REPORTATGE EXCURSIÓ MES D'ABRIL
EXCURSIÓ 13 D'ABRIL 2019
SERRA DE BUSA - PRESÓ DEL CAPOLATELL
Ens trobem a les 9 del matí en el Qm 18 de la carretera C-462 a tocar de les Cases de Posada. Al costat del Pantà Llosa del Cavall, format per la unió de les aigües del riu Aigua de Valls i Cardener. Separa la vessant nord de la Vall de Lord (Serra del Port del Comte i Serra del Verd) de la del sud, (Serres dels Bastets i de Busa a l'esquerra i les Roques de Lord i el Tossal de Codó a la dreta). Té una longitud aproximada de 7 Qm sense comptar les ramificacions.
Ens enfilem cap a la Serra de Busa que és una espècie d'altiplà voltat d'alts i escarpats cingles que cauen verticals sobre les emboscades vall de Lord, Aigua d'Ora i Valielles. Ocupa una extensió d'uns quatre quilòmetres de llarg per dos d'ample i s'estén en una superfície coberta de cultius, prats i boscos de pins.
Anem pujant per un corriol direcció a Casa Llobeta entre boscos de pi roig i pedres de formes montserratines. Aquest camí va ser, durant molts anys, la principal via de comunicació entre el pla de Busa i la Vall de Lord, que es troba tot just a l'altre costat de l'embassament.
Primer fent unes curtes llaçades fins el grauet de Casa Llobeta.
Primer fent unes curtes llaçades fins el grauet de Casa Llobeta.
Comencem a superar antigues feixes de conreu fins a arribar a un pla (1020 m) amb vistes al Port del Compte i on trobem dues masies abandonades Casa Llobeta i Can Capdevila i l'ermita de St. Iscle i Sta. Victòria, en runes. L'ermita és del segle XII amb planta rectangular, tot i que el seu interior es troba mol malmès, encara conserva la pila baptismal.
 |
| vistes del Capolatell al fons, el nostre objectiu |
 |
| Esmorzem a l'ermita de Sant Iscle i Sta. Victòria |
En aquest punt aprofitem per agafar forces i esmorzem. Ja que ens resta pujar fins al Capolatell que el tenim davant. És una gran mola de 1300 metres d'altitud. És una "illa" de roca que queda separada de la serra per un profund barranc i que durant la Guerra del Francés va ser utilitzada com a presidi natural de soldats de l'exèrcit de Napoleó.
A partir de l'ermita, caminem pel mig dels antics camps fins a trobar una pista forestal fins a una petita collada on hi ha una cruïlla de camins seguim tot recte per un camí que comença a guanyar altura i es va apropant al peu de les altes cingleres del Capolatell.
Davant continua un corriol que al cap de pocs metres ens trobem la bauma de l'Areny. A partir d'aquest punt, s'endinsa cap el clot de l'Areny: un indret amb una exuberant vegetació i de gran bellesa i envoltat d'altes cingleres. Al final d'aquest clot un cop creuat el torrent (sec) arribem al grau de l'Areny, per tal de superar el cingle.
Un cop superat el grau el camí arriba a una àmplia esplanada del pla de Busa, on trobarem grans boscos de pi roig, seguim pujant pel costat d'uns camps de conreu.
Arribem a una altre pista que ve de la Casa el Rial, que deixem a la dreta. És la única casa habitada de forma permanent a Busa. Seguim direcció al mirador de la creu del Capolat, amb vistes a la Vall de Lord, al Pedraforca i la Serra d'Ensija, així com a l'embassament de la Llosa del Cavall i a Sant Llorenç de Morunys.
A partir de l'ermita, caminem pel mig dels antics camps fins a trobar una pista forestal fins a una petita collada on hi ha una cruïlla de camins seguim tot recte per un camí que comença a guanyar altura i es va apropant al peu de les altes cingleres del Capolatell.
Davant continua un corriol que al cap de pocs metres ens trobem la bauma de l'Areny. A partir d'aquest punt, s'endinsa cap el clot de l'Areny: un indret amb una exuberant vegetació i de gran bellesa i envoltat d'altes cingleres. Al final d'aquest clot un cop creuat el torrent (sec) arribem al grau de l'Areny, per tal de superar el cingle.
Un cop superat el grau el camí arriba a una àmplia esplanada del pla de Busa, on trobarem grans boscos de pi roig, seguim pujant pel costat d'uns camps de conreu.
Arribem a una altre pista que ve de la Casa el Rial, que deixem a la dreta. És la única casa habitada de forma permanent a Busa. Seguim direcció al mirador de la creu del Capolat, amb vistes a la Vall de Lord, al Pedraforca i la Serra d'Ensija, així com a l'embassament de la Llosa del Cavall i a Sant Llorenç de Morunys.
 |
| Port del Compte |
 |
| Serra d'Ensija |
 |
| Pedraforca |
Amb aquestes espectaculars vistes aprofitem per fer-nos la foto de grup amb l'ajuda d'unes excursionistes que van ben acompanyades amb en Epi i Blas i la rana Gustavo.
Continuem la ruta direcció a la "presó", aquest planell envoltat per cingles està separat del pla per unes esquerdes profundes, la més profunda amb 115 metres de fondària restant com una illa natural. Actualment s'hi ha col·locat una palanca de ferro.
Es va utilitzar com a presó dels soldats napoleònics, durant la Guerra del Francès (a principis del segle XIX). Els presoners travessaven l'esquerda per un pont de fusta que era retirat perquè no tinguessin manera de tornar. La tradició afirma que, desesperats, morts de gana i fred (ja que es troba a 1300 m d'altura), hi havia presoners que es llançaven al buit amb el lema "Mourir à Busa et resurgir à Paris". De totes maneres si no saltaven pel cingle morien de fam.
En el punt més allunyat hi ha també unes vistes esplèndides.
En una paret d'un dels avencs hi ha pintat a l'entrada un diable que es suposa que qui el va pintar indicava l'entrada a l'infern.
Ara ja només ens queda retornar pel mateix camí. Quan arribem a l'alçada del grau ens sorprenem de les plantes que hi ha a la paret de la roca (que de pujada ni les havíem vist, pendents de mirar on posar els peus).
 |
| Corona de rei |
Tornem a parar a l'església on havíem esmorzat, ara per dinar i descansar tot prenent el sol.
Després de descansar baixem fins als cotxes i donem per acabada l'excursió. La rematem amb la tradicional cervesa en un restaurant que el porten uns nois des de fa un mes. És una masia Catalana amb més de mil anys de història, té una església pròpia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada