CELEBRACIÓ 34è ANIVERSARI DE LA SECCIÓ A ARNES
CELEBRACIÓ 34è ANIVERSARI DE LA SECCIÓ A ARNES
Divendres
El llarg viatge, sota la pluja, per arribar a l'hotel Vilar Rural d'Arnes va valer la pena per poder gaudir de les vistes espectaculars del Parc Natural dels Ports. Va ser arribar al migdia a Arnes i parar de ploure, i començar a aixecar-se el dia quedant una tarda magnífica.
 |
| Perspectiva de l'Hotel |
 |
| Arnes des del balcó de l'habitació |
L'Hotel és un petit poble amb diferents edificacions baixes i voltat de jardins i una piscina.
Un camí ens porta caminant en cinc minuts al poble d'Arnes. Arnes és un municipi de la Terra Alta. La població es localitza en un turó al costat del riu Algars. El terme és molt accidentat perquè part del mateix l'ocupen els Ports i el municipi està inclòs en el Parc Natural dels Ports. A la part més plana hi trobem els rius Algars i Estrets, que conflueixen a l'Ullal de la Rosa.
El nucli antic d'Arnes ha estat declarat bé cultural d'interès nacional amb la categoria de conjunt històric i ha estat inventariat al mapa de patrimoni de la Generalitat. El nucli antic és considerat conjunt històric pels seus edificis de carreu, les seves arcades, portals i coberts, va créixer a l'entorn del Castell d'Arnes.
Un dels punts d'interès del poble és l'edifici de l'ajuntament, una de les construccions civils més importants del Renaixement català, construït el 1584. Són destacables el gran porxo de la planta baixa i les finestres adintellades del primer i segon pis. La teulada està rematada amb una cornisa i gàrgoles.
Alfons el Cast fou el que conquerir el poble d'Arnes als sarraïns. Més tard va passar a ser una possessió primer dels templers i després dels hospitalers.
Racons del poble
 |
| Ajuntament |
Com vam tenir la mala sort que en Toni agafes el Covid i no pogués venir i portar la sortida "curta". Amb L'Andreu i el Salva vam anar a fer una exploració de la ruta proposada amb cotxe arribant-nos fins a la àrea de la Franqueta.
Al final vam optar per variar la ruta i fer-la lineal (anar i tornar per el mateix lloc) i fer tot el tram del riu Estrets, des de la zona d'aparcament del Toll blau fins a la Franqueta. Ja que si algú es troba cansat i no pot tornar és una zona amb taules i bancs ideal per descansar i poder esperar a que el recollim amb cotxe.
Retornem a l'Hotel i admirem la posta de sol abans d'anar a sopar.
En el sopar es decideix qui farà la "curta-fàcil" i la "llarga-exigent" en total 10 la curta i 12 la llarga. I també la repartició de cotxes i la logística per la llarga, ja que necessiten deixar cotxes al final de la ruta al no ser circular.
Dissabte
Començaré relatant la curta degut a que és la vaig fer.
Estrets d'Arnes
Els estrets d'Arnes és una ruta que recorre el riu Estrets, al parc natural dels Ports. Es tracta d'una formació rocosa de grans parets verticals, travessant tot el congost en un recorregut ple de salts d'aigua i gorgs, tot i que només està permès el bany en un d'ells, el Toll Blau.
El riu Estrets neix a la zona denominada el barranc del Llord, però no pren forma fins a la font de la Barrina i la font de la Franqueta. En el seu recorregut inicial passa per terres del terme d' Horta de Sant Joan. Després s'endinsa pel terme d'Arnes obrint-se pas a través de les moles majestuoses del Don, els Estrets d'Arnes i les moles del Biearnets. Franquejats els terrenys muntanyos dels Ports es perllonga per la plana d'Arnes on el seu cabal s'amplia de manera considerable. És afluent del riu Algars, delimitant amb les terres del Baix Aragó.
Cal destacar els valors ambientals pel que fa a la vegetació i la fauna associada al riu.
Després d'esmorzar, amb dos cotxes, ens dirigim a l'aparcament del Toll Blau i iniciem el camí, baixant per un camí que sembla una canalització i que ens acosta a nivell del riu.
Un cop a nivell del riu el camí es gaire bé pla. I anem gaudint del congost. Passem per salts d'aigua i roques espectaculars.
I en un no res som al Toll Blau  |
| El Toll Blau Seguim el camí fins a una petita bifurcació que ens fa dubtar, agafem el de l'esquerra tot i que en aquest punt el camí és una mica perdedor creuant roques que ens recorden les muntanyes de Montserrat.    arribem a un pal indicador en un bosquet, el camí de l'esquerra puja a trobar la pista asfaltada i és la ruta planificada en un principi. El de la dreta va l'àrea de la Franqueta creuant el riu, tota una experiència. És el que seguim segons el canvi de recorregut.     |
Veient la separació de les últimes roques la Marion, el meu pare i jo optem per treure'ns les botes i creuar per l'aigua, tot i la fondària (alçada de genoll). En aquest moment arriba un altre grup més decidits i ajuden a creuar per les pedres a la Marta, la Magda, la Sabina i a la Pilar.
Un cop creuat el riu i amb els peus secs continuem, ara per l'altre costat veient la pista per l'altre banda fins que arribem a una presa.
El camí continua recte, però primer creuem per veure el pal indicador que hi ha a l'altre costat, indica el monument al Guarda Forestal, que està a la pista asfaltada. Ens hi arribem:
Lloc on descansem i aprofitem per dinar, i menjar galetes farcides d'habitants rics en proteïnes. Per acabar ens fem la foto de grup, a falta de trípode un selfie
Per sortir millor la Marta s'oferix a tirar-ne una altre
El Salva ja no pot continuar més i es queda a l'àrea de lleure, mentre els altres anem a buscar un cotxe. I aquí comencen els petits malentesos que hi van haver. La Pilar i la Marta (que portava el cotxe) i jo ens avancem a un ritme més ràpid (no esprint) i la resta segueix, ara anem per el camí tota l'estona, excepte els que van més a poc a poc que quan arriben a la presa la tornen a creuar i ara segueixen per la pista amunt, per evitar passar el riu.
Quan arribem en el punt on a l'anada vam creuar el riu, ara continuem recte i anem a parar en un punt més fàcil per creuar el riu i ens porta al punt on vam dubtar quin camí agafar en la bifurcació.
En poc temps tornem a admirar la bellesa del Toll Blau i arribem a l'aparcament.
A l'arribar a l'aparcament rebo un WhatsApp preguntant on estàvem?. No tenim cobertura. Agafem el cotxe per anar a trobar la resta. Quan aconseguim comunicar-nos ens informen que el Tito ha caigut i s'ha donat un cop i està adolorit i s'ha quedat en el monument al Guarda Forestal, i els altres estan cansats de pujar i pregunten si falta molt per arribar als cotxes. Els trobem de seguida, en el punt on surt el camí que puja del punt on es creua el riu (ruta original) per tant deurien quedar uns 4 quilometres.
En aquest punt comencen les peripècies del cotxe. Jo baixo per seguir a peu amb els altres i van a recollir als 2 que resten, el Salva cansat d'esperar s'ha arribat fins al monument amb el Tito. Per això els trobar més aviat. Es fa canvi de conductor, la Marta continua a peu i condueix el Salva i puja el meu pare i en Mickey (l'altre conductor), li pregunto a en Salva si es recorda del camí per arribar que vam fer ahir? Diu així a així però sí. Els altres seguim a peu ara el camí ja és planer en lleugera baixada. Passat una estona (¼ d'hora) una trucada: "Ens hem perdut!!!" intento explicar el camí però no hi ha manera, reculen i em recullen per trobar el camí. Arribem sense problemes a l'aparcament, per fi. Agafem l'altre cotxe i anem a recollir a tota la resta. I ja ens dirigim cap a l'Hotel.
