CRÒNICA SORTIDA CAP DE SETMANA A BELLVER 10 - 12 DE JULIOL

Aquest cap de setmana de juliol ens trobem a l'Hotel Bellavista de Bellver de Cerdanya, anem arribant el divendres per sopar ja tots junts i realitzar l'excursió el dissabte.

Estem en plena onada de calor i fins i tot aquí a la Cerdanya es fa difícil d'aguantar, per sort a les nits baixa una mica la temperatura i es pot descansar.

L'any passat ja vam estar en aquesta població, per aquest motiu no repetiré la seva història ni els llocs més emblemàtics.

Abans de sopar anem a fer passeig ens arribem al costat del riu i en Rafa que s'ha afegit en l'últim moment, venint des de Broto, on estiueja, i aprofitant la casa que té el fill a Bellver, ens proposa fer el camí de la sèquia del molí. Però és tard i no el podem seguir. El meu pare i jo com ens vam quedar un dia més diumenge el vam fer en la seva totalitat. Té una llargada de just un quilòmetre i que pren l'aigua del Segre.

El dissabte al matí es desperta tapat i amb un petit plugim, però es veu que és momentani i que ben aviat escamparà. Tenim la reserva per a set cotxes en l'aparcament del Refugi de Malniu.

Arribem a l'aparcament cap a les 10 del matí.

Tots fem la sortida, fins i tot s'afegeixen dos amics d'en Josep i la Pilar (en Jordi i la Mercè). Només l'Andreu es queda en el Refugi, per problemes en el peu, i s'arriba al llac del costat del refugi que és un estany artificial.

S'inicia als peus del Refugi, la ruta és lineal de gairebé 1 quilòmetre i mig fins l'estany del Malniu. Traspassem unes passarel·les i enfilen per un corriol fins a la boscosa serra de l'Home Mort i arriba fins al proper estany.

Tot el recorregut està molt ben senyalitzat, no té pèrdua.  El sender s'endinsa a la pineda, resseguint el rec de Malniu i comença a guanyar alçada tímidament envoltat per una zona arbrada.

Sortim a una clariana amb vistes al refugi i l'aparcament on ens trobem un ramat de vaques. Ara comencem a pujar, ara amb més decisió, per aquest bosc de pi negre. En aquest moment tenim un petit incident, l'Encarna té una baixada de sucre i cal remuntar. En Francesc s'espera fins que es recupera i ells continuen més tard. 

La resta seguim amunt, ens impressionen uns grans blocs de granit que semblem abraçats per una gran catifa de neret, l'arbust predominant dels boscos subalpins. Observem té un gran número d'arbres arrencats de les dues grans ventades que hi han hagut aquesta primavera.

Aproximadament cap a la cota 2.225m el relleu es fa més suau i, una mica més amunt, assolim la imperceptible i arbrada Serra de l'Home Mort. En aquest punt ens trobem un camí que se'n va cap a la dreta i que es dirigeix cap a l'aparcament de la Màniga. Ben aviat un corriol planer ens condueix a l'Estany de Malniu, hi arribem després d'una hora de caminada. Ens trobem a 2.250 metres.

L'ESTANY D'ORIGEN GLACIAL DE MALNIU

L'espectacle que se'ns ofereix davant nostre és majúscul, protagonitzat per aquest bellíssim estany d'origen glacial de 13,5m de fondària màxima i 5,9 ha de superfície, envoltat de bonics exemplars de pi negre, l'arbre predominant de l'estatge subalpí als Pirineus i adaptat a les seves duríssimes condicions, com ara ventoleres, sequera a l'estiu i neu a l'hivern. L'estany es va formar per l'acció erosiva pel gel durant un dels episodis més crus de l'última glaciació, ara fa uns 20.000 anys. Per sobreexcavament de la roca, el gel va crear una petita conca o cubeta glacial que, amb el desgel que es va produir a inicis del període Holocè, ara fa uns 10.000 anys, acabà conformant la forma de l'estany d'alta muntanya que veiem avui en dia. És un estany excepcional a la serralada pirinenca, ja que n'hi ha pocs a l'estatge subalpí i sota el límit del bosc. És per aquest fet que el trobem emmarcat per una estora verda de pins que li aporta una gran personalitat. El conjunt format per l'estany, els boscos i els cims rocallosos nevats bona part de l'any, destacant la prominència del Castell dels Lladres (2.503 m), ens recorda vagament als paisatges canadencs de les Rocalloses.

