REPORTATGE DINAR DE NADAL
CELEBRACIÓ DINAR DE NADAL
SORTIDA PER LA RIERA DE RAJADELL
El passat dissabte 14 de desembre vam celebrar el tradicional dinar de Nadal, aquest any l'hem realitzat en el càmping Emili Freixa (K3) que està gestionat per la Unió Caravanista. Per fer gana primer vam fer una sortida per la zona. Sortim des de la mateixa estació de tren de Manresa, que es troba al costat del Pon Vell, a les 8:30 del matí.
La ciutat de Manresa destaca pel seu conjunt medieval, amb els seus ponts damunt el riu Cardener i la seva catedral d'estil gòtic. El pont vell travessa el riu Cardener a l'entrada sud-oest de Manresa. D'origen romà, l'actual es tracta d'una reconstrucció fidel del pont medieval que data del segle XII, del qual se'n conserven les bases dels arcs centrals. El pont fou destruït l'any 1939 a causa d'un bombardeig. El pont dibuixa vuit arcs de mig punt amb una alçada màxima de 25 metres sobre el riu.
Sortim per l'aparcament de l'estació i prenem la carretera que puja cap a La Guia, just creuar les vies del tren ens enfilem per unes escales que ens acosta a Torre Caterina, a mesura que ascendim tenim bones vistes de la ciutat.
Ara el camí va planejant i descendint fins a arribar a l'antiga carretera de Barcelona a l'alçada de Can Poc Oli. Passem per una granja amb anecs, oques i altres animals. Anem seguint la pista avall, deixem a la dreta una gossera de voluntariat. Uns metres més endavant passem per uns camps d'oliveres. Des d'aquí tenim una magnífica vista de la vall del Cardener.
Seguint pel corriol passem per una balma. Seguim i arribem a un camí carreter per on ens desviem un moment (alguns) per trobar una barraca de pedra seca molt ben conservada. És una construcció rural que té diferents usos, com ara servir d'aixopluc, per a desar-hi eines o com a alberg de bestiar, entre altres. I s'hi veuen les característiques de la construcció de la zona del Bages:
- la finestra o espitllera, petita obertura a mitja alçada de la paret lateral de la barraca per permetre l'entrada de la llum i la ventilació.
- El cobriment, s'utilitza bàsicament el sistema de falsa cúpula, també anomenat superposició de filades. Consisteix a sobreposar pedres planes que a cada filada aniran sobresortint dos o tres dits per damunt de l'anterior, totes amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja a l'interior. Quan les filades arribin gairebé a concloure la cúpula, es tanca amb una llosa o més. Se sol recobrir amb pedruscall o també amb argila premsada.
Un cop vista la barraca tornem al camí i anem descendint fins a arribar a l'antiga carretera de Barcelona a l'alçada de Can Poc Oli, punt on la riera de Rajadell desemboca al riu Cardener. Prenem el camí carreter que marxa paral·lel a la riera de Rajadell, que anirem remuntant.
A la banda dreta del camí ens anem trobant més construccions de pedra seca (parets, tines, escales,...)
 |
| Tina |
 |
| Escala o Saltador |
A la nostra esquerra, hi ha l'Obaga de l'Agneta i la serra de Montlleó, a tocar del primer gorg trobem la desviació per anar a un pou de glaç, s'ha de creuar la riera.
El Pou de glaç data del segle XVI. Els pous de glaç són construccions subterrànies grans i fondes, destinades a emmagatzemar gel. L'activitat dels pous de glaç es va desenvolupar durant els segles XVII, XVIII i XIX, coincidint amb el període relativament fred que s'ha anomenat la petita edat de gel. Els pous es construïen a les obagues i fondalades que són indrets de microclima més fred. L'origen del glaç podia ser la neu, com és el cas dels dos pous de la serra de l'Obac, o el gel format a basses de rieres properes i posteriorment serrat en blocs de mides preestablertes, com és el cas dels dos pous de glaç de Manresa.
Retornats al camí, continuem fins a arribar al gorg dels Esparvers on aprofitem per esmorzar.
Continuem avançant pel marge esquerra de la riera. El camí carreter s'ha acabat i avancem per un corriol que marxa paral·lel a la riera. Just abans d'arribar al gorg de les Escaletes, trobem una passera de fusta que ens permet salvar un petit desnivell.
La riera transcorre per damunt de roques sedimentàries eocenes d'origen marí, riques en fòssils i de colors grisencs, algunes de les quals, per la seva erosió, són causa de salts d'aigua com el del Gorg de les escaletes i el dels Esparvers
Dalt el salt ens fem la foto de grup amb l'ajuda d'uns altres caminants, amb una mica de dificultat.
Continuem al costat de la riera una mica més amunt ens trobem un altre salt d'aigua és el dels currons.
En aquesta sortida a més de comptar amb la companyia de la "Coca", també ens va venir a saludar un altre amic.
Ja estem arribant al Barri del Xup, creuem la carretera per sota el pont i continuem caminant pel marge esquerre de la riera. Ens sorprèn un colomer amb unes pintures del segle passat.
El camí desemboca en una carretera rural que seguim fins a tocar a la masia Blanca, punt on ens desviem cap a la dreta i deixem la riera per enfilar-nos cap a uns prats, on tornem a gaudir de la vista de la muntanya de Montserrat.
I tornem direcció Manresa passant per la urbanització de Bellavista. Tornem a creuar la carretera aquesta vegada amb compte. Ara només ens resta continuar per aquest camí força transitat fins al camí de les Pedreres que seguim fins a arribar a la Carretera que seguim fins al Pont Nou, on hi ha l'aparcament on la majoria em deixat els cotxes.
Acabada la sortida ens dirigim al càmping Emili Freixa on ja ho tenen tot a punt pel dinar. I on també ens ajuntem amb els companys de les autocaravanes, en total som més de 80 per dinar.
Després del dinar, amb les dificultats pròpies d'un grup tant nombrós, vam tenir l'actuació d'un humorista, que va haver de competir amb el partit de futbol. El millor de l'espectacle el moment que van participar el Toni i més tard la Sabina.
D'aquesta manera vam donar per acabat el dinar de Nadal.
Aprofito per desitjar unes bones festes i que el proper any estigui ple de joia i que puguem gaudir de les muntanyes tots junts.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada