REPORTATGE EXCURSIÓ OCTUBRE
REPORTATGE EXCUSIÓ OCTUBRE
SALT DEL PORTUGUÈS - GORG DE STA. MARGARITA I DE CAN POETÍ.
Ens trobem a les 9 del matí a l'aparcament situat al costat del Cap de les Planes d'Hostoles, admirant un mural que recorda la revolta dels Remences amb la data de 1486 que és quan el Rei Ferran II d'Aragó va dictar la Sentència Arbitral de Guadalupe on es redimia els "mals usos" amb un pagament previ de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors.
A Hostoles recorden aquest fet degut a que com ha resulta de la primera guerra dels Remences el rei Joan II per apaivagar la zona més conflictiva de la muntanya, l'any 1474 creà el "Vescomtat d'Hostoles" i el dona a Francesc de Verntallat. El vescomtat va ser creat per aïllar una zona que podria esdevenir molt conflictiva i que governada per Verntallat (que s'havia preocupat d'obtenir privilegis per als seus pagesos), esdevindria pacífica. Però l'objectiu principal de Verntallat continuà sent la defensa dels interessos remences. Per aquest motiu per acabar amb la segona guerra Remença, el comte de Tendilla, destinat pel rei, va buscar a Verntallat com a representant dels pagesos per arribar a l'acord de la Sentència de Guadalupe. Un cop aconseguides les principals reivindicacions remences, Verntallat va romandre un temps a la cort dels Reis Catòlics fins que va tornar al seu Castell (Castell d'Hostoles), situat entre els termes de Sant Feliu de Pallerols i les Planes d'Hostoles, on va morir a finals de segle XV.
Posats una mica en context històric anem per el que importa: la sortida.
Es van fer dos grups un que va visitar els Gorgs de Can Poetí, primer, i per acabar el de Santa Margarita, on van esperar a l'altre grup per dinar junts a l'àrea de lleure. Desprès el segon grup ens vam arribar a l'altre gorg, ja que ens van dir que estava molt a prop de on havíem deixat els cotxes.
Segueixen la via verda direcció Sant Feliu de Pallerols, després de passar per davant de l'antiga estació de tren es creua el pont sobre el riu Brugent i des d'on ja s'albira el gorg, al final hi ha unes escales que porten al gorg.
En el gorg aprofiten d'esmorzar sentint el soroll de l'aigua i veient els colors que insinuen la tardor.
El gorg antigament alimentava un molí i de la seva paret basàltica n'extreien basalt per fer llambordes.
Desprès desfan el tram fet des dels cotxes per seguir el recorregut de la via verda del carrilet.
La línia de ferrocarril Olot-Girona, o popularment el "Tren d'Olot" era una línia de ferrocarril que unia les ciutats de Girona i Olot. Actualment és una via verda apta per a vianants i bicicletes. Era una línia de 54,8 quilòmetres en ample de via mètric. Segueix les ribes dels rius Ter, Brugent i Fluvià.
Es va inaugurar en la seva totalitat el 14 de Novembre de 1911, però havia començat a funcionar parcialment molt abans, el 1895 es va inaugurar el tram Salt-Amer. El 16 de Juliol de 1969 va deixar d'operar. Se li va fer una cançó popular:
El Tren d'Olot
Ja se'n va el tren d'Olot,
fent xum, xum,
se'n va el tren d'Olot.
Surt quan vol
i arriba quan pot.
Fent xum, xum,
se'n va el tren d'Olot.
Ja se'n va el carrilet,
fent xum, xum,
se'n va el carrilet.
Surt quan vol
i arriba quan pot.
Fent xum, xum,
se'n va el carrilet.
Veient la lletra els trens actuals no tenen res a envejar, també surten quan volen i arriben quan poden.
Doncs, seguint el traçat del carrilet, ara direcció Girona, arriben al Gorg de Sant Margarita passant per sota de ponts que creuaven la via del tren fins que es troben les ruïnes de l'antiga església de Santa Margarita on es gira a l'esquerra per agafar un camí que va fent ziga-zagues, fins a arribar al riu Brugent i admirar el Gorg i el Salt de Margarita.
Mentrestant la resta anem fent la nostra. Ens dirigim cap al centre del poble passant pel costat de l'església de Sant Cristòfol i anar a buscar el Torrent de LLameca.
Sortint del poble ens trobem amb la pedra del dimoni que conta la llegenda:
Fa molts i molts anys, una nit de Nadal, va aparèixer pel poble un exèrcit infernal. Eren dimonis que havien sortit a la superfície a través del volcà Traiter. Alguns van anar a Cogolls, altres a les Encies i una colla a Les Planes. Buscaven ànimes per portar-les a les calderes d'en Pere Botero.
Alguns dimonis es van disfressar de pastors, feien malifetes i miraven d'entabanar la gent per portar-la a l'infern. Un d'aquells dimonis, anava cavalcant amb el seu cavall, va creuar el torrent d'en Llameca i quan era cap a can Dou va sentir que les campanes de l'església tocaven a oració. Al sentir les campanes, el cavall es va espantar tant que va fer un fort renill i va donar una coça a la pedra que es trobava al seu darrere, i hi va quedar marcada la seva ferradura. Tot seguit ell i el seu amo van fugir. Els altres dimonis, al sentir aquell bram tan fort del cavall, es van espantar i van retornar ràpidament al fons del volcà fins arribar a l'infern.
Des d'aleshores en aquella pedra tan gran s'hi troba marcada l'empremta de la ferradura del cavall. La gent més gran, quan hi passa per davant, té el costum de fer el senyal de la creu o resar un avemaria.
Ara anem resseguint el Torrent per un rec fins arribar a Mas Joan i trobem la Font de la Teula, ens enfilem per el seu costat fins a trobar les restes d'un forn de calç.
A l'arribar al forn de calç teníem clar que no havíem de seguir pujant, però el camí no quedava clar, recordàvem que s'havia de pujar seguint la riera, trobem el caminoi que segueix el torrent fins trobar el Salt del Portuguès, avui completament sec, és una paret on l'aigua a erosionat la pedra, té una alçada de 30 metres. He trobat una foto amb força aigua, per poder copsar la seva espectacularitat, això sí no haguéssim pogut baixar fins el forn per on ho vam fer.
Ens fem la foto de grup i tornem cap al forn de calç, per el mig de la riera, on aprofitem per esmorzar.
Un cop carregats de combustible continuem, ara ja és tot pràcticament baixada. Anem a buscar la Font de les Fontiques, comencem voltant el Mas Joan de grans dimensions i fent ziga-zagues anem a buscar una pista més avall que seguirem fins arribar a can Bosqueró, actualment turisme rural, aquí trenquem a la dreta fins arribar a un gran porticó, el del Mas Els Ferrers que hem de voltar per salvar el tancat, ara el camí és més emboscat i ens tornem a embolicar entre els arítjols (sarsaparrella) que ens dificulten el pas i ens deixen a tots ben esgarrapats.
El track sembla que vagi pel mig de les sarsaparrelles quan per sota hi ha un camí ben marcat que després d'aquesta aventura seguim fins a trobar la Font de les Fontiques, seca, al costat d'un torrent també sec.
Seguim per el corriol que baixant ens portarà a trobar el GR83 (Camí del Nord), ja una pista ampla que seguim cap a la dreta, passem per les ruïnes del Casot i de seguida agafem un trencall a l'esquerra (que no es veu) i que ens porta en front del camí d'entrada al Gorg de Santa Margarita.
Baixem cap al Gorg per trobar-nos amb la resta que porten una bona estona esperant. Ens fem una foto de grup tots junts.
Tornem a la via verda i tornem tots junts cap a Les Planes d'Hostoles, ens parem a dinar a l'àrea de pícnic de la Parada del Jonquer, és un parc ampli i ombrejat amb taules de fusta, zona porxada, petanca, lavabos i aigua. Des de temps remots, aquest espai havia estat zona de descans per a viatgers i traginers. Excepte en Josep i en Jordi que dinen de restaurant i la Maria José i en Jordi que ho fan a l'autocaravana. La resta ho fem entaulats en una gran taula comunitària sota la porxada.
tornem cap al poble per fer un cafè i donar per acabada la sortida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada