CRONICA EXCURSIÓ CAMÍ DE RONDA PLATJA D'ARO 18 GENER 2025

 CRÒNICA EXCURSIÓ 18 DE GENER

CAMÍ DE RONDA PLATJA D'ARO

L'excursió la comencen tots junts fins arribar a la platja on es fan la fotografia de grup abans de separar-se en dos grups, de tal manera que cada grup pugui gaudir "al seu ritme" de tota la sortida, sense que ningú faci sentir als altres malament de que corren massa i uns altres no arriben al ritme dels de davant. D'aquesta manera tots gaudeixen del paisatge.

En aquest tram de camí es passa per varis túnels i cales amb vistes precioses.

Preparant la càmera per fer la foto de grup, amb vistes a la Platja Gran.

Aquest camí de ronda, que té l'origen del seu nom en el segle passat ja que era el camí que recorrien les patrulles de la Guàrdia Civil per controlar tant la frontera marítima com el contraban, és considerat un dels trams més bonics de la Costa Brava degut a la bellesa de les seves cales. És de fet un trosset del GR-92.

Al final del Passeig es passa per l'emblemàtica roca de Platja d'Aro: el Cavall Bernat, lloc on comença el camí de ronda de Platja d'Aro.

Seguint el camí de ronda s'arriba a una de les cales més grans, la Cala Rovira que s'amaga del nucli urbà. El camí passa vora la platja rere uns pins; salvant unes roques apareix la Cala Sa Cova que es dibuixa com una petita piscina privada de caire natural.

Imatge aèria de la Cala Sa Cova

El camí segueix creuant un túnel de pedra amb uns arcs des d'on hi han bones vistes de Platja d'Aro.

De seguida el grup que fa la curta es va quedant enrere, d'aquesta manera els que fan la "llarga" poden anar al seu ritme per anar avançant.

S'arriba a Cala Carbasses, on hi ha un petit amarrador i més endavant a Cala del Pi, formada de sorra gruixuda. Com tot el camí un dels principals atractius és el fons rocós de les seves aigües que el converteixen en un lloc ideal per als amants de l'snorkel i el busseig.

En algun moment han de lluitar amb les aigües per poder continuar pel camí, ja en aquell dia feien honor al seu nom de Costa Brava.

Arribats a la Cala de la Belladona, és l'última cala de Platja d'Aro, el camí continua a partir d'ara en terme de Sant Antoni de Calonge.

A través d'un túnel s'arriba a la Cala de Cap Roig, és un espai natural que deu el seu nom a la formació rocosa de color vermellós que la divideix en dos.

Es continua creuant cales i túnels passant per la  Platja de Ses Torretes, una costa de sorra fina i fulgor daurat amb 100 metres de sorra a banda i banda; la Platja Can Cristus, on hi ha el Càmping Treumal a tocar de la Cala del Forn de característiques semblants.

Seguint per la Cala dels Esculls, la Cala de la Roca del Paller. Formen una continuació creant així una única platja de mida petita on es troba una fusió perfecta entre el mar de roques desgastades per la fricció i les pinedes que aconsegueixen crear un paisatge màgic.

La Cala de la Roca del Paller s'anomena així perquè està envoltada de roques de diferents mides que formen una espècie de paller al qual si pot arribar nedant.

Més endavant la Cala de les Roques Planes, una cala rocosa una de les més peculiars del camí: l'erosió provocada per les onades i el pas del temps, ha modelat les roques fins a donar-los aquesta forma tan característica. També destaca per ser un espai on es practica el nudisme en determinades èpoques de l'any i que és destacat molt positivament per part de la comunitat naturista.

 seguint per el camí al fons s'albira la Torre dels Perpinyà (una replica de la Torre Valentina, encara que la seva aparença de torre medieval de vigilància pugui confondre'ns, el seu origen és modern).

Passada aquesta torre s'hi troba la Cala dels musclos, es diu així perquè està situada just al davant de la roca dels musclos (coneguda així per la gran per la gran quantitat de musclos que es crien entre la seva composició rocosa) i tot seguit s'entra a la Platja de la Torre Valentina, que deu el seu nom a la torre de defensa del segle XVI que formava part d'un sistema de torres que alertaven el poble de Calonge, situat a 2,5 quilòmetres de la costa, de l'ataca dels pirates,...

La Torre Valentina és un monument protegit catalogat com a bé cultural d'interès nacional. Situada al costat del mar, es va aixecar cap a finals del segle XV o començaments del XVI amb l'objectiu de vigilar qualsevol atac dels pirates. Amb la torre Pareres al nord-est de la badia (avui desapareguda) es troba en primera línia defensa en cobrir junts un ample horitzó marítim, on hi havia més probabilitats d'invasió. Amb les torres de terra endins Calonge tenia una xarxa completa per a alertar tota la població en cas de perill.

En aquest punt els que han fet la sortida curta ja han acabat, només han d'arribar a la parada d'autobús per tornar a Platja d'Aro, només van tenir un petit contratemps l'autobús no va seguir els seus horaris.

Els que feien la sortida "llarga" ja fa una hora llarga que havien passat per aquest punt per seguir la ruta de tornada a Platja d'Aro per l'interior.

Segueixen per diferents carrers riera amunt fins trobar el trencant de Mas Eugeni. Passat el Mas sota un gran suro hi ha la Pedra de Fondils o dels Sacrificis.

Es tracta d'un gran bloc granític de forma arrodonida. Al pla superior del bloc es marca un solc de 18 centímetres de gruix que dibuixa un rectangle, i a la part interior d'aquest rectangle hi ha quatre cilindres en relleu. El seu estrany aspecte ha motivat que popularment sigui coneguda com a "Pedra dels Sacrificis" i se li hagi suposat un origen remot. Si bé un estudi recent ha constatat que formava part de l'explotació de la pedrera de la sureda de Can Manalic. Les marques de picapedrer i les característiques formals identificades en aquest bloc de pedra permeten deixar de banda qualsevol cronologia associada amb l'època prehistòrica i aventurar una dotació incerta en època medieval, al voltant dels segles XI-XIII.

Ara el camí va pujant cap el Puig de Can Palet del Llop, on es poden identificar nombrosos afloraments de granit amb formes arrodonides naturals. En algunes es poden distingir traces i marques sobre les pedres. Fins i tot alguna podria ser un urinari gegant.

S'arriba dalt del Puig Palet del Llop (145m). És un gran roquissar on es pot gaudir d'una vista espectacular de la Badia de Palamós i de Sant Antoni de Calonge.

Des d'aquí es dirigeixen cap a la Roca Criadora, també és un gran roquissar on s'ha de fer una grimpadeta per fer cim. En Josep Serra va fer cim. I va intentar moure una pedra.

Després de baixar, al cap de poc, s'arriba a la urbanització Treumal, ja dins de Platja d'Aro. Aquí s'acaba la sortida, alguns van a dinar a la platja de carmanyola, altres van a un restaurant mentre esperant que arribin els de la "curta" amb l'autobús.