REPORTATGE CELEBRACIÓ 30è ANIVERSARI DE LA SECCIÓ

REPORTATGE CELEBRACIÓ 30è ANIVERSARI DE LA SECCIÓ EXCURSIONISTA 

13-14 I 15 DE SETEMBRE - SALDES (PEDRAFORCA)

Anem arribant, el divendres, a l'Hostal Pedraforca i a l'Hotel Ca l'Andreu que es troben a uns 4 Qm del poble de Saldes.












Des d'on tenim unes vistes espectaculars del Pedraforca durant la posta de sol. Objectiu d'uns quants a l'endemà.



Abans del sopar en Ramon diu "dues paraules" referents a la planificació de les sortides del dia següent. Se'n faran dues, una de llarga: la clàssica pujada al Pedraforca pel Coll del Verdet i baixada per la "tartera". I una altre de curta: El molí de Gósol i el torrent de torrentsenta.


SORTIDES DEL DISSABTE 14 

CURTA: MOLÍ DE GÓSOL I TORRENTSENTA

Caminada curta, d'uns 7 Qm. Sortim desprès d'esmorzar, més o menys a les 9:45 del matí, amb els cotxes direcció a Gósol.













Sortim des de l'aparcament que es troba al costat de la plaça del segador.
agafem el primer trencant a l'esquerra en direcció al càmping Cadí, passem per sota el cementiri i anem baixant cap el molí. Des de la vessant de Gósol tenim una visió diferent del Pedraforca.


vista del Pedraforca



El camí és ombrívol i durant molta estona transcorre al costat d'un rierol. En poca estona arribem al molí. Aquest paratge del molí era molt freqüentat ja que aquí es molia tota la farina tant per fer pa com per donar a les besties. Era situat en aquesta zona per tal d'aprofitar l'aigua dels dos rius de la vall, el riu de Torrentsenta i el de les Fonts. L'edifici ha estat restaurat i ja no queden elements antics a la vista. A la part de darrere encara es poden veure dues sortides d'aigua amb restes de maquinària; també surt un tub que va a un altre edifici proper on hi havia una turbina per fer llum per al poble.





En aquest punt vam tenir l'ocasió de veure, en una piscina al costat del molí, el nostre equip de sincronitzada, que estava fent l'assaig general per la actuació que ens van obsequiar per la nit.




És una zona molt fresca per la presencia de pollancres i pel pas del riu, al seu costat hi ha una petita àrea de pícnic. Creuem el riu pel pont condicionat i agafem el camí paral·lel cap a l'esquerra.
















En poca estona deixem la pista i agafem un que surt a la dreta i es va enfilant, de seguida entrem en un corriol que transcorre en una pineda i sense buscar-los ens trobem alguns bolets.
El corriol acaba en un encreuament de camins seguim el de la dreta. Estem en el punt més alt de l'excursió: La Borda del tinent.

El dia havia començat esplèndid però en aquest punt s'ha anat tapant i d'aquesta manera es veu el Pedraforca des de la Plana on es troba la Borda del Tinent.


El Tinent tenia un gran ramat com a signe del seu poder econòmic portava una barretina morada, va passar llargues estones amb Picasso, que va visitar Gósol la primavera del 1906, explicant histories i narracions sobre el pastoreig i els contrabandistes. Les bordes eren edificacions on els ramaders tancaven les ovelles.
Seguim pista avall per la pista transitada per cotxes i quads, arribem a la font de Torrentsenta d'on brolla un aigua ben fresca i bona, on molta gent hi va a omplir garrafes.
A la font hi ha una placa amb un tros del poema Canigó d'en Verdaguer.



Ens comencen a caure quatre gotes literalment. Més endavant hi trobem una altra àrea de pícnic al costat del lloc on neix el riu Aigua de Valls.



Continuem per la pista direcció a Gósol, que passa entremig de prats, que antigament s'hi cultivaven les famoses patates de Gósol. El sol torna a sortir i aprofitant de la vista del poble vell i el castell per la part del darrera, ens fem la foto de grup.



En poc temps arribem al poble i donem per acabada l'excursió. Aquí cadascú decideix que fer, alguns dinen a Gósol, altres s'entornen cap a Saldes.




LLARGA: PUJADA AL PEDRAFORCA PEL VERDET


L'ascensió al Pedraforca esdevé una de les excursions més atractiva i clàssica de la zona. :
Es troben a l'aparcament de Gresolet a les 8:45 del matí que ja està ple, deixen els cotxes un pel més endavant.



Per pujar al Pedraforca s'ha d'arribar al Refugi Lluís Estasén a 1640m. S'hi pot arribar des del propi aparcament o des d'una mica més endavant d'on s'han deixat els cotxes, els dos camins estan degudament senyalitzats.



El camí surt per darrera del refugi es tracta del PR 123 que va fins a Gósol passant pel Coll del Verdet. És força ample al principi. Molt aviat es troben ja amb les primeres mostres de l'abrupta muntanya, es tracta de la canal del Riambau, on els grans blocs de roques esdevenen el primer petit entrebanc del recorregut. El grup es va allargant.













Poc després comencen les fortes pendents, per un camí molt ben definit, en un punt es bifurca el camí i han de deixar el que va cap a setfonts. Tot i que alguns que van al capdavant s'equivoquen i han de recuperar el camí.
Continuen amunt per un corriol que s'enfila per unes roques i que els du a la Balma de les Orenetes.


A partir d'aquí el camí s'enfila força. Aquest tram de recorregut transcorre per un bosc de pi negre, que a mesura que es va guanyant alçada, anirà compartint l'espai amb grans zones de prat alpí i roquissar.


Un cop superat el fort pendent arriben al coll del Verdet, bon lloc per recuperar forces abans d'enfilar la grimpada. En aquest punt, es deixa el PR. Tot i que dues noies del grup decideixen anar cap a Gósol i des de allà baixaran a l'Hotel amb algú de la sortida curta.












Esperant els resegats

Els més lents van arribar 30 minuts més tard.


Vista de Gósol des del coll de Verdet.

Enfilen una petita carena que els porta fins a arribar al peu de la paret que dona entrada a la canal del Verdet.
A partir d'aquest punt cal estar atents per grimpar, enmig del roquissar.


















Després de la primera grimpada el camí continua per l'aresta de la muntanya. Una mica de baixada per tornar-se a enfilar, així dues vegades, fins arribar al cim.














Hi cabrem, tots?

Després d'esperar als darrers (més d'una hora) es fan la foto de grup i a dinar. Des de dalt es pot gaudir d'una extensa panoràmica de la Serra del Cadí, de la Serra d'Ensija, de Gósol i de la comarca en general. 


La tornada consisteix en baixar del Pollegó Superior fins l'enforcadura per un camí dret. Després es continua baixant per la tartera, actualment molt degradada. Fins i tot el camí relativament nou que s'ha obert. La baixada és fatigosa degut a la inestabilitat que provoca un terra relliscós sumat a una pendent forta. 
















Al capdavall de la tartera un camí ben fresat els durà novament fins el refugi. A els més ressagats el temps se'ls hi ha girat en contra i els últims metres els ha agafat una bona tempesta, amb llamps i trons, arribant al refugi.












El retorn del grup s'ha fet esglaonadament pel retard acumulat. Una excursió prevista de fer en sis hores els últims l'han acabat en nou hores. Això sí sense cap complicació. Només l'angoixa dels que esperaven a l'Hotel.


_______________________________


Per la tarda alguns de la sortida curta, esperant que arribin la resta decidim acostar-nos al Dolmen de Molers que es troba prop de l'Hostal.
El dolmen de Molers o de Cal Xisquet és un dels megàlits més importants dels trobats dins la comarca del Berguedà. Fou excavat per Mossèn Joan Serra i Vilaró l'any 1920, director del museu Episcopal de Solsona. Les restes i els materials trobats en les excavacions dutes a terme daten el dolmen cap a voltants del 1500 aC, dins del bronze mitjà.

El dolmen és format per un gran túmul circular de 20 metres de diàmetre i de 2,5 d'alt sobre el qual hi ha disposada una cambra pentagonal de 3,44 metres de llarga per 1,37 d'ample. Està cobert per una llosa de 2,52 metres de longitud, per 2,38 d'amplada i 0,62 de gruix mitjà, amb un pes estimat de 8,5 tones.
Serra Vilaró va trobar una estructura oculta per una densa vegetació, amb la llosa de coberta partida i desplaçada, i en un pèssim estat de conservació, servint de suport d'un pal de telefonia. L'any 2002 la Societat d'Arqueologia del Berguedà va reexcavar i restaurar el dolmen.


De tornada cap a l'Hostal va tenir l'ocasió de poder admirar la "Gallina Pelada", muntanya que es troba pels voltants.












SOPAR I CELEBRACIÓ:

El sopar va ser esplèndid i vam poder deleitar-nos amb la cuina d'en Jordi, el cuiner i marit de la Clàudia, que ens va servir. Nosaltres sense saber-ho que havien estat els guanyadors del concurs de cuina "joc de cartes" de TV3.
El sopar va consistir en un pica-pica contundent que va acabar un arròs de muntanya i bolets, que els del programa mateix van considerar que la qualitat d'aquell arròs era molt difícil de fer, estava per llepar-se els dits. I de segon un plat de carn o de peix, que ja teníem triat d'antelació.
En tota festa d'aniversari no pot faltar el pastís ni bufar les espelmes.





Hi van haver els parlaments, de la Carme (la dona d'en Ramon) del propi Ramon presentant la seva jubilació del càrrec de president de la secció després de 30 anys i passant el testimoni a la Glòria, i per acabar de la Carme Capdet la nostra presidenta de la Unió Caravenista. Es van fer uns regals tant a la Carme, un centre de flors, com en el Ramon, unes botes de muntanya, de tal manera que no deixin de disfrutar de la muntanya.


Després en Cisco ens va fer una dissertació i seguidament va començar l'espectacle amb els nostres Barbuts.


Primer amb un número de la Trinca: No ve d'un Pam.







Després el del Gran Faquir:












I per acabar, el número estelar de l'equip de sincronitzada de l'Ana Tarrés:


Acabem amb una mica de ballaruca mentre en Xavier Agustí ens prepara el cremat, que tant hem trobat a faltar. I les nostres havaneres a dues a veus.

Després de tanta xerinola una mica de descans i fins a la propera.


MOLTES FELICITATS !!!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

INFORMACIÓ SORTIDA 11 DE NOVEMBRE

PREPARACIÓ CELEBRACIÓ ANIVERSARI MES DE SETEMBRE