REPORTATGE EXCURSIÓ CAMI DE RONDA TARRAGONA
REPORTATGE EXCURSIÓ CAMÍ DE RONDA TORREDAMBARRA - TARRAGONA I CALÇOTADA
Aquesta vegada realitzem la sortida amb autocar, ja que és una excursió lineal i a més a més acabem amb una calçotada.
Sortim de Barcelona a les 8 del matí i arribem a Torredembarra cap a les 9:15, allí ens hem de trobar amb més gent del grup que s'han desplaçat amb cotxe particular, no hem coincidit en el mateix aparcament. Com ells estan més tocant a Torredembarra ens esperen a que arribem, a peu de platja. Deixem uns quants a l'autocar i ens esperaran a la platja de la Mora.
 |
| Cal Bofill |
Des del mateix aparcament ens enfilem per unes escales per poder creuar les vies del tren i arribar a la platja de Torredembarra i iniciem el passeig marítim a l'alçada de Cal Bofill fins a trobar a la resta del grup. Un cop estem tots, aprofitem per esmorzar i aprofitant que tenim un bar al costat.
La construcció d'un port esportiu (1994) i el far més alt de Catalunya (2000) han canviat la fesomia litoral de Torredembarra, el municipi conserva una façana emblemàtica de penya-segats i un roquer. A l'alçada del port ens enfilem per resseguir el roquer, just on es trobava el rec de Sant Joan (sota un arc de pedra) que era una conducció la qual proveïa d'aigua de mar unes salines on avui hi ha l'estació de tren.
El penya-segat comença a guanyar metres i trobem els vestigis encara visibles d'un antic fortí, per després baixar i obrir-se fins a la primera línia de mar en forma d'amfiteatre, la Pell o el Pet d'Ovella, un dels llocs antigament preferits pels pescadors de canya.
El port s'acaba en aquest punt i les roques recuperen el protagonisme. Passem el Frarot, el Codolar, el Bufador i el Rellotge, i arribem a la punta de la Galera, sota la qual hi ha una cova, dita de la Mula, que s'ha relacionat amb el contraban.
En aquesta punta es troba el Far de Torredembarra. És un nou equipament que va entrar en servei el dia 1 de gener del 2000. Es tracta del darrer far construït a l'Estat Espanyol el segle XX i va ser dissenyat per l'arquitecte Josep Maria Llinàs. Té una alçada sobre el nivell del mar de 58 metres i sobre el terreny de 38 metres. Aquest far és el que té la torre més alta de tots els fars de Catalunya.
Des del far el terreny segueix planer sobre la roca nua i va descendint cap a la platja del Canyadell. Quan ens trobem a no més de 5 o 6 metres del nivell del mar, ens trobem damunt d'una ampla cova submergida, estem a sobre de la Bramadora, una gran esplanada davant del Bosquet del Canyadell, una pineda de pi blanc. Travessem la pineda i arribem a un pont de fusta per baixar a la cala. Aquesta cala és compartida pels municipis d'Altafulla i Torredembarra.
Baixem cap a la platja entre pedres i un tapis de "corretjola" (Cymodocea nodosa), que és una espècie de planta marina que té la particularitat de fixar la sorra de les platges.
Passem pel costat de les restes d'unes Termes Romanes que són una extensió de l'antiga Vil·la Romana dels Munts, daten del segle II dC.
Agafem el passeig marítim d'Altafulla, empedrat i amb les "Botigues de Mar" que és un barri del municipi protegit com a bé cultural.
Construït en el segle XVIII fruit del desenvolupament econòmic de la classe comercial i de les necessitats de la gent de mar, sorgí aquest barri. On els comerciants guardaven les mercaderies i els pescadors i mariners les xarxes i els aparells nàutics, en aquestes construccions de planta baixa. A les botigues no hi va habitar ningú fins als primers decennis del segle XX, quan alguns magatzems van ser habilitats amb aquest fi.
Arribem a l'Espai d'Interès Natural de la desembocadura del riu Gaià, que normalment baixa poca aigua, però desprès del temporal dels dies anteriors per creuar-lo ens hem de remullar les botes, alguns opten per treure-se-les.
Seguim per la platja fins a l'alçada del Castell de Tamarit. El nucli urbà de Tamarit presenta dos sectors, el Raval o Puig situat fora del recinte i la Vila Closa, que protegia l'església parroquial, l'abadia, i les cases d'ambos senyors, conegudes amb el nom del castell de l'arquebisbe i del catlà.
La Vila Closa, declarada bé cultural d'interès nacional, és un antic nucli medieval emmurallat del qual la primera referència històrica data de la segona meitat del segle XI. Va ser al segle XIV, quan el castell es va destinar a la vigilància costanera per evitar l'atac dels pirates, i més endavant, durant el regnat de Pere IV el Cerimoniós, es va envoltar el castell i la Vila Closa amb una muralla que neix directament a les roques costaneres, protegint el seu flanc més exposat al mar.
Envoltem el castell, just al seu darrera hi ha una petita caleta, cala Jovera, ens enfilem pels penya-segats, amb unes bones vistes del castell.
Seguim les marques del GR per les roques fins a trobar un camí de ronda que deixarem en un trencall per baixar a la platja de la Mora.
Aquí ens trobem amb en Antonio "xep" del Xino-Xano de Tarragona que ens acompanyarà fins a Tarragona. En aquest punt tenim l'autocar que els teníem un pel preocupats per la tardança. Uns quants es queden i la resta continuem a un bon ritme passant pel bosc de la Marquesa.
El Bosc de la Marquesa és un bosc de pi blanc i transcorre de forma paral·lela a la costa, hi ha varis senders, però tots porten al mateix lloc.
Primer en trobem la platja de la Roca Plana o Calabecs (o Calabeig).
Més endavant s'arriba a cala Fonda, coneguda també com la platja de l'Arboçar o Waikiki amb les seves espectaculars parets de terra ataronjada.
Platges d'ambient tranquil i naturista. Aquest paratge conserva el paisatge originari de la Costa Daurada, modelat sempre pel vent de garbí que ajuda a donar formes inclinades als arbres costaners.
Més endavant s'arriba a la Platja Llarga de Tarragona, que amb els seus quasi tres quilòmetres de longitud, és una de les platges més llargues del territori català.
Allà on el bosc de la Marquesa deixa pas a la Platja Llarga, s'hi troba una pedrera romana d'on extreien els blocs de pedra que després utilitzaven per a les bases de les seves construccions.
Mentre caminem per la platja Llarga anem observant els estralls del temporal Glòria en el litoral de Tarragona.
A Mitja platja, on hi ha el club nàutic, ens recull l'autocar que ens durà al restaurant on ens espera una calçotada, a el Restaurant La Platja a tocar del Camp del Nàstic.
Restaurant que va triar L'Antonio de Tarragona amb un molt bon encert. Tots vam gaudir d'uns excel·lents calçots al jardí i la resta del menú en l'interior del restaurant.
Després del cava, del cafè i una mica de sobretaula agafem l'autocar per tornar cap a Barcelona, primer fem una parada a Torredembarra per deixar als que tenien el cotxe en aquell lloc.
Hem gaudit d'un dia esplèndid amb uns paratges espectaculars i d'una companyia encara millor. Esperant que la propera sigui igual.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada