REPORTATGE EXCURSIÓ RIERA DE MILANY
REPORTATGE EXCURSIÓ 16 DE NOVEMBRE
RIERA DE MILANY
Aquesta excursió va estar plena d'entrebancs, degut principalment a que no es va poder preparar, ja que el camí era molt perdedor i com no sabíem com era el lloc on poder deixar els cotxes, vam fer diverses parades prèvies; una primera trobada general en el poble de Sta. Maria de Besora; una segona en l'aparcament dels Bufadors de Beví on vam deixar un cotxe per si no cabia en el lloc triat; i finalment arribem al lloc d'inici de l'excursió, on al final hi havia suficient espai per tots els cotxes. Hi arribem cap a 2/4 de 10 del matí.
El camí és perdedor entre els boixos, abans de trobar la pista, parem a esmorzar, s'ha fet tard buscant el camí correcte.
Un cop arribem a la pista el camí és de fàcil caminar i ràpidament trobem el trencall que ens porta a la Balma del Teixidor, que ja l'havíem visitat anteriorment en una altre sortida fa temps.
És una gran cavitat, fa uns cent metres de llargada per una trentena d'alçada. Encara hi ha restes de construccions.
Està dividida en dues parts molt ben diferenciades: la part dreta que és la més senzilla es troba enfilada un tros amunt i actualment s'hi entra a través d'una rampa, ja que es fa servir per arrecerar-hi bestiar. Al fons hi ha dues habitacions i una menjadora. El sostre és fumat, ja que durant una temporada hi havia dues famílies masoveres a la balma i una vivia en aquesta part.
A la part central hi ha una tarima de roca natural a la qual s'accedeix per les dues bandes, en aquesta part és on s'hi havia emmagatzemat l'herba, la palla i altres aparells que feien servir.
A la part esquerra és on hi havia els habitatges principals i habitats durant més temps. Es conserva el forn, en bastant bon estat. Aquí hi ha cinc habitacions més dues en l'exterior.
Actualment es fa servir per guardar el bestiar. Va estar habitada fins a principis dels 50.
En aquest punt ens fem la foto de grup.
L'anterior vegada vam arribar a la balma des de Llaés passant per la Masia del Teixidor. I ara quan retornem al punt on ens hem desviat de la pista ens trobem un noi que ens comenta que actualment la propietària de la Masia del Teixidor no deixa passar gent per davant la casa i obliga a fer una volta per arribar a la Balma.
un cop arribats altre cop a la pista ens toca creuar la riera i en aquest punt ens separem els dos grups, per evitar els de la "curta" repetir el camí.
Mentre els de la "llarga" visiten el Saltant de la resclosa, els que fem la "curta" anem a veure el del Molinot, ja que la llarga continua creuant aquest últim Gorg.
 |
| Saltant de la Resclosa |
Ens creuem a mig camí quant ells es dirigeixen cap el Salt del Molinot. Ens comenten que ens han deixat una fita ben arrengada que indica el camí per anar al saltant.
El Salt del Molinot és un bonic saltant d'aigua d'uns 10 metres d'alçada. Al seu peu es forma un gorg d'aigües transparents. L'aigua del salt es despenja per una bonica concreció de pedra tosca en forma de capa o ventall, de manera que es va eixamplant cap a la base. En la paret del salt hi ha una balma que continua per darrera de la cascada, donant lloc a una cova que es forma entre la roca tosca i la roca mare de la paret. La longitud de la cova és de 6,5 metres i travessa tota la colada de pedra tosca.
Els de la llarga ara han creuar aquest gorg, l'Andreu per facilitar el pas col·loca una pedra llisa al mig del pas.
Ells continuen amunt per anar a trobar la resta de salts, fins que arriben al Salt de Milany, un impressionant salt encaixonat entre altes parets. En aquest punt no veuen per on continuar l'excursió, tot just estant a la meitat del recorregut proposat i sense conèixer el camí. Alguns no porten dinar i decideixen desfer el camí i continuar per la ruta de l'excursió curta fins els cotxes. Ens ho comuniquen en un dels pocs moments i llocs que els dos grups tenim cobertura. Els de la curta ja havíem arribat als cotxes.
Mentrestant els altres hem continuat cap el saltant de la Resclosa, trobant la fita que ens han deixat i buscant i recollint bolets.
Retornem a la pista i seguim cap a la dreta tot baixant per la pista entre pedres i fulles, creuem la riera de Massats.
Arribant al trencall veiem dalt del turó el Castell de Llaés.
Arribem als cotxes cap a les 14 del migdia, quan rebem la trucada dels altres dient que reculen i que en tenen per més d'una hora, nosaltres baixem cap a Sta. Maria de Besora i quan arribem i busquem lloc on poder menjar el que portem, ens tornen a trucar perquè reservem taula per dinar al restaurant, arribaran cap a les 15:30.
Mentrestant tornen a creuar el gorg del Molinot i segueixen la pista a tot drap.
Finalment arriben a l'hora indicada a Sta. Maria a punt per dinar. Cap a les 5 de la tarda acabem de dinar i marxar cap casa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada