CELEBRACIÓ 32 è ANIVERSARI DE LA SECCIÓ
CELEBRACIÓ 32è ANIVERSARI DE LA SECCIÓ EXCURSIONISTA.
CAP DE SETMANA A RIBES DE FRESER,
EXCURSIÓ AL SALT DEL GRILL
Aquest any hem triat la població de Ribes de Freser per la celebració de l'aniversari de la secció, per la seva bona accessibilitat i la bellesa dels seus voltants i la multitud de senders i corriols que hi ha ben a prop. I plena de llegendes com la del Met de Ribes i els Golluts (o nans).
Ribes neix al voltant del Castell de Sant Pere a la frontera del comtat de la Cerdanya i el de Besalú. El castell va tenir la seva importància estratègica després de la mort de Jaume I com a conseqüència del repartiment dinàstic quan va esdevenir part del Regne de Mallorca.
El castell està molt enrunat, en l'actualitat es compon d'una torre i algun llenç de murs i algunes naus soterrades. S'han realitzat diverses intervencions per tal d'assegurar la conservació i facilitar-ne la visita creant un itinerari adaptat a l'orografia.
A partir del seu abandonament, cap al segle XVIII, el castell i viles de la rodalia van estar poblats per una colònia de personatges singulars, anomenats golluts a nans a causa de les deformacions físiques que presentaven, vinculats a una llegenda popular (els nans de Ribes).
L'arribada del tren l'any 1919 té una gran importància en la vila que va convertir el municipi en un lloc per l'estiueig, conegut pels seus balnearis, banys i aigües minerals i el turisme de muntanya.
Ribes és coneguda per la seva aigua embotellada i no és d'estranyar, ja que hi ha comptabilitzades fins a 19 fonts dins el nucli urbà, algunes en passejos ben fresquets.
Una altre característica del paisatge de Ribes és el Granòfir, una roca volcànica que originalment era la xemeneia d'un volcà. Forma sobre la vila unes agulles al cim de les quals hi ha plantades una senyera i una creu. Precisament una punta d'aquestes es coneix com a roca de la Creu. Des de fa poc temps s'hi ha equipat una via ferrata en aquesta agulla i el castell de Segura.
En Met, fa molts i molts anys, fou un rodamón de la Vall de Ribes, que segons la llegenda vivia en una cabana prop del poble, a vegades visitava la vila per recollir menjar que la gent llençava a la llera del riu. Però un dia, una riuada va sorprendre el pobre Met i se'l va endur riu avall davant l'alarmant mirada dels veïns que li demanaven que passava, què feia al riu? i en Met responia que "anava fent". D'aquí ve la frase feta: "Anar fent, com el Met de Ribes".
La llegenda transmet el caràcter i la filosofia de vida, basada en la calma i la contemplació i la tolerància, un tarannà que respon a la gent de la zona.
L'ajuntament a amagat 13 Mets metàl·lics a diferents indrets de Ribes per tal de descobrir, tot jugant, els punts de més interès i la història del municipi.
Ens instal·lem a l'Hotel Sant Antoni situat prop del centre del poble, anem arribant des de mig matí i mentre esperem que la gent vagi arribant per a sopar gaudim dels voltants i de la vila.
A l'endemà desprès d'esmorzar ens preparem per la sortida. Uns pocs pugen a Núria un atrevit (en Marco) a peu,altres en cremallera; uns altres es queden pels voltants i la majoria anem a veure el Salt del Grill.
Ens repartim en els cotxes, pendents del temps ja que està pronosticat que plogui cap al migdia. Ens dirigim cap a l'aparcament de Daió a un quilòmetre de Queralbs. Des del dia 24 de juny regulen l'accés de l'entrada a partir de les 10 del matí, però arribem una hora abans. Des de l'aparcament tenim una vista espectacular de les Roques de Totlomon.
Comencem a caminar a les 09:15 i ens dirigim a la Central de Daió.
La central recull aigua de la riera de Núria i del Freser a una alçada de 1.640 metres des del serrat del Ninot i les fa baixar de cop per un tub, on hi ha les turbines, a 1.180 metres per tal d'aconseguir el màxim de pressió i energia.
La central data de 1907 i va ser la primera central destinada a portar energia elèctrica a llarga distància, s'enviava a Vic.
En aquest punt creuem el riu Freser per un pont i de mica en mica ens enfilem per un camí de pedres que formen escales. És el camí de Queralbs a Coma de Vaca seguint les Gorges dels Freser.
A un quilòmetre escàs arribem al Salt del Grill, salt d'aigua de més de 30 metres d'alçada, és un dels salts més emblemàtics del Ripollès. Ens acostem a la base del Salt. Val la pena restar una estona per contemplar aquesta meravella.
Continuem el camí de pujada entre roques sentint la remor dels salts d'aigua a la nostra dreta. El camí tot i ser costerut no és difícil. Arribem a un pal informatiu de bifurcació de camins. Si continuéssim recte (pujant) en dues hores aproximadament arribaríem a Coma de Vaca. El camí que agafem a mà dreta, creuant el Pont de les Ribes, ens conduirà al lloc d'inici, a la Central.
Abans de creuar el pont, al seu costat trobem un petit gorg que a l'estiu es pot aprofitar per fer un bany però ara el temps no acompanya, el que sí val la pena és el paisatge.
Passem el pont que és una palanca de formigó que en les riuades del 2020 va perdre les baranes de ferro.
Comencem a mirar al cel ja que van sortint núvols amenaçadors. Traspassem el torrent de la Calç, en Mickey fa juguesques a veure qui és el primer que cau. Per sort ningú rellisca.
En un moment veiem el cremallera que puja a Núria que es posa dins un túnel i esperem per veure com surt, però desprès de una bona estona desistim i recordem que s'ha fet un túnel nou per evitar despreniments de roca i per incrementar la seguretat de la línia. El nou túnel té una llargada de 1,3 quilòmetres i té la sortida a l'alçada de Fontalba.
Arribem a una pista asfaltada que cap a l'esquerra du a el Serrat, girem a la dreta direcció a Queralbs, però ens desviem un moment per arribar-nos a Fustanyà el nucli més antic de la Vall de Ribes, els seus habitants van fundar Queralbs i Serrat. Té cinc cases i una gran masia. Destaca l'església, Sant Sadurní (Serni) de Fustanyà.
 |
| detall de la ferramenta |
L'església de Sant Serni de Fustanyà és d'estil romànic. Per les seves característiques es pot datar els seus orígens cap al segle XII, fruit de la reedificació sobre la primitiva església consagrada l'any 978.
Com explica el plafó la perfecció de les pedres contrasta amb l'arquitectura rústica del país, per aquest motiu degué néixer la llegenda que havia estat bastida per les fades, o bé per les bruixes, que vivien a les coves properes. Els homes n'haurien fet només el campanar, raó per la que aquest és molt més imperfecte.
De la porta en destaca la ferramenta romànica, decoració realitzada amb ferro forjat i distribuïda en els dos batents amb una composició molt original.
 |
| Preparant la foto de grup |
La idea original era dinar en aquest lloc, però els núvols van creixent i es decideix acostar-nos als cotxes. Per això desfem el camí fins a la desviació que porta a Queralbs, és una carretera asfaltada que arriba fins a la Farga que es troba la carretera de Ribes a Queralbs i on també hi ha la pista que porta a la Central de Daió, on hi ha l'aparcament. Ara trobem la caseta de control de pas oberta. A 300 metres al costat del riu hi ha una explanada i aprofitem per dinar en aquest lloc idíl·lic.
No tenim gaire temps de migdiada, ja que el radar ens avisa que la pluja s'acosta, tot just acabats els entrepans, aixequem el campament i enfilen cap els cotxes, comencen a caure gotes, en un principi plugim, quan arribem els cotxes ja són més grans i la final cau un bon xàfec (curt però intens) mentre busquem les claus del cotxe d'en Mickey que li havien caigut al terra de l'aparcament.
Retornem cap a Ribes, a l'Hotel. Durant tota la tarda va plovent a estones, però persistentment.
Descansem i esperem fins a l'hora del sopar de celebració. Just abans se'n va la llum unes quantes vegades, pensàvem que hauríem de sopar a la llum de les espelmes, però al final retorna i sopem sense problemes. Pel sopar s'hi afegeixen en Francesc i la Encarna i l'Àngel i la Montse que estan al la Vall de Camprodon. En total pel sopar som 29. Ens han preparat un pica pica a base d'embotits de la vall amb pa torrat, daus de truita de patata amb carbassó (una delícia), croquetes, un variat de pastes de full i per acabar unes mandonguilles estofades que estaven molt bones però ja no podíem més i encara quedava el plat principal un entrecot o lluç a la basca.
I per acabar el pastís amb cava, brindant i desitjant que l'any vinent puguem ser molts més amb salut i ganes de gaudir de la natura, ja acostumats a aquesta nova normalitat, i celebrar el 33è aniversari.
Aquest any no hem tingut Oci Nocturn, el grup dels Barbuts es trobaven en un bolus i ens van fer el salt, els hem trobat a faltar. El sopar es va allargar fins a quarts de dotze fen sobretaula.
Es va aprofitar per concretar les properes sortides, que ja estan penjades en la capçalera del blog.
L'endemà al matí el dia es va aixecar ben clar i alguns per aprofitar el dia de tornada van fer turisme i alguna excursió pels voltants.
En Joan i l'Andreu van pujar al Taga.
En Mickey, el seu germà i el seu cosí Joan es van arribar a les Fonts del Llobregat i Castellar de N'Hug:
En Josep, la Kristina, la Montse, el meu pare (en Joan) i jo (Glòria) ens vam quedar a Ribes i vam pujar a l'ermita de Sant Antoni que dóna nom a l'Hotel, i que en Mickey, l'Enric i en Joan ho van fer divendres. És un pujada de 400 metres de desnivell en escassos 2 quilòmetres, però val la pena l'esforç per gaudir de les vistes des del mirador del fortí i de la pròpia ermita on hi ha una àrea de pícnic.
Ja quan baixàvem puja la Pilar i en Josep fa mitja volta i contínua pujant amb ella.
I ens retrobem per a dinar a baix tots junts. Un cop acabat cada ovella al seu corral i a esperar la propera aventura que serà el dia 16 d'Octubre. Us esperem a tots.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada