REPORTATGE SORTIDA 18 DE JUNY SERRA DE BUFADORS

EXCURSIÓ 18 DE JUNY

SERRA DE BUFADORS DE BEVÍ 

En plena onada de calor teníem previst fer l'excursió dels gorgs de La Febró zona, ja de per sí, calorosa. Per aquest motiu, per enèsima vegada, la vam canviar per una altra en un lloc més fresc. Ens vam decidir per arribar-nos als bufadors de Beví. Que es troben a la Serra de Bufadors situada entre les comarques d'Osona i del Ripollès, en el municipi de Santa Maria de Besora.

Comencem la ruta a l'aparcament del Castell de Montesquiu (a una temperatura de 18º) pugem fins els seus jardins, admirant la seva bellesa.



El Castell de Montesquiu té, possiblement, el seu origen en l'enclavament d'una torrassa de guàrdia que va fer edificar el comte Guifré I (el Pilós), al segle IX. No és fins a mitjan del segle XIV, però, quan l'actual castell passa, de ser un casalot destinat a la defensa, a convertir-se en una residència fortificada. Arnau Guillem de Besora és el primer del seu llinatge que habita el castell.

Al segle XVII, Lluís Descatllar, tot i residir a Barcelona, amplia i ennobleix el casal. A ell es deu la construcció de la capella actual i l'ampliació del sector Nord-Est, a més d'altres actuacions que van significar un important canvi en la imatge global de l'edifici. Al principi del segle XX, Emili Juncadella, figura representativa de l'alta burgesia del moment, dóna a l'antic casal l'aparença de castell que té en l'actualitat i el completa amb els jardins. Però la reforma de Juncadella oculta molts vestigis de l'evolució i ampliacions anteriors de l'edifici.

Sortim per la part posterior del castell i seguim per una pista, al trobar-nos dins del Parc Natural del Castell de Montesquiu, els camins estan senyalitzats amb pals indicadors. Anem seguint les indicacions cap els bufadors. 
La pista més endavant es converteix en un corriol que s'enfila cap al Coll de tres Pals, abans d'arribar trobem un forn de calç.













El funcionament del forn de calç: Durant deu dies no es parava d'introduir llenya al forn i, d'aquesta manera, al seu interior s'arribava fins al 1.000ºC. Finalment, es deixava el forn en repòs amb l'objectiu que es refredés.
Per saber quan es podia treure la llenya i retirar la calç, s'observava el color del fum. Els primers dies aquest era negre, però a poc a poc es tornava blanc i, finalment, transparent, moment en què es podia retirar la llenya i esperar que baixessin les temperatures de l'interior.

Desemboquem a una pista que en un no res arribem al coll de tres Pals, amb vistes a la serra de Bufadors.












Anem seguint per la pista amb suau pujada que ens acosta a la Serra de Bufadors, a l'alçada de la casa en runes de Beví Gros parem a esmorzar.













Continuem per la pista fins que arribem a una bifurcació de camins, nosaltres seguim per l'esquerra passant  sota la serra, vorajant-la per l'esquerra. A l'arribar al final tombem cap a la dreta, com si la volguéssim rodejar (que es pot fer, hi ha una ruta circular de tota la serra) de seguida trobem una indicació d'un corriol que assenyala "els Bufadors". En aquest punt ens vam despistar una mica, vam seguir per el corriol, que és el que segueix la ruta circular, sense fixar-nos en unes fites que marquem al petit indret màgic dels Bufadors.

Els bufadors són uns forats o escletxes per on surt corrent d'aire, la seva situació a la part obaga de la serra fa que s'hi generi un microclima especial, amb grans blocs de roca coberts de molsa i una flora ben particular.


És una zona no gaire gran, de forma allargada i més o menys estreta, anem trobant forats i escletxes dels quals surt aire fred, a vegades es pot sentir com xiula en el seu interior. La sensació era de tenir un aparell d'aire condicionat al costat. Al sortir d'aquest indret ens va donar una clatellada el canvi de temperatura, eran les dotze tocades i feia una bona calorada.

Tornem a buscar la bifurcació de camins i ara seguim direcció a la Farga de Bebié, fins arribar a Sant Moí on agafem un corriol de puja i baixa continus direcció al Castell de Montesquiu.


Creuem el torrent de les Dous per un pontet i poc després sortim a una pista que discorre al costat de camps. En aquest punt deixem el track marcat que ens baixaria fins al riu i decidim seguir per la pista que primer ens acosta la Masia de les Planeses i més tard a la Solana.

Les Planeses

A l'arribar a la Solana alguns ja no podem més de calor, en Miquel Arnau s'avança a buscar el cotxe, per sort quan arriba a l'aparcament troba a la noia que es cuida del Museu del Castell (que està tancant) i com els camins estan barrats l'acompanya fins on estem per a recollir-nos. Nosaltres mentrestant hem anat baixant per acostar-nos-hi.

Acabem la jornada gaudint d'un bon àpat i aprofitem per fer-nos la foto de grup ja que erem poquets.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EXCURSIÓ MES DE NOVEMBRE

LLICÈNCIES FEEC 2022

INFORMACIÓ SORTIDA MES DE GENER 2022 RIERA DE GUALBA