REPORTATGE EXCURSIÓ MES DE MARÇ OS DE CIVIS
REPORTATGE EXCURSIÓ MES DE MARÇ A OS DE CIVIS
Tornem a l'habitual Hotel de cada any per poder realitzar la nostra tradicional sortida amb raquetes de neu, aquest any però el temps no ha acompanyat, les altes temperatures dels últims dies a fos i esta fonent per moments la poca neu que queda.
Esmorzem a les 8 del matí per sortir a les 9 a caminar. La idea és pujar a Coll de Conflent i anar al Bony de Trescull. Fem la pujada per la pista, anant guanyant alçada poc a poc. Aquesta vegada ens acompanya la Maria que la coneixem des de que anava en cotxet.
En llocs obacs trobem una mica de neu, ens passen cotxes de caçadors que els trobem preparant-se per una batuda de senglars en la bifurcació de camins, la faran direcció al refugi Francolí.
Portem 3 quilòmetres de pujades, ara el camí continua pujant però més suaument. Un quilòmetre més amunt comencem a trobar clapes més consistents de neu, al principi un pel gelada. Els que portem els grampons senzills ens els col·loquem per tenir més seguretat.
La neu no la deixem fins arribar al coll, és neu tova i que es va fonent per moments, ens fa caminar lentament aquest dos últims quilòmetres. En aquest punt uns quants reculen cap a l'hotel. La resta continuem amunt cap el coll.
Arribem al Coll, la Maria de les primeres, fem una parada en el mirador per fer un mos i fer la foto de grup. Gaudim de bones vistes des d'aquest punt que separa la Vall de Valira i la Vall Farrera.
Dues fotos de grup per sortir tots, comença a bufar el vent. En Josep, la Sonia i en Mikey intentant arribar al búnquer situat a la falda del trescull però hi ha força neu que els hi arriba fins al genoll i reculen, la resta hem anat baixant cap a l'Hotel, de seguida ens agafen.
Baixem per el mateix camí de pujada, la neu s'ha anat desfent i ara és un fangueig. El camí es fa més ràpid. Els de la batuda han tingut premi un parell de senglars.
Quan arribem a la bifurcació de camins ens trèiem els grampons, fem un re-agrupament del grup abans de fer els últims quilòmetres fins l'hotel.
Arribem cap a les 15h a l'hotel, alguns es queden al prat de sobre per dinar, on ens trobem amb la Marion, altres preferim una dutxa abans de menjar.
**************************************
El petit grup que ha anat a fer raquetes gaudeixen tot el dia i surten des del cotxe amb les raquetes, el seu objectiu el mirador solar de tristaina.
Situat al pic de Peyreguils a 2701 metres d'altitud i a pocs metres de la divisió geogràfica entre Andorra i França. Aquest pic forma part del circ de Tristaina, juntament amb el pic de Costa Rodona, el pic de Tristaina, el pic de Creussans i el pic de Cabanyó. Tenen un bon desnivell fins assolir el cim.
Deixen el cotxe a l'estació d'Ordino, agafen el forfait per entrar a les pistes i pregunten si poden utilitzar el telecabina i comenten que si estan en funcionament sí que el poden agafar. I enfilen seguint la ruta dels llacs de Tristaina després de la primera pujada s'arriba a un pla, al costat de la carretera, on es troba el monument Arcalís 91 (O d'Ordino) una gran circumferència de 12 metres de diàmetre simbolitza la perfecció i l'eternitat, alhora juga amb la gravetat en trobar-se situada davant d'un gran descens cap a la vall. L'escultura de Mauro Staccioli representa l'oposició entre la llei natural i la llei de l'home.
Una de les llegendes antigues d'Andorra parla de les mítiques anelles que Carlemany va fer clavar a una roca per poder estacar el seu cavall, potser l'escultor va voler homenatjar la llegenda.
Pugen per la pistes, un camí que no s'acaba mai.
Per fi arriben al mirador que ha estat concebut com a rellotge solar, aquesta adaptació és un homenatge al significat d'Arcalís com a muntanya solar.
 |
| Pic de Tristaina al fons |
El mirador consta d'una esfera metàl·lica de 25 metres de diàmetre i una amplada de 1,25 metres suspesa sobre el terreny i amb vistes als estanys de Tristaina i a la Vall d'Ordino. L'agulla central, de 27 metres i inclinada a 42,55º, marca l'hora sobre la mateixa circumferència.
Les vistes són espectaculars!
La baixada la fan per el mateix camí, cansats arriben a l'inici del telecabina, que està en funcionament, i pregunten: si hi poden accedir per baixar, i els hi contesten que si no tenen l'excursió concertada no, que em el forfait sol no serveix. Per tant no els hi queda altra cosa que baixar a peu.
Arriben a cap a les 7 de la tarda a l'hotel. A punt per anar a sopar i a descansar.
D'aquesta manera acaba el cap de setmana, esperant la propera excursió.
Gloria, un bon redactat de la sortida a Os de Civis, una abraçada
ResponElimina