CRÒNICA EXCURSIÓ RIERA DE RUPIT

 CRÒNICA EXCURSIÓ RIERA DE RUPIT-SALT DE SALLENT-EL CASTELLET-PUIG DEL CASTELL DE LA BASTIDA-RUPIT

DIA 13 DE JUNY

Aquest mes es realitza una sortida per el poble de Rupit, el qual compta amb el distintiu de Poble amb Encant de l'Agència Catalana de Turisme, el qual únicament s'atorga a municipis que presenten un atractiu o bellesa especial, en el seu conjunt, que captiva i enamora el visitant i que ve donat precisament per la conjunció d'aspectes i elements arquitectònics, urbanístics, patrimonials, mediambientals i turístics.

Actualment,  localitats catalanes disposen del segell de Pobles amb Encant: Beget, Calella de Palafrugell, Montsonís, Pals, Peratallada, Prades, Santa Pau, Siurana, Taüll, Mura, Castellar de N'Hug i Rupit.

Rupit és una vila del terme de Rupit i Pruit, a la zona natural de les Guilleries/Collsacabra adscrit oficialment a la comarca d'Osona. Ambdós eren dins del terme del Castell de Fàbregues i posteriorment del Castell de Rupit, propietat inicial dels vescomtes d'Osona-Cardona.

Quan s'arriba al poble una de les coses que crida més l'atenció, a part de la bellesa de les seves construccions i el seu incomparable entorn, és una paret que sorgeix sobre una gran roca que domina el poble. Sembla ser que la roca és l'origen del nom de Rupit, ja que en llatí Rupes  significa roca i és on hi havia l'antic castell (segle X). Origen de la vila i del nucli al voltant del qual aquesta va anar creixent. El moment de màxima esplendor de la vila fou entre els segles XVI i XVIII. Les cases de pedra i els carrers estrets d'aquest període es conserven en l'actualitat. Els elements constructius més característics de la vila són: el carrer de Fossar, el carrer Barbacana on es troba la Casa de la Ferreria; el pont penjant i el medieval; l'església parroquial de Sant Miquel, erigida possiblement entre els segles XIII i XIV, coronada per la torre campanar, i l'ermita de Santa Magdalena.

Es troben a les 8:45h del matí per començar a caminar a les 9h. S'inicia fent una visita dels llocs més emblemàtics del poble començant per el pont penjat creuant-lo.

Aquest pont el van construir l'any 1945 els artesans rupitencs Francesc i Pere Rovira (ferrers), Salvi Vila (paleta) i Joaquim Marsal (fondista) amb l'objectiu de salvar la riera que, tot formant un congost encercla la població de Rupit, i hi passa molt profunda. Amb el temps, el pont ha esdevingut un atractiu més per als visitants, que no es deixen perdre l'emoció de creuar un pont que penja.

A l'altra banda del pont arribem a tocar de la Fonda Marsal i al carrer principal que recorre tot el poble de punta a punta, es passa per el costat de l'església de Sant Miquel.

Edifici barroc amb elements neoclàssics en forma de creu llatina. Sorgí com a filial de l'església de Sant Joan de Fàbregues, fins l'any 1878, en què Rupit aconseguí la condició de parròquia.

Cap a finals del segle XIII-principis del XIV, es dedicà a Sant Miquel Arcàngel i posteriorment (1786-1869) es construí el campanar.

Just després de l'església s'entra a la Plaça Major, on hi ha l'Ajuntament i l'escola del poble. Aquí hi trobem un altre detall representat al Poble Espanyol, la finestra gòtica de can Sallent (plaça Major, 3).

Des de la plaça Major es gaudeix d'unes vistes úniques a l'ermita de Santa Magdalena. 

Des d'aquesta plaça surt el camí per resseguir la riera de Rupit, que neix d'un conjunt de fonts i torrents que s'originen a les zones altes de la serra de Cabrera, comença a prendre forma després de creuar el pont dels Tres Ulls, al molí del Soler, on forma un toll. Es troba abans de l'aparcament.

La riera després de creuar el poble de Rupit, a 3 quilòmetres cau pel salt de Sallent, amb una caiguda de més de 100 metres única a Catalunya, i finalment desemboca a l'embassament de Susqueda. Durant el seu recorregut es pot gaudir de punts de grans bellesa paisatgística i una gran riquesa de flora i fauna.

S'inicia la baixada passant per la Balma Molera, unes coves formades naturalment per l'erosió del massís de Collsacabra, amb unes roques molt curioses de veure.

El recorregut fins el mirador del Salt de Sallent es realitza tots junts, en aquell punt es separaran els dos grups. En aquest recorregut de tres quilòmetres es passen per diferents salts d'aigua entre ells el de Rodors i el de Sabaters.

Salt de Sabaters

A l'alçada d'aquest últim salt es troba la Font de la Pomereda en un racó d'una petita esplanada que queda a 775 metres del salt de Sallent. En una paret rocallosa per sota del camí.

Està formada per una estructura rectangular disposada a mode de dipòsit, que es troba bastida amb maons i amb el sòl immediat empedrat.

