REPORTATGE SORTIDA ANIVERSARI
REPORTATGE SORTIDA ANIVERSARI DE LA SECCIÓ - SETEMBRE 2018
Aquest any la celebració la hem fet a l'Hotel Montsant que es troba a un quilòmetre de la població de Vilaller en l'Alta Ribagorça.
Vilaller té un passat medieval, es conserven algunes mostres com restes de la muralla i de la presó més antiga de Lleida i una arcada del pont vell de pedra. Del Castell de Vilaller, documentat el 1117, es trobava dalt del monticle rocós, però ja no queda cap vestigi.
Les restes del Pont Vell que data del segle XVII va quedar destruït per una gran riuada que va afectar el poble l'any 1963.
En el segle XVII Vilaller va iniciar la tradició cristiana del Viacrucis, processó que recorre els diferents episodis del Calvari de Jesucrist, va des de l'església de Sant Climent fins l'ermita de Riupedrós.
L'ermita original està documentada en el segle X, era una ermita per la que els habitants tenien una gran devoció. Es troba a 800 metres de la població al marge dret de la Noguera Ribagorçana.
A final del segle XVIII a conseqüència de les guerres, el santuari es va anar deteriorant. Va ser a partir de la construcció del seminari diocesà que es van agreujar les coses i al 1975 es va enderrocar posant-hi càrregues de dinamita. El 1978 es beneïa i inagurava la nova ermita.
Al seu costat es troba l'antic seminari d'estiu de la Diòcesi de Lleida i que l'any 2012 es va cedir al Bisbat Ortodox Romanès a Espanya convertint-se d'aquesta manera en el primer Monestir Ortodox a Espanya des del Gran Cisma.
El molí vell està situat al Barri d'Aragó i data dels segles XVI - XVII junt amb el molí de Blasi abastia el poble d'electricitat i sobretot de pà.
De l'Hotel no farem cap comentari ho deixem a cadascú.
Una part del grup ja va arribar dijous per poder fer unes sortides per la zona d'Osca: Benasque i la zana dels forats d'Aigualluts.
La resta del grup anem arribant divendres de mica en mica i ens anem acomodant. Ens preparem per a sopar i al acabar es fa l'explicació de la sortida i cadascú decideix si vol fer la sortida curta que és la pujada l'estany de Besiberi o la llarga que és fer el cim del Besiberri sud. Per qui no volia fer tanta pujada es va planificar una de més cultural: visitar les esglésies romàniques de la Vall de Boí.
Dissabte 22 de setembre
Els de la sortida llarga van ser els primers a marxar ja que tenien una bona tirada per poder fer el cim. Els altres vam tenir una hora de dormir. La primera aventura va ser poder esmorzar, ja que no teniem res preparat i vam haver de buscar plats, gots, coberts i altres menesters...
Ens preparem per sortir a les 09:30. Els cotxes es deixen a un quilòmetre abans de l'entrada al túnel de Vielha, a l'aparcament de la Contesa a tocar del refugi de Conangles que es troba a 1555 m. d'alçada.
Des de l'aparcament fins a l'estany hi ha unes dues hores, per un camí ben marcat que ens endinsa a la vall de Besiberri, gran part de pujada algun tram de fort pendent. Però és una pujada agradable i entretinguda per un primer tram poblat de faigs.
I pels diversos salts d'aigua que anem descobrint que són el resultat de l'acció de les antigues glaceres. La glacera es troba en recessió, encara que molt menys agressiva comparat amb d'altres glaceres de la zona. Es localitza al vessant nord-oest del Besiberri Sud.
Una mica més endavant trobem un pont fet amb una biga de formigó habilitat per poder continuar pujant ara per l'altre costat del riu. Continuen els salts d'aigua.
L'últim tram és un pel més dur degut a les pedres que s'han d'anar salvant. La pujada ha valgut la pena, al davant tenim l'estany allargat i de dimensions mitjanes, amb un decorat de fons format per unes parets verticals de granit que arriben als 3000 metres (el Besiberri Sud, de 3017, i el Besiberri Nord de 3015). Ens trobem a uns 2000 metres d'alçada.
De fet, d'aquí ve l'origen del nom de la vall i l'estany. Besiberri té un origen basc: base-berri, que significa "contrada sota l'espedat".
Arribats aquí seguim una mica més fins a una esplanada d'herba des d'on es pot gaudir una vista del massís de la Maladeta, on s'aixequen els cims més alts del Pirineu. Bordejant l'estany per la dreta i ascendint sense dificultat trobem l'Estanyet. A l'esquerra d'aquest estany s'alça el refugi metàl·lic de Besiberri.
La gent que ha pujat fins el refugi aprofiten les taules per dinar.
Des d'aquest punt han continuat els valents de la sortida llarga per un camí que surt per darrera el refugi en direcció al coll dels Avellaners. El camí comença entre vegetació per passar en poc a enfilar-se entre roques que obliguen a fer alguna grimpada.
El camí es va fent cada cop més inclinat, aquí les fites són molt útils per agafar el millor camí. Un cop arribats al Coll d'Avellaners (2890m) a l'esquerra queda el cim del Besiberri Sud per arribar-hi per un camí rocós fent ziga-zagues.
Per fi arriben al cim del Besiberri Sud (3017m), la vista en qualsevol direcció és impactant: al nord es veuen les crestes dels altres dos Besiberris, al sud la del Como lo Forno, però totes les valls que envolten mereix una bona pausa dalt del pic.
Al cim hi troben tota la gent que havia fet nit al refugi, que és recomanable per lo dur de l'excursió. Després de l'esforç una bona remullada...
Un altre petit grup que no volia fer tant desnivell va optar per una visita cultural a les esglésies romàniques de la vall de Boí. Es van desplaçar amb Taxi fins a la població veïna de Barruera i des d'allí caminant fins a Erill la vall, amb un desnivell de 155 metres.
 |
| vista de Boí i Taüll des d'Erill la Vall |
Després visitar la vall vam esperar l'autobús del parc que per la tarda ens va portar de tornada cap a Vilaller. Tant els que vam fer aquesta com la sortida curta vam arribar a la mateixa hora.
Els de la sortida llarga no van arribar fins ben tocades les nou del vespre. Després d'una cervesa i una bona dutxa, ens preparem per el sopar.
Un sopar contundent que es va allargar fins a tocar les 12. En aquesta celebració es va trobar a faltar a en Xavier Agustí i a la Isabel, la nostra secretaria del club. Esperem que ben aviat puguis estar amb tots nosaltres.
Per acabar una mica de ballaruca i les nostres típiques havaneres, amenitzat per el nostre disc-jockey Toni Gimeno.
Els de la sortida llarga no van arribar fins ben tocades les nou del vespre. Després d'una cervesa i una bona dutxa, ens preparem per el sopar.
Un sopar contundent que es va allargar fins a tocar les 12. En aquesta celebració es va trobar a faltar a en Xavier Agustí i a la Isabel, la nostra secretaria del club. Esperem que ben aviat puguis estar amb tots nosaltres.
Per acabar una mica de ballaruca i les nostres típiques havaneres, amenitzat per el nostre disc-jockey Toni Gimeno.
D'aquesta manera vam donar per acabada la festa.
L'endemà, després d'esmorzar, cadascú va anar marxant cap casa seva. I fins a la propera sortida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada