REPORTATGE EXCURSIÓ 8 DE JULIOL COSTABONA - FONTS DEL TECH - ROCA COLOM

Ens trobem el divendres dia 7 per fer una aproximació al punt d'inici. La major part dormen a l'alberg Ruta del Ferro de Sant Joan de les Abadesses.

Abans però, fem una volta per el poble i anem a sopar tots junts, a la fresca.

L'endemà ben d'hora esmorzar i enfilar cap a la Collada Fonda, als peus del Costabona.

Som 12 i ens repartim en 3 cotxes, recollim en Francesc a St. Pau de camí Espinavell i encarem la pista de terra fins a la Collada Fonda, on ja trobem força cotxes (tant excursionistes com boletaires). Fa un dia radiant, clar i amb una mica d'aire, a l'alçada en que estem, 1906 metres, no fa calor i menys a aquesta hora del matí.

La primera sorpresa és que ara es puja pel costat esquerra de la tanca del bestiar per un GR Transfronterer (77-78) de només 5,5 Qm, ara el camí és pedregós tota l'estona, abans pujaves trepitjant l'herba fins passades les roques d'en Marcer, de més bon caminar.

Arribem a les Roques d'en Mercer, guanyant alçada poc a poc i gaudint de les vistes del circ de Vallter.

En el punt on el GR es desvia per anar cap al refugi i al Coll de Pal, en Jaume el segueix per fer una pujada més suau, la resta seguim pujant tot recte amunt. Ja hem fet la meitat de la pujada, i de lluny veiem la creu.

Les Esquerdes d'en Rojà i el Canigó

El cim del Costabona

Arribats al cim ens fem les fotos de rigor i la de grup. Esmorzem i a punt de marxar veiem que arriba en Jaume des de Coll de Pal. Hem fet un cim de 2465m.

Esmorzem amb vistes al Canigó, tot un privilegi.

Ara baixem per l'altre vessant, cap a Coll de Pal, una mica abans ens trobem amb un monòlit que representa el meridià verd i una roca amb una inscripció que dóna la benvinguda al pas del meridià amb un rellotge de sol. El meridià verd és una iniciativa per commemorar la mesura del meridià de París que va servir de base per definir la unitat del metre.

El meridià de París és el meridià que passa pel centre de l'Observatori de París. el 1718 es va fer una primera mesura entre Dunkerque i Barcelona. Entre 1792 i 1798 es van completar les mesures, allargant les triangulacions geodèsiques fins a les illes Balears. El 10 de desembre del 1799 va quedar fixat el metre com "la deumilionèsima part de l'arc meridià terrestre comprès entre el pol nord i l'equador. El meridià verd va des de Dunkerque,al mar del Nord, fins a la platja d'Ocata, al Masnou.

L'any 2000 es van iniciar una sèrie de projectes per rememorar l'itinerari del meridià de París, una d'elles va consistir en plantar milers d'arbres entre Dunkerque i Prats de Molló i la Presta, originant el nom de meridià verd.

Des d'aquest punt veiem el cim del Costabona d'on hem vingut.

Seguim cap a Coll de Pal i ara seguim per un corriol que planeja per la dreta per anar a trobar el riu Tech i les seves Fonts.

Lloc on es trobava la Moreneta, que estava decapitada. L'altre dia no la vam trobar. Utilitzo una fotografia d'un excursionista de St. Pau.

En Jaume ja en té prou i és queda aquí, més tard se'n tornarà a Coll de Pal on ens esperarà.

Ara toca creuar el riu i enfilar suaument direcció a la "Cadira d'en Roldan" una de les moltes llegendes sobre aquest mitològic gegant.

A prop hi ha la Roca del Cavall Bernat d'en Roldan.

Ara ens desviem a la dreta cap a fondalada per trobar el monument de les Flautes, que com vam explicar a l'entrada anterior, en l'explicació de la ruta, és dedicat a dos escolars i al seu professor (mossèn) morts per causa del Torb.

Ara ens dirigim cap a la Portella d'en Rojà (2373m), al costat de les esquerdes i on es troba un refugi de llauna no guardat. En aquest punt ens trobem amb uns ciclistes de BTT. Estem al límit de les comarques del Conflent i el Vallespir, a la Catalunya Nord.

Comencen a treure el cap alguns "nuvolets", de moment no amenaçadors, seguim cap als plans de can Magre, a la dreta ens queda el Roc de la Mort de l'Escolà (2457m) 6 valents s'hi arriben.

La resta els esperem una estona, per desprès continuar cap al Roca Colom, últim cim de la ruta d'avui. Creuem aquesta planícia amb un ramat de vaques, tenim la precaució de no agafar la desviació cap a la Portella de Mantet.

Fem cim (2507m) i ens fem les típiques fotografies, decidim que la de grup ens la farem a Coll de Pal que és on ens espera en Jaume.

Antigament en tot aquest pedrís hi havia representat el pont de Camprodon, al menys en el 2007 que és quan hi vaig pujar per última vegada.

Fotografia del 2007

El Xavier porta el "pañuelico" vermell dels "encierros" de Sant Fermin a Pamplona.

Aprofitem per dinar, són gairebé les dues. Els núvols van creixent i en Francesc i jo pronostiquem que cap a quarts de quatre, les quatres estarà tot ben tapat. Ens diuen que som uns ocells de mal averany (pájaro de mal agüero).