Un pam a l'esquerra i a un nivell superior hi ha un forat a la roca per on també raja aigua en episodis molt plujosos. A la mateixa roca hi ha pintat el nom de la font en color vermell sobre un fons blanc. Al costat de la font hi ha un parell de bancs de pedra simples per seure.

Antigament, en el lloc on es situa la font, hi havia un molí. Aquest apareix mencionat en un capbreu del segle XIV on Guilleuma, dona de Bernat Caules de Rupit, declara tenir un molí a la riera de Sallent (nom antic de la de la riera de Rupit), anomenat molí de la Pomereda. Tenia edificis, bassa i resclosa. Probablement el salt de la Pomereda, que està situat a escassos metres de distància de la font, era utilitzat per portar l'aigua tant al molí de la Pomereda com al de Sallent, que estaven situats aigües avall.

Arriben al salt de Sallent a la part superior, on alguns atrevits com l'Oriol, es despengen per els pisos inferiors, per poder copsar com cau l'aigua. En aquest punt ja trobem l'espectacular vista de l'agullola.

L'Agullola és un dels penyals més característics del Collsacabra. Està separada de la cinglera, la qual cosa li dóna una forma peculiar que fa que alguns l'hagin anomenada el "Mugró de Catalunya" i constitueix una talaia insuperable que domina bona part del Collsacabra, la Selva i tots els congosts de les Guilleries, així com també els pantans de Sau i de Susqueda.

Es troba situada just al final del pla de Fàbregues, lloc on hi havia l'antic castell de Fàbregues que comença sota l'església de Sant Joan de Fàbregues. És visible des de molts punts del Collsacabra i de les Guilleries.

Al fons s'observa el Gorg de Trapa o de Sallent

Ara es dirigeixen cap a l'esquerra fins arribar al mirador, on esmorzen i es fan la fotografia de grup, abans de separar-se. En aquestes pedres de la zona es troben plenes de fòssils nummulites, la morfologia externa del seu esquelet té forma de llentia o lent biconvexa i mesura pocs cm de diàmetre.

En aquest punt es separen. Excepte 4 valents que fan l'excursió llarga, però que gaudeixen d'espectaculars vistes. La resta del grup retornarà cap al camí de sortida de la riera i continuar cap a Sant Joan de Fàbregues per després seguir per la pista que va pujant cap a Rupit.

Sant Joan de Fàbregues es troba a no més de mig quilòmetre de la riera de Rupit. Des d'aquest punt hi ha una visió diferent del salt de Sallent.

Edifici romànic situat a una alçada de 810 metres, just al cim del salt de Sallent i al costat de la pista que porta de Rupit a Vilanova de Sau. És segurament l'edifici romànic més bonic de la comarca. Durant els terratrèmols de l'any 1427 va quedar molt malmès. L'any 1978 el va adquirir la Diputació de Barcelona i hi va fer una restauració important. L'església de Rupit havia estat sufragània de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues durant molts anys fins que el 1878 Rupit va aconseguir la condició de parròquia i Sant Joan va quedar com a simple ajuda parroquial.

L'Església  de Sant Joan de Fàbregues i el seu castell es remunten a l'any 968. Durant segles va exercir un paper clau en la vida religiosa i cultural de Rupit. Fins a 1878 va ser seu del bisbe sufragani de la parròquia de Rupit.

Envoltat per l'impressionant paisatge del Collsacabra. Avui, el conjunt de la Rectoria i Sant Joan de Fàbregues continua sent un refugi per a viatgers, senderistes i amants del patrimoni. És un espai que fusiona la calidesa d'un allotjament rural amb el sabor autèntic de la cuina catalana casolana.

Des d'aquest magnífic espai es gaudeix una esplèndida vista de tota la cinglera fins El Far.

Després de descansar una estona remunten per la pista fins arribar a Rupit a 200 metres de les primeres cases es troba la Ermita de Santa Magdalena. Capella situada sobre un pujol rocós visible des del poble i mig envoltada per la riera que passa entremig del profund esvoranc obert a la roca i que la separa de Rupit.

Ermita de Santa Magdalena (fotografia de Glòria, estiu 2022)

Un cop arribats, al centre del poble, es dirigeixen a la Fonda Marsal on han reservat taula per a dinar mentre esperen la resta del grup.

Mentrestant els altres quatre després d'observar que el salt de Sallent no era gaire abundant decideixen no baixar al gorg i continuen la ruta vers al Castellet. Primer es troben el Salt del torrent del Gravet.

Passat el Torrent s'enfilen per arribar a la solana de Pujolràs, tota una esplanada sota la casa del Castellet i que s'ha de voltar tota aquesta part de cinglera fins arribar al camí que s'enfila a la Masia del Castellet.

Des del cingle de Pujolràs hi ha unes vistes espectaculars de l'agullola i que es veu sobre volada per algunes àligues, i amb el Montseny al fons.

S'enfilen cap a la masia i en dos revolts hi arriben a les construccions que es troben i que s'han de creuar pel mig, com en una de les edificacions es guarden vaques a vegades el camí està un pel brut de tifes, però el paisatge continua sent espectacular, ara amb una mica més d'alçada.

