REPORTATGE EXCURSIÓ A EL VILOSELL
REPORTATGE DE L'EXCURSIÓ A EL VILOSELL DEL 17 DE FEBRER
Ja es va tenint una edat i les cames d'alguns ja no suporten gaires desnivells i per això últimament per que tots puguin gaudir de la nostre afició acostumem a fer dues sortides.
Començo explicant la curta que coincideix amb el tram final de la llarga. La curta realitza la Ruta de les cabanes de volta, a la comarca de Les Garrigues és abundant el patrimoni de construccions de pedra seca, entre les quals destaca la cabana de volta, la seva construcció més emblemàtica, aquest recorregut permet conèixer una mostra representativa de l'arquitectura popular del Vilosell, principalment cabanes de volta de diverses tipologies constructives, aljubs i basses que es troben perfectament integrats en el paisatge dominat per la vinya i petites illes boscoses.
En aquestes cabanes s'hi feia vida durant el temps de recollir l'oliva, de llaurar i de podar.
RUTA DE LES CABANES DE VOLTA
Inicien la sortida sortint del poble des de la capella de Sant Sebastià i fent la ruta en sentit horari es dirigeixen cap a la Cabana de Mas Linyà coberta amb lloses.
Al seu interior a mà esquerra hi ha la llar de foc amb la fumera integrada a la paret, un armari a mitja altura també integrat a la paret i la menjadora de l'animal de càrrega. Les parets laterals de la cabana s'inclinen cap a l'interior per tal que les dues lloses puguin abastar les dues parets. A sobre de les lloses hi ha una capa de terra premuda per tal d'evitar filtracions d'aigua de pluja al seu interior.
Dins de la finca hi ha dues cabanes.
Després continuen passant per la cabana de les Barqueres i l'aljub del mas de Linyà. Per seguir amb la cabana i l'aljub de Comalleret, més tard per la Cabana dels germans Bubé, on suposo que és on van esmorzar.
Continuen per la Bassa dels Plans-Maleno, pròpiament és un aljub o un forat a la roca que recull l'aigua de la pluja que cau al seu voltant i la porta al seu interior mitjançant uns reguers cavats a la terra. Aquest aljub és un dels més grans i millor conservats de la zona i encara recull molta aigua durant l'època de pluges.
És una cabana de volta de canó construïda el 1847 tal i com consta a la pedra llinda què ha estat recentment restaurada. Està adossada a la muntanya i al costat d'una roca monumental aprofitada com a suport d'aquesta construcció.
La cabana està feta amb volta de canó, té un ràfec molt ben conservat i la llar de foc queda a l'esquerra. S'ha substituït la menjadora de l'animal de càrrega per un banc de pedra per gaudir i contemplar l'estructura interior.
Seguidament passen per l'aljub de Comabarra, petit forat cavat al terra i cobert amb una cúpula de pedra seca amb uns reguers perimetrals que recullen l'aigua de pluja que cau al seu voltant i la porten fins al seu interior. L'aigua emmagatzemada s'utilitzava per el consum del pagès i del seu animal de càrrega.
Temps enrere, quan es netejava el fons de l'aljub, el pòsit més fi es deixava assecar, es guardava a casa i s'utilitzava com les actuals pólvores de talc (cosmètics, higiene personal, etc).
Continuant arriben a la cabana de Comabarra-Blanc, és una cabana de volta apuntada de 34 filades de pedra. La porta es troba coronada amb una llinda de pedra en la qual podem veure l'any de construcció: 1853. A la dreta trobem armaris integrats a la paret. A l'esquerra hi ha la fumera també integrada a la volta i la menjadora de l'animal de càrrega.
La cabana té 4 metres de fondària i 2,25 metres d'alçada i va ser restaurada amb ciment. No obstant això, la paret del fons resta ensorrada.
A escassos 40 metres de la cabana, hi ha un aljub que proporcionava aigua als animals de càrrega durant les caloroses jornades estiuenques.
Està excavat dintre de la terra argilosa i recoberta amb pedres fins a la coberta amb de falsa cúpula. La part de cubeta que retenia l'aigua està recoberta per la mateixa argila per evitar filtracions. Està molt ben conservat.
De seguida s'arriba a una altre curiosa cabana que llueix en la seva façana un rellotge de sol. És la cabana del rellotge. És una cabana amb coberta de teules i construïda posteriorment a les cabanes de volta. La seva peculiaritat és que té un rellotge solar vertical.
Seguint la ruta entre camps de vinya i ametllers florits arriben a la última cabana (per els de l'altre excursió serà la primera), la cabana de Serra-Ballester , és una cabana de volta de canó molt ben conservada que encara està en servei del pagès propietari. Té una llar de foc, menjadora per a l'animal de càrrega i armaris adossats a les parets.