La Pesquera-Penyagalera-Toll del Vidre.
D'aquesta poc puc explicar només que van deixar un cotxe a l'aparcament del Toll del Vidre i després es van dirigir cap a l'aparcament de la Pesquera al riu Ulldemó.
El Penyagalera és un dels cims emblemàtics del Ports de Beseit, amb unes vistes panoràmiques excepcionals. El nom de Penyagalera es deu a la seva similitud de formes amb un gran vaixell en forma de galera. Estem davant d'una ascensió variada, constant i bastant directe on es divisen cingles per tot arreu i les runes d'un mas a tocar del cim.
L'Andreu, el Joan, el Jaume i el Josep s'avancen per començar la ruta i la resta els agafaren més tard.
Per el que he pogut llegir d'altres excursionistes i per l'oficina de turisme del Matarranya (he copiat la descripció de la ruta per falta d'informació).
El camí primer baixa per trobar el riu Ulldemó i el Toll de Pablet.
Després d'un tram de vegetació, la senda comença a resseguir la carena per la Solana de l'Estès i el barranc de Sant Antoni.
Seguint les marques, anem canviant de vessant per a poder avançar. A la nostra esquerra podem veure, vora antics bancals de cultiu, els corrals de Pelaio, refugis per al bestiar en abrics rocosos.
A mida que es guanya alçada, les vistes també guanyen espectacularitat.
El camí abandona l'aresta al situar-nos sota d'unes parets rocoses que barren el pas, comença un flanqueig cap a la dreta, és un tram més planer. Després s'entra en una mena de canal boscosa, tornant a guanyar alçada. Es voreja una aresta, el corriol alterna trams planers amb suaus pujades. Per primera vegada es té una perspectiva propera del cim més alt de la muntanya, la mola pètria sembla no tenir cap lloc per on superar-la, però las marques de PR mostren el camí. S'arriba a una collada que sembla el punt més alt, però encara cal continuar avançant 1 Km aproximadament. Comença la zona coneguda com la Serra Mitjana.
El camí continua pujant fins el cim de la Penyagalera a 1034m. És marcada amb un senyal de vèrtex geodesèsic. Des d'aquest punt es veuen unes magnífiques vistes panoràmiques de les valls de l'Algars i l'Ulldemó, dels pobles i dels Ports.
Un cop arribats al cim la tradicional foto de grup, després abans de baixar seguint el camí dels Estels del Sud per el coll de Pelele direcció cap a Arnes i el riu Algars. Fan el cim de la Punta del Carrascal.
 |
| Vistes des del Cim del Penyagalera |
 |
| Penyagalera |
 |
| Punta del Carrascal |
No he trobat descripció del camí, però sé que baixa fins a trobar el riu Algars i la ruta l'acaben en el Toll del Vidre on al matí han deixat un cotxe amb que els conductors aniran a buscar els altres cotxes.
Ara us poso un recull de fotos que no sé on ubicar:
Fem temps per anar a sopar amb el final de festa del pastís i una copa de cava.
Felicitats, Per molts anys!!!!
Com ara ja no participen de les trobades el grup dels barbuts no tenim representacions ni xerinola, espero que en futures trobades podem comptar a tots vosaltres.
DIUMENGE
Al moment d'anar a pagar ens vam adonar que no havien fet el descompte de grup, el preu que havíem pactat. Van intentar corregir-ho en aquell moment, però no ho van poder solucionar i es va quedar que em passarien les factures de cada habitació l'endemà. Es pot dir que vam fer un "SIMPA". Al final,error rere error, es va acabar de saldar tot just fa 2 dies.
Fins a la propera sortida que serà el dissabte 14 d'Octubre.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada