REPORTATGE EXCURSIÓ MES DE ABRIL 2023
REPORTATGE EXCURSIÓ MES DE ABRIL
RUTA MEGALÍTICA DE CAPMANY
Comencen la ruta amb visita obligada al poble de Capmany, que té l'origen en un fort de l'edat mitjana. Actualment l'església, l'Ajuntament i algunes residències particulars són dins del recinte emmurallat. Fora del Fort, cal destacar l'ermita de Sant Sebastià i les dues fonts que hi ha al terme municipal.
L'església de Santa Àgata és un edifici fortificat del segle XII o XIII, amb només una nau i un absis semicircular. La façana principal no té cap porta, sinó una finestra doble esqueixada, i arcs arrodonits. Un campanar-mur recobert d'una teulada de doble vessant.
Un cop visitat el poble s'inicia la ruta megalítica començant per la Pedra del Sacrifici. El camí segueix l'antic camí de la Jonquera.
Pedra del Sacrifici
Menhir de Mas Vidal
Es tracte d'un menhir de granit no confirmat, mi tombat cap al nord amb forma ovalada.
Hi trobem 4 signes gravats a la part superior convex de la pedra, i antropomorf simple en forma de creu llatina, 1 cercle, 1 doble cercle i 1 semicercle.
Pedra Comanera I
A prop es troba la Roca Partida:
Roca Comanera II
Se segueix la direcció al Dolmen del Mirgoler, al llarg d'aquest tram es troben nous indicadors que condueixen cap a la Barraca del Lladre, un element megalític que pertany al municipi d'Agullana. Es passa primer per un mirador.
En un no res s'arriba al dolmen de la Barraca del LLadre on aprofiten per esmorzar, i abans de tornar a la ruta principal també es troba un altre dolmen: el de la Jaça d'en Torrent.
Dolmen de la Barraca del Lladre
Dolmen de la Jaça d'en Torrent
Es recupera la ruta principal per anar a veure el dolmen del Mirgoler.
Dolmen del Mirgoler
Tipus de sepulcre indeterminat, possiblement de corredor amb cambra rectangular curta i passadís ample o petita galeria catalana en forma de U. Cronològicament es pot situar entre el neolític mitjà i el calcolític.
Aquests propers monuments, tenint en compte la seva situació dins la zona megalítica de l'Albera, se'ls hi ha de donar una cronologia àmplia -entre el neolític mitjà i el calcolític- és a dir, entre el VI i III mil·lenni cal aC.
La numeració va a la inversa ja que la ruta ve de la Jonquera i està pensada de fer-la en sentit contrari a les agulles del rellotge.
Menhir Quer Afumat I
Menhir de forma antropomorfa, tipus "frare", s'hi observen falques de pedra a la seva base, al costat de blocs de mides diverses.
Els caires estan repicats per acabar de donar-li la forma buscada. Prop de l'extrem superior, amb signes de poliment, presenta una escotadura artificial, formada per repicat, visible sobretot per la cara nord-est, que li dóna un cert aspecte antropomorf o "frare", si el mirem de perfil.
En aquest punt es deixa la ruta marcada com a ruta megalítica de Capmany i se segueix l'itinerari megalític de la Jonquera, per visitar els Dòlmens dels Estanys.
Menhir dels Estanys II
Aquest és fal·liforme i de secció triangular, es va trobar tombat, però es va trobar el forat original d'implantació, que encara conservava part dels fillols de pedra.
Els caires i l'extrem superior tenen senyals d'haver estat repicats per a acabar de donar-li la forma buscada.
El menhir està situat sobre la plataforma natural que potser va ser realçada artificialment. En alguns punts del perímetre extern d'aquesta plataforma es veuen diversos blocs grans que la delimiten.
Recinte Menhir dels Estanys I
En forma d'estela i secció rectangular. Està enfonsat uns 50 cm dins de la roca granítica descomposta local i reforçat amb falques de quars i granit. Un túmul artificial l'amaga uns 30 cm més.
El menhir està centrat al davant d'un túmul artificial de terres sorrenques blanques. Aquest túmul forma una estructura en semicercle al seu davant, composta per una depressió central subcircular, més un fossat més profund a la seva part externa. Dintre del fossat que encercla aquest túmul s'han localitzat set forats de pal (zones circulars cendroses, voltades de falques).
Per darrera el menhir, un mur de pedra seca, format per blocs de roca local, tanca en suau semicercle la zona nord d'aquestes estructures, allà on no arriba el fossat.
Se segueix per el camí passant per la Roca Foradada abans d'arribar als dòlmens dels Estanys.
Dolmen dels Estanys II
Pel seu tipus arquitectònic, es pot deduir que aquest Dolmen pertany a la primera fase dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà/Rosselló, és a dir, de la primera meitat del IV mil·lenni cal aC.
Sepulcre de corredor amb cambra subcircular i corredor curt intern (o corredor falç). La cambra és subcircular allargada amb 9 lloses i la coberta amb una forma que devia ser rectangular, amb angles arrodonits, o bé ovalada amb una secció còncava (interior) i convexa (exterior). L'accés a la cambra és un corredor-vestíbul inclòs dins la massa tumultuària. És un tipus d'accés únic a l'Alt Empordà.