Ara segueixen el camí que en 2 quilòmetres els durà a El Vilosell tot passant per el mirador de l'embassament dels Plans que és un reservori d'aigua, avui amb molt poca quantitat.
Altres fotografies que no sé on col·locar:
Excursió llarga
Inicien l'excursió en sentit contrari als altres dirigint-se des de la Capella de Sant Sebastià a la Capella del Crucifici per una pista ample. La capella és un petit oratori construït sota la balma d'una roca. Té planta rectangular i coberta de canó i està acabada amb maçoneria de pedra vista. La volta és de pedra tallada, amb arc de mig punt sobre impostes. A l'interior hi ha una creu de ferro situada damunt d'una roda de molí.
Al cartell que hi ha al costat s'expliquen algunes llegendes sobre l'origen d'aquesta capella. Una diu que el crucifix que li ha donat nom va ser trobat per un pagès surant al torrent proper, però sense moure's, com indicant que no volia ser traslladat a cap altre lloc. Una altra llegenda, aquesta documentada l'any 1909, fa referència a un veí del Vilosell que ho va perdre tot en el joc i, furiós perquè Jesús no l'havia ajudat, va llençar el crucifix a una bassa. En fer-ho, va veure's envoltat de flames i es va llençar a l'aigua, d'on uns pagesos el van treure amb moltes dificultats. Poc després, va fer alçar aquesta capella en senyal de penediment.
Des d'aquí per un corriol pugen a Sant Miquel de la Tosca, està situada al paratge conegut com les Fontetes, al sector meridional del terme de El Vilosell, a tocar del de la Pobla de Cérvoles i als peus de la Serra de la Llena. Les primera referències documentades d'aquesta ermita són de 1482, però l'actual edifici és del segle XVIII. A la porta hi ha inscrita la data de 1730. És un edifici d'una sola nau, rectangular, amb un presbiteri poligonal visible només des de l'interior, cobert amb una volta apetxinada. La nau està coberta amb una volta de canó que descansa sobre una cornisa motllurada. Té un cor als peus. L'altar està fet amb una antiga roda de molí. L'edifici va ser restaurat l'any 1871, data que podem veure inscrita a l'espadanya.
L'ermita és un lloc molt popular on se celebren aplecs i trobades. Al seu entorn hi ha una àrea de lleure que enllaça amb la font de Sant Miquel o de les set fonts situada molt a prop.
L'origen llegendari d'aquesta ermita fa referència a l'aparició de Sant Miquel a mitjan segle XII per ajudar les tropes cristianes a arrabassar als sarraïns la fortalesa de Siurana.
Ara toca pujar fort per anar a trobar l'entrada de la cova dels calaixos de l'Ereldo.
La cova dels Calaixos és un lloc màgic ple de racons amagats. On en algun pas estret s'ha d'amagar la panxa, en altres grimpar roques i en altres reptar per terra. Segons explica una llegenda, durant les guerres carlines un home s'amagava en aquest lloc i de tant en tant sortia i , des de damunt d'aquestes roques es posava a cridar: "Gent de Vilanova, tinguin fe, que la guerra acabarà". I des de llavors li van dir l'Home Fe.
S'hi accedeix per un carreró entre cingles en part ocupat per blocs que dóna a una saleta. Per un pas estret baix de sostre s'accedeix a l'única galeria de 15 metres de recorregut de sostre baix però que va guanyant alçada. Al final queda obstruïda per grans blocs.
Desprès de passar una bona estona, continuen la ruta direcció a la Punta del Curull primer es passa per el mirador de la Serra de la Llena, la Serra de la Llena és una alineació escarpada de la serralada prelitoral catalana, de direcció nord-est-sud-oest, que delimita les conques ebrenques del riu Set i del riu de Montsant i la mediterrània del riu Francolí. Aquesta serra pertany a l'espai natural protegit de les muntanyes de Prades, de poc més de 22.000 hectàrees. Poc després arriben al cim de la Punta del Curull és una muntanya de 1022 metres i està inclosa a la llista dels 100 cims de la FEEC.
És fan la foto de grup amb el emblemàtic pessebre que hi ha en el cim. Tot i ser un cim modest gaudeix de molt bones vistes.
Ara ja toca baixar i fer una parada per dinar a la Cabana de Serra-Ballester.
Acaben fent un cafè on els de l'altre sortida han dinat i per acabar es fan una foto de grup de tota la colla.
Espero haver encertat les fotos en els llocs descrits. I agraeixo a en Jaume que la seva càmera porti l'hora, d'aquesta manera puc seguir un ordre.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada