REPORTATGE EXCURSIÓ DE DESEMBRE I DINAR DE NADAL

 REPORTATGE EXCURSIÓ DE DESEMBRE I DINAR DE NADAL

Arribem a Caldes de Montbui en un dia de boira ploranera, però tot i el mal temps ens calcem les capelines i muntanya amunt. Aquesta vegada som pocs només 11 que fem l'excursió.


Iniciem la sortida des de l'aparcament de la zona esportiva de les cremades, avui a petar de cotxes, anem vorejant Caldes entre camps d'oliveres fins a tocar de la carretera que porta a Sentmenat, en aquest punt comencem a pujar suaument fins a arribar a una cruïlla de camins on hi ha el " Nou Roure Gros".


El Vell Roure Gros estava situat entre el Mas d'en Corró i el terme de Sentmenat, era el més gran de la zona, sembla que un llamp el va deixar mal ferit i acabar morint. 
El nou Roure Gros, com l'antic, es troba en una cruïlla de camins; indret de trobada i esbarjo des de temps immemorials.  L'any 2014 l'Escola d'Adults Municipal El Roure Gros en va adoptar el nom per sufragi popular. El 23 d'Abril de 2015, l'Escola va prendre la iniciativa de replantar-lo en aquest lloc, amb la voluntat que el nou Roure Gros esdevingui un pont entre el passat i el futur d'aquest paratge i de la vila de Caldes de Montbui.
En aquest punt deixem la pista i ens endinsem per un corriol, just aquí es troben les restes de l'ermita de Sant Miquel de l'Arn, de mil anys d'antiguitat, que amb el dia grisos se'ns passen desapercebudes. El corriol s'enfila per la carena entre pins i alzines i on comencen a despuntar noves falgueres després de la sequera. La pujada es va fent més forta entre restes de feixes i roques.






Desprès d'aquest tram curt arribem a la Torre Roja situada en el Puig Castellar. Des d'aquest punt tal com ens indica en Jaume en dies clars es pot contemplar una panoràmica del Vallès als nostres peus. Ens hem enlairat uns 200 metres de Caldes, realment és un emplaçament idoni per construir-hi una torra de guaita. Tot i que està datada al segle XVI ofereix elements arquitectònics que fan pensar en un origen més antic. Des d'aquesta torre es pot observar en primer terme el poble de Caldes, tot seguit la plana del Vallès, la serra de Marina, Collserola. També es poden gaudir de bones vistes sobre el vessant occidental del Montseny i l'oriental de Sant Llorenç del Munt.


El nom de la torre prové del color vermellós de la terra,  però també té lligada una llegenda: la dels Cenyidors de les sis donzelles.

De fet no és una de sola sinó dues torres, l'exterior molt malmesa té un diàmetre que passa dels 10 metres, la torre interior està més ben conservada i fa gairebé 4 metres d'ampla. 
En aquest punt ens fem la foto de grup, en fem dues per sortir tots a falta de trípode.



Estem en una esplanada on hi ha les restes d'un poblat iber on s'hi han trobat restes que van des del segle V al I a.C.
Durant les campanyes d'excavació realitzades s'han deixat al descobert 240 metres quadrats, localitzant diverses habitacions de planta rectangular amb parets de pedra sorrenca, lligades amb fang. En una de les habitacions va aparèixer una estructura de llar de foc; en una altra era travessada per una claveguera formada per lloses verticals i coberta també amb lloses.



Seguim ara per pista ampla fins arribar al collet de Torra Roja on trenquem a la dreta seguint el PR-C 9 (de Caldes a Santa Maria del Grau, per Sant Sebastià de Montmajor) direcció a Caldes. La boira va escampant i deixa sortir una mica el sol però la pista està enfangada.


Es deixa la pista per anar a veure el Gorg i la Font dels Pèlags (el gorg sec) un corriol que ens havien dit que estava molt embrossat, però que no ha estat gaire complicat seguir-lo.

Jo i el meu pare seguim per la pista fins a arribar al Roure Gros i ara ens desviem a l'esquerra per anar cap a la font de les Escales on ens trobem als altres.
Seguim per un camí, variant del GR 97 (97.2) que en poca estona ens acosta a Caldes, a l'aparcament. Per fer temps fins a l'hora de dinar fem una ruta turística per el poble. 
Comencem per el Parc de Can Rius, creuem la riera de Caldes per el Pont rere el Balneari de Can Rius i baixem amb l'ascensor per seguir la muralla medieval, passem per el molí de l'Esclop situat al peu de la vila de Caldes, tocant a la muralla, es troba en ruïnes queden restes de la bassa, el rec, l'obrador amb dues moles i el catau. El molí de l'Esclop es situava segurament en el carrer dels Calciners, nom donat a la prolongació del carrer de Santa Susanna, un dels carrers més antics de la vila, ja que el trobem documentat l'any 1202,  possiblement i segons dades històriques, el molí ja existís l'any 1167. 
Fem una visita a la Porta de Santa Susanna, denominat així perquè al seu costat hi havia la capella dedicada a aquesta santa, que encara es conserva tot i que molt modificada. L'estructura actual del portal, amb una torre amb merlet, és una reconstrucció del segle XIX. Adossat al portal es conserva bona part de la muralla del segle XIV, feta amb carreus desbastats, de mida mitjana, col·locats en filades, amb restes de dues bestorres. Els trams conservats tenen una alçada màxima de 4,5 metres, tot i que possiblement haurien arribat fins als 7 o 8 metres.

Seguim per la muralla i ens acostem al safareig de la Portalera, era conegut amb el nom dels calciners, té un origen molt antic en aquest indret s'hi rentava la roba dels malalts infecciosos de l'antic Hospital. El nom de calciners li hauria estat donat per la senzilla raó de que per desinfectar la roba s'utilitzava calç viva. Encara es pot veure els residus incrustats de la calç. Es veu com fumeja l'aigua calenta. Hi ha fotografies antigues de com era la zona el segle passat.


Continuem per el passeig de les muralles i passem per sota dels banys termals en els antics safareigs. I ja ens acostem al centre del poble on hem quedat de trobar-nos per anar a dinar. Ens trobem a la plaça de la Vila on està la coneguda Font del Lleó, on l'aigua brolla a 74ºC.


La tradició balneària de Caldes de Montbui data de molt antic, ja en època romana fou una estació termal, fundada sobre les deus d'aigua calenta que hi brollen.
A la segona meitat del segle XIX, Caldes de Montbui era la primera estació balneària de Calalunya i la segona de la Península, tant pel nombre de balnearis com per la qualitat dels seus establiments. El 1844 hi havia vuit balnearis perfectament equipats, més un hospital civil i un Hospital militar amb serveis de balneoteràpia. Actualment són tres els establiments oberts al públic que fan que Caldes segueixi sent una de les estacions termals capdavanteres de Catalunya.

Vista de la Plaça amb dos dels emblemàtics Balnearis (Victoria i Broquetes) i de les antigues Termes Romanes.


Un cop tots reunits ens vam dirigir al restaurant. No tenim fotos del moment i no vam tenir ocasió de brindar.

Ara aprofito per agrair-vos el vostre suport i ajuda durant aquest curt temps de presidència, però com ja sabeu en breu marxem de Barcelona i no podré seguint exercint aquesta funció. Dono tot el meu recolzament a qui agafi les regnes del càrrec.

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CELEBRACIÓ ANIVERSARI

LLICÈNCIES FEDERATIVES 2023

EXCURSIÓ MES D'OCTUBRE