Ara es segueix per un camí que en només un quilòmetre s'arriba al torrent del Gravet que es creua per un pont de pedra, aquest camí ens va donant vistes del paisatge que en un moment s'observa, en el camí de sota que ressegueix les cingleres fins El Far, una gran pedra que se suposa que deuria caure del Puig del Castell de la Bastida, pròxim objectiu de la caminada.

Un cop arribats al torrent s'ha de remuntar uns 300 metres, per agafar un corriol que s'enfila  per anar a trobar el punt per on es pot arribar a aquest penyal, dels quatre només s'enfila en Josep Serra. 

És un corriol que passa per sota una cinglera, per arribar al castell de la bastida o de l'envestida i fins i tot Embestida (es troba escrit de les tres maneres).

És una formació rocosa de 996 metres, que ens ofereix unes vistes panoràmiques impressionants de la zona, malgrat que el nom hi trobem la paraula castell, això és degut a la seva forma que ens recorda un castell, però no ho ha estat mai.

El nom del turó, segons sembla prové d'una llegenda en què parla que hi tingué lloc una lluita entre el bé i el mal.

He trobat la mateixa llegenda relacionada amb l'agullola, per la qual cosa us l'explico:

Antigament, la regió estava assolada per la presència d'un cruel gegant que robava bestiar i espantava la gent, arribant al punt de matar alguna persona. La gent de la contrada, esporuguida, invocà l'ajuda divina i Déu els envià l'arcàngel Sant Miquel per desfer-se del gegant, que no era altre que el dimoni. Un dia, Sant Miquel i el gegant iniciaren una lluita aferrissada que, finalment, guanyà el sant. Abans de tornar a l'infern, el gegant va posar un peu damunt del cingle del Far i l'altre al pla Boixer, clavant la seva espasa damunt del cingle de Sant Joan de Fàbregues, que es partí formant la penya de l'Agullola. Finalment, el gegant es llançà a l'interior del gorg de la Trapa, sota el salt de Sallent, i per aquest forat és per on el dimoni, vençut i esporuguit, s'esmunyi cap a l'infern.

Existeixen algunes variants d'aquesta llegenda. En una altra de les versions, el gegant és bo i molt estimat a la contrada. Abans de marxar de la zona, com a record de la seva estada, clava un cop de destral al cingle de Sant Joan de Fàbregues, creant d'aquesta manera l'Agullola.

Finalment, una altra de les llegendes relacionades amb l'Agullola, li atribueix la capacitat de desfer problemes llançant-los embolicats en paquets de vent.

En referència al castell de l'envestida la llegenda diu: Que aquest indret va ser l'escenari d'una batalla èpica entre el bé i mal.Segons la llegenda, el dimoni predicava les seves consignes des del cim del penyal anomenat castell de l'Envestida o Bastida. L'arcàngel Sant Miquel (patró del poble) provà d'aturar el maligne ocupant aquest cim, iniciant-se d'aquesta manera una lluita aferrissada entre tots dos. El dimoni es va precipitar cinglera avall, mentre Sant Miquel el perseguia, fins al gorg de la Trapa, situat sota el salt de Sallent. El dimoni es va esmunyir a l'interior del gorg, tornant d'aquesta manera de cap a l'infern. Com a resultat d'aquesta lluita encara es conserven les urpades i petjades del dimoni a les parets de la cinglera.

El nostre Sant Miquel

Després tots junts, en el camí que és complicat de sortir, ja que s'ha de fer una desgrimpada  i posteriorment amb l'ajuda d'una corda enfilar-se a la cinglera. Per sort a l'arribar dalt hi ha una una bona cadira per a descansar i contemplar les vistes que hi ha des d'aquest mirador.

vistes a primer pla Castell de la bastida, darrera l'Agullola

Vistes de la Solana de Pujolràs i el Castellet i al fon El Far

Ara des d'aquest mirador es va a trobar la pista que va des de la Devesa i baixa a Rupit tot passant per Santa Llúcia. Però primer desprès d'una curta baixada pedregosa s'arriba a Can Cames on els hi esperen uns espectaculars gossos, que es miren encuriosits en Floc.

A can Cames també crien rucs catalans i ara hi trobem un cartell de les diverses papallones que es poden trobar per l'indret. Van tenir l'oportunitat de fotografiar una: la Goneptherix Rhamni.

Ara el camí és tot planer fins arribar al pedró de Sant Llúcia, el camí continuar empedrat i ja entrant per les primeres cases ja s'asfalta. Des d'aquest punt hi ha unes de les millors perspectives de tot el poble.

S'arriba a la part alta de Rupit, creuant el torrent del Saltiri i sortint a la Plaça del Cavallers, al capdamunt del carrer del Fossar i on arrenca el difícil camí que ascendia a la fortalesa roquera. En temps remots era el lloc de reunió i de tertúlia de la gent distingida.

Des d'aquí només els resta baixar per trobar-se amb la resta del grup i dinar. Al restaurant o on vulgui cadascú dels caminants. 

ENS VEIEM A LA PROPERA: EL CAP DE SETMANA DEL 10 AL 12 DE JULIOL QUE FINALMENT SERÀ A BELLVER.