L'idea original era poder donar la volta a l'estany per tal d'admirar-lo des de tots els punts de vista, mes no ho vam fer. En aquest punt uns quants seguim la ruta fins a l'estany de Guils conegut també com estany de Mal. La majoria es queda en aquest esplèndid paratge, esperant als que anem al següent estany.

Segons la tradició popular l'estany de Malniu ha estat un indret on antigament s'hi celebraven aquelarres, reunions nocturnes entre dones considerades bruixes. Una altra llegenda ens parla de les goges, anomenades encantades a la resta de Catalunya, dones màgiques que es dediquen a fer la bugada a l'estany quan ningú les mira. La persona que pugui prendre-li un llençol a les goges sense que aquestes se n'adonin, tasca difícil perquè mai baixen la guàrdia, no es farà mai rica però tampoc morirà mai de gana.

El camí fins el següent estany és planer i continua ben senyalitzat, abans d'arribar sota el Prat Fondal s'ha de creuar un torrent. En Jordi, l'amic d'en Josep, ens comenta que darrere unes pedres és on es troba el Prat Fondal on antigament hi havia un altre estany, ara sec. Arribem a un mirador del estany de Guils o de Mal.

Ara el camí va baixant fins a trobar el llac, tot envoltat de blocs granítics. En aquest moment en Francesc ens atrapa.

Aquí ens fem una foto de grup, bé dues i faig la compilació de les dues.

Un dels fotògrafs 

Foto de grup de l'excursió llarga

En Josep i en Jordi tenen presa, ja que han quedat per dinar i marxen ràpidament, en Joan s'hi afegeix amb ells. Els altres ens ho prenem amb més calma. La idea es que quan arribem al Llac de Malniu on la resta ens està esperant ens fem la foto de grup de tots junts i quedem que en Josep i en Jordi amb la Mercè i la Pilar es facin una foto ells i jo els pugui afegir en la de grup. Ells compleixen amb el pla.

En el camí de tornada la Sònia, en Joan Porto, en Xavier i jo mateixa ens arribem al Prat Fondal per si es veu al possible estany. No es veu pas. És una zona de Mulleres on des de lluny es veu un petit salt d'aigua.

Quan arribem a l'estany de Malniu ja no queda ningú, ja han començat a baixar i no ens podem fer la foto de grup tots junts. En poc temps enganxem a l'avençada, anem baixant poc a poc tot sortejant pedres.

Quan arribem al Refugi dinem tots junts, els que portàvem el dinar el que portem i els que no porten menjar es fan un plat combinat del refugi.

Després de dinar ens fem la foto de grup:

Fotografia amb tots (modificada)

Després de fer-nos la fotografia ja retornem cap a l'Hotel per descansar, alguns fent uns llargs a la piscina, altres en l'habitació allargant-se al llit.

En les estones lliures es parlar dels possibles llocs on poder anar el proper mes de Setembre per celebrar l'aniversari de la secció. Tenim dues possibilitats damunt la taula: l'Hotel Terradets a la població de Cellers, a peus del pantà. L'altre possibilitat és el Resort d'Arnes. Fins dilluns no tindrem assegurat la disponibilitat del lloc.

Només resta el sopar i anar a dormir i el dia següent, diumenge, ja retornar cap a casa.

Aquesta és la crònica de la sortida d'aquest més. Aprofito per desitjar-vos unes 

Bones Vacances!!! 

Dilluns és va confirmar que el lloc amb disponibilitat és el Complex DYNAMIC ELS PORTS d'Arnes. S'ha passat la informació per WhatsApp.

L'habitació doble en règim de mitja pensió surt per 65€ + 1,98€ de taxa turística per persona i nit. Caldrà fer una bestreta del 50% la primera setmana d'agost. 

ESTIGUEU ATENTS ALS MISSATGES DEL GRUP WHATSAPP, PER LES NOVETATS.