antoni, anem creuant la carretera que hi porta. Anem seguint les marques del PR-C60 (camí de les 4 ermites, marxa popular que es feia antigament el 1 de maig). Passem per el costat de Mas Guixer que ja es té constància a finals del segle XVIII. Més amunt ens trobem amb la Font de Mas Pedrer que es troba en un indret ombrívol amb un gran salze.
Continuem caminant amunt vorejant el Mas Pedrer per darrera. Arribem en un punt des d'on es veuen les muntanyes del Pedraforca i la serralada del Cadí.
Arribem a la carretera, aquest petit tram fins a Coll Saquer ho fem per la carretera mateixa. Davant de les restes de la cabana d'en Saquer agafem el corriol que puja i ens porta a l'oratori de Sant Antoni Petit. Al pedró trobem la imatge de Sant Antoni de Pàdua, sant que inspira gran devoció als pagesos de la comarca.
Tornem a travessar la carretera per agafar l'antic camí de carro que pujava a l'ermita pel mig de la pineda. A ambdós costats del camí trobem taules i barbacoes ja que es tracta d'un lloc molt popular per fer-hi àpats en aplecs i diades festives. Finalment arribem a l'ermita de Sant Antoni. Aprofitant les taules fem una parada per esmorzar.
L'ermita data del segle XVII, però l'església actual va ser construïda el 1852, desprès que l'any 1837 fos incendiada, durant la Guerra Carlista. A sobre de la porta d'entrada hi ha una petita imatge de Sant Antoni anomenat "Sant Antoni tossut", perquè s'explica que durant els tràgics fets ocorreguts durant la guerra civil no el varen poder fer caure de cap manera. Al costat de l'església hi ha la casa de Sant Antoni, avui en dia acabada de restaurar i ara és un restaurant i hotel.
Deixem l'ermita per un camí ample que passa per darrera i que baixa cap al collet de Sant Antoni. En aquest punt Ens fem la foto de grup.
Arribats al Collet de Sant Antoni trobem un encreuament de camins. El camí de l'esquerra porta a Cal Manyo, el de la dreta (seguint les marques del PR) ens portaria fins a Sta. Llúcia de Puigmal i el que continua recte cimentat porta al mas de Montsalvatge i és la que seguim pocs metres més endavant surt una pista de terra a mà esquerra que seguim. El camí transcorre força planer, ens trobem unes quantes salamandres bastant estàtiques, no sabem si de forma defensiva o si estaven mortes.
El camí passa primer pel mig d'una pineda de pi roig, passem per sobre de "Cal Manyo". Arribem fins una nova cruïlla de camins. Seguim recte deixant la pista de la dreta que puja fort. Poc a poc la pineda va deixant pas a la fageda. Ens endinsem en l'ombrívol Bac del Covilar.
Vam gaudir dels colors de la tardor que per desgràcia té una durada força curta. El camí desprès de dues pujades ja va baixant fins a arribar al torrent de Clarà. Ens trobem a la muntanya del Colomer. El últim tram abans d'arribar a les Masies de Cal Marxant i Can Catà és una mica pedregós, anem paral·lels al torrent on veiem algun saltet d'aigua i petits gorgs.
La primera masia que trobem és Cal Marxant de la que es té referència per primer cop al segle XX, tot i que es creu que és anterior, uns 200 metres endavant ens trobem Can Catà ubicada al costat del torrent del Clarà i que es creu que va ser construïda abans del segle XIX.
 |
| Can Catà |
Totes dues masies de propietat privada estan incloses en l'inventari de patrimoni rural històric del municipi i del paisatge tradicional dels serrats i fondalades de l'obaga de la muntanya del Colomer.
Ja estem arribant a la carretera, se senten els sorolls de la civilització. Primer arribem a un gran pla amb vistes del Taga i la Serra Cavallera. On també es veuen les restes enderrocades d'una antiga torre de guaita. Pertany a una masia del segle XIV Can Puig Oliver envoltada de grans roures pènols. Són terrenys pasturats, especialment boví, i alhora s'aprofita per netejar el sotabosc.
Arribats a la via verda, i posats en contacte amb l'altre grup es decideix que els conductors van a buscar els cotxes, mentre la resta ens dirigim al restaurant i anem a esperar a els altres al pont penjant (Palanca de la Batllia), recuperada des de l'abril del 2022, ja que l'anterior no complia amb les normes de seguretat.
La Palanca és un pont penjant que creua el Ter a l'alçada de la colònia Llaudet. La Palanca te dos trams: un curt que porta sobre un pilar, l'únic que té la palanca, i un segon tram més llarg que penja a 60 metres de l'aigua. Tots hi van voler passar com a nens.
Un cop reunits els dos grups ens dirigim cap el restaurant "Els pagesos", on gaudim d'un bon àpat.
I així donem per ben acabat el dia d'avui.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada