REPORTATGE EXCURSIÓ A OGASSA

 REPORTATGE DE L'EXCURSIÓ A OGASSA I AL SEU PASSAT MINER

Iniciem l'excursió al parc de l'Estació de Sant Joan de les Abadesses que és una bonica àrea de lleure ubicada a l'antiga estació de tren. L'antic edifici de l'estació s'ha convertit en un bar-restaurant (avui en reformes fins al mes de juny, per traspàs). Just al costat hi ha l'Alberg Rural de la Ruta del Ferro. Disposa d'una agradable zona amb taules de pícnic i parc infantil.

Creuem la zona de pícnic i ens dirigim al camí vell al Taga, marcat amb un punt blanc i verd. El camí comença asfaltat, però quan gira per pujar a la casa nosaltres seguim rectes tot seguint el torrent de Plansesaigües, primer en suau ascens i desprès una mica més dret, per un corriol fins a arribar a Coll d'Art. On hi ha la pedrera de la qual obtenen el material per la cimentera.

Arribats al Coll d'Art aprofitem per esmorzar, des d'allí tenim vistes del poble de Sant Joan i de tota la serra de Milany.

Baixem per la pista fins a trobar un encreuament de camins  i a la part alta de la colònia Balaguer, agafem el camí de les vagonetes de dalt direcció a Ogassa que ens portarà planejant fins a la plaça Dolça d'Ogassa, desprès de passar un túnel.

Pujant per costat del torrent de la Font Gran, passem per el costat de l'entrada de la mina Dolça i ens arribem al Museu de les mines de Carbó d'Ogassa (Surroca).

On ens estar esperant l'Imma per fer-nos la visita guiada i donar-nos tota l'explicació de tota l'explotació minera que va durar des de finals del segle XVIII fins el 1967. Ens ensenya las diferents maquetes que en fet els voluntaris, on es veu el funcionament de les vagonetes (tan les de tipus telefèric que venien de les mines que es trobaven en les parts més altes, com els plans inclinats per portar el carbó fins a la part més baixa). En tota la contrada hi ha més de 30 mines.

En el museu hi trobem una recreació de com era una mina amb els puntals de fusta. 

El museu està ubicat a l'edifici de la fàbrica de pans de carbó, amb les seves calderes.

El carbó que s'extreia era principalment del tipus hulla, de gran poder calòric i molta qualitat. En tots els anys de funcionament no consta cap accident greu en les mines.

A les vitrines hi ha una gran quantitat de fòssils, d'arbres amb les fulles semblants a les actuals falgueres.

 

Ogassa va ser el segon poble d'Espanya en tenir llum elèctrica, l'any 1900, aproximadament. L'empresa explotadora de les mines conscient de la necessitat d'obtenir energia, va aprofitar el cabal d'aigua de la Font Gran i el desnivell del terreny i a través d'un canal arribaria a la turbina, que es trobava en la fàbrica de pans. Aquesta turbina generava suficient potència per cobrir les necessitats de totes les cases del poble, tenint en compte que l'única despesa de llum era una senzilla bombeta a cada llar que funcionava només durant la nit.

Per finalitzar la visita entrem en un tram de la mina dolça. 

Per més informació sobre les mines he escanejat uns llibrets explicatius que trobareu en aquest enllaç: Ogassa i el seu passat miner

Retornem a l'entrada del museu i ens enfilem cap a on es trobava l'estació inferior del cable aeri de ca l'Armengol (que hem vist en la maqueta al museu) venia del tall obert de Can Camps.

Arribem a una plaça on acaba el pla inclinat de la Ramona, amb la seva font i l'entrada a una altra mina, la del Pinter, i l'edifici del taller.

Ens enfilem per el camí seguint tots els salts d'aigua que venen de la Font Gran i aprofitem per fer-nos una foto de grup.

Arribem a la Font Gran, un indret amb taules de pedra i bancs per gaudir de l'aigua fresca i del paratge.

Ens enfilem cap al barri del pinter i agafem una drecera que baixa a Surroca de baix i a la plaça Dolça. La Imma ens ha proposat que per tornar a Sant Joan podríem passar per la via de dalt de les vagonetes passant per la torre de fre. Però al no tenir el track ni el temps per descubrir nous camins, seguim per la ruta programada. Agafem la via de baix que és el recorregut que seguien les vagonetes carregades de carbó fins a la Meseta de Baix. Passem per davant del Bolquet a tocar de la colònia Balaguer i la fàbrica de ciment Benet.

El trajecte continua per la pista i passa pel costat d'un mur de contenció molt ben conservat. Poc desprès de passar per sobre un pont arribem a la Meseta de Baix, a un nivell superior ens queda la casa de frens de la Meseta de Dalt.

A la Meseta de Baix coincidien els vagons de baixada carregats de carbó amb els que pujaven buits des de l'estació de Toralles. Els vagons buits els feien pujar fins a la Meseta de Dalt i des d'allà retornaven per gravetat fins a la plaça Dolça d'Ogassa.

Quan arribem a la meseta de baix deixem la via verda i agafem una drecera que baixa directa cap a l'estació de Toralles, on trobem la font amb el seu safareig. Des de la Meseta de Baix fins a Toralles hi ha un desnivell d'un 12%.

Toralles era un ramal de tren per carregar el carbó i ciment d'Ogassa per portar-lo cap a Barcelona. A partir d'aquest punt el camí és asfaltat i planeja fins a l'estació de Sant Joan de les Abadesses.

En el punt on es creua amb el GR hi ha el camí que baixa al Gorg de Malatosca també rep el nom de gorg de les bruixes, ja que segons explica la llegenda havia estat punt de trobada d'aquestes. El gorg es troba sota l'antic molí de Malatosca i a l'explanada del gorg hi ha una zona de pícnic. Aprofitem per fer-nos una altra foto de grup.

Estació de Toralles

Retornem a la via verda i en 500 metres arribem al punt on hem iniciat la ruta al matí.

Uns quants dinen al bar que es troba davant l'estació,  i la resta de carmanyola. I d'aquesta manera donem per acabada la sortida.