CRÒNICA EXCURSIÓ CAP DE SETMANA RAQUETES A OS DE CIVÍS

 CRÒNICA EXCURSIÓ AMB RAQUETES DE NEU A OS DE CIVÍS

Aquesta vegada us transcric la crònica feta per en Francesc, que ell ha pogut gaudir de la sortida.

Aquesta ha estat una sortida típica de les raquetes a Os de Civís: arribada progressiva el divendres; sopar de trobada i preparació de l'endemà; excursió dissabte, sopar de germanor; i acomiadament diumenge al matí.

En general s'han fet poques fotografies perquè hem estat més pendents de l'estat de la neu, menys de la que ens havien pronosticat, i de les raquetes, que del paisatge recorregut.

Alguns dels arribats divendres hem anat fins l'inici de l'excursió a verificar la quantitat de neu i des d'on és previsible calçar-se les raquetes. Un cop allí hem comprovat que la neu no apareixia fins ben passada la tanca que barra el pas de vehicles privats. Ens hem fet alguna foto tot jugant.

El dissabte, després de fer-nos tots plegats la foto de grup, dels tretze viatgers només vuit s'han animat a caminar amb les raquetes.

Dins dels primers dos quilòmetres de raquetada ens hem trobat amb força clapes de terra pelada i neu molt bruta, i no ha estat fins després d'aquests dos quilòmetres que la neu s'ha fet més compacta, per a fer-se més espessa ja passada la cota dels 1.900 metres.

L'excursió estava pensada fer-la tots en grup des de l'Hotel Os de Civís fins el Coll de l'Aubaga, on hem arribat tots junts, i després prosseguir només alguns dels caminants mentre que la resta tornava a l'Hotel.

En el moment decisiu, tothom s'ha animat a fer els tres quilòmetres restants fins el Coll de Conflent tot i saber que podria ser molt llarg i cansat. Aquest tram s'ha fet amb el grup molt estirat on s'ha notat qui estava més en forma dels qui no.

Al Coll de Conflent arriben primer la Sònia; l'Ignasi; i el Jaume Puigdueta que tenen temps de passejar-se per la zona.

Al darrera hi van la Emi i el Josep Puigdueta, i després la Glòria Pujals, la Maria Puigdueta i jo (Francesc).

Vista del Salòria des del Coll de Conflent

Gairebé sense descans, decidim girar cua i començar a baixar perquè no se'ns faci tard. Arribem altre cop al Coll de l'Aubaga on dinem, una mica tard, però prenent el sol còmodament asseguts al prat.

La resta de la baixada fins l'Hotel la fem al pas amb molta calma.

Moment de treure les raquetes

Ens ha fet un dia magnífic de sol, sense fred. El paisatge muntanyenc és espectacular, i l'excursió ha estat intensa i molt cansada. Massa llarga per a alguns de nosaltres.

Qui no ha fet la sortida amb les raquetes s'han arribat fins el poble i visitar-lo.