El túmul té una forma circular, amb la cambra centrada, La seva estructura interna
és la més complexa de les que es coneixen a l'Albera, serra de Rodes i Cap de Creus. Singular per els seus dos anells de contenció separats per una massa compacte i aportada de sorres groguenques. Per sobre d'aquestes estructures una cuirassa de blocs petits cobria tot el túmul i n'assegurava la fortalesa.
.jpg)
Caminant per camins de fàcil traçat i de gran bellesa entre alzines i roques com aquesta pedra rodona
Dolmen dels Estanys I
Pel seu tipus arquitectònic aquest Dolmen pertany a la darrera fase dels sepulcres megalítics de l'Alt Empordà/Rosselló, és a dir, de la segona meitat del III mil·lenni cal aC.
Dolmen simple tipus Vestíbul-Pou amb cambra rectangular curta, bastit en terreny pla sobre una prominència natural. El túmul està en molt bon estat amb una alçada màxima conservada de 90 cm. És circular i posseeix dues plataformes ben definides. El seu reompliment és de terra i blocs de granit o de quars.
s'arriba al dolmen dels Estanys III.
Dolmen dels Estanys III
Tot i que per la seva arquitectura situaríem aquest dolmen en un moment tardà del megalític alt empordanès en un calcolític recent de finals del III o inici del II mil·lenni cal aC.
En un principi el tipus de sepulcre estava sense determinar, potser es tractava d'una cista megalítica tardana o bé d'un dolmen simple. Després de l'excavació i posterior restauració es van treure les següents conclusions: sepulcre de cambra simple amb un mur de pedra seca a l'entrada, aquest sistema de tancament de la cambra sempre s'havia considerat possible, però mai se n'havien trobat proves concretes en una excavació.
Cal destacar l'escassa altura interior de la cambra, molt inferior, menys de la meitat, a la d'altres dòlmens simples de la zona. Això li dóna un aspecte de tomba petita, sense arribar a les dimensions de les cistes o petites caixes megalítiques del Pirineu occidental.
Travessant l'Estany petit (sec) es passa prop del Mas dels Estanys per arribar al mirador dels Estanys on es fa la foto de grup i on també a prop hi ha una Alzina surera monumental.
Voltant al Mas, per seguir direcció al jaciment arqueològic de Mas Baleta, anant primer al Puig de la Llosa amb el seu Menhir caigut, es troba l'Alzina monumental.
Menhir caigut del Puig de la Llosa
El Puig de la Llosa és un cim de 213 metres d'alçada amb bones vistes i on es troba aquest Menhir caigut.
Es baixa per trobar el Dolmen de Mas Baleta I
i més endavant el dolmen de Mas Baleta II
Els dos dòlmens són uns sepulcres megalítics situats prop de Mas Baleta, el primer té quatre lloses clavades i dues que formen la coberta, i el segon és una cista de petites dimensions, de tres lloses i una coberta molt destrossada. Daten del III mil·lenni aC. En l'excavació es van trobar ossos i fragments de ceràmica i una estella de sílex.
Però el més espectacular és el recinte megalític (Cromlec de Mas Baleta), un cromlec és un monument megalític format per pedres o menhirs clavats en el sòl i que adopten una forma circular o el·líptica, voltant un terreny. El nom deriva de l'irlandès crom Leach (lloses corbades), es van construir durant el neolític, entre 3500 i 2000 aC. Segons els experts possiblement eren santuaris. També es diu que tenien una funció astrològica per indicar les estacions. Un dels més populars i més coneguts és el cromlec de Stonehenge. El que es troba aquí es tracta d'un conjunt monumental format per menhirs i cinc tombes circulars tumulàries del bronze final, a més d'un passadís d'accés.
El conjunt fa uns 16 metres de llarg i 12 metres d'ample, inclou dos recintes rectangulars superposats.
Es pren la direcció cap al Mas del Querafumat per visitar l'altre dolmen i un menhir que dins la finca que s'han deixat per visitar la zona dels Estanys i de Mas Beleta.
Dolmen del Querafumat
La cambra és rectangular curta, amb 3 lloses conservades al seu lloc i la coberta. Les dimensions internes de la cambra son: longitud 1,5m, amplada 1,4m i alçada 0,95m.
Menhir de Querafumat
Es tracta d'un menhir en forma fal·liforme amb una secció cilíndrica. Té una alçada externa de 1,15m, amplada 0,60m i un gruix de 0,40m. Cronològicament es podria situar entre el neolític final i el calcolític.
Se segueix la ruta per el camí de Cantallops fins trobar un cartell que indica la pedra oscil·lant de rocamala. Per el camí trobem aquest fals menhir:
Pedra Oscil·lant
És un bloc oscil·lant de granit, que descansa sobre un suport de la mateixa roca, causat per una erosió selectiva del granit, provocant un lleuger moviment apreciable en dies de forta tramuntana o fent pressió en el lloc adequat.
Un cop visitada ja es fan els últims metres per arribar al poble de Capmany i per no perdre el nou costum s'acaba dinant al restaurant.
Ara poso algunes fotos del recorregut:
I l'esclat de la primavera
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada