REPORTATGE EXCURSIÓ MES DE NOVEMBRE

REPORTATGE EXCURSIÓ 16 DE NOVEMBRE OLOT - BATET DE LA SERRA

Ens trobem a les 8:30 del matí en el pàrquing situat a prop de l'estació d'autobusos d'Olot. Fem un petit trajecte urbà.

A la cantonada del carrer pare Nolasc del Molar i Carme Sala s'inicia una pista forestal que fa una suau pujada, a no més de mig quilòmetre agafem un corriol, creuem el torrent de la Salut i arribem a un explanada a un costat i en la paret està adossada l'antiga Font de La Salut.

Es tracta d'una font popular. L'aigua prové de les filtracions d'aigua del volcà Bisaroques i per tant l'atribució de propietats curatives i favorables. Al costat de la font hi havia fa dos anys una petita fornícula ("hornacina") amb la imatge de la Mare de Déu que dona nom al lloc.

La font dos anys abans

La font avui en dia

Ens enfilem per les escales fins a arribar altre cop a la pista asfaltada, des d'on podem veure una colada del volcà Bisaroques, que és el més petit dels quatre volcans que hi ha a la ciutat d'Olot, de pedres de tons negres, marrons i vermellosos. Seguim fins a cal Pacient on deixem l'asfalt i ens endinsem al bosc, el camí va ascendint lentament fins a arribar a una esplanada on aprofitem per esmorzar, és l'únic lloc obert que  trobem abans d'arribar a dalt. Tot i que encara no hi fa gaire sol i el terra està gebrat.

Gaudim d'unes vistes espectaculars del Pirineu, avui ben nevat, des del Puigsacalm fins al Canigó passant per la Serra Cavallera i d'Olot.

Desprès d'esmorzar ens tornem a posar dins el bosc, el camí va fent pujades i baixades fins a les ruïnes de Cal Vicari. Anem trobant diferents bifurcacions, tant per anar a Sant Cosme de Begudà i el Xalet que es troben a la zona de Les Tries i a tocar de l'autovia de Girona a Olot, com per anar a Batet que ens portarien al propi poble. En poc temps arribem a la petita clariana de la Font Faja. D'aquesta font hi raja una aigua excel·lent. Faja és el nom de la fruita dels faig.

Està situada dins la propietat de la Masó, els seus estadants recorden que a mitjans del segle passat, el segon o tercer dia de la festa major de Batet, que és per la Mare de Déu d'agost, anaven a fer-hi la trobada, ballant al so de l'acordió.

Sempre ha estat una deu molt abundosa; l'aigua sobrant va a un safareig situat uns metres més avall. Actualment hi ha la data de restauració, 1990, i diu que aquesta font és centenària. Presideix la paret central una imatge de ciment en relleu de la Mare de Déu de Font Faja. A més de la verge, té a la dreta un faig, els quatre angles uns botons representen: un llibre (l'evangeli), un rem (pescadors), una palma (martiri) i un pergami (l'escriptura). Al costat hi trobem uns papers que fan cinc cèntims de la historia de la font, així com també dels goigs de la Mare de Déu de Font Faja.

Us deixo l'enllaç per si voleu llegir els goigs.

Ens comencem a treure roba i provem aquesta aigua fresca. Continuem pujant entremig de boix grèvols. Arribem a les cases situades al pla de Batet, per evitar l'asfalt seguim un corriol entre murs de pedra seca que ens duu a una pista ampla que en petit descens ens condueix al coll de palomeres.

Des d'aquest punt pugem a l'ermita de sant Abdó i sant Senen, popularment dits sant Nin i sant Non. És una capella de Santa Pau damunt un tossal conegut amb el nom de Puigsacreu. És un petit temple d'una sola nau amb dos cossos afegits a cada costat, a manera de sagristia. En el seu interior es conserven pintures.

Es conserva l'acta de fundació d'aquesta capella: 13 de juliol de 1417. La tradició popular justifica aquesta devoció i homenatge a unes circumstàncies que varen esdevenir en els indrets de la baronia. El terme havia estat envaït per uns animalots de la mida d'un gos que la gent anomenava "somiots". El seu dany era incalculable: espatllaven els cultius, esvalotaven els ramats, etc. Per a alliberar-se'n, feren el vot solemne d'edificar damunt el Puigsacreu la capella pública sota la invocació d'aquests dos sants, considerats els primers patrons dels llauradors i pagesos dels Països Catalans sobretot dels hortolans.

Es creu que es va decidir d'edificar la capella al Puigsacreu perquè des de l'ermita s'entreveu Arles, lloc on foren enterrats els cossos dels dos Sants.

Vistes de Santa Pau i els volcans des del Puigsacreu

Vistes del Pirineu des del Puigsacreu

En aquest punt ens fem la foto de grup.

Estem en el punt més alt de l'excursió, un cop descansats i desprès de gaudir d'unes vistes magnífiques, tornem cap al coll de Palomeres on hi ha uns caçadors fent una batuda de senglars, per els camins que baixen cap a Santa Pau. Se senten els trets ben a prop, no les tenim totes...

Ara el camí va per el costat solei, anem voltant tota la finca de Godomar que la veiem quan sortim a un pla amb vistes del Pirineu.

És un gran casal de planta rectangular situat dalt d'un puig i protegida com a bé cultural d'interès local. Es té documentació de l'any 977 del moment en que el comte Miró de Besalú fa donació al monestir de Sant Pere de Besalú, del Mas Godomar (o Gavalmac).
Ens passem una estona "discutint" si el que veiem és el Canigó o la zona de Vallter. Amb una App que té l'Andreu arribem a la conclusió que es tracta de Vallter.
Voltem el volcà de Pujalòs, mentre per l'esquerra ens queda el Croscat.

Arribem a una carretera, però la deixem de seguida per anar trencant entre les cases, en un moment sí que podem albirar el Canigó

i arribem al Santuari de la Trinitat, on aprofitem per dinar assentats a les seves escales.

Es tracta d'una església de tres naus i planta de creu llatina. 
L'absis és rodó i per la part de migdia hi te adossada la sagristia (obra s'ampliació posterior). 
La citació més antiga correspon a l'any 1263. En data anterior, inconeguda, es va aixecar una petita capella dedicada a la Trinitat, única entre les esglésies de la diòcesi gironina dedicada a aquest misteri.


Desprès de dinar i tenint a tocar el petit restaurant de Can Vergés intentem si ens podem prendre uns cafès, però estant en ple servei i van de bólit. Decidim anar tirant cap a Olot que tot just el tenim a una hora de camí.

Baixem per el camí vell de Batet modelat amb murs de pedra volcànica i feixes on conrear. Batet és un altiplà basàltic coronat pel volcà Pujalòs. Els corrents de lava que es vessaren dels volcans, van cobrir el relleu i van suavitzar els pendents determinant així la topografia característica de la zona. Topografia que l'home ha convertit en una successió de graons i de terrasses, aprofitant les roques volcàniques per construir les parets que les suporten.

Durant la baixada anem trobant bóniques cases i en um moment ja tenim vistes d'Olot i del seu volcà Montsacopa.

Arribem altre cop al pàrquing on hem deixat els cotxes i ens trobem amb la Marion que per problemes de salut no ha pogut fer la sortida, però ha volgut celebrar el seu aniversari amb tots nosaltres. Anem a fer un cafè al bar de l'estació amb unes galetes i pastes ofertes per la Marion.

PER MOLTS ANYS MARION!!!

Que per molts més ens puguis acompanyar.