REPORTATGE EXCURSIÓ DE DESEMBRE DINAR DE NADAL

 EXCURSIÓ 16 DE DESEMBRE RUTA RIU GURRI.

DINAR DE NADAL

Ens trobem davant del Casino de Vic a les 10 del matí, a tocar de la plaça Major, avui dia de mercat. Som 24 que fem la caminada. Comencem creuant la part del centre històric de Vic, passant per el costat del Temple Romà construït a principis del segle II, a la part més alta d'un turó. Durant segles va ser un edifici desconegut perquè estava envoltat i formava part del castell dels Montcada, construït a la fi del segle XI. Les seves parets formaven part del pati interior del castell i no va ser fins al 1882, quan es va enderrocar l'antic edifici, que es va descobrir la seva existència.

Anem a trobar el Riu Gurri, un afluent del Ter, que  neix al peu del Matagalls i baixa cap a la plana de Vic. El seu nom podria ser originari del mot íber "gorri", que significa vermell, ja que les seves aigües en bona part del seu recorregut després de les pluges tenen aquest color vermell com sang, degut a la terra vermella del Brull que es troba riu amunt.

Des del 2012, entre Roda de Ter i Vic hi ha un eix senderista i ciclable.

Creuem el riu per agafar el marge dret que anirem seguint fins a arribar a la font del Cantarell.

El recorregut d'avui forma part de l'anella verda de Vic que és un circuit natural al voltant de la ciutat, una gran part del circuit passa per la llera dels rius de la ciutat el Gurri i el Mèder.

Tenim vistes de Cabrera i del Montseny. El dia es fred i trobem a part del gebre de la rosada, el riu en alguns trams glaçat. El riu va fent algun petit salt d'aigua.

 

Arribem a l'alçada del pont de ferro del Molist. Rep el nom del mas que hi ha al costat. Va ser construït el 1931 per la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona. Després de tornada el creuarem per tornar per la marge esquerra del riu.

Ara continuem fins a trobar el Pont d'en Bruguer que també rep el nom de la masia que hi ha al costat. Es troba a l'antic Camí Ral que unia Vic i Olot.

És un pont medieval d'estil gòtic. està format per cinc arcs i prop de quaranta metres de llargada que es recolzen sobre quatre pilars. Damunt de cada pilar hi ha petites obertures que actuen com a arcs de descàrrega i n'alleugereixen el pes i donen esveltesa al pont. Es va començar la seva construcció en el 1384 però a causa de la Pesta no es va acabar fins el 1434.

En un no res ja arribem a la Font del Cantarell abans anomenada font d'en Bruguer. És una esplanada amb taules i bancs de fusta. La font no raja.

Aquesta esplanada era un lloc de trobada on dinar i passar el dia festiu amb família i amb amics. 

En aquest punt ens fem la foto de grup amb vistes al Pont.

I per veure'ns tots millor repetim la fotografia (sense el pont).

Ara ja retornem, refem el camí fins el Pont de ferro per creuar-lo i continuar per el marge esquerra del riu. Al llarg del recorregut podem observar la vegetació pròpia de ribera com el vern o el canyís, avui ben pelats de fulles. Així com el bernat pescaire i l'ànec de coll-verd. Trobem un pollancre del Canadà de grans dimensions.

Passem per la font del pas (també seca). I ens arribem al parc de Xavier Roca per anar a trobar l'aigua barreig amb el riu Mèder, que ara remuntarem fins arribar al centre de Vic. Entrarem creuant el Pont de Queralt, que és el més antic i més notable dels ponts vigatans. Pont romànic, construït avançat el segle XI i situat davant l'antic portal de les muralles en el camí que seguia la via romana de Vic a Barcelona.

Està format per quatre arcs de mig punt de diferents dimensions. Sobre pilars, per tal d'alleugerir el pes de l'estructura, hi ha també tres arcs de mig punt oberts entre les arcades. Al llarg dels segles ha sofert múltiples restauracions, l'última de les quals va ser realitzada després de la voladura del final de la guerra civil. 

Pugem per la Rambla del bisbat passant per el costat del claustre de la catedral que s'entreveu per entre mig d'unes obres de restauració. Després ens arribem a la plaça de la catedral on veiem uns escultura ben curiosa. Es tracta d'una mostra d'art de l'escultor sabadellenc Fernando Bravo amb tres peces situades a la plaça de la Pietat, la Plaça del bisbe Oliba i la plaça de la Catedral. Figures humanes fosques i pròximes al surrealisme intenten donar resposta a qüestions transcendentals com la vida i la mort, el record o el pas del temps. Totes observen a través d'una finestra, d'aquí el subtítol de l'exposició "Abocar-se a la memòria", per contemplar escenes de la realitat quotidiana.

D'aquí ja saltem altre cop a la plaça major, en ple mercat on la gent si perd comprant, mentrestant la resta esperem per pujar cap al restaurant.

En el Restaurant comencem amb la Assemblea ordinària de la secció, un cop feta i donada per acabada, ja que els plats es refredaven comencem a dinar.

Després de haver gaudit d'un àpat tots junts i de desitjar-nos unes Bones Festes. Ens acomiadem fins a la propera trobada que serà el dissabte 20 de Gener a Borredà. 

bones festes i bon